L'estimulació primerenca és el conjunt
de mitjans, tècniques, i activitats amb base científica i aplicada en forma
sistemàtica i seqüèncial.
Amb l'objectiu de desenvolupar al màxim les
capacitats cognitives, físiques, emocionals i socials, evitar estats no
desitjats en el desenvolupament i ajudar els pares amb eficàcia i autonomia en
la cura i desenvolupament de l'infant.
Els infants des que neixen, rebren estímuls externs, interactuen amb altres persones i amb el seu entorn. Quan estimulem al vostre nadó, li donem diferents oportunitats per explorar, adquirir destreses i habilitats d'una manera natural i entendrà el que passa al seu voltant.
Com funciona l'estimulació primerenca
Cada etapa de
desenvolupament necessita de diferents estímuls, que es relacionen directament amb l'evolució individual de cada infant.
És molt important respectar aquest
desenvolupament individual sense fer
comparacions o presionar a l'infant.
L'objectiu de l'estimulació, no és accelerar el desenvolupament, forçant al nen a aconseguir
metes que no està preparat per complir, sinó, és el reconèixer i motivar el
potencial de cada infant en particular i presentar reptes i activitats adequades
que enforteixin la seva autoestima, iniciativa i aprenentatge.
L'estimulació primerenca és una manera de potenciar el desenvolupament motriu,
cognitiu, social i emocional dels infants, però al mateix temps s'ha de respectar el
desenvolupament individual de cada un d'ells, i la predisposició.
A l'inici les activitats s'enfoquen a
reforçar el vincle emocional, massatges i estímuls sensorials, respectant el
desenvolupament natural del nadó, i l'instint natural dels seus pares i cuidadors.
Després
s'inicien activitats de motricitat gruixuda, motricitat fina, concentració i
llenguatge.
És molt important tenir cura i protegir la iniciativa de l'infant, la seva independència i autoestima, durant l'aprenentatge.
• Doncs cada nen és diferent.
El seu desenvolupament
individual depèn de la maduració del sistema nerviós.
• No forçar a l'infant.
L'estimulació ha de ser una experiència
positiva. No s' ha de forçar el nen a fer cap activitat.
• Jugar amb el nen
El joc és l'única manera en que l'infant aprèn, durant aquesta primera etapa està
predisposat a aprendre i assimilar la nova informació, és a dir jugant.
Hem d’aprendre a respectar les seves
necessitats.
Els massatges
El
sentit del tacte és molt relaxant, per fer
un massatge hem d'estar tranquils i relaxats, li parlarem del que farem, lloant
la seva pell suau. Podem escoltar música relaxant!
Hem de trobar el moment ideal del dia, temperatura agradable, roba còmoda,
asseguts a terra i sobre mantes, col·locarem el nen entre
les nostres cames.
Respirem profundament, amb un tacte ferm però suau.
Si l'infant no col·labora, no fem el massatge.
Respirem profundament, amb un tacte ferm però suau.
Si l'infant no col·labora, no fem el massatge.
Farem moviments amb fermesa, sempre de dins cap a fora i del
centre per a
les extremitats. De
baix cap
amunt, iniciarem al peus, els dits un per un, cama i anirem pujant.
Del
costat esquerre al
dret, ritme lent i constant, moderant la
pressió segons la zona.
_ Al pit.
Llisquem les mans del centre per als costats. Primer l'esquerre i després el dret.
_ Després del pit, fem un massatge als braços, girant el nadó de costat, subjectant per l'esquena i fent moviments (amb l'altra mà) de l'esquena cap el pols, mantenint sempre un ritme constant i suau.
Situem una mà a l'alçada de l'estómac del nadó i baixem en direcció a la panxeta com si estiguessin buidant-la. Alternem els moviments amb una mà i amb l'altra.
Si l'infant té problemes de gasos, aquest massatge li ajudarà
a eliminar-los.
_ Si el bebè no és molt petit, podem seguir el massatge a l'esquena, sempre de la part central
a les laterals. Sempre que no estigui cansat!
L'infant ho agrairà amb balbuceigs i crits.
Desenvolupament psicomotor Hem de valorar que el seu esquema corporal no és fitxa, doncs està en una continua renovació.
No és estàtic.
Tonicitat, és el control dels
músculs, és necessari per que pugui realitzar qualsevol moviment.
Control postural, es refereix a
l’equilibri, que durant el primer any és va facilitant. L’equilibri és la base
de l’activitat relacional i amplia la seva capacitat d’autonomia i iniciativa.
Control respiratori, va unit al sistema
nerviós, és involuntari, el control respiratori ajuda al procés d’atenció i a les emocions.
Estructura espacial, es relaciona amb la
consciència en les que el seu cos es mou, per l'espai, començant per a dalt i
a baix, davant i darrere, i més complexes com esquerre i dreta.
Estructura temporal
Centra les seves
rutines en cicles de son i vigílies, abans i després, ahir i avui, avui i demà,
dies de la setmana. La noció del temps està unida a la de l’espai, tot i que
les temporals són més difícils que les espacials.
Desenvolupament afectiu
La relació que des de el seu naixement estableix, pares, resta de família i cuidadors.
“El apego” és el vincle
que ha d'establir amb les persones que el cuidem.
L’infant ho manifesta
mitjançant conductes d’observació i provocació per mantenir la proximitat amb
els seus adults.
Són moments per compartir i gaudir plegats!
