Activitats, sexualitat durant l' embaràs.

Sexualitat i embaràs

Activitat física i esports

Els esports que produeixen vibracions o sobrecàrregues importants de la zona abdominal o impliquen possibles caigudes o contusions no estan recomanats durant l’embaràs, especialment al principi, ja que poden fer augmentar el risc d’avortament espontani.

Tret dels casos en què hi hagi una amenaça d’avortament o part prematur, o tret que el metge o metgessa ho desaconselli, l’embarassada pot dur a terme una activitat física normal, tot i que ha d’evitar tant com li sigui possible les activitats pesades.

 És important intentar descansar a la nit unes 8 hores, i una estona després de dinar.

Tanmateix, si es practica una activitat intensiva o de risc, el més prudent en el moment en què es confirma l’embaràs és suspendre-la i consultar el tema amb el metge o metgessa que s’encarrega de controlar l’embaràs, que és qui podrà valorar individualment, a partir de la constitució física i l’evolució de la gestació, quins esports es poden practicar sense perill.

 La gimnàstica prenatal és l’exercici ideal, ja que està dissenyada per a la situació singular de l’embarassada. Com que en aquestes sessions també s’inclouen exercicis de relaxació i circulació, és la millor manera de preparar-se, ja que a més a més permet: 

• Combatre tòpics com els dolors del part
• La participació activa de la dona.
• Refermar i flexibilitzar els grups musculars implicats en l’embaràs i el part.
• Proporcionar més oxigenació als teixits i al fetus.
• Ajudar a escurçar el temps de recuperació postpart.
• Donar més serenor per afrontar els canvis que comporta la maternitat.

 

La pràctica d’exercici durant l’embaràs                                      

Tant si és gimnàstica prenatal com exercici aeròbic moderat, millorarà la condició cardiovascular i muscular, afavorirà la postura i evitarà un augment excessiu de pes, fet que permetrà enfrontar-se al treball del part, amb menys riscos.

A més, reporta altres avantatges a l’embarassada:

• Adquirir a poc a poc una sensació de benestar.
• Augmentar el nivell energètic.
• Augmentar la força i el to muscular i la flexibilitat.
• Adquirir un estil de vida actiu, sa i saludable, que sens dubte influirà després en el fet que la recuperació postpart sigui més ràpida.
• Millorar el restrenyiment.
• Disminuir l’ansietat.
• Millorar l’insomni.
• Produïr una disminució de la tensió arterial.

Ajudar les gestants amb diabetis gestacional (10%), fet que pot contribuir a evitar la necessitat d’utilitzar insulina per controlar-la i tractar-la.

Durant l’embaràs, és aconsellable seguir pautes per fer d’exercici físic:

• L’activitat física ha de ser amena i segura.
• Es preferible una activitat regular 3 o 4 cops per setmana que un exercici físic intens i discontinu.
• Cal fer servir roba adequada. Sostenidors adequats per els pits.
• Cal evitar la calor intensa i els ambients humits.
• No cansarse ni acelerar el cor en excés; no superar mai les 140 pulsacions per minut.
• La durada de l’esforç ha de ser curta, i el ritme, lent.
• És bàsica una ingesta adequada de calories i líquids.
• Cal hidratarse correctament.
• No s’han de fer moviments bruscos.

Cal reduir l’activitat física a mesura que la panxa es fa més voluminosa.

_ A partir del vuitè mes, és recomanable limitarse a caminar i fer exercicis respiratoris.

_ La natació suau es pot seguir practicant fins que el metge o metgessa la prohibeix per modificacions del coll de l’úter, ja que es correría el risc de contreure una infecció.

_  Les passejades moderades, són altament recomanables. Cal fer-les amb calma, fent servir sabates còmodes i anant per llocs tranquils.

_ Si apareixen de manera reiterada marejos, hipotensió, dificultat respiratòria, cefalees, dolor toràcic, contraccions, etc., s’ha d’abandonar la pràctica esportiva. 

_ Una dona gestant ha de deixar de fer qualsevol exercici si s’hi fatiga en excés.

Esports recomanats

Sempre és recomanable una activitat física aeròbica regular (3 cops per setmana) de baix impacte i d’una durada no superior als 45 minuts per sessió. Les activitats següents es poden practicar al llarg de la gestació:

Caminar: a l’aire lliure o en una cinta.

Marxa: amb entrenament previ, estil.

Córrer: d’entrada, no està contraindicat.

Natació: excel·lent i vigoritzadora.

Ioga: augmenta l’elasticitat; redueix la tensió.

Dansa: activitat de tonificació.

Aeròbic: cal evitar salts i caigudes.

Ciclisme: només durant la primera meitat de la gestació; es recomana bicicleta estàtica.

Tennis: no competitiu.

Senderisme: les limitacions dependran del terreny, l’altitud i el pes de la motxilla.

Gimnàstica rítmica amb moderació

Relacions sexuals

Si l’embaràs és normal, no hi ha cap contraindicació per continuar mantenint relacions sexuals de la manera i amb la freqüència habituals, fins a 4 setmanes abans de la data probable del part, tot i que cal evitar-les del tot el primer trimestre si hi ha amenaça d’avortament o antecedents d’avortaments habituals.

A mesura la panxa  augmenti, s’hauran d’adoptar noves posicions  per afavorir la comoditat i evitar compressions sobre l’abdomen.

No obstant això, hi ha determinades circumstàncies que contraindiquen l’activitat sexual durant l’embaràs:

• Ruptura prematura de la bossa.
• Hemorràgia genital en qualsevol moment de l’embaràs.
• Si hi ha infecció genital.
• Amenaça de part prematur, incompetència cervical.
• Hipertensió  de l’embaràs.
• Sempre que el ginecòleg o ginecòloga ho desaconselli.

Relacions sexuals durant l’embaràs...      

Tret que existeixin contraindicacions mèdiques que ho impedeixin, la manifestació del vostre amor, el que va originar el nadó que esteu esperant, no té per què interrompre’s. Però l'embaràs és un esdeveniment poderós que trastoca les emocions i els costums. 

També les relacions sexuals.

Canvis en el teu cos...

Encara que sembla el contrari, els canvis que experimenta el cos de l'embarassada van a favor d' una millora en les relacions sexuals.                             

 L' increment del nivell de progesterona i la circulació de les hormones placentàries provoca a la fi del primer trimestre un augment del flux sanguini, principalment a la zona genital que es torna més sensible amb el que l' excitació s' aconsegueix abans de l' habitual. 

D'altra banda, el pit augmenta de grandària i amb ell la sensibilitat d' aquesta part. Les secrecions vaginals es multipliquen, un altre factor  facilitador.
A partir del tercer trimestre, el panorama es complica. El volum del budell obligarà a descartar certes postures. 

El cansament, la preocupació pel part no resulten bona companyia per a aquests moments d'intimitat.

 De costat. Es tracta d'una postura molt adequada l'embaràs ja que ella podrà descansar el pes de la panxa sobre el costat. Practiqueu-la de front o d' esquena o ella recolzada i ell de costat.

       exemples.

Ell tombat de cap per amunt i ella de genolls sobre ell d' esquena. Així és la futura mamà qui controla els moviments de la penetració. És una postura molt satisfactòria, però quan l'embaràs està avançat i la dona té molt budell, es cansa de seguida.

Es poden tenir relacions sexuals durant l’embaràs?

La sexualitat depèn de com cada persona viu, sent i experimenta el seu propi cos i les seves emocions i, per tant, ve determinada pels sentiments i les sensacions que es tenen d’un mateix i dels altres, i per la capacitat que es té d’oferir i experimentar plaer. Per tant, la sexualitat és subjectiva i diversa.

En aquest sentit, durant la gestació, la sexualitat pot continuar aportant experiències gratificants i, per això, cada parella pot continuar mantenint les relacions sexuals que li aportin plaer.

De vegades, durant la gestació, a causa dels canvis hormonals, físics i psicològics, hi pot haver una modificació del desig sexual; pot ser que durant el primer trimestre disminueixi, que augmenti en el segon i que torni a disminuir en el tercer.

Hi ha dones, però, que poden tenir un desig augmentat durant tot l’embaràs.

Si l’embaràs és normal, no és necessari modificar o interrompre els hàbits sexuals i és, fins i tot, desitjable que puguin prosseguir sense inconvenients.

                             

   Viatges

Durant l’embaràs, si es desenvolupa sense cap problema, en general no estan contraindicats els viatges.

En general, cal evitar els viatges llargs i feixucs el primer trimestre i durant les quatre últimes setmanes d’embaràs.

En cas que s’hagi de fer un viatge en automòbil, s’aconsellen les precaucions següents:

• Que el cotxe tingui bona suspensió.
• Que la conducció sigui suau i amb cura.
• Que la gestant viatgi al seient del davant amb el cinturó de seguretat cordat (col•locant les cingles per sota i per sobre de l’abdomen).

• Es recomana parar sovint perquè l’embarassada pugui anar al lavabo.
• Cal evitar les hores de màxima calor, sobretot a l’estiu.
• Viatjar en avió no presenta riscos afegits durant l’embaràs, ja que els avions estan pressuritzats,(per garantir la seguretat i el confort dels ocupants) per la qual cosa el nadó, no corre cap risc. Tot i que l’avió en si no augmenta el risc de part prematur, algunes companyies posen restriccions als viatges de gestants a partir del setè mes d’embaràs per evitar possibles parts durant el vol.                                                                 En aquests casos, les companyies aèries poden sol·licitar una autorització del metge o metgessa per fer el trajecte, per la qual cosa s’exigirà un certificat mèdic que autoritzi a viatjar.

• Es recomanable que el metge o metgessa aconselli l’embarassada sobre la possibilitat de fer un viatge determinat, en funció de:

• La necessitat del desplaçament.

• El temps de l’embaràs.

La distància i el temps en què es preveu recórrer-la: normalment, un trajecte de menys de 100 km no té importància.

Mitjà de locomoció i qualitat del camí: el vaixell, l’avió i el tren són més recomanables que, per exemple, un viatge llarg en automòbil.