Educar als infants en relació el medi natural que els envolta, els proporcionarà poder percebre els petits detalls, amb el procés d'observació, la curiositat que desperta la natura els aproparà a la construcció del coneixement envers els cicles naturals, l'evolució i conservació del nostre hàbitat natural.
Quin vincle existeix entre la naturalesa i l'educació?
El fet natural de creació, entendre tot el procés de la vida és més fàcil quan s'aplica directament envoltats de la natura.
Com inici d'aquesta interacció l'espai exterior de l'escola és el més adient. El pati!
Lloc essencial per un bon creixement, on poder córrer, observar, amagar-se, riure, embrutar-se, tocar, tastar, descobrir, viure compartint totes les sensacions que els omple de coneixement. on els ritmes i el pas de les estacions sempre estan presents.
L'entorn immediat desperta milers de propostes a la curiositat natural dels infants.
Records d'infantesa
Tots tenim records de la infantesa, els millors tenen relació amb la natura, el món misteriòs de les plantes, els animals o insectes, jo recordo quan era petita a Barcelona, com jugava al balcó de casa, amb una galleda i les formigues que em podia trobar, que no eren moltes, doncs la meva mare s'encarregava de treure-les, no entressin dins del pis, però jo tinc molts bons records de com les observava inventant histories amb elles. Observar el procés de creixement de les plantes al balcó de casa també va ompli part de la meva infantesa.
Els infants amb relació amb la natura aprenen a entendre la bellesa de les plantes, aprenen a estimar i respectar el món que els envolta i creixen més feliços.
Tenir un jardí o un hortet al patí de la escola o de casa, donar un món de possibilitats de joc, d'aprenetatge, de propostes noves, els infants poden tenir cura d'aquest entorn, gaudim dels ritmes naturals que la natura els ofereix.
Quan al jardí fan una troballa com pot ser un " petit cargol" se'ls il·luminen els ulls i la seva boca fa una espontània rialla, mostrant un gran interès, volen tenir cura d'ell; hi es pregunten:
_ Què menja? Entre tots decideixen tenir cura d'ell, uns els hi portaran enciam, d'altres més espavilats tindran cura de no aixafar-los, doncs els hi pot trencar la closca, d'altres més tímids, observaran el petit cargol amb il·lusió.
I si per casualitat apareixen més cargols al jardí, els infants crearan histories naturals de la vida com:
_Un és el pare i aquest d'aquí és la mare!
_ Hi ha un de més petit, segur que serà el germanet petit!
Inclòs els hi faran una llar, podria ser una galleda o un test de plantes buit, on posaran les fulles de enciam que portaran o que demanaran a la cuinera de l'escola.
Cada dia al sortir al patí miraran el jardí, buscaran els cargols, que de vegades seràn difícils de trobar, doncs volten per tot arreu, relacionaran l'evolució dels cargols amb les seves vides de manera instantània i natural:
_El cargol més petit ara està més gran!_ Com el meu germà petit!
Potser relacionaran el fet de que no tenen cames, que s'arrossegen, que treuen moltes babes per on passen. _ Nosaltres també en tenim de babes!
Un matí descobiran que hi ha més cargols petits. _D'on han sortit?
_De la panxa de la mare?
Alguns infants diran que si, d'altres que no han vist " cap cargol embarassat"
Uns dies més tard observaran un munt de boletes blanques soterrades!
_Què és això?
_Són ous! _ Els cargolets han sortit dels ous!
Viuran el procés de la vida de diferents espècies, assimilant així de forma natural les diferències, l'evolució, el respecte per els sers vius!
Els hi ajudarà a ser responsables, a compartir, a observar, a interessar-se per tot allò que els envolta, a preservar el medi natural.
I nosaltres com a pares i educadors?
La nostra tasca serà observar-los, proposar, recollir els seus interessos, orientant-los quan calgui, acompanyar-los ha experimentar el miracle de la natura, respetant el medi natural.
Preservem la Natura!
