Dia dels Mestres, Infants

 

Avui és el dia del Mestre, gràcies a tots  per la vostra entrega i dedicació

Ser mestra o TEI en  Educació Infantil és una feina que s’ha de fer amb el cor, i les coses que es fan des del cor són les que tenen  més responsabilitat.

Doncs aquests essers menuts i felices que ens miren amb els seus enormes ulls i la seva gran rialla, tot i que són molts forts, també són molt fràgils, quan dic fràgil no em refereixo a que es puguin fer mal, trencar, o que ens necessiten per poder fer, que també. 

Em refereixo a la seva gran capacitat per rebre tot el que els hi donem, les coses bones, asclar, però també les no tan bones.

  

Tot el que retenen formarà part per sempre del seu ADN, aquest ADN, que es fa de l’aprenentatge, de l’estimació, del seu pas dia a dia pel món que els envolta, d’aquelles coses bones i de les no tan bones, aquestes que hem de saber ensenyar a gestionar perquè les sàpiguen combatre.

Aquests infants seran les persones que mouran el món el dia de demà.

I els hem de poder acompanyar des de el cor, doncs ells també aprenen des de el cor, educar tenint en compte les seves opinions, amb solidaritat i empatia, doncs al dia de demà no siguin egoistes, competitius i conformistes.

Els Infants tenen entre altres moltes coses, una immensa capacitat per ser feliços. 

Hem de poder acompanyar-los, guiar-los en l’aprenentatge de viure i conèixer sense que perdin aquesta capacitat, això no és gens fàcil, doncs a mesura aprenen, coneixen que tot no és tan fàcil, que tot no és tan bo.

Un nen, un mestre, un llapis i un llibre poden canviar el món.

#DiaMundialdelsDocents

Com a Tècnic en Educació Infantil, em sento privilegiada de poder compartir les meves hores amb els petits infants.

 Quan més estic amb ells més aprèn a valorar les coses des de la senzillesa, des de l’amor i evidentment des de la innocència.

Doncs per ensenyar hem d’aprendre cada dia, i s’ha de fer a cor obert i sense enganys, doncs als nens no se’ls pot enganyar. 

Això vol dir que...

Per ensenyar hem de saber fer, no des de les habilitats físiques, sinó des de dins, doncs per ensenyar a compartir, has de saber compartir, per ensenyar a perdonar, has de saber perdonar, per ensenyar a viure, has de saber viure. 

Tenir respostes a totes les seves preguntes, sense jutjar, sense qüestionar, donant totes les eines per créixer, sense deixar que canviïn la seva essència.

La etapa Infantil és per mi la més important de la vida, quan l’arrel es fitxa forta i nodrida, sortint a la llum, creant vincles d’estima, creant bases per saber comunicar i expressar el que sentin, quan socialitzem, creant sentiments de vida, que hem de aprendre a estimar-nos per poder estimar als altres.

Durant la infància hem de començà a creure en nosaltres, així com som, per acceptar a altres així com són, i cohesionar per caminar junts per la vida.

Per tot això, formar part de la vida dels infants, com a acompanyants i guies de la seva vida, és un aprenentatge constat, de il·lusions, de riures, d’amistat, de vincles. 

Com de senzill és, quan la sinceritat, la noblesa, l’estima, no són part de la vida, sinó que són la vida, aquella vida que amb un petó es reparen trencalls i es cusen esgarrats.

Vincular la vida al costat dels infants és aprendrà cada dia...

Que les abraçades són gratuïtes!

Què ens cal està a l'alçada! 

Et recorden això que es perd quan ens fem grans, això que va desapareixen quan més creiem que sabem.

Però mai sabrem prou si perdem el que és essencial a la vida.  Amb tot el que naixem i no hauríem de perdre!

 Per tot això i molt més, ser educadora Infantil és tot un orgull!