Emocions i Sentiments

 

Les Emocions

Son una alteració de l’ànim acompanyada de certes reaccions.

Les emocions són estats afectius innats, que sorgeixen com a reaccions a estímuls interns com a records, pensaments o externs com olors, colors, imatges, carícies, veus...

Es produeixen de manera automàtica, involuntària, i les reconeixem perquè experimentem canvis fisiològics (palpitacions, suor, somriure...).

Una emoció és un procés que s’activa quan l’organisme detecta algun desequilibri amb la finalitat d’activar les defenses davant les diferents situacions que ens trobem.

D’aquesta manera les emocions són mecanismes que ens ajuden a reaccionar amb rapidesa, funcionen de manera automàtica, són impulsos d’actuació.

Cada emoció prepara l’organisme per a una resposta diferent

 D’aquesta manera cada persona experimenta una emoció de forma particular, depenent de diferents agents de defensa de les seves experiències anteriors, del seu aprenentatge i de la situació concreta.

 Algunes de les reaccions són emocions innates, mentre que d’altres les anem adquirint al llar de la nostra vida.

Per experiència directa, la majoria de les vegades s’aprenen per observació de les persones del nostre entorn, d’aquí la

importància dels adults com a models davant dels infants.

 

Una emoció només se’n va quan és substituïda per una altra. 

Per exemple, ens podem aixecar sentint tristesa i acabar el dia amb alegria en funció de les coses que ens passin i de com les haguem viscudes.

 Els sentiments són emocions més elaborades

 Aquestes emocions no són tan ràpides ni automàtiques com les bàsiques. El que passa quan diem que tenim un sentiment és que prenem consciència d’una emoció i li posem un nom.

La diferència entre emoció i sentiment és molt subtil. 

Possiblement, el més pràctic i encertat seria considerar que tant les emocions com els sentiments formen part de reaccions innates.

Els sentiments universals més coneguts són:

Amor.	Orgull.
Culpabilitat.	Enveja.
Vergonya.	Gelosia.
Desconcert.	Poder.

Els sentiments són els que saben què és el que ens fa feliços, de manera que són els que ens poden guiar cap a una vida plena i satisfactòria.

Els sentiments són com una resposta interna, que ens indica si la situació que estem vivint està en harmonia amb la nostra essència.

Son un indicador intern que ens informa de si el que estem experimentant ens agrada o no.

Així a fi de ser feliços, ens cal seguir el camí dels nostres sentiments.

Ells són els que saben el que ens fa sentir bé i el que no.

No hem de tenir por d’escoltar els nostres sentiments, ens defineixen.

Si em voleu tenir informació més concreta visiteu http://www.jananguita.cat/que-son-els-sentiments

 

 Les emocions…

 Totes les emocions són vàlides perquè ens ajuden a valorar la situació que vivim i a prendre decisions, si cal. 

Les emocions tenen com a finalitat conduir la vida. 

Ens serveixen per reconèixer quan un fet ens afecta de manera positiva o negativa. D’aquesta manera podem:

•  Pensar en el que ens ha provocat l’emoció.
•  Entendre el que passa.
•  Expressar com ens sentim.
•  Actuar de la millor manera possible.

 _ Les emocions són reaccions pròpies de l’ésser humà.

Hi ha de positives i de negatives en funció de la seva contribució al benestar o malestar.

 Totes les emocions, realitzen funcions importants per a la vida.

 _ Totes són vàlides.

 No hi ha emocions bones o dolentes. Són energia i l’única energia que és negativa és l’energia que no evoluciona.

És necessari expressar les emocions, sobre tot les negatives retingudes que poden desencadenar problemes majors.

 _ No podem evitar emocions.

Podem aprendre a conèixer-les i gestionar-les.

Com ja sabem cada esdeveniment provocarà una emoció que s’associarà a un comportament concret.

Hem treballat moltes d'elles, sobretot les més bàsiques

Les principals són:

_ La ràbia o la ira: té a veure amb la sensació d’injustícia i pot ajudar a defensar el que considerem just.

És una emoció que en moltes ocasions, podem sentir que la controlem i, en canvi, l’exterioritzem contra la persona que ha provocat el desencadenant d’aquesta emoció.

Serveix per afavorir la defensa, sentir frustració, ressentiment, protestar exigint compensació. Per posar límits!

Necessitem que el nostre entorn accepti la nostra ràbia.

Com actuar:

_ Ens cal utilitzar l’humor, aturar-nos a pensar abans d’actuar. Identificar l’emoció de manera raonable sense arribar al punt màxim. Ens ajudarà a valorar i corregir la nostra resposta.

Aprendre recursos com a relaxació, tenir un espai de calma, mirar la natura o el cel, la música ens pot ajuda també.

Cal saber que la ràbia es canalitzar mitjançant el moviment, així l’activitat física, l’expressió artística ens podem ajudar.

 

_ L’amor: es refereix a la protecció dels altres, a l’afecte. Es pot manifestar a través de la confiança, la tendresa, l’acceptació, la idolatria, la gelosia i el romanticisme. Els diferents amors...

En el llibre “Tots els colors de l’amor”

Trobem una dolça història que apropa a grans i petits cap a l’art d’estimar.

La Clara com a protagonista amb una gran família, que li causa diferents sentiments trobats, coneix una pintora que envers els seus quadres li ensenya a connectar amb els diferents sentiments, així com a diferenciar les diferents formes d’estimar.

El secret d'estimar: és una història de tendresa, és un conte d'il·lustracions, on els infants interpreten les diferents imatges, i els adults podem orientar-los de manera compartida. Visualitzar les imatges ens orientarà a crear una història!

_ La por: és la reacció que es produeix davant un perill imminent i ens serveix per a reaccionar i escapar-ne eficaçment.

Ens donar eines per fugir, per tenir precaució. Així poder demanar protecció i seguretat.

Ens cal poder afrontar la situació temuda. No intentem evitar-la ens causarà més neguit a la llarga.

En el conte "la meva amiga la foscor" la Maria ballar amb la foscor, i la converteix en la seva amiga. Amb aquest conte d'una manera molt agradable i divertida podem orientar-nos en el tema de la por, i compartir-la amb altres per junts poder deixar-la enrere.

Per poder aprendre a gestionar-la...

Ens hem de relaxar, concentrar la respiració, modificar el nostre pensament amb pensaments positius. 

L’exercici de relaxació, de respiració, nedar pausadament, passejar a prop de la natura, ens cal oxigenar i deixar-nos consolar. Treballar la nostra autoestima ens ajudarà a superar les diferents situacions que ens provoquen por. 

_ L’orgull: suposa una sensació forta de satisfacció que pot manifestar-se a través de la supèrbia, la vanitat, la dignitat o l’arrogància. Sovint l'intentem anular, doncs hem de tenir més humilitat, però cal tenir d'orgull, per creure en nosaltres mateixos, aixó sempre sense menysprear a ningú.

_ La tristesa: és una reacció davant d’una pèrdua o situació adversa per la qual ens veiem superats. Anima a l’acció.

Ens anima a la reflexió, introspecció, buscar la soledat, ens permet expressar la tristesa i demostrar empatia.

Cal acceptar la nostra tristor i la dels altres. Amb ajudar d’anar modificant els pensaments negatius. Cal viure la realitat però no des de la negativitat, així compartir la tristor sense ocultar-la serà bo.

Cal buscar estratègies de distracció, allò que ens fa sentir bé, com llegir, escoltar música animada, tenir sentit de l’humor és el antídot més adient per combatre la tristesa.

Fer exercici, enèrgic, córrer, sempre valorant les nostres possibilitats físiques i del nostre entorn.

En definitiva sempre mirar d’allunyar els pensaments negatius, que ens fan donar voltes a la situació sense la positivitat que ens nodreix.

_ L’alegria: és un sentiment positiu que suposa elevar el llindar de resistència a la frustració i convida a gaudir. 

Es manifesta a través de l’eufòria, l’entusiasme i la plenitud.

 Sentir plaer, entusiasme, gratificació, entregar-se a compartir-la i viure el moment.

_ La sorpresa ens obra la curiositat, amb sobresalt i desconcert.

Ens fa evolucionar la part cognitiva per saber més.

Així necessitem que el nostre entorn vegi els nostres coneixements, la nostra capacitat de resposta posant a prova la dels altres.

No podem escollir les nostres emocions, són automàtiques, però si la forma com reaccionem davant de cadascuna d’elles, la nostra conducta.

 Així buscar diferents maneres per reconèixer el que sentim i perquè actuem de determinada manera a fi de poder saber com som, i poder modificar el nostre comportament, així ensenya als nostres infants com fer-ho des de la perspectiva del sentit comú i l’acceptació per ser com som.  

 

És important entendre que les emocions estan vinculades a la nostra sexualitat, així ens cal saber que les inquietuds que ens ocasionen les relacions amb les diferents persones que ens envolten són part del nostre creixement individual.

La sexualitat està present des de el moment del naixement i té una relació estreta amb les nostres emocions, cal realitzar una perspectiva de gènere sobre els discursos envers la sexualitat, per poder acompanyar els nostres infants amb més consciència. 

L’educació afectiva-sexual sovint es relaciona amb l’adolescència, però cal iniciar-la des de la primera infància. 

La sexualitat és una manera de relacionar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixos, que evoluciona al llarg de tota la nostra vida, des de la primera infància, l’adolescència, i les diferents etapes d'adult. Les relacions afectives-sexuals, com les vivim, com les expressem, estan condicionades per l’entorn cultural.

Explica-m'ho, fa un recull de tot el que han de saber els infants a mesura creixen, doncs ells volen saber i ens pregunten sovint.

 

Fins aviat i cuideu-vos molt!