Famílies, presa de decisions
Quan
el nostre nucli familiar es veu afectant per una mala convivència entre adults,
ens cal arribar a una entesa i prendre decisions per el bé comú de la família.
Quan arriba el moment en el que una parella decideix separar-se, per la decisió d’un d’ells o de mutu acord, les emocions estaran a flor de pell, hi haurà una alteració de les emocions que caldrà saber gestionar de la millor manera.
Tan per part de la parella com dels altres membres de la família, principalment el nucli familiar, els fills.
Però també es veuran afectats la resta, avis, oncles, aquells més propers i per extensió tots el que tinguin relació amb la família, amics i educadors.
Per part de la parella pot arribar un sentiment de forta tristor, inclòs de ràbia al sentir-se potser fracassats, sentiments de culpabilitat, dubtes, pors i patiment del nostre futur, i per com ho assumiran els nostres fills.
Els
fills més petits seran els més afectats, doncs la vida els hi canviarà d’una
manera o un ‘altre. No necessàriament ha d’anar malament, només serà diferent,
hi hauran canvis, i davant de qualsevol canvi hi ha reaccions diferents.
Separació
El que
hem de valorar primer és que una separació suposa una pèrdua, però també ens
obre portes, ens dona noves expectatives, maneres de fer i oportunitats.
Podrem de nou refer la nostra vida a noves maneres de fer i viure.
Buscant el camí més satisfactori!
Si la
nostra decisió és a fi de bé, el fet de fer-ho ens farà bé, i d’aquesta manera
trobarem recursos per transmetre-ho als nostres infants de la millor manera.
Separació o divorci
El
divorci dissol el matrimoni, la separació, no ho fa
La
separació consisteix en una autorització que dóna el jutge als cònjuges a
fi de poder viure separats, sense
dissoldre el vincle matrimonial, raó per la qual no podem contreure un nou matrimoni.
Existeix
la possibilitat de reconciliació, seguint casats a tots els efectes.
La
legislació vigent estableix que, per demanar el divorci o la separació,
n’hi ha prou amb la voluntat d’un dels cònjuges i no cal donar cap raó.
Es
sol·licitarà una Demanda de Divorci (o Separació) que s’haurà de dirigir al jutjat.
En cas
de mutu acord, es presenta incloent els acords, que prèviament hem pactat
sobre tots els punts bàsics del divorci o la separació.
Haurem
d’anar al jutjat per a ratificar el conveni regulador que s’acordi.
Els nostres fills
La
separació dels pares pot arribar a suposa una amenaça per a ells, si no la fem
amb normalitat, en refereixo a poder parlar amb ells, contestar totes les seves
preguntes de la manera més clara i tranquil·la.
Donant sempre confiança!
Mirem la part positiva, aquella que com a pares separats podem estar més centrats, més receptius amb ells i no capficar-nos en discussions que només portaven malestar.
_ Hem de
tenir serenor, transmetre tranquil·litat davant els possibles canvis, el que
els donarà confiança i seguretat.
_ Molt
d’afecta, els estimem i sempre seguirem fem-ho, això no canviarà mai. Els cal
atenció i molt d’amor, i transmetre què sempre ens tindran!
_
Actuarem en conseqüència, amb respecte sempre, donant exemple de bones
maneres i entesa. Podem tenir desavinences, però ara més que mai ens cal
resoldrà fora de la presència dels infants.
_ Tots els canvis es comunicaran amb harmonia, així podran entendre’ls i adaptar-se.
Poder
gestionar les nostres emocions de la millor manera serà la base essencial d’una
bona separació, amb respecte per nosaltres mateixos i per l’altre.
Aspectes negatius
_ Cal evitar en tot moment parlar de l’altre
malament als nostres fills, no entrarem en detalls que no els beneficiaran de
cap manera.
_ Les
vies de comunicació han de ser fluides i clares, mai utilitzar els infants per
donar cap missatge, cadascú la seva responsabilitat.
_ Hem de procurar fer la nostra vida sense transmetre als infants el nostre patiment, ells no són el nostre pany de llàgrimes, si necessitem suport ens cal buscar ajuda. Amics, família extensa o professionals, que ens podran escoltar tranquil·lament.
Com parlar amb els fills?
Tal i
com hem pres la nostra decisió, cal explicar-la als nostres fills, ens ajudarà
a tots a preparar-nos per aquesta nova etapa de la vida què tenim en comú.
Planificar
la separació pot resultar difícil, però cal minimitzar l’efecte, així un cop
ben segurs, ens cal parlar abans de que es faci efectiva, i estem preparats per
posar-la en acció.
Les
nostres raons de cara als fills han de ser generals, amb paraules fàcils
d’entendre, evitant negativitats. Tot es fa per
viure millor!
El més petits segurament no ho entendran, així ens caldrà anar parlant a mesura ells preguntin, així la seva interpretació serà diferent dels uns i els altres. Dependrà de la seva maduresa cognitiva.
L’explicació més important és la marxa d’uns d’ells per a formar un ‘altra llar, que compartirà amb ells, sigui sol o amb família, amics, altra parella...
Situació
que prèviament haurem parlat.
Cal tenir molt present si es pot, evitar situacions de canvis que afectin més en el seu dia a dia, com podria ser canvi de la vivenda, d’escola, amics...
El com
actuaran els infants davant aquesta noticia poc agradable, ens serà més difícil
de preveure, doncs tot i que els coneixem, no sempre sabem com actuaran davant
del desconegut.
Ni
ells mateixos poden saber quina serà la seva reacció, per la nostra part hem de
reforçar la nostra estima manifestant seguretat i donant amor i tranquil·litat.
Potser ens trobem plors, tristor, alguna reacció d’enuig, ben normal a l’entendre la situació. Sentiment de culpa, o d’oposició.
A
nivell fisiològic també poden tenir algun canvi, amb el control d’esfínters per
exemple, o el menjar. A la part evolutiva pot haver retrocés en el llenguatge, o
els més grans a nivell acadèmic.
Com els ajudem
Ens
cal està molt pendents, respectar les seves reaccions i parlar molt amb ells
quan ens preguntin, quan creiem convenient, sense pressionar-los, han de poder
processar i tenir temps d’assimilació.
Compartint
sentiment i deixant que ells ens expliquin com es senten, si no amb nosaltres
directament amb aquelles persones que formen part del seu entorn diari,
aquelles amb qui tinguin confiança. Així ens caldrà parlar amb elles amb
confiança i tots a una per no complicar-nos la vida, ni tampoc la dels infants.
Sempre podem demanar ajuda professional si ho creiem necessari, ens garantirà fer les coses correctament i ens donarà tranquil·litat.
Un cop establert com i de que manera ens repartirem, cal que els nostres fills sàpiguen tots els canvis que viuran.
Cal explicar-ho al mateix temps, aclarint que ells no tenen res a veure i que els estimarem sempre. Sempre els hem de donar seguretat i estima!
Ens
cal està preparats per assolir respostes negatives, sense haver de castigar o
renyar, aquest no serà el moment, cal entendre les seves emocions amb serenor.
Sempre que
puguem mantindrem les bones rutines!
Els infants podran fer comentaris, i imaginar-se
que els seus pares tornaran a està junts, no ens hem de preocupar, tan sols
deixar clar la nostra posició i estimar-los sempre molt.
Els contes també ens poden ajudar, tan a nosaltres com als nostres fills...
“ Quan els meus pares van deixar de ser amics “
De Jennifer Moore, que ens apropar a
entendre els canvis de la vida.
Abans els seus pares eren bons amics, ho feien tot junts, però tot va canviar, estaven tristos i discutien. Pensava que era culpa meva...
“ No és culpa teva “ De Maria Adele Garavaglia
Per infants a partir de 5 anys. Ens ajudarà a viure
les coses difícils.
A en Marc li costa entendre, es pensa que es culpa
seva.
Els pares ja li diuen que no, però li hauran de dir
més vegades, també caldrà que la seva mestra li faci saber.
S’ho repensa quan tots dos van a veure’l a un
partit i l’animen ben fort.
“ Quin embolic de família “ De Pascale Francotte
Ens dona una visió molt positiva
d’aquestes situacions sovint difícils.
Un conte que ens explica com després de veure la
separació dels seus pares, veu com la seva família augmenta, la nova parella
del pare en té una filla, la mare en té un amic i tindran junts un ‘altre fill.
“ Visc en dues cases, i què?” De Miren Agur, Jokin Mitxelena com il·lustrador i Lurdes Serramià de traductora.
Amb 9 anys, ha agut de patir forces canvis, per la separació dels seus pares, però ara en té dues cases. Una de dilluns a divendres i dos caps de setmana al mes, l’altre dos caps de setmana al mes i la meitat de les vacances. Ens explica el seu punt de vista, i que la gent li diu pobreta, ella no és pobreta!
Aquest ens servirà de gran ajuda
en el moment d’haver d’explicar als nostres fills de la manera més natural
possible que ens separem...
“ Els meus pares ja no viuen junts, ara són amics “
De Carles Soro i Elisa Soro
Els nostres fills estan al mig de la nostra relació
i son el motiu de que continuem sempre tenint relació, ens unirà sempre els ser
pares d’ells, com adults hem pres la nostra decisió de sortir de la nostra
relació de parella, però els nostres fills sempre hi seran.
D’aquesta manera els hem de deixar ben clar que
sempre els estimarem, que tenen un valor a part, aquell que sempre existirà, un
vincle afectiu que mai s’acabarà.
Sigueu feliços i cuideu-vos
molt!