L'Assetjament escolar
L'assetjament escolar és tota forma de maltracte físic, verbal o psicològic que té lloc entre nens i nenes en edat escolar de forma reiterada i al llarg del temps.
Bullying és agredir o humiliar a una altra persona, mitjançant insults, burles, divulgant rumors falsos, agressions físiques o fer el buit a algú de forma intencionada.
Aquest assetjament es pot fer en persona, per escrit, a través de les xarxes socials, etc.
Generalment l'assetjament escolar afecta a nens i nenes d'entre 12 i 15 anys, tot i que es pot donar òbviament en altre sedats inferiors o superiors.
L'assetjador assetja a la víctima als lavabos, als passadissos, al menjador, al pati, etc., reservant les seves accions quan els adults no estan presents.
_ L'infant té por d'anar a l'escola i posa excuses per faltar o inventa malalties que no pateix.
_ Té canvis d'humor molt bruscos.
_ Baix rendiment escolar que es dóna de cop sense cap raó aparent.
_ Negativa a explicar res del seu dia a dia a l'escola.
Arribant a generar situacions greus en intimidació, doncs la degradació on pot arribar fa que les persones agredides perdin l'autoestima i les ganes de viure.
La persona que ocasiona aquesta intimidació cap a l'altre, ho fa per imposar el seu poder, utilitzant:
_ Insults, agressions, amenaces, procurant així tenir-lo dominat o aterrat, durant mesos o anys
La Víctima ho pateix en silenci, la gran majoria de vegades, el fa sentir:
_ Inferior,arribant a aïllar-se, i pot tenir conseqüències greus com el suïcidi.
_ Angoixes i pors.
_Pot sentir odi.
Els experts ens diuen, que el bullying implica tres components claus:
_ Desequilibri de poder entre l'intimidador i la víctima. Aquest desequilibri pot arribar a ser real o només percebut per la víctima.
_ L'agressió es porta a terme per un intimidador o més, o per un grup que intenten danya a la víctima intencionadament.
_ Existeix un maltractament físic cap a la mateixa persona de manera reiterada.
Aquest tipus de violència entre iguals té efectes negatius en la salut física, el benestar emocional i el rendiment acadèmic dels nens, especialment si aquesta violència es repeteix en el temps o es severa.
A Espanya, el bullying afecta al 2% dels nens i joves de forma repetida i constant, mentre que el 6% ho pateix de forma esporàdica.
De fet, existeixen estadístiques que indiquen que el 49% dels estudiants al nostre país diuen haver estat insultats o criticats per companys alguna vegada i el 14% reconeixen haver agredit físicament alguna vegada algun company de l'escola.
Tipus d’ intimidació
_ Físic: Consisteix
a l’ agressió directe, cops, colzets, empentes. També inclourien les agressions
a objectes que pertanyen a la víctima.
_ Verbal: És el més habitual, deixar seqüeles a la
víctima, doncs les paraules tenen molt de poder, i van minvant l’autoestima
envers humiliacions, insults, menyspreu en públic, crear rumors falsos.
Missatges, trucades telefòniques insultants. Llenguatge sexual
_ Psicològic: Amenaces per ocasionar pors, per aconseguir
coses, diners, o inclòs per obligar-lo a fer coses que no vol fer
_ Social: Consisteix
en l’ aïllament de la víctima, els intimidadors solen impedir que la víctima es
relacioni amb altres, que participi, ignorant-lo o no contant amb ella.
Dins de
les relacions entre companys o amics, a la classe, pati, carrer....
Aquest comportament també ho poden relitzar persones més grans, disimulant quan arriba la persona assetjada, i moltes ja son mares i ho fan davant dels infants inculcant potser sense adonar-se el fet de ser assetjadors. Encara que després ho lamentin.
A La Unió Europea, l'assetjament escolar i el maltracte a nens i joves va superar els 24 milions de casos dels que es calcula que uns 200.000 es van acabar suïcidant per aquest motiu..
No es una broma o un joc, és del tot inacceptable.
No es una broma o un joc, és del tot inacceptable.
A les
grans ciutats i als pobles petits.
Prevenció a senyals d’alarma
Haurien de saber que no tots els infants
comparteixen que son intimidats o intimidadors.
És important parlar amb ells d’aquest tema, si hi ha alguna evidencia de possibles intimidacions o de ser el
que intimida.
Els senyals de possible alerta, també poden ser
derivats d’altres problemes com podrien ser: depressió, tristor, baixa
autoestima o consum de substàncies, et.
Parlar amb l’infant pot arribar a ser una bona manera de detectar l’arrel del problema.
Generalment els nens no expliquen que són víctimes de bullying als seus pares o mestres per diverses raons com les que citem a continuació:
_ L'infant té por de dir-ho per por a tenir més represàlies del nen que l'està assetjant. _ L'infant té por de ser vist com una persona dèbil i pretén solucionar el problema per ell mateix per sentir que tenen el control de la situació.
_ L'assetjament pot ser una experiència humiliant, i sovint el nen no vol que els pares o els mestres sàpiguen que es diu sobre ells, ja sigui cert o fals.
_ Els nens víctima de bullying poden acabar aïllant-se fins al punt de creure erròniament que no importa a ningú o que ningú els podrà comprendre.
Reconèixer aquestes senyals és el pas principal per poder adoptar les mesures necessàries contra l'assetjament escolar.
Senyals que indiquen que un nen és víctima de bullying
_ La presència de lesions inexplicables.
_ El nen perd roba, llibres, el telèfon, les claus i altres pertinences o bé les porta deteriorades.
_ Mals de cap, mals de panxa i marejos freqüents, o comença a fingir que té malalties per evitar anar a l'escola.
_ Malsons freqüents i dificultats per dormir.
_ Canvis en els hàbits alimentaris.
_ Pèrdua de l'interès per les tasques escolars.
_ Pèrdua sobtada d'amistats.
_ Sentiments de baixa autoestima.
_ Sentiments depressius i verbalitzacions que es vol morir o suïcidar
_ S'involucra en baralles físiques o verbals sovint.
_ Té amics que assetgen altres nens.
_ Comportament cada vegada més agressiu i dominant.
_ Sovint és castigat a l'escola per mal comportament.
_ Té diners o propietats noves sense cap explicació lògica.
_ No accepta la seva responsabilitat per les seves accions.
_ Culpa als altres dels seus problemes.
_ És cada vegada més competitiu i es preocupa per la seva reputació i popularitat.
A més de les citades amb anterioritat, els infants no demanen ajuda perquè?
_ Intimidació escolar els genera,
sensació d’impotència.
_ Volen demostrar que són capaços. I no semblen dèbils o
acusadors.
_ També poden tenir por a les
represàlies dels intimidadors.
_ Les possibles humiliacions que pateixen, els fan
sentir avergonyits, i no volen compartir-ho. _ És poden sentir desemparats, no
estimats per ningú, o incompresos.
_ La por ha sentir-se rebutjats per els seus
pares.
Els amics poden tenir un gran
paper per ajudar, parlant amb els seus pares i fen-li costat.
Característiques de les víctimes d'assetjament escolar
Acostumen a ser infants que no tenen recursos o habilitats per reaccionar, són poc sociables, solen ser sensibles i fràgils i no es saben defensar dels atacs perquè senten vergonya o perquè es senten inferiors als altres, amb escassa autoestima.
Les constants amenaces i agressions deterioren cada vegada més la seva fràgil autoestima arribant a deprimir-se profundament en els casos més greus.
Acostumen a tenir una personalitat insegura i amb baixa autoestima.
Presenten alts nivells d’ansietat, solen ser febles, submissos, introvertits, tímids, amb dificultats de relació i d’habilitats socials, inmadurs per a la seva edat.
Tota l'agressivitat que pateixen els provoca trastorns psicològics i intenten escapar de l’agressió protegint-se amb malalties imaginàries o somatitzacions.
Es poden mostrar agressius amb els seus pares o mestres per la pròpia frustració que senten per la situació que injustament viuen.
Sovint tenen una escassa xarxa social i es troben força aïllats.
Caracterìstiques de l'assetjador
Els assetjadors molesten als més petits o als més indefensos o vulnerables.
Trien com a víctimes aquells que són diferents, que són d'una altra raça, d'una altra classe social o que no utilitzen la roba que està de moda. Agredeixen també aquells que són menys hàbils a nivell físic o que tenen sobrepès, o fins i tot s'hi posen amb els més estudiosos o els més tímids.
L'assetjador acostuma a tenir un comportament provocador i intimidatori permanentment.
És molt agressiu en el seu estil de comunicació i en el seu estil de resolució de problemes. Presenta moltes dificultats per ser empàtic pel que no es sap posar a la pell de l'altre i sovint provenen de famílies desestructurades i/o amb carències afectives importants.
Sovint els agrada sentir la sensació de poder, perquè generalment tenen una autoestima molt fràgil que necessiten reforçar a través de sotmetre i dominar.
Si a una dinàmica familiar competitiva o basada en la comparació amb l’altre se li afegeix el fet que el nen té una baixa autoestima, poden aparèixer les complicacions.
Una baixa autoestima juntament amb una tendència de l'infant a respondre de forma agressiva quan se sent atacat el resultat és un nen assetjador que minusvalora i menysprea als altres. és importantíssim, en lloc de comparar al fill amb altres nens, potenciar els seus punt forts perquè es senti més capaç d’assolir reptes i dificultats.
Pautes per a Pares
Per detectar-ho i ajudar als fills a superar-ho:
_ Observar a l'infant. Procurar estar pendents dels canvis d’humor i de comportament, la motivació pels l’estudi, freqüents malalties lleus com a mal de panxa o mals de cap.
_ Escoltar i dialogar amb ells. Els infants gairebé mai menteixen en aquests temes.
És important escoltar el que ha viscut i com se sent, sense jutjar-lo.
_ Ens cal mantenir la calma. És important estar serè i adoptar una actitud de comprensió i atenció, transmetent seguretat i tranquil·litat.
_ Cal fer-li entendre que no és culpable de res. Totes les persones tenim dret a ser protegides contra qualsevol forma de violència i a ser tractats amb respecte.
_ Cal reforçar la seva autoestima. Ajudar-los a reconèixer les seves capacitats, habilitats i el gran esforç que ha fet en haver demanat ajuda.
_ S'ha de comunicar la situació a l’escola. És important que el centre escolar conegui la situació i mantingui una comunicació contínua i de col·laboració amb ells.
_ S'ha de donar l’oportunitat d’ampliar el seu grup d’amics i amigues.
Activitats fora del centre escolar li poden donar l’oportunitat per relacionar-se amb altres nois i noies de la seva edat.
_ Recomana al fill o filla que no respongui a les agressions i en cas de sospitar que s’està donant una situació de ciberassetjament, tractar de guardar els missatges com a prova, de bloquejar al remitent o de denunciar el cas.
Des de l'escola que es pot fer?
El millor tractament pel bullying és la prevenció, s'ha de treballar des de l'escola tan bon punt es percebi el mínim senyal de violència per part d'algun alumne.
Tenint en compte els elements que intervenen en l'assetjament escolar:1) L'assetjador
2) L'assetjat
3) L'espectador passiu
Com actuar amb la víctima
_ S'ha de protegir la víctima durant tot el procés d'intervenció, evitant parlar del tema públicament si això l'ha fa sentir-se encara més humiliada o avergonyida i protegir-la de situacions de risc, augmentar la supervisió i vigilància per part d'adults en moments i llocs de risc, crear grups de companys solidaris que estiguin formats prèviament i puguin acompanyar la víctima en els moments de major risc.
Cal fomentar la comunicació i expressió de sentiments de la víctima amb adults i amb iguals i desenvolupar programes d'habilitats socials fomentant l'assertivitat i la defensa dels drets bàsics.
Amb l'agressor
Ens hem d'assegurar que l'agressor rep l'ajuda que necessita, doncs les agressions poden ser el resultat d'una mancança a nivell d'habilitats socials o a carències afectives que manifesten a través dela submissió als altres.
Cal assegurar-se que l'agressor entén que el seu comportament és incorrecte i causa gran dolor a la víctima i quines són els límits que no es poden sobrepassar de cap manera.
És imprescindible treballar l'empatia i fer un entrenament en habilitats socials (assertivitat).
Amb espectadors
El paper que té ser espectador passiu en aquestes situacions és de consentiment.
Cal ensenyar a diferenciar entre ser empàtic i ser solidari davant la injustícia o ser un xivato i ensenyar-los a demanar ajuda informant sobre la possibilitat de denunciar agressions garantint la confidencialitat.
_ Els pares han d'analitzar la situació de forma objectiva sense minimitzar els fets. Justa mesura sería el correcte.
_ Cal que els pares fomentin el diàleg permanent pares-fills.
_ Els fills han de poder confiar en els pares i han de sentir que els pares els escoltaran sense jutjar-los i menys encara, sense renyar-los.
_ L'escolta activa facilitarà la comunicació.
_ És vital que els pares i l'escola estiguin en permanent comunicació per coordinar adequadament les intervencions.
Actuació
Un cop treballant la situació és important fer reunions a l'escola entre víctima, agressor i espectadors, així com reunions amb les famílies afectades per tal de poder valorar les mesures adoptades i modificar-les en cas de ser insuficients.
Homicidis
Informes de les Nacions Unides, registren el suicïdi com a causa principal de mort violenta en el món, derivats del bullying, informes pesimistes de la Unió Europa i la OMS, determinen que hi haurà un increment de suicïdis, que s'han de prendre mesures per tractar de frenar el maltracte i l'assetjament escolar. Doncs actualment són molts els suicidis derivats de l'assetjament escolar. Les edats serien d'entre 14 i els 28 anys.
A nivell Cibernetic
Especialistes en aquests temes asenyalen que el bullying que es pràctica a internet, és principalment envers les xarxes socials, tot i que sol ser inofensiu, pot fer exhibir a la víctima en episodis de burla, que al no ser suportats poden arribar al suicïdi.
El Sexting
Un a
ltra mena de bullying, és la producció d'imatges o vídeos, propis d'un alt contingut eròtic o pornogràfic, que és enviat a altres persones mitjançant la xarxa d'internet, ordinador o telèfon. Aquestes imatges són objecte de burles. Realitzar això podria ser motiu d'assetjament sexual i és un delicte.
Aquests fets solen derivar a intents de suicïdi per part de les víctimes.
La OMS: set de cada deu joves han experimentat alguna forma d'assetjament o intimidació, ja sigui verbal, psicològica envers les tecnologíes de la comunicació
Si agredissin algú davant nostre i no féssim res per evitar-ho ens convertiríem directament en còmplices de l'acte de violència. Reforçaríem el poder de l'agressor.
Educar en l’empatia
Amb l’aprenentatge cooperatiu es generen relacions positives entre els alumnes. És coneixen millor, empatitzen amb els problemes dels altres i es donen suport. Els infants que cooperen tenen una autoestima més sòlida, són més competents en la interacció amb els altres i tenen una millor capacitat d’adaptació a l’estrès i l’adversitat. Se senten menys sols, saben millor com donar suport als altres i són més resilients.
Educar des de casa i des de l'escola en la igualtat, la no-violència i el respecte a totes les persones.
Cal fer-ho ja! Cal parlar directament del tema amb els infants, perquè entenguin les greus conseqüències de l'assetjament escolar, els sentiments de tots els agents implicats, els seus motius, les seves pors, hi ha una sortida a aquesta situació.
La clau està en la prevenció, en treballar l'empatia, l'autoestima i la resolució de conflictes. Tots aquests temes els podem abordar fàcilment a partir de la literatura infantil i juvenil, perquè els contes són una gran eina educativa i una finestra al diàleg i la comunicació.
Podem començar amb alguns d'aquests contes i llibres:
"Nuna sap llegir la ment", ed. BiraBiro ( 3 anys):
Fantàstic per treballar l'empatia, posar-se en el lloc de l'agressor i entendre les dues visions d'un mateix conflicte. Nuna arriba a casa preocupada pel comentari d'un company. La seva mare li deixa unes ulleres de visió màgiques, amb les quals podrà llegir els pensaments dels altres. Serà aleshores quan descobrirà que a vegades la gent no diu el que pensa i podrà entendre els seus sentiments amagats.
"Vermell o per què el bullying no és cap broma", ed. Tramuntana ( 5 anys):
Un conte que em sembla un imprescindible, per com mostra els sentiments de totes les parts afectades i com ens convida a reflexionar sobre aquest tipus de conflictes. A més es centra en els testimonis (passius o no) de l'assetjament escolar. Demostrant que està a les seves mans fer alguna cosa per aturar aquestes agressions. Importants programes antibullying han demostrat que en ells recau la clau per acabar amb aquests conflictes.
"El monstre petit diu NO!", ed. Sushi Books ( 3 anys):
Aquest conte m'agrada perquè fa entendre als nens que han de confiar amb els seus sentiments i expressar el seu descontent davant de certes situacions o actituds. Tots tenim dret a dir "no" quan algú no ens tracta bé, alguna cosa no ens agrada o no ens ve de gust o ens molesta, sense que això ens provoqui remordiments.
Un conte sobre l'amistat, com relacionar-se i no deixar que abusin de nosaltres.
"Wonder", ed. Nube de Tinta ( 11-12 anys):
Aquesta és una història que tots els adolescents, preadolescents i els seus pares haurien de llegir.
August, el protagonista, va néixer amb una severa malformació a la cara, després de moltes operacions i ser educat a casa, ha arribat el moment d'anar a l'escola. Més concretament a l'institut. No serà gens fàcil per a ell ni per als seus nous companys. Molt recomanable, de lectura fàcil i àgil, a més escrit en diferents parts narrades per diferents protagonistes de la història, de manera que ens dóna l'oportunitat de veure els sentiments de cadascun, les seves inquietuds i com perceben i viuen els conflictes del seu dia a dia.
Cal esforçar-nos en la prevenció d'aquests conflictes que són cada cop més presents a la vida dels nostres fills i filles.
Cal ajudar als nostres infants a respetar-se a ells mateixos i als altres!
Cuideu-vos molt!
