viernes, 1 de mayo de 2020

1 de Maig, dia del Treballador,



El més important que ens cal saber és que no vivim per treballar, treballem per poder viure!
El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial.
Si ho busquem al wikypedia diu: Ja gairebé sense càrrega reivindicativa; àdhuc s'ha perdut el caràcter commemoratiu per convertir-se en una simple data no laboral més del calendari.
Serà perquè potser no tenim res per reivindicar?
No serà per això!
De nou 1 de maig, el dia en què commemorem segles de lluita de la classe treballadora, de lluita de les persones humils i decents per canviar les seues condicions de vida i les dels seus fills.

Vivim temps difícils, les condicions de vida de les classes més desfavorides es deterioren cada dia, l’atur i l’exclusió colpegen amb duresa, milers de famílies viuen sense sosteniment, abandonades pels poders públics, expulsades dels seus habitatges, les seues feines i els seus negocis, i cada vegada amb menys cobertures socials. 
El sistema polític està segrestat pel poder econòmic, de tal manera que és difícil de distingir.

Any rere any hi ha molt que reivindicar i molts sectors que ho fan. Però enguany, hi ha molt més, estem lluitant tots junts, cadascú dins les seves possibilitats per sortir d’aquesta pandèmia, COVID-19

Som més solidaris que mai, per moltes raons, una d’elles és perquè tots estem patint pèrdues, tots tenim algú que ha marxat, o coneixem famílies que han quedat afectades,  tenim moltes inquietuds, tots les compartint, intentem cuidar el nostre entorn, sense pensar no tan en el nostre futur laboral, però tots ho tindrem força difícil, i els que estant treballant pocs som els que tenen les condicions necessàries a tots els nivells per afrontar aquest moment.

Farts estem de sentir com quasi bé li donen més importància a la crisi econòmica que a les morts, que a les necessitats primàries de les persones, parlen de milions com si fos tan fàcil guanyar-los.
Tots estem preocupats, però intentem lidiar amb coratge, ara bé quan les persones tenen necessitats que no poden cobrir per elles mateixes, si el govern no s’involucra de manera individual a cada sector, a cada empresa, a cada família, a cada individu, no pararem de reivindicar-nos i d’ajudar-nos els uns als altres, aquests uns i d’altres que segurament som els que més difícil ho tenim, però farem el que calgui per sortir-nos  tots.


El confinament ha agreujat de manera sobtada la situació de moltes famílies, per a les quals des del Casal dels Infants tractar de mobilitzar tots els suports possibles, en coordinació amb les administracions i les xarxes de solidaritat. 
L'escletxa de les desigualtats estructurals del sistema es fan més grans. Malgrat l'angoixa, les famílies estan enfortint la relació de suport mutu entre elles i generant nous espais de relació amb els seus fills i filles.


Sector de L’Educació Infantil


Podríem reivindicar moltes coses però necessitem que se’ns consideri com les altres etapes educatives en la desescalada del COVID-19

Com a treballadores del sector 0-3 anys en educació infantil, estem indignades i emprenyades. Doncs ens preocupa les declaracions del govern.

El curs escolar 2019-2020,  la etapa obligatòria s’ha donat per finalitzada, presencialment.
Als centres infantils tindrem d’obrir a la fase 2, doncs s’haurà de donar servei de ”guarderies”( Paraula poc adient al servei que donem, som escoles bressol, no guardem res) haurem de donar aquest servei perquè els pares puguin anar a treballar i conciliar.  

Estem molt preocupades, ens preguntem si el govern a pensat en que els treballadors d’aquests centres també tenen fills.

Aquesta disposició per part del Govern ens crea una sèrie de preguntes, algunes d’elles les respostes les tenim molt clares, però no entenem la desigualtat cap al nostre sector, iniciem les preguntes:

_ Perquè els mestres i infants de la etapa obligatòria donen per finalitzat el curs presencial a excepció del que necessitin reforç i el sector d’escola infantil no?

_Perquè sempre s’infravalora aquest col·lectiu? 

_ Aquesta etapa educativa de 0 a 6 anys dels infants, no és important?

_ S’han plantejat que la distància amb els infants de 0 a 3 anys és inexistent?

_ Saben que als infants no li podem negar d’apropament?
Es poden obrir restaurants, cines,  que per obrir els cal respectar la distància, només podran omplir un terç del seu aforament. 
No entrarem en la importància d’anar al restaurant ni el fet de la cultura, doncs durant aquest període de confinament, gràcies a la cultura i el nostre tarannà positiu en tirant endavant.

Si ara no podem seguir amb el distanciament adient per evitar contagis, si hem d’exposar-nos a nosaltres, als infants que tenen que venir a l’escola infantil, a les seves famílies i a les nostres.
“Els nostres majors”, amb patologies prèvies.

 _ Quin sentit te el que hem fet?
 _ Valen menys les seves vides que la dels altres?
 _ Valen menys la salut de les nostres famílies?

Volem tornar a treballar, amb garanties de salut, per nosaltres, les nostres famílies i les famílies que formen el teixit educatiu de 0-6 anys, quan la nostra seguretat estigui garantida. 
Que aquest confinament s’ha portat a terme per protegir de contagis, per protegir als nostres, a la resta i no col·lapsar els serveis mèdics, que tots sabem per difícil que sigui de dir, que moltes persones no han pogut ser ateses en condicions per la gran afluència de contagis.
No perquè el sector sanitari no s’hagi involucrat, el sector sanitari ha patit molt durant tota aquesta etapa, i ningú està garantint que no tornin a haver de patir per que no es prenen les mesures necessàries.
Altres Sectors


En aquest enllaç podeu llegir el manifest conjunt per aquest 1 de Maig de la UGT de Catalunya i CCOO de Catalunya Salut, treball i justícia social. La prioritat és la vida
Programa 1 de Maig 2020

9.15 h Els secretaris generals de la UGT de Catalunya i CCOO de Catalunya, Camil Ros i Javier Pacheco, en directe a Catalunya Ràdio

11 h Els secretaris generals de la UGT de Catalunya i CCOO de Catalunya, en directe a TV3 des de l’Hospital del Mar

13.30 h Manifestació virtual organizada a escala estatal. Fes-te una foto i publica-la a les teves xarxes socials amb l’etiqueta #YoSoyPrimeroDeMayo #JoSocPrimerDeMaig #UGTenPrimeraLínia

Participa!

17 h Concert solidari virtual a través de la web de la UGT www.ugt.es

20 h Aplaudiment general de reconeixement als treballadors i treballadores sanitàries i dels serveis essencials


Aquest serà el primer 1 de Maig confinat a nivell planetari de tota la història. 
Això converteix el Dia del Treball en una festa molt diferent, sense perdre el seu component reivindicatiu, que encara es veu reforçat davant la cruesa de la crisi econòmica i social que acompanyarà la tragèdia sanitària. 

Les circumstàncies excepcionals d'aquest 1 de Maig obliguen a replantejar un seguit de qüestions que van des de com preservar un estat del benestar amenaçat al futur dels drets laborals que tant van costar d'aconseguir.
També és un moment propici per debatre sobre el mateix paper dels sindicats en un moment que sembla de transició cap a un futur que ve envoltat d'interrogants.   



Diferents articles dels diferents diaris ens informen de la precarietat que estem vivint, del que hem de reivindicar o no, del fet de no haver superat encara la crisi anterior, quan hi ha gent que te uns sous impressionats i és aquesta mateixa gent la que explotar als que no arriben a mínims.
Desigualtats
No em refereixo només a la desigualtat salarial entre dones i homes, que evidemment existeix i any rere any es parla d'aquestes diferències sense finalitzar amb ells, em fa pensar que potser és molt convenient parlar d'elles per tapar d'altres...
  
Tampoc deixarem  de recordar en un dia com avui, que encara existeix explotació infantil, estem al segle XXI, any 2020, i...
 La mà d'obra infantil ha estat constant i intensament explotada, sobretot des del segle XIX amb la industrialització dels països occidentals. 
Segle XXI, l'explotació infantil continua existint.



Aixi els hi ensenyem als nostres infants, així els hem de respectar, aixi els hem d'educar i fer entendre que això ha de tenir continuitat quan siguin grans! 

Cuideu-vos, no estem sols!