Farem créixer als infants

Dins de l’atenció a les famílies van crear, el projecte: 

Ja tenim un fill 

Un dels primers projectes desenvolupat per un ajuntament català va ser el programa que es coordina des de l’àrea d’educació de l’Ajuntament de Barcelona: Ja tenim un fill. 

 A les trobades es tracten temes de la vida quotidiana dels nadons.                                              Normalment són els pares els interessats,  promouen el tema a tractar a partir de les experiències que manifesten i els dubtes i problemes que plantegen.

Alguns dels temes que acostumen a ser tractats en aquestes trobades són els referits al bany, el son, l’alletament, el massatge, les primeres joguines o el desenvolupament cognitiu i motor, entre d’altres.

Per tal d’afrontar aquests temes es desenvolupen una sèrie d’activitats, com són:

• Trobades setmanals, quinzenals o mensuals (xerrades) amb un terapeuta familiar, que facilita el diàleg i l’intercanvi d’idees dels progenitors respecte a les seves experiències familiars.                             
•  Les famílies intercanvien les seves vivències i experiències i es donen suport les unes a les altres en la criança del seu fill o filla.
• Xerrades periòdiques amb intervenció d’especialistes de diferents temes de la infància (pediatria, psicologia, infermeria, estimulació precoç, etc.)
• Sessions de videofòrums, amb l’objectiu de trobar fonts de diàleg a partir de pel·lícules en què es presentin situacions properes al fet de ser pares o mares, o al món dels infants.
• Sessions participatives amb l’infant, com poden ser activitats de relaxació o massatge infantil.

 

El massatge infantil ajudar  a crear vincles, quan donem un massatge realitzem un intercanvi de sensacions. El vostre fill, s’ ha sentirà estimat i segur, i vosaltres sentireu una gran satisfacció.  

L'atenció especialitzada a famílies

Pel que fa a l’atenció especialitzada cal esmentar els centres matern infantils d’atenció a dones embarassades amb greus problemàtiques socials.

El centre matern infantil és un servei residencial que es dedica a atendre dones embarassades en situació de risc o d’exclusió social. 

Acull les dones durant l’embaràs i, un cop ha nascut el nadó, ofereix suport a tots dos.

Des d’aquest servei es dóna atenció a aquelles mares que demanen suport, orientació i ajut per fer front a la situació en què viuen, afectada sovint per greus problemes de diversa índole que no els permeten assegurar el benestar dels seus infants, ni tan sols abans de néixer el nadó.

El servei està format per dos tipus de recursos, clarament diferenciats pel moment en què neix l’infant. Un d’aquests tipus de recursos acull les dones embarassades fins al moment del part.                                                                                 

Quan ha donat a llum, les dones juntament amb els seus fills poden passar al segon tipus dels recursos, del qual podran gaudir fins que l’infant arribi a l’edat de tres anys.

Els principals objectius plantejats pels serveis adreçats a dones embarassades amb greus problemàtiques socials són:

• Cobrir programes assistencials per a aquestes dones mentre estan embarassades i, un cop ha nascut el nadó, cobrir les necessitats.
• Facilitar la integració social de la dona i el fill.
• Procurar la inserció sociolaboral de la dona, a partir de programes de formació, si escau.
• Facilitar l’assessorament legal i administratiu a les dones que atenen.
• Vetllar per aquells infants que les mares no volen o no poden fer-se càrrec.

  

Suport a famílies monoparentals

Els programes de suport a famílies monoparentals tenen com a finalitat donar suport psicològic i prendre cura dels menors durant el període no lectiu.         

Cal recordar que una família és monoparental quan està formada per un pare o una mare amb fills menors de 18 anys, i sovint es troben en una situació d’estrès per haver d’assumir en solitari totes les responsabilitats familiars.

Mediació familiar

La mediació familiar, tal com es va enunciar en el Fòrum Europeu de Mediació Familiar, és: “un procés voluntari i confidencial de maneig de conflictes, a través del qual es promou la capacitat de resolució i l’autonomia de les persones en conflicte”. 

Té com a finalitat donar resposta a les necessitats de cadascun per mitjà d’un procés de reflexió i de presa de decisions que es veu facilitat per la concreció d’un espai compartit d’escolta, respecte, confiança i compromís. 

                                                                                

“El mediador relacional sistemàtic és, des de la imparcialitat, un promotor de la reflexió i de la capacitat de les persones per arribar a acords que siguin satisfactoris per a tothom”.

La cooperació de les parts i assolir el consens són dos dels principals instruments del mètode de mediació familiar, que té com a objectius establir una nova relació entre les parts que es troben en conflicte, fer que, a través d’un nou marc comunicatiu, n’augmenti el respecte i la confiança mútua, i, finalment, gràcies a les correccions de les percepcions i de les informacions errònies o falses que hi hagués entre els implicats, produir una transformació del conflicte.

Punts de trobada familiar

Els punts de trobada familiar són espais neutrals que s’han habilitat amb la finalitat de mantenir la relació entre l’infant i els seus pares. Aquests punts són necessaris quan hi ha una situació de divorci o separació, situacions de conflicte o incompliment dels exercicis del drets de visites.

Un dels objectius d’aquests espais és que l’infant –menors de 16 anys– pugui continuar tenint relació amb els seus progenitors, pugui mantenir el lligam familiar i afavorir les relacions i la comunicació dels dos progenitors perquè finalment es puguin veure amb normalitat i deixar de necessitar aquest servei.

Els punts de trobada familiar estan formats per un equip multidisciplinari per donar suport i eines que afavoreixin i millorin les relacions entre els progenitors i els infants. Per fer ús dels punts de trobada hi ha d’haver una derivació de professionals (feta per jutges i els equips psicosocials, entre d’altres) o l’expressió de la necessitat per part dels propis progenitors a través d’un acord privat.

Teràpia familiar

La teràpia familiar és un mètode psicoterapèutic mitjançant el qual es poden tractar les situacions familiars no resoltes que requereixen assessorament, intervenció i/o tractament per poder resoldre la situació de crisi i els conflictes del moment.

 La problemàtica pot ser molt diversa, i els casos que poden necessitar una teràpia familiar van des d’una separació o els conflictes derivats de l’adolescència, con els trastorns de l’alimentació, fins a les addiccions, els maltractaments o l’impacte d’una situació tràgica (una mort, un accident…).

Serveis adreçats a dones víctimes de la violència de gènere i als seus fills

Aquests serveis van adreçats a dones que han estat víctimes d’agressions greus en el propi nucli familiar, és a dir, dones víctimes de la violència de gènere –segons la terminologia que es fa servir actualment–, i també van adreçats als seus fills o filles que formaven part de la llar en el moment en què es patien les agressions.

Des de l’any 2004, amb l’aprovació de la Llei 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, els serveis existents són centres d’urgències, cases d’acollida, pisos amb suport, prestacions econòmiques i programes de suport psicològic i formació laboral.

El personal que pot intervenir en tots aquests serveis va des d’experts en temes sanitaris fins a educadors socials, psicòlegs, treballadors familiars, socials. Les funcions que realitzen aquests professionals van adreçades principalment a treballar amb les dones i els infants per tal d’ajudar-los a superar les seqüeles produïdes per les experiències viscudes. 

Treball amb mares i infants

_ Acolliment i convivència

_ Allotjament

_ Descans i lleure

Treball directe amb les mares

_ Suport personal, familiar i social

_ Assistència jurídica

_ Inserció sociolaboral

Des de tots els serveis adreçats a dones víctimes d’agressions, es treballa de manera coordinada amb altres professionals implicats en la tasca que es duu a terme amb les dones i els infants; com és el cas dels diferents cossos policials, els jutges, els col·legis d’advocats o els serveis sanitaris. 

Molts cops són els cossos policials o la fiscalia del Jutjat on les dones denuncien els maltractaments, que fan de pont entre les dones i els serveis socials d’atenció primària per tal que puguin accedir a un d’aquests recursos.

Entre els serveis, de caràcter residencial, d’atenció a dones víctimes de la violència de gènere amb incidència directa en als seus infants, s’han de destacar les cases d’acollida i els pisos amb suport.

La Generalitat, fa  anys que retalla els recursos destinats a l’atenció a la infància i l’adolescència, fet que ha contribuït a generar la sospita que l’increment de l’acolliment en família extensa respon, principalment a motivacions econòmiques, aquesta opció és amb diferencia menys costosa per l’administració.

Casa d’acollida per a dones maltractades

La casa d’acollida és un servei residencial que supleix de manera temporal la llar familiar. S’adreça a aquelles dones, amb els seus fills menors d’edat, que han patit qualsevol tipus d’agressió greu a l’entorn familiar.

La finalitat principal del servei té un doble vessant, per una banda tracta d’acollir les dones i que així puguin superar la situació d’angoixa provoca-da per les experiències viscudes; per l’altra, intentar donar als infants models d’educació alternatius a aquells que han viscut en la pròpia família, per tal que no reprodueixin les experiències viscudes.

A la casa d’acollida es treballa perquè les dones i els seus infants puguin millorar el seu estat físic i psíquic, mentre la dona es forma i busca un lloc de treball que li garanteixi una autonomia econòmica. 

Tot això es treballa al mateix temps que s’intenta que la dona recuperi la confiança en ella mateixa com a dona i com a mare, ja que d’aquesta manera podrà accedir a un lloc de treball digne, i a un habitatge, i gaudir d’una autonomia econòmica i assegurar així el benestar dels seus infants.

L’atenció als infants a la casa d’acollida es fa directament amb ells, amb la intervenció de personal especialitzat, així com de manera indirecta a través de l’ajut i la formació que reben les mares. 

Ara bé, a la casa d’acollida són les mateixes mares les principals encarregades de l’atenció dels nens i les nenes.  Encara que algunes cases d’acollida disposen d’una llar d’infants pròpia, tant les mares com els fills utilitzen els recursos de l’ajuntament de la localitat on es troben les cases d’acollida.

Les dones no poden accedir directament a aquest servei sinó que ho fan mitjançant els serveis socials d’atenció primària o els serveis socials especialitzats en dones. 

La decisió final sobre l’entrada o no de la dona amb els infants a la casa d’acollida és responsabilitat conjunta dels tècnics dels serveis socials i dels tècnics que formen part de l’equip que intervé a la casa d’acollida, ja que no es pot oblidar que són recursos públics oferts des del Departament de Benestar però gestionats per entitats privades.

Moltes de les dones que ingressen juntament amb els seus infants en una casa d’acollida han passat prèviament per un altre recurs, pel centre d’urgències. 

El centre d’urgències atén les dones i els seus infants que han de sortir ràpidament del propi domicili, de manera puntual, durant un període de temps molt breu amb la finalitat d’oferir-los una llar provisional mentre es decideix el retorn de la dona i els infants a la pròpia llar o se’ls busca allotjament a una casa d’acollida.

Les estances a les cases d’acollida poden durar fins a sis mesos, o encara més segons el procés evolutiu de cada nucli familiar format per les dones i els seus infants. 

Un cop passat aquest període, pot ser que l’equip de professionals que intervenen a la casa d’acollida valori que tant la mare com els infants estan preparats per a la seva reinserció a la societat o que el procés encara no hagi finalitzat i sigui convenient la utilització d’un altre recurs intermedi com és el cas dels pisos amb suport.

Pisos amb suport per a dones maltractades

Els pisos amb suport són habitatges que ofereixen la substitució de la llar, amb caràcter temporal, a dones i infants, amb l’objectiu de facilitar la integració sociolaboral de les dones que han sofert agressions en el seu entorn familiar i que han passat prèviament per una casa d’acollida

Els destinataris dels pisos amb suport són dones amb fills menors d’edat. Els pisos amb suport estan vinculats a una casa d’acollida, raó per ala qual acostumen a estar situats a prop de la casa d’acollida. La finalitat és que si la dona necessita ajut dels professionals que l’han estat acompanyant en tot el procés de reinserció abans de l’arribada al pis amb suport, pugui actuar ràpidament i desplaçar-se amb facilitat.

Si bé és un servei que es gestiona des dels serveis socials especialitzats en dones, l’única via d’accés a un pis amb suport és fer-ho a través d’una casa d’acollida de dones maltractades, ja que aquest és un recurs pont entre la casa d’acollida per a dones maltractades i la reinserció completa a la societat de la dona i els seus infants, per tal de facilitar a tots dos una integració social de manera esglaonada.

Ara bé, les dones que poden accedir al servei són només aquelles que l’equip de professionals de la casa d’acollida determina segons el procés evolutiu que han portat a terme durant la seva estada a la casa d’acollida, per tal que, abans de reincorporar-se plenament a la societat, passin per una situació intermèdia.

Les instal·lacions de què disposa el pis amb suport són les pròpies d’un habitatge qualsevol. Com que els nuclis familiars residents són diversos, és a dir, com que resideixen diverses mares en companyia dels seus infants que comparteixen una mateixa llar, es fa necessària una organització interna per tal que la casa sigui els més agradable possible.

Els objectius que es plantegen els professionals que intervenen en el pis amb suport estan en consonància amb els objectius dels programes que es porten a terme a les cases d’acollida per tal de continuar amb el pla de treball que s’ha iniciat allà amb la dona i els seus infants:

• Oferir allotjament.
• Acollir temporalment les dones i els infants.
• Facilitar la integració sociolaboral de les dones.

Paper i actituds de l'educador o l'educadora infantil en la intervenció amb famílies

Treballar amb els pares en aquestes edats és una feina prou important i fins i tot aclaparadora per portar-la en solitud. A vegades els educadors es queixen: 

“Hem d’entendre els infants, hem d’entendre els pares, i a nosaltres, qui ens entén?”.

 Aquesta és una de les moltes raons de la necessitat del treball en equip. 

Cal que l’equip educatiu “entengui” l’educadora, l’ajudi a analitzar i objectivar les seves dificultats, compartint-les. 

Un bon treball d’equip, ajuda a mantenir unes bones relacions entre pares i educadors.

Cal tenir present que tot allò que té a veure d’una manera o altres amb les famílies ha de ser objecte de reflexió i d’una presa de decisions per part de l’equip docent i han de ser recollides en els diferents documents d’organització i de planificació, com el projecte educatiu i el projecte curricular.

Funcions i actuacions de l’educador o l’educadora infantil

Una vegada analitzats els continguts i les competències que delimiten la professió de l’educador infantil, així com el clima organitzatiu que ha de gaudir aquest professional per a dur a la pràctica una tasca educativa de qualitat, cal esmentar les actuacions i les funcions pròpies i diferencials que han d’exercir aquests professionals dins d’un àmbit no formal.

Els educadors infantils basen les seves actuacions en el fet que la tasca educativa es realitza a partir del contacte directe amb els infants, i que aquests infants esdevenen part activa i protagonista de la seva educació. Que des de el respecte, l'acaronament, l'empatia puguin crèixer amb llibertat.

La llibertat per ser ells mateixos, envers les seves emocions, com individus únics de grans capacitats, capacitats diferents del altres, que conjuntament podràn assolir qualsevol repte, fita o projecte.

Crèixer amb el respecte a si mateix i als altres.

A l’hora de planificar i concretar els projectes d’intervenció socioeducativa, aquestes actuacions s’encaminaran a assolir els objectius que estableixen les seves competències professionals: preparar, desenvolupar i avaluar projectes educatius no formals.                                                                                                

En canvi, a l’hora de dinamitzar els processos d’ensenyament-aprenentatge, aquestes actuacions s’adreçaran a assolir els objectius següents:

• Obtenir un coneixement profund de quines són les necessitats dels seus educands utilitzant tècniques d’observació adequades.
• Crear per a l’infant un ambient afectuós i saludable on es pugui gaudir de la relació afectiva que el professional hi estableixi i de situacions lúdiques i educatives amb la resta dels companys.
• Planificar i promoure moments de reflexió i diàleg, marcant ritmes de desenvolupament personal i social diferenciats i establint vies de treball tan individual com de grup.
• Realitzar una tasca de socialització amb els infants, en la qual el professional ha d’orientar el seu treball a la facilitació o la integració social dels subjectes i a la seva immersió en la xarxa social i institucional.
• Promoure activitats constructives i variades com ara vacances, sortides, celebracions d’aniversari, fetes Nadal i festes multiculturals que facilitin la integració del nen i la nena en el grup de convivència.
• Procurar afavorir l’esperit investigador i creatiu dels nens i les nenes, i promoure activitats constructives que n’afavoreixin l’autonomia.
• Complementar la seva tasca educativa amb l’entorn familiar dels nens i nenes. Serà necessari que els professionals aconsegueixin per part de la família una actitud positiva de cooperació i implicació en la tasca soci educativa que rep el
• De vegades, els menors poden requerir processos educatius especialitzats, poden ser infants les circumstàncies dels quals els han dut a adquirir un procés de socialització inadequat i un baix nivell d’integració social, fruit de les influències de l’entorn on han viscut. En aquest cas, l’educador o l’educadora ha d’omplir aquests buits i ajudar-los a utilitzar tots els recursos (educatius, de reforç, oci, lleure…) que la societat els pugui oferir.

També hi ha infants les circumstàncies sociofamiliars dels quals obliguen a viure en una institució o centre de forma més o menys permanent allunyats d’un àmbit familiar normalitzat. 

En aquest cas, l’educador o l’educadora ha de convertir-se en un referent adult estable i catalitzador de totes les demandes d’aquests menors, tant explícites com implícites, ja que es tracta d’establir un clima afectiu amb l’infant que l’apropi a gaudir d’una vida plenament normalitzada dintre d’aquesta institució.

Totes aquestes actuacions educatives queden globalitzades i definides mitjançant l’exercici de tres funcions bàsiques: educativa, assistencial i normativa.

Des de tindremunfill.es  Podem consultar les diferents necesitats que tinguem. És una Recopilació de tota la informació necessaria per donar soport a pares i cuidadors, dubtes, consultes, com tenir cura dels infants sense oblidar-se dels adults. Espero que sigui de gran ajuda, cuideu-vos molt!