Comparant infants nascuts a l’inici
d’any amb els de finals d’any.
Les comparacions no són bones, però cal que ens adonem d'algunes diferències, que segurament amb el temps no es notaran i sempre hi ha infants més desenvolupats que altres per diferents causes. Ara bé és normal que un infant nascut a primer d'any tingui la seva capacitat d'atenció que un de final d'any, sobre tot si ens referim a edats primerenques.
El sistema educatiu s’estableix per l’edat
cronològica de l’infant, no evolutiva de l’infant. No contempla que els infants de finals d’any son realment més petits, i poden tenir una
gran diferència amb els més grans, i això pot arribar a afectar la seva autoestima.
Aquestes diferències poden ser tant físiques com
d’intel·ligència, doncs fa referència al seu procés maduratiu.
Dependrà de cada infant , doncs cada infant és un
món, també influiran diferents aspectes, com la classe social, l’estructura
familiar.
Quan la diferència entre els infants d’una mateixa
classe, és de deu mesos, no es pot
demanar el mateix progrés curricular, la preescriptura i la prelectura, inclòs
a nivell psicomotriu, el fet simple de poder-se cordar les sabates. Per aquesta raó s'ha de poder individualitzar l'educació de manera que els conceptes a asumir varien segons el procés de cada infant.
Hi ha una
diferència madurativa molt important, que s’ha de valorar. Que no es contempla al nostre sistema educatiu. I s'ha de contemplar ja no tan per el nivell comparatiu sinó perquè l'infant no s'ha de veure diferent a la resta. Tant per tant el missatge a de ser que tots són igual de diferent!
Haurien de contemplar que ara no passa tant, doncs
els infants tenen més estimulacions al anar de més petits a les escoles
infantils.
Hi han
països com a Àustria, Suècia, República Checa, Irlanda, Països Baixos o Rússia,
on ho contemplant, iniciant l’escolarització
en diferents períodes depenen del naixement de l’infant, quedant cada generació
dividida en dos grups, els de primers d’any i els de finals d’any.
No es deu etiquetar, evidentment, a aquests
alumnes per la seva manca evolutiva, doncs és totalment normal, s’ha de tenir en compte que els infants
nascuts al gener dels que han nascut al desembre, no nomes es un any de
diferencia, també és un terci de la seva vida, el nivell d’exigència maduratiu
no pot ser el mateix.
Aquests fets,
moltes vegades han portat a terme que infants amb procés evolutiu normal, amb
grans capacitats intel·lectuals, acabin en garantia social. Limitant el seu procés d’aprenentatge per les
exigències desproporcionades que han hagut d’assolir. Havent així de repetir curs en algun moment de la
seva educació, o bé ho arrosseguen durant anys no aproven el
graduat escolar,etc...
Aquesta situació pot afectar la seva autoestima,
s’ha d’actuar abans de que sigui massa tard, creant un teixit educatiu just per a tots.
Hi ha estadístiques que ens indiquen, que els
infants nascuts a finals d’any , han repetit algun curs, i inclòs pot
condicionar el seu futur.
Ja hi ha escoles que separen els alumnes per mesos, doncs d’aquesta manera les
diferencies son menors, i l’educació és
més personalitzada.
El sistema educatiu ha de procurar
mecanismes institucionals, per corregir les desigualtats escolars lligades a
aquest factor o qualsevol altre.
Altres aspectes també podrien valorar-se, l’estimulació, socialització, parlant molt
amb ells des de ben petits, escoltant música.
Els hi beneficiarà força la capacitat de comprensió i relaxació.
