La fecundació no és només cosa de dones
La qualitat de l’esperma és fonamental per
aconseguir l’embaràs.
Per ser pare, l’home ha de tenir un recompte de 20
milions d’espermatozoides per mil·lilitre de semen, en el qual almenys la
meitat dels espermatozoides tinguin un moviment correcte i un 30 per cent
formes normals, segons els últims paràmetres aprovats per l’organització
Mundial de la Salut (OMS).
És recomanable menjar sa i incloure en la
dieta una gran quantitat de nutrients amb alta activitat antioxidant com els
fruits vermells i la vitamines C.
Abandonar el consum elevat d’alcohol, tabac i
drogues, així com els mals hàbits alimentaris, perquè afecten de manera
significativa a la fertilitat, reduint no només la quantitat d’espermatozoides,
sinó també la seva qualitat.
La parella que desitgi aconseguir un embaràs ha de
cuidar la seva salut, i no oblidar que la principal funció del sexe no és la
reproducció, sinó el
plaer.
Tractaments de fertilitat:
La
inseminació artificial és una tècnica de reproducció assistida
que consisteix en la introducció d’espermatozoides, prèviament tractats en el
laboratori, a l' interior de l’úter o del canal cervical de la dona, en el
període proper a l’ovulació, amb la finalitat d’aconseguir una gestació.
D’aquesta manera s’intenta escurçar la
distància que separa els espermatozoides de l’òvul i facilitar la trobada entre
tots dos.
És un procediment senzill, indolor i amb un notable índex d’èxit.
És un procediment senzill, indolor i amb un notable índex d’èxit.
Quan està indicat?
Indicacions masculines
Disminució del nombre o de la mobilitat dels espermatozoides, i/ o anomalies
dels mateixos, dificultat de penetració dels espermatozoides en la cavitat
uterina (anomalies que impedeixin el coit i/o dificultin l’ejaculació).
Indicacions femenines
Alteracions en el cicle menstrual (disfunció de l’ovulació).
Endometriosis és una malaltia benigna que afecta a una gran part de dones en edat fèrtil (15%). Consisteix en una capa mucosa amb glàndules, que cobreix l’ interior de l’ úter, i pot variar en els canvis hormonals de la dona.
Endometriosis és una malaltia benigna que afecta a una gran part de dones en edat fèrtil (15%). Consisteix en una capa mucosa amb glàndules, que cobreix l’ interior de l’ úter, i pot variar en els canvis hormonals de la dona.
Els símptomes son variats, quan
afecta als ovaris es produeixen quistos de sang retinguda, creant cicatrius als
òrgans de la pelvis (trompes, ovaris ) Aquestes alteracions produeixen dolor i
esterilitat. Per poder diagnosticar-ho amb certesa es practica una
laparoscòpia.
Que consisteix en introduí un petit aparell òptic, al abdomen i
així poder verificar el estat dels diferents òrgans interns.
El seu tractament
, calma el dolor i restablir la fertilitat. Es desconeixen les causes del
seu origen.
Esterilitat d’origen desconegut:és a dir parelles en les quals després de l’estudi bàsic d’esterilitat no s’ha trobat la causa de la mateixa.
Es poden realitzar inseminacions artificials a tota parella estèril sempre que es compleixin els següents requisits fonamentals:
_ Almenys una trompa de fal.lopi permeable.
_ Recompte d’espermatozoides mòbils adequat.
_ No haver realitzat prèviament 6 o més cicles d’inseminació.
La inseminació artificial es pot realitzar durant un cicle natural, o després
d’un procés d’estimulació ovàrica. La taxa d’embaràs és significativament major
en els cicles estimulats que en els espontanis. La finalitat d’aquest
tractament és obtenir el desenvolupament d’un o diversos fol·licles, en l'
interior dels quals madurarà un òvul. Actualment, els medicaments més
utilitzats són injeccions, d’aplicació subcutània, que proporcionen autonomia i
comoditat a les pacients.
El procés d’estimulació ovàrica es controla
mitjançant ecografies vaginals que informen del nombre i grandària dels fol·licles
en desenvolupament, amb determinacions
hormonals.
Una vegada aconseguit un desenvolupament
fol·licular òptim, s’administrarà un medicament (l’hormona) l’acció de la qual
és similar a l’hormona estimulat, que desencadena l’ovulació, havent-ne de
respectar les indicacions facilitades pel Centre quant a l’hora
d’administració, programant a continuació el dia i l’hora de la inseminació.
El dia previst per a la inseminació, la parella ha de lliurar la mostra de semen en el laboratori d’andrologia on es procedirà a la capacitació espermàtica.
Posteriorment, en la consulta ginecològica es realitza la introducció d'aquests espermatozoides a l' interior de l' úter de la dona, mitjançant un catèter fi i flexible; aquest procediment és indolor i no requereix anestèsia ni hospitalització.
La finalitat d’aquest procediment és aconseguir el dipòsit
dels espermatozoides el més a prop possible del lloc de l’ovulació, evitant
així els obstacles que l’ambient "hostil" de la vagina produeix sobre
la concentració mobilitat.
Després de la inseminació, la dona pot
continuar amb la seva activitat diària normal.
Riscos
Té els seus riscos, encara que en la majoria dels casos poden ser previnguts.
Té els seus riscos, encara que en la majoria dels casos poden ser previnguts.
Les principals complicacions d’aquest procediment terapèutic són:
_ Embaràs múltiple: la seva freqüència oscil·la entre un 12 i un 27% segons diferents registres.
_ Embaràs múltiple: la seva freqüència oscil·la entre un 12 i un 27% segons diferents registres.
És una complicació, que pot suposar riscos físics per a la
mare i els fetus, especialment quan la gestació és de més de dos fetus.
_ Altres riscos que excepcionalment es poden produir:
Infeccions de l’aparell genital de la dona
Reaccions al·lèrgiques.
Resultats
_ Altres riscos que excepcionalment es poden produir:
Infeccions de l’aparell genital de la dona
Reaccions al·lèrgiques.
Resultats
L’objectiu de tot tractament de fertilitat és
aconseguir un embaràs, per la qual cosa l’efectivitat del mateix s’avalua
mitjançant les taxes de gestació.
La taxa d’embaràs per pacient augmenta a un
30 a 42 % després de 6 cicles.
Aquesta depèn en gran mesura de l’edat de la
dona, de la causa de l’esterilitat i dels anys d’evolució de la mateixa.
La
qualitat inicial del semen és també determinant en el resultat final, ja que
en funció d’aquesta es podrà dur a terme una inseminació artificial amb major o
menor nombre d’espermatozoides mòbils recuperats .
És una tècnica de
reproducció assistida que consisteix en la fecundació de l’ovòcit (o gàmeta femení)
per l’espermatozoide (o gàmeta masculí) en condicions de cultiu in vitro en el
laboratori, és a dir en l’exterior de l’aparell reproductiu femení.
Per a això
s’haurà de realitzar una estimulació de l’ovulació, una punció ovàrica per
obtenir els ovòcits, disposar d’una mostra espermàtica, posar en contacte
ovòcits i esperma, conrear els embrions resultants per col·locar-los,
posteriorment a l’ interior de l' úter matern amb l'objectiu d'
aconseguir un embaràs.
Indicacions per
esterilitat:
_ Factor tubaris: absència, obstrucció o lesió de les trompes de Fal·lopi
_ Factor tubaris: absència, obstrucció o lesió de les trompes de Fal·lopi
_ Endometriosis: és una malaltia benigna que afecta a una gran part de
dones en edat fèrtil, (15%). Consisteix en una capa mucosa amb
glàndules, que cobreix l’ interior de l’ úter, i pot variar en els canvis
hormonals de la dona.
Els símptomes son variats, quan afecta als ovaris es
produeixen quistos de sang retinguda, creant cicatrius als òrgans de la pelvis
(trompes, ovaris... ) Aquestes alteracions produeixen dolor i esterilitat.
Per poder diagnosticar-ho amb certesa es practica una laparoscòpia.
Que
consisteix en introduí un petit aparell òptic, al abdomen i així poder
verificar el estat dels diferents òrgans interns.
El seu tractament , calma el
dolor i restablir la fertilitat.
Es desconeixen les
causes del seu origen.
Factor masculí (alteracide la concentració, mobilitat o morfologia dels espermatozoides)
Esterilitat d'origen desconegut
Fracàs de tractaments menys agressius: inducció de l' ovulació, inseminació artificial.
Disminució de la reserva ovàric
Trastorns immunològics
Factor masculí (alteracide la concentració, mobilitat o morfologia dels espermatozoides)
Esterilitat d'origen desconegut
Fracàs de tractaments menys agressius: inducció de l' ovulació, inseminació artificial.
Disminució de la reserva ovàric
Trastorns immunològics
Indicacions en absència
d'esterilitat:
_ Diagnòstic
genètic, amb la finalitat d'identificar i descartar els embrions afectats.
_ Preservació de la fertilitat
_ Parelles que un dels membres pateix una malaltia de transmissió sexual crònica
que impedeix, pel risc de contagi, que es pugui aconseguir una gestació de
forma natural.
Requisits
Es poden realitzar cicles a tota dona que compleixi amb els següents requisits:
_ Presència d' úter amb capacitat per gestar
_ Cicles menstruals
_ Absència de malaltia física o psíquica materna que contraindiques tractament
hormonal i/o gestació
Fases del procediment
En un cicle menstrual normal es poden distingir 2 fases:
_ Fase fol·licular i
fase luterà, separades per l’ovulació.
En la primera fase es desenvolupa en
general un fol·licle en un dels dos ovaris on es troba el futur òvul.
incrementar el nombre de fol·licles, d’ovòcits i d’embrions per augmentar la possibilitat
d’embaràs.
Primera fase: Control i estimulació hormonal.
Incorporant els tractaments d’estimulació de l’ovulació. Per a això s’administren hormones . Durant aquest període se solen administra altres fàrmacs.
La majoria d’aquests medicaments estan comercialitzats en solucions
per a aplicació subcutània, la qual cosa facilita la seva administració.
En aquest punt, la funció del personal d’infermeria per a l’ensenyament de
l’administració és fonamental. La pauta d’estimulació (tipus d’hormones i dosis)
serà individualitzada i vindrà determinada principalment per l’edat, la reserva
ovàrica, l’índex de massa corporal i la resposta a estimulacions prèvies.
El procés d'estimulació es controla mitjançant ecografies vaginals seriades que ens permeten fer un seguiment del nombre i de la grandària fol·licular, complementades amb anàlisi de sang per conèixer els nivells de determinades hormones.
L'estimulació sol durar de 10 a 14 dies, depenent del protocol utilitzat i de la resposta de cada pacient al tractament. Una vegada s' aconsegueix el desenvolupament fol·licular òptim, s'administra l' hormona gonadotrofina per induir la maduració dels ovòcits i es programa la punció fol·licular a les 34-38 hores.
Segona fase: la punció ovàrica
La punció fol·licular és un procediment quirúrgic senzill que es realitza de forma ambulatòria amb anestèsia local o anestèsia general de curta durada (sedació endovenosa) després del qual la pacient romandrà en observació durant un període de temps variable que sol anar de 2 a 4 hores. Els fol·licles es localitzen per via ecogràfica.
Després d' aquesta valoració inicial, seran distribuïts en plaques de cultiu, degudament identificades i es guardaran en un incubador durant 3-4 hores abans de la inseminació.
El procés d'estimulació es controla mitjançant ecografies vaginals seriades que ens permeten fer un seguiment del nombre i de la grandària fol·licular, complementades amb anàlisi de sang per conèixer els nivells de determinades hormones.
L'estimulació sol durar de 10 a 14 dies, depenent del protocol utilitzat i de la resposta de cada pacient al tractament. Una vegada s' aconsegueix el desenvolupament fol·licular òptim, s'administra l' hormona gonadotrofina per induir la maduració dels ovòcits i es programa la punció fol·licular a les 34-38 hores.
Segona fase: la punció ovàrica
La punció fol·licular és un procediment quirúrgic senzill que es realitza de forma ambulatòria amb anestèsia local o anestèsia general de curta durada (sedació endovenosa) després del qual la pacient romandrà en observació durant un període de temps variable que sol anar de 2 a 4 hores. Els fol·licles es localitzen per via ecogràfica.
Després d' aquesta valoració inicial, seran distribuïts en plaques de cultiu, degudament identificades i es guardaran en un incubador durant 3-4 hores abans de la inseminació.
Tercera fase: la fecundació dels òvuls
Existeixen dos tècniques per posar en contacte els ovòcits amb els espermatozoides: la inseminació convencional o injectant un espermatozoide amb bona mobilitat dins de cada ovòcit madur. La utilització d' una o una altra tècnica de fecundació vindrà fonamentalment donada per la qualitat del semen.
Independentment del mètode utilitzat, l' ovòcit inseminat serà guardat en el incubador amb un ambient controlat de temperatura, humitat i condicions de CO2 i O2.
L'endemà de la inseminació, es comprovarà si els ovòcits han estat
fecundats.
Després de la fecundació s'inicia la divisió cel·lular donant lloc
a embrions que seran avaluats i cures en el laboratori per posteriorment
seleccionar aquells amb major potencial.
Ara a esperar amb il·lusió i molta tranqui·litat!
