Poder accedir a una feina digna, és un dret, està recollit a la Declaració Universal dels
Drets Humans, on estigui inclòs la protecció, la seguretat, la llibertat
d’expressió…
Més de la meitat dels treballadors/es de tot el
món no tenen aquestes condicions i més
de 130 milions d’infants es veuen obligats a treballar.
Ens cal
aconseguir aquest dret, doncs durant la
nostra vida hem de treballar per assumir les nostres despeses, les diferents
societats a diferents indrets del món així ho estableixen, d’aquesta manera hem
de poder tenir una qualitat de vida digne, on el respecte sigui l’eix del
nostre dia a dia.
Poder treballar en allò que ens trobem bé, no
sempre està a l’abast de tothom per diferents raons, però sí tenim el dret a
ser respectats, a tenir unes bones condicions per assumir les nostres tasques
de manera correcta, de manera justa.
Aquesta base de respecte els ajudarà a valorar als
altres i a ells mateixos, sentint-se capaços i valorats.
Però no sempre els més vulnerables són respectats, com podem aconseguir respecte per tothom si no el donem als més necessitats?
Entitats d'arreu treballen contra el treball
i l'explotació infantil, ja que es calcula que prop de dos-cents milions
d'infants conviuen amb aquesta realitat.
Tràfic d'infants
Molts infants són víctimes d’aquest
fenomen que no ha parat de créixer en els últims anys.
I és que l’any 2018 es van denunciar prop
de 50.000 víctimes de tràfic de persones, entre les quals un terç del
total eren menors.
“En totes les crisis, els infants sempre
són el col·lectiu més vulnerable”,
“Explotació sexual amb finalitats comercials”
L’explotació sexual infantil i el tràfic
d’infants amb finalitats d’explotació sexual és la forma més extrema en
què es manifesta aquesta violència.
Aquesta violència suposa la utilització de
menors, normalment nenes, en actes de naturalesa sexual a canvi
d’una prestació, que sol ser econòmica.
Els països que tradicionalment han estat
l’epicentre de l’explotació sexual a menors han estat Tailàndia i Cambodja
Treball infantil forçat
La xifra d’infants que treballen
ha descendit. Però, malgrat
el progrés global, encara hi ha milions d’infants en situació
de treball infantil, molts d’ells duen a terme tasques perilloses que
posen en perill la seva salut, seguretat i desenvolupament
emocional.
Treball a les mines i al camp
Les explotacions mineres, les condicions
de treball dels infants “són barbares”, “treballen sense parar i
sense cap mesura mínima de protecció o seguretat, entre pols,
calors insuportables i poca llum”.
Gairebé la meitat del treball
infantil arreu del món té lloc als països dels continents africà i
asiàtic.
Nens soldats
Tot i que resulta difícil conèixer la xifra
exacta de nens i nenes soldats arreu del món, cada dia centenars
de milers d’infants participen en conflictes armats, es veuen
sotmesos a situacions extremes.
El grau de brutalitat que viuen aquests
infants és tant que pot desembocar en un profund dany
psicològic.
Matrimoni forçat
“El matrimoni
forçós és una de les principals causes d’abandonament escolar en
països en via de desenvolupament i, alhora, les nenes que no van a l’escola estan
enormement exposades a ser víctimes d’aquesta pràctica”. “Si totes
les nenes acabessin l’educació secundària, s’evitarien més de 50
milions de matrimonis abans de l’any 2030”.
Esclaus domèstics
Els infants explotats en l’àmbit domèstic és una realitat que supera fronteres.
Són forçats a treballar i a viure de portes
endins. Per tant, es mantenen amagats del món.
Així doncs, la realitat dels esclaus
domèstics és la més desconeguda i la més difícil de
detectar. Aquesta invisibilitat els fa més vulnerables enfront la violència i l’abús
Una realitat que acaba amb la seva infantesa, aquests menors no tenen la possibilitat d’escolaritzar-se, estan constantment exposats
al maltractament psicològic”.
Els infants han de saber dels seus drets, ells són
vulnerables per ser infants, no adults formats, tenen el dret a ser protegits
davant qualsevol situació d’emergència, perill, guerres, migració...
Cap infant ha de ser maltractat ni explotat, no té cap justificació, al mateix temps les persones més vulnerables com serien la gent gran i les persones amb discapacitats.
Però aquest dret ha de poder
arribar a tot esser humà, doncs ningú ha de ser maltractat per ningú ni
explotat, tots hem de poder viure en un entorn sostenible, just i igualitari
basat en el respecte.
A les escoles treballen els drets dels infants, des
de casa també ho hem de fer, donar seguretat i protecció als infants és obligació
de nosaltres els adults, però ells han de tenir respecte també pels altres, han
d’entendre que la seva veu ha de ser escoltada i respectada, i la millor manera
d’aconseguir-ho és que aquest fet sigui mutu.
Com sempre a través dels contes podem entendre millor,
l’infant que llegeix podrà entendre més, aquí tenim una petita selecció...
En Joan Turu, il·lustrador del llibre "Som Solidaris", ens explica com va ser el procés creatiu d'aquesta obra i què és per
ell la solidaritat...
Un llibre per afavorir la lectura autònoma dels petits lectors, cada doble pàgina
presenta el text de manera breu i escrit amb dues modalitats de lletra: de pal
i lligada.
Un munt de petits detalls que
contribueixen a crear un món més solidari, un món millor, ja de ben petits.
Un llibre sobre l’amistat, la diferència i l’exclusió
Aquest conte pot ser fàcilment adaptat a moltes
situacions, com per exemple per l’entorn laboral.
En aquest cas un quadrat vol jugar a casa dels
amics rodons, però no passa per la porta. Què faran per adaptar-se, per
reconèixer les diferències i acceptar-les? Em faria massa mal! Com farem?
El Petit Quadrat és diferent. Mai no serà rodó.
Cocoriquec, de Marisa Nuñez a partir d'un conte popular birmà
Il·lustracions de Helga Bansch
Traducció del castellà d'Ariadna Martin
En Cocoriquec és una adaptació lliure d’un conte
tradicional birmà que tracta sobre la necessitat d’escoltar els bons consells,
de la importància de complir les promeses i de la dificultat que suposa
aprendre a compartir.
Amb Il·lustracions de colors vius que contribueixen a perfilar els sentiments
dels personatges: la inquietud del pollet, la tendresa de la gallina , la fúria
del gat...
Amb un llenguatge senzill, ens trobem davant un conte divertit que aconsegueix
transmetre emocions fins als més petits i arribar a tots els sentits del
lector.
En Cocoriquec és un pollet que viu feliç amb la seva
mare.
Un dia, la Mama Gallina vol fer un pastís i el
pollet s’ofereix per anar a buscar llenya per encendre el forn. Quan està en
plena feina, apareix un gat enorme i dolent que vol menjar-se’l; però en
Cocoriquec aconsegueix salvar la vida prometent-li la meitat del berenar. Un
cop passat el perill, en Cocoriquec golafre s’oblida del tracte i es menja el
pastís sencer. De cop van sentir soroll a la porta: és el Gat Rabiós…
La Mama Gallina comprensiva protegirà el seu petit, l’ajudarà a sortir d’aquest
tràngol i li donarà una altra oportunitat per a aprendre la lliçó.
A partit dels 6 anys...
Groc i rodó, de Muriel Villanueva
Ens enfronta a les pròpies pors i ens convida a
superar-les.
Han arribat les vacances i toca marxar de
colònies.
Però ell no en té gens de ganes. Té un secret groc
i rodó que cada nit se li apareix al llençol i que no vol compartir.
Quin serà aquest molest secret? Aconseguirà
alliberar-se’n i gaudir de les colònies?
Dos infants pakistanesos van denunciar la
injustícia en el seu món.
Primer va ser l'Iqbal Masih, qui va denunciar
l'esclavitut a les fàbriques de catifes del Pakistan.
Després, la Malala Yousafzai va reivindicar el
dret de les nenes a anar a l'escola.
La valentia
amb la que van enfrontar el perill resulta inspiradora per a tots aquells que
coneixen la seva història.
Aquest llibre reversible de la Janette Winter,
contribueix a mantenir a la memòria les gestes d'aquests dos nens valents i a
ensenyar als més petits com és la lluita en altres països per a obtenir els
drets dels que aquí gaudim.
L’elefant encadenat, de Jorge Bucai
Des que era petit, hi ha una pregunta que em ronda pel cap:
per què un animal tan fort com l'elefanta del circ deixa que el tinguin lligat
a una estaca?
De petit m’agradava el circ. M’encantaven els
espectacles amb animals i l’animal que més m’agradava era l’elefant:
Durant la
funció l’elefant feia gala d’un enorme pes i una força descomunal, però després
d’una funció i fins a tornar a fer la següent actuació l’animal sempre estava
lligat a una petita estaca clavada al terra amb una cadena que pressionava a
una de les seves potes i encara que la cadena era gruixuda només estava
enganxada per un ridícul tros de fusta clavat uns centímetres al terra.
Em semblava evident que l’elefant amb la seva
força era capaç d’estirar aquell minúscul tros de tronc i fugir. El misteri era
evident;
– Que el mantenia allà? Per què no s’escapava?
vaig preguntar
Em van respondre que perquè estava ensinistrat.
Llavor vaig preguntar:
– I si està ensinistrat, Per què l’encadenen?
No recordo cap resposta coherent.
Passats uns anys, vaig descobrir per sort per a
mi, que algú havia sigut prou savi per a trobar la resposta:
– L’elefant del circ no s’escapa perquè ha està
lligat a una estaca des que era molt petit
Vaig tancar els ulls i vaig imaginar-me l’elefant
acabat de néixer i lligat a l’estaca. Segur que l’elefant estirava i estirava
l’estaca tractant d’alliberar-se i acabant el dia esgotat, però l’estaca,
llavors, era més forta que ell. Segur que intentava alliberar-se dia rere dia,
i així fins que un terrible dia per a la seva història, l’elefant va acceptar
la seva impotència i es va resignar al seu destí.
Aquell elefant enorme i poderós que veiem al circ
no escapa perquè creu, pobre, que no pot.
A l’elefant li queda gravat al cap la impotència
que va sentir, i el pitjor es que mai més s’ha tornat a qüestionar aquest
record i mai més va intentar posar a prova la seva força i alliberar-se de
l’estaca.
Aquesta situació que ens explica al conte, ens dona resposta a com molts de nosaltres estem estancats en creure que no podem sortir de la nostra situació, cal entendre que tenim dret a fer-ho, ens cal creure en nosaltres mateixos.
De petits a través del dibuix expressem les nostres emocions, les nostres sensacions!
Quan ja comencem a ser fer-nos grans molts de nosaltres oblidem la nostra part més creativa, d’altres per el contrari la destaquem, forma part del nostre dia a dia, l’art forma part de la nostra expressió...
Mitjançant l’art, es posa sovint en manifest les
injustícies del món...
“ Banksy “
A través de la creativitat, de la
nostra manera d’expressar podem transmetre valors, coneixements...
Bansksy ens apropa al controvertit
univers artístic a través de diferents àmbits temàtics i úniques creacions
que inclouen una selecció d’obres executades amb diferents tècniques: oli,
acrílic o esprai sobre llenç i fusta, serigrafies d’edició limitada, estergits
sobre metall o formigó, escultures, instal·lacions, vídeos i fotografies.
Es tracta d’obres reivindicatives que apareixen en
espais públics de les ciutats. Sempre tenen una crítica social darrere.
Les obres són
textos visuals capaços d’informar i inspirar a la reflexió.
Guerra, riquesa i pobresa, animals,
globalització, consumisme, política, poder, crisi climàtica… Els temes exploren
el món en què vivim.
En aquest cas un infant treballant...
Cal tenir una explicació adient per cada expressió
que ens faci ser més humans, no confondre’ns el que és fa, amb el que s’ha de
fer. I d'aquesta manera saber acompanyar als nostres infants...
Per un món més igualitari i just, que ens deixi ser com som des de el respecte!
