DIA DE LA INFERMERIA 2020
Dedicat a totes les persones que han estat a primera línea. COVID 19
A tots els que ja no hi són, i les seves famílies.
El dia de la infermeria, aquest
esdeveniment se celebra cada 12 de maig a tot el món per commemorar el
naixement de Florence Nightingale (Florència, 1820 - Londres, 1910).
Infermera
britànica considerada la mare de la infermeria moderna, ja que en va crear el
primer model conceptual i va ser capaç de demostrar la importància de les
cures.
Aquí teniu
una narració sobre la seva vida i tota la seva contribució a la medicina per
millorar-la, i davant de tot millorar la relació i la cura del pacient.
Florence deia:
“S’ha
de aconseguir transmetre envers els ulls, el que no poden dir amb paraules”
Per això va crear un gràfic estadístic:
“Diagrama de la Rosa” avui anomenat gràfic d’Àrea Polar.
Així es va convertir
en pionera en els estudis del canvis evolutius dels pacients, així com de les
malalties. Ella amb aquest gràfic va demostrar que la principal causa de
mortalitat eren malalties que es podien prevenir. Millorant així el sistema
sanitari.
Aquest sistema
sanitari
Que encara té moltes mancances, no degut a que no tingui gent
preparada i involucrada com ho estava Florence, sinó perquè no li donen la importància
que té, perquè no reconeixen els drets dels treballadors, no milloren les seves
condicions, no perquè no hi hagin mitjans per fer-ho:
” Sinó perquè els
utilitzen per coses més importants”
Que pot ser
més important que la nostra Sanitat i els nostres Sanitaris?
Així s'han
iniciat molts escrits per commemorar el dia de la
infermeria.
Però enguany, tenim molts més referents,
enguany tots i cada un del nostres sanitaris, i les seves
famílies són els nostres grans referents, aquest escrit avui va per tots ells i elles, fet per els seus sentiments i per les seves experiències, doncs qui millor per explicar el que estem
vivint...
Any 2020,
COVID19, estem lluitant contra una pandèmia, els hospitals van plens de
persones contagiades amb insuficiència respiratòria i necessiten respiradors.
El nombre de contagis creix per moments, s’han de prendre mesures per controlar
els contagis, el personal sanitari no té capacitat ni material EPI´s per poder
assolir les necessitats. Així s'inicià!
Cristina,
Auxiliar d’infermeria, ens van conèixer fa quatre anys, a l’escola d’adults les
Bernardes de Salt, feien GES2, a l’acabar ella va deriva a estudiar Auxiliar
d’infermeria, ella es refereix així:
Com Aux. D’infermeria y
treballadora en la UCI del Hospital Trueta de Girona...
_ Me sentí
al igual que el resto de mis compañeros y compañeras muy emocionada y
agradecida desde el minuto 1, de los aplausos y apoyos de todos los ciudadanos (cientos
de aguas y comida para aguantar la jornada de Trabajo, cosa que también hay que
decir que desde hace unas semanas parece que esto ya se acabó, no es así,
seguimos al pie del cañón como desde el primer día)
¡ Que mal lo hemos pasado! Y seguimos aún; desde el
26 de marzo mi horario de 10 horas pasó a ser de 12, con la advertencia de que
por el momento no tendría día de descanso ni sabían cuándo podrían devolverme
las horas, ya que esas horas de más no se pagarían.
Cómo iba a negarme?
_ Me titulé en TCAE para
ayudar a los demás, y ahora más que nunca
Se
abrieron las UCIS sin los EPIS como es debido, sin poder dar abasto con toda la
cantidad de ingresos, que nos llegaban, sudando durante muchas horas por culpa
de los EPIS, quedándose el pijama de Trabajo chorreando, sumándose a todo esto
en que las UCIS erán de campaña,
_ Imagínate!...
Sin
poder organizar bien el material, ni estar acondicionadas como se debería.
A día
de hoy de las 5 UCIS que se montaron de campaña 4 de ellas se unificaron en la
9a planta y ahora podemos decir que aunque mi horario sigue siendo de 12 horas (porque yo fui una de las que le tocó subir y quedarme en la nueva planta de UCI/
semicríticos) y habiendo solo hecho 3 días de descanso.
La cosa se puede decir
que se está estabilizando, pero nosotras también, ya cada vez más agotados y
encima:
Viendo como la mayoría se pasan el confinamiento por donde yo sé...
Y es que no se puede bajar la
guardia y necesitamos de su ayuda aún para que no haya ningún otro brote.
Porque
entonces sí que ni a mis compañeros ni a mí, nos quedaran fuerzas para
afrontarlo.
Així ens explica la meva companya d’estudi a l’escola d’adults i amiga, com de dur està
sent aquesta situació, i com de fàcil és oblidar per alguns altres.
Jo, durant aquest temps intentava donar-li forces als vespres per whatsapp, ella m'ho agraïa, en cap moment va comentar-me res, el que feien era animar-nos...
Ha estat en el moment que jo li he dit si volia aportar alguna cosa al meu escrit, quan sense dubtar-ho, em va respondre que desprès m'ho enviaba.
Gràcies Cristina per tot!
No cal que ens diguin com hem de fer, siguem responsables i
anem amb cautela.
Per
tots nosaltres!
Altre bona amiga m’explicava així:
_ No soy muy buena comunicadora, pero si decirte
que en esta pandemia, la gente, sobre todo los mayores, los que no se mueren
con el virus, se morirán de tristeza.
Ausencia de
familia, cortinas echadas, puertas cerradas. Aún en pacientes con alto riesgo
de caídas. Es muy triste todo...
_ Yo reconozco que
soy un poco rara, pero de qué sirve esos aplausos?
Creo que la gente
deberíamos de salir a la calle y manifestarnos para cambiar la situación:
_ Más personal.
Para que la gente este mayor atendida y en cuanto al Trabajo de auxiliares,
entender que no es una profesión para jubilarse a los 67 años.
Hoy por cierto
tengo fiesta (llevo con relajantes musculares desde hace días)
Y desde luego no
quiero llegar a la vejez...
Aun habiendo pasado
el virus y suponiendo que estoy inmune, estoy trabajando con pacientes que aun
viniendo del hospital como negativos, se les realiza el test y dan positivo. _ Tengo miedo de contagiar a mi madre el día que pueda ir a verla.
La meva amiga infermera,
cuidadora vocacional, diu que no vol arribar a la vellesa!
Però que està passant?☹️
I això que diu que no és una
bona comunicadora, quan veus patir
al teu voltant, i pateixes tu, no cal ser bona comunicadora, surt de dins,
tot i que ella de ben segur que sí que ho és.
Ella diu que m’admira perquè
suposadament vull escriure alguna cosa per ajudar a fer entendre, per la meva
positivitat. Ella sí que és digna d’admirar!
Volia també fer referència a
articles que ens deixen clar les precarietats existents:
Els metges residents
de l’Àrea Metropolitana Nord de Barcelona, que inclou l’Hospital
Parc Taulí de Sabadell, es queixen que, en plena
pandèmia, han cobrat menys de 1.000 euros al mes.
Tot i que els dos
últims mesos han fet jornades de 12 hores, se’ls han tret els plusos per guàrdies.
Això ha fet que l’extra de 500 euros que cobraven en mesos normals
hagi desaparegut de les seves butxaques.
Els professionals
denuncien aquesta precarietat en una carta que
han enviat a l’Institut Català de la Salut (ICS).
La resposta és
que miraran de donar solucions cas per cas, tot i que
avancen que la seva situació no es pot comparar amb la d’altres metges, perquè
encara s’estan formant.
El problema és que
el sou base dels residents és massa baix.
Parlem de 960 euros que, en situació de normalitat, els metges
complementen amb plusos de nocturnitat i caps de setmana per
poder complementar els ingressos.
Ho denuncia a
RAC1 una de les professionals afectades, Carla
Samaniego.
No teníem opció a fer les guàrdies que fan que el
nostre sou revifi una mica.
Llavors molts ens vam quedar amb un sou mileurista.
Per intentar tenir un sou mínimament equivalent als mesos anteriors, vam
reclamar plusos de nocturnitat, de cap de setmana, de professionalitat i de
falta de supervisió
Carla Samaniego metge
resident
Per cert, que els
metges residents també denuncien que durant la pandèmia no han tingut material de protecció suficient i
han arribat a posar-se les fundes per les sabates al cap, i bosses
d’escombraries al cos.
Per haver de compartir bates, es van donar casos, fins i tot, de sarna, entre el personal sanitari.
Donada la situació es por arribar a entendre la manca de protecció en
alguns moments, degut a la quantitat massiva que s’ha necessitat, però es
aquestes mateixes persones que han agut de reutilitzar material, protegir-se
amb bosses d’escombraries, treballar més hores en aquestes condicions de
precarietat davant una malaltia d’alt risc de contagi, són aquestes mateixes
persones els que el seu sou ha estat per sota mínims.
I a ningú l'importa que estigui pasant això?
07-05-2020
El sindicat d’infermeria
SATSE avisa que:
No s’estan renovant alguns contractes de
professionals sanitaris que s’han incorporat durant l’epidèmia.
Reclamen:
Que es mantinguin les plantilles actuals,
almenys, fins al febrer de l’any que ve.
Argumenten:
_ Que caldrà reforçar l’atenció primària, per fer el seguiment de
nous infectats i els seus contactes.
_ També reprogramar tots els pacients amb altres
patologies a qui se’ls havien ajornat els tractaments i sobretot, per evitar el col·lapse dels hospitals si hi ha un repunt de
casos.
En RAC1, la responsable de salut laboral del sindicat:
_ Hi ha gent a qui se li
acaba el contracte i no la renoven, fa una mica de por!
Si tornem a deixar els
hospitals amb el personal que hi havia abans, estem a mercè que torni a passar
una cosa semblant: dies de pànic
Cristina Murillo sindicat d’infermeria
SATSE
Como mínimo, todas las autonomías deben
mantener las plantillas de enfermeras y tener equipos y test para todos los
profesionales.
Sólo así podemos seguir salvando vidas
En canvi, asseguren
que des d’aquesta setmana sí que s’estan generalitzant els testos per
a tots els professionals sanitaris.
Curioses notícies:
La dona més vella
de Catalunya, Maria Branyas, de 113 anys, ha
superat la covid-19 amb èxit, segons han confirmat fonts de la família i de
la Residència Santa Maria del Tura, a Olot, on viu des de fa prop de 20 anys.
Han explicat que només ha tingut "Símptomes lleus" tota la malaltia i la crisi sanitària ha estat confinada a la seva habitació.
El centre a 1 d'abril va confirmar 17 defuncions de residents amb el virus. ☹️
Enhorabona Maria!
Ahir al pais Basc:
"QUE MALO ES EL GOBIERNO Y QUÉ GUAY SOY YO"
1. La mayoría: "ya está bien!
Hay que poner mascarillas, todos con mascarillas, mascarillas, mascarillas!!".
2. La mayoría: "ya está bien!
Si es fase 1 por qué la limitan? Fase1!!!!"
REALIDAD:
1. ¿Cuánta gente con mascarilla habéis visto hoy por la calle?. Yo echaría, por lo alto, un 6%.
2. Más de 6, de 8, de 12 personas juntas, abrazándose en una mesa, sin medidas de distancia...
¿Nos tiene que obligar el gobierno para llevar mascarillas? ¿No somos capaces ni de estar en la fase 0,5? ¿Tan cazurros somos?
No, no es ningún gobierno el malo, somos nosotros los gilipollas.
Així és com molta de la gent que mirem de fer-ho el més bé possible pensem
Sí, els humans ens estem carregant la terra i ara ja directament els uns als altres
Cal fer-ho entre tots!
Sisplau anem amb precaució.
No cal que ens diguin que hem de fer,
siguem responsables i fem-ho.
“S’ha de aconseguir transmetre envers els ulls, el que no poden dir amb paraules”
