Les emocions, la ràbia, la Ira, l'enuig...

 

La Ira, la ràbia

 És un estat d’ànim d’enuig, d’indignació, arribant a estar furiós, enfadat.

 Els essers humans depenen els uns dels altres, necessitem referents per créixer, que ens donin estimació, tinguin cura de nosaltres, així créixer sentint-nos segurs i amb una bona autoestima.

 Les experiències que tenim durant la infància ens formem com a persones,  i algunes d’elles podem condicionar la nostra vida, ens cal poder treballar tots els aspectes d’una manera segura, amb una bona intel·ligència emocional. Per això ens cal saber com ens sentim!

Com ja hem comentat moltes vegades, poder controlar les emocions no vol dir de cap manera reprimir-les.

Regular-les vol dir, saber gestionar adequadament, per nosaltres mateixos, buscant eines per poder fer front a les situacions de conflicte, de ràbia.

La ira està considera lligada a la frustració no tolerada

Objectius no aconseguits, contrarietats i injustícies.

 Mal gestionada pot donar lloc a mostres d’agressivitat, rancúnia, ressentiment, violència, venjança i odi.   És un mecanisme de defensa!

Sentir ràbia forma part de la nostre relació amb els altres. forma part de les emocions principals. No és positiu, però tampoc té perquè ser negatiu

 És totalment necessària per sobreviure.

Ens ensenya com ens sentim davant situacions que sense cap dubte no ens agradem gens, creant  reaccions, que haurem de aprendre a gestionar.

 El que sí serà positiu o negatiu és, com gestionem el que fem.

 Només nosaltres tenim la possibilitat de triar!

 Hem d’aprendre a  conduir l’energia emocional en benefici propi i de les relacions amb els demés, ens farà millor persones. I ens sentirem bé!

 

Com ens afecten les coses no ho podrem evitar, però si quina pot ser la nostra reacció. Com gestionar aquests moments...

  Davant qualsevol situació tensa, el millor és fer una pausa i respirar a fons.

 Identificar el que sentim. Posar-li nom al que sentim.

 Requereix connectar amb l’emoció. Acceptar el que sentim.

 Raonar per què ens sentim així, explicar com ens sentim i les causes de per què ho sentim. Què ens passa?  Hem de poder canalitzar la ràbia.

Poder expressar permet alliberar amb nosaltres mateixos o bé compartim amb algú altre. És bo parlar-ne, buscar suport amb els més propers.

 Activitats que ens agradin, com  caminar, fer exercici físic, pastar fang, dibuixar, escriure, cantar, etc. Ens ajuden a poder-la gestionar.

 

Transformar la ràbia

Com a inici ens cal pensar que volem fer.

No decidir ni actuar en estat furiós. Donar-nos temps per reflexionar sense pressions. Resseguint el camí del que ens ha portat a sentir-nos malament.

Interpretar el que em passa des de la reconciliació amb un mateix. 

Assumir que amb un estat nerviós no podem pensar bé, ens cal relaxar-nos primer.

 Així podrem gestionar-ho millor

 _ Explicar els fets dins de la nostra ment, d’un ‘altra manera.

Canviant d’aptitud

_ Facilitant així la recerca de solucions.

_ La manera de protesta o comunicació als altres serà més adequada.

 _ Ens ajudarà a poder valorar altres punts de vista, altres significat dels fets.

 _ D’aquesta manera el que fem és aprendre a tolerar la frustració.

_ Centrant-nos en les pròpies conductes, més que en jutjar als altres.

 

_ Si podem expressar la ira de manera  més controlada, no anirà a més.

_ Si la reprimim, la carregem, generant tan sols ressentiment i l’odi.

_ Alterant així la nostre manera de ser, deixant-nos portar per la ràbia.

 Aquests comportaments només ens generen malestar i ens perjudicar alhora de relacionar-nos amb els altres, arribant a no deixar-nos veure la part positiva de les coses. Convertint-nos en algú que veritablement no som.

 Per viure amb bona harmonia amb nosaltres mateixos ens convé saber reconciliar-nos, poder analitzar qualsevol situació al marge dels nostres sentiments inicials, sense això sí, deixa de combatre la situació de la manera que menys malestar ens comporti, tan a nosaltres com als que ens envolten.

 Saber perdonar forma part del nostre benestar, doncs ens allibera del ressentiment. Si perdonem deixem enrere el que ens ha passat!

Com a pares, cuidadors i educadors

Hem de tenir paciència, doncs aprendre a gestionar la ira comporta temps i pràctica. Ensenyar a l’autocontrol és molt important, doncs saber gestionar les emocions de manera beneficiosa per a nosaltres ens aporta felicitat. Alhora que ens facilita les relacions, acceptació dels altres, al mateix temps que ens permet està més centrats per estudiar, fer activitats, saber el que ens fa sentir bé i el que no, el que volem i el que no volem. 

Tasques que ajuden a gestionar la Ira

Aturar-nos a pensar!

Allunyar-nos del lloc o fet que està causant la Ira. Per calmar-nos, per poder pensar amb tranquil·litat.  Com ho podem fer?

Pensaments positius, canviar la activitat,  donar una volta, passeig, pintar, llegir, fer alguna activitat que ens agradi, que ens faci relaxar-nos, o en un moment donat ens ajudi a treure aquesta ràbia que sentim de manera beneficiosa, com podria ser realitzar un esport. Llençar la pilota de Basket a la cistella, a la terrassa de casa, fer un xuts al baló, córrer o qualsevol activitat accessible. Depenent el lloc i el moment, asclar.

Si podem tenir pensaments freds, doncs quan ens enfadem el nostres pensaments s’escalfen, si podem abaixar la temperatura aportant pensaments positius i així no auto alimentar la ràbia ens serà més fàcil.

Sí som nosaltres els que trobem aquests pensaments per nosaltres mateixos acaba funcionant, i ens tranquil·litzen, pensaments com: 

 _ Segur que es resoldrà! _ Si m’emprenyo no solucionaré res! _ No volia això, però jo podré assolir la situació... Quan més ens ho repetim més ens ajudarà!

Alliberar la ira amb seguretat

Ens cal saber que alliberar la ira de forma ruda, com crits, cops i violència ens genera més malestar encara. Aquestes reaccions només serveixen per generar més ira i malestar, no per desfogar-nos, com a vegades diem.

Així necessitem alliberar-la, una sería la manera que hem dit abans, fem una activitat que ens faci cremar la energia negativa.

L’altre seria controlar la nostra respiració, ulls tancats per exemple i pensar només en respirar, en relaxar-nos. La meditació ajuda molt, si alhora que respirem estirem els músculs ens destensen, es relaxen, ens fan està millor.

Escoltar música també ens pot ajudar molt, la música ens pot ajudar a calma i donar temps per reflexionar...

La música té la capacitat de canviar estats d'ànim, activant cada una de les estructures emocionals del cervell. 

Vídeo músical per canalitzar la ràbia 

 

Ocupar-se dels problemes i seguir endavant

Quan ja pensem amb més claredat, veurem que davant un problema tenim dos solucions,  ocupar-nos del problema o seguir endavant.

Si ens ocupen d’ell el farem front, i així segur que millorarem la situació.

Cal saber primer que és el que volem, separant el que de fet volem amb el que la realitat ens permet fer. Aquí necessitem ser flexibles, tornarem al problema i veurem les possibles solucions, decidim així la que creiem millor i arribarem a un acord.

Seguir endavant significa deixar enrere el problema , sense rancúnies, a vegades és el més adient, doncs hi ha situacions que perdre temps, esforç i energia no valen la pena.

Aprendre a resta impotència a les coses sovint és agradable i positiu.

Ambdues solucions poden ser beneficioses!

Com a pares llegir el llibre de EL PODER DE LA IRA

Dalai Lama. 

Us pot servir de gran ajuda.

És tracta d’una obra inspiradora sobre enfocar el sentiment de la Ira.

Al mateix temps ens apropa a la saviesa del Dalai Lama, de manera accesible.

Ens parla de la ira compasiva com a força humana, com el perdó pot millorar la nostra vida individual i amb la resta de les persones.

Ens parla de la societat, com la part també fosca, envers les desigualtats, la ignorància, les injustícies. Ens ofereix perspectives sobre diferents aspectes del món actual, des de la competitivitat, la ira, com a força de canvi, per avançar amb compassió com a eina d’educació, ètica, igualtat i justícia.

Un canvi de mirada cap als nostres fills, que ens donarà força per orientar-los al mateix temps que ens orienta a nosaltres mateixos, com a persones del món.

Quan més preparats més fàcil ens serà!

Sovint moltes vegades actuem de manera contradictòria davant les rebequeries i solen tenir poca paciència i poca fermesa amb els nostres fills.

 

Com actuar amb els nostres infants

Davant les rebequeries

La reacció pot ser, cridar i plorar i fins i tot tirar-se al terra, donar petades .

Situacions límit que de vegades no sabem com actuar.

Els infants solen cridar l’atenció amb conductes negatives com a protestar per alguna cosa amb el que no estan d’acord.

Com a pares en aquests moments normalment no sabem què fer, ens sentim perduts. Poder evitar totalment les rebequeries és impossible amb infants de 2 a 6 anys però sí podem intentar prevenir una possible rebequeria , acostuma a ser més fàcil que el seu tractament.

Tot i que de vegades és complicat saber què situacions motivaran una rebequeria i així de vegades ens trobem en una situació complicada envoltats de persones estranyes. 

Quan més dur és per a nosaltres!

“Els infants que tenen rebequeries intenses i freqüents corren el risc de desenvolupar en la infància trastorns emocionals i de la conducta greus”

Per tot això és positiu tenir alguna mena de pautes

_ Ens cal poder  preparar les sortides

Compartir amb els nostres fills les activitats que anem a fer amb temps per assimilar. Per d’alguna manera no li vingui de sorpresa.

Pot ser que no li vingui de gust, però nosaltres ja li hem deixat clar les tasques a fer per la família i no li suposarà cap sorpresa.

Ens cal anar amb condicions, vull dir sense gana, havent descansat prou, si no fos així ja anirien condicionats a aquest fet. Tenir gana i/o son.

 _ Nosaltres també hem de procurar anar en bones condicions, que ens trobem amb forces per fer el que ens hem marcat, ens serà més fàcil mantenir la calma si arribés el cas.

En cas de que passés, hem de mantenir sempre la calma, doncs actuar de la mateixa manera que l’infant només serviria per agreujar la situació. El millor es restà importància. Intenta comprendre-li parlant, amb la comunicació.

Si nosaltres estem tranquils ajudarà més a que l’infant canvi la seva conducta.

 _ Deixar que s’esplaï

Sovint deixar que es calmi és la millor opció, el podem portar a un ‘altre espai diferent, apartat del lloc on va iniciar la rebequeria, sol funciona, un cop ja més tranquil és quan podrem iniciar el diàleg explicant el que pensem, que l’entenem, alhora pot explicar també l’infant el que li calgui dir.  Cal evitar sempre amenaces com que ens anirem o semblants.

_ Hem de poder parlar amb tranquil·litat

Fer-li saber que la seva actitud no ha estat correcta. Explicar la raó amb tota sinceritat, mirant als ulls sempre, posant-nos a la seva alçada.
_ No hem de cedir a les seves peticions

Ha d’entendre a acceptar el no, si cedim, es mostrarà sempre igual

Si li expliquem l’infant anirà entenen i la seva actitud anirà canviant. Ens hem de mantenir fermes. Davant la negació al que volia, davant un càstig degut a la seva conducta. Ara bé, hem de fer-li saber que l’estimem d’igual manera!
Amb els càstigs hem de  ser proporcionats envers el fet realitzat per l’infant i la seva edat.

Com ja hem comentat abans, la paciència ha de ser abans de res

Si en algun moment teniu dificultats per assolir alguna situació, poder allunyar-nos una estona, deixant l’infant amb algú, veiem la situació des de fora, respirant i agafant forces sempre serà millor que patir nosaltres també neguits i angoixes.

 Aquestes maneres d’actuar s’han de portar a terme per un igual totes les persones encarregades de l’infant en algun moment, doncs si no anem tots a una, difícilment es podrà controlar. Quan els comportaments negatius no guanyen res, al final s’acaben i deixen d’existir. Doncs vinga, molta força!

 

Quan hem d'ajudar als infants a gestionar les emocions, cal saber que no és gens fàcil, els hàbits, l’estima, l’entorn de comunicació i una actitud positiva sempre ajuda, però comporta poder repetir moltes vegades sovint el mateix, molta paciència i donar-se temps. 

També dependrà de cada entorn i de cada infant, sabem que els infants amb TDAH, no ho tenen gens fàcil, i poder gestionar les seves emocions és força més complicat, així sentir frustració per ells comporta normalment una reacció d’ira.

Amb aquest vídeo us donen algunes eines de com poder ajudar als infants a gestionar les seves reaccions, aquestes pautes serveixen per a tots, encara que semblin més especifiques, el que val és el resultat!

En quan a lectures per compartir amb els nostres infants que ens ajudin a gestionar la ràbia tenim: 

Contes i emocions són una colecció de contes sobre les emocions, per infants d'entre 3 i 6 anys. Aquí la Maria sovint té rebequeries, com podem fer?

En xavier és un bon exemple del que no s'ha de fer, doncs quan la seva mare no li dona el que ell vol, s'enfada tan que és posa vermell. 

Tan és així que en Xavier es transfortma en una criatura de contes.

Quan el pare li mana recullir i ell no vol, ell s'enfada encara més, així la ràbia el sobrepasa i haurà de fer front a les conseqüències dels seus actes.

Aleshores ha d'aprendre a gestionar la seva fustració.

  EEstà dirigit a infants entre 2 i 8 anys, i podem trobar una guia d'activitats.

L'Elvira s'enfada molt i molt!  Inclòs el cap de setmana, amb l'Elvira podrem aprendre moltes coses sobre la Ira. 

La seva autora, vol ajudar als infants més petits a comprendre, gestionar i expressar els seus sentiments amb paraules. 

Com ja sabem escollir un bon llibre sempre ens pot ajudar a veure les coses d'altra manera, així saer quins llibres compartir amb els nostres infants també serà de gran ajuda.

Recull 20 històries on les emocions juguen un gran paper, en cada una d'elles descubrirem un petit secret, que ens ajudarà a conviure millor amb els que ens envolten. 

Maneres de trobar energia positiva en moments difícils, ideies per conviure més bé, el més important és que tot surt des de nosaltres mateixos, la nostra manera de ser, com relacionar-te amb els altres, com tenir una bona relació.

El més important és ser nosaltres mateixos en tot moment, i recordeu sempre que si els infants es senten segurs, seran infants feliços. 

Fins Aviat i cuideu-vos molt!