Les guerres
Les raons que porten a una guerra sempre són
complexes, maleïdes guerres, inhumans tots els que fan possible les guerres.
Drets humans
Els horrors de la segona
guerra mundial va portar a establir les Nacions Unides, per la defensa dels drets humans. La Societat Civil des de diferents organitzacions va
defensar els drets humans.
Així es va crear el tribunal
penal internacional, a fi de defensà jurídicament totes les víctimes de
violacions de drets humans, com:
La esclavitud, l’homofòbia,
el racisme, xenofòbia, entre altres.
Tot i així , la incidència
del comportament humà segueix sent molt qüestionable, així al segle XXI encara es creen conflictes bèl·lics que
porten a genocidis, fam, pobresa, manca d’accés a sanitat i a educació. I el
que és més important, destrucció d’habitats, de famílies, portant a haver de fugir
a indrets suposadament millors, que sovint no fan l’acolliment necessari per protegir-les,
pel contrari ho dificulten més encara.
Els Infants
Els
infants estan envoltats de notícies, imatges o comentaris que els parlen sobre
la guerra, sobre morts, gent que fuig dels seus països, gent que mor ofegada al
mar intentant salvar la seva vida i la dels seus fills i filles...
Sovint,
als adults ens agradaria protegir-los, però negar l'evidència només ens fa
més dèbils, cal tenir eines per afrontar possibles situacions de patiment
propi o d'empatia cap al dolor dels altres.
Hem de parlar amb ells, és convenient primer escoltar
què saben ells del tema, i poder orientar les nostres respostes en el marc del
que ells saben. Per no donar massa informació, sense que puguin gestionar-la
adequadament.
Donar respostes a les seves preguntes serà el més beneficiós,
sobre tots els temes, a vegades amb una resposta molt senzilla estan satisfets
i no és fins més endavant que tornen sobre la mateixa pregunta i ja demanen
més, és bo respectar el ritme de cadascú.
Sinceritat
Dir sempre la veritat:
Podem suavitzar les coses però no mentir, ni
amagar informació que ens estan demanant, ho acabaran sabent i es trencarà la
confiança que ens tenen.
Simplificar les respostes:
És difícil donar una resposta senzilla a un
problema greu i que sovint ni nosaltres comprenem, però els nens no busquen en
nosaltres uns savis, busquen algú que els faci sentir segurs i protegits. I
quan no sabem alguna cosa, els podem dir que no ho sabem.
Buscar les respostes junts:
Quan l’infant ja pot fer recerca, podem buscar la
informació que ens demana i que desconeixem junts, de tal manera que aprenen
amb nosaltres quines fonts d'informació són fiables.
Hem de facilitar que puguin parlar amb nosaltres de qualsevol tema.
Infants víctimes de la guerra
Al segle XXI
Parlem per exemple de la
guerra a Síria, inicia al 2011, on les víctimes mortals han anant augmentat any
darrera any, al 2018 van morir als combats 1106 nens i nenes durant els
combats. Quina barbaritat!
També al 2011 va iniciar la
guerra civil al Lemen, “guerra oblidada” per la manca d’informació dels medis,
però la seva població pateix la pitjor crisi humanitària del món, més d’11
milions d’infants depenen de l’ajuda humanitària per sobreviure.
Si parlem de la guerra civil
al Sudan, va inicià al 2013, més de 16000 infants han estat reclutats com a
nens soldats.
Posant la seva vida en
risc, vivim situacions traumàtiques.
Segrest i explotació sexual
s’han convertit en armes de guerra.
Separació de les seves
famílies, manca d’educació, i d’una alimentació adequada.
Febrer de l’any 2022, Rússia
vol envair Ucraïna.
El president Putin ha
llançat una operació militar, el seu objectiu és “desmilitaritzar” Ucraïna.
El Ministeri de Defensa ucraïnès confirmava la
incursió per la frontera de Bielorússia. Una columna de tancs entrant
per aquesta frontera, en el punt on s'ajunten les fronteres russa i ucraïnesa.
Aquesta és l'entrada més directa per arribar a Kíev. La creixent sensació
de por s'ha convertit en pànic.
D’aquesta manera s’inicia aquesta
terrible decisió, no es pot entendre, ningú hauria de voler una guerra, ningú
hauria de tenir aquest poder, ningú.
Però així ha estat, l'atac hauria
estat simultani i coordinat en diferents fronts dels 420
quilòmetres de frontera amb Rússia, segons fonts del govern d'Ucraïna. Al nord
amb un atac terrestre, i a la línia sud-occidental del país, prop d'Odessa,
s'hauria fet amb paracaigudistes i tropes d'infanteria.
Segons
exèrcit ucraïnès: Paracaigudistes a Odessa. Incursió a Khàrkiv. Explosions a
Kíev.
Tot i que l'alcalde de Kíev ha demanat als
ciutadans que no sortissin de casa, a mesura que arribaven les informacions
sobre l'ofensiva, la situació ha estat de col·lapse a la ciutat.
Els comerços no han obert i els ciutadans anaven
als caixers automàtics per treure els seus diners del banc davant de la
incertesa de la situació i la por dels atacs cibernètics, que ja s'estaven
produint.
Des de
diferents indrets ja han enviat suport en referència a aliments, aigua, roba i
demes.
Res justifica aquesta barbàrie!
Les guerres maten, deixa mutilats a familiars i
infants, però exponencialment els desplaça traient-los de les seves llars, les
seves escoles i molts del seu país.
Segons la ONU per a Refugiats, els infants
representen més de la meitat de les persones refugiades del món.
Molts infants pateixen conseqüències extremes per
la seva salut mental, degut al que presencien a les seves llars, famílies,
escoles i barris bombardejats.
L’anomenat “extres tòxic” que pateixen els nens i
nenes de Siria, els experts no saben si els infants nascuts durant aquests
conflictes inhumans, arribaran a recuperar-se per complert psicològicament.
D’aquesta manera el
futur dels infants és incert!
Una manera d’apropar-nos a tota la gent que ha patit les guerres o les està patint és col·laborar amb les diferents entitats que envien allò més necessari a aquests indrets en conflicte.
Cal
pensar en positiu sempre, però no podem obviar que igual que ells podien ser
nosaltres i l’empatia i el recolzament ha d’estar present sempre.
La OTAN i Moscou, fan el l’anomenada
guerra hibrida, en els darrers anys ja no es fa combats amb exercits, sinó envers
les tecnologies i ciber atacs. Això s’ha vist darrerament quan van bloquejar
més de 70 pagines web de les organitzacions governamentals d’Ucraïna.
Cal tenir present també que des
de 2014, la Xina ha col·laborat amb Rússia per evitar les sancions econòmiques imposades.
Els Infants són el Futur!
Conseqüències de les guerres
Si necessitem poder explicar als
infants o fer recerca per nosaltres mateixos, com adults, de quines conseqüències
tenen les guerres, sempre podrem trobar alguna resposta als llibres...
“ Els nens no volen la guerra i En
Flon Flon i la Museta” de Éric Battut
Són dos històries que ens parlen de la
inutilitat de la guerra, de la innocència dels infants contraposada a la fam de
poder que empeny les guerres, de nens i nenes que no entenen qui és la guerra.
Són dos textos que serveixen per fer reflexionar als infants sobre la guerra i la pau, que ens permeten parlar amb ells d’aquests conceptes i d’altres a partir d’aquests com les baralles, l’amistat, …
Ens mostren amb aquest llibre com afecta la guerra.
Es presenten les conseqüències a través dels relats i dibuixos que han fet nens víctimes d’un conflicte. Com la guerra afecta en primer lloc a les dones i als infants.
Aquests infants i joves en algun moment han estat
acollits al Centre Gonfreville dins el programa d'acollida de joves que porta a
terme Fundation Akwaba Côte d'Ivoire en col·laboració amb l'UNICEF.
“ Quan el meu pare era un
arbust “, de Joke van Leeuwen
El camí que fa l’Ela, una nena d’uns deu anys, per
sortir del país on vivia amb la seva àvia i seu pare, un pastisser excepcional
a qui ha tocat anar a la guerra on sobreviu “camuflat d’arbust”.
El camí ha de conduir l’Ela al país veí, on no hi
ha guerra i hi viu la seva mare, a qui ella mai no ha vist i de qui tan sols té
una fotografia i una adreça.
Ens permet viure amb ulls d'infant les sensacions,
pensaments i lògica que acompanyen les inclemències d’un viatge llarg i dur cap
a un destí desconcertant i desconegut. Una nena que no acaba d’entendre, que
només té la mirada posada a arribar al destí, el lloc que l’àvia li ha fet
entendre que és el millor, malgrat l’enyorament constant.
Una història d’aquelles que segueixen ressonant un cop acabades.
I el pitjor no sempre és la guerra com a tal, sinó com s’ha de superar...
La nena protagonista explica l'horror de la
guerra, la separació del pare i el reagrupament familiar a un altre país.
Un conte del tot realista.
Com fem?
Hem de crear un futur on la construcció de ponts d’enteniment sigui la base del futur dels nostres infants.
Per la Pau al món!
#Siguemsolidaris
Cuideu-vos molt
