JA HA
NASCUT 
Viviu
aquesta nova etapa de les vostres vides, gaudim de cada instant, assaborint el
plaer de ser pares, la tendresa del vostre fill, la meravellosa experiència que
viureu us farà ser encara més importants. Cal Respirar!!!
L'Embaràs ja ha conclòs, el part ja ha passat, etapes superades!
EL PUERPERI I L’ATENCIÓ AL NADÓ
El
puerperi és el període que segueix al part, fins el retorn de la menstruació.
Durant aquest període, d’unes sis setmanes, la dona experimenta molts canvis
físics i psíquics
El cos retorna
progressivament al seu estat previ, alhora que apareix la secreció de llet.
Al
mateix temps, la ment, la del pare i la mare haurà d’ajustar-se a les
noves responsabilitats i als canvis que ocorreran en les vostres relacions de
parella. Cal identificar l’estat emocional i
us donaran suport professional
durant l’estada a la maternitat.
Es
vigilarà l’estat de turgència de les mames, la secreció de calostre i de llet,
l' absència de signes inflamatoris i presència de clivelles al mugró.
La dutxa
diària és suficient per a la higiene de les mames.
No es recomana netejar les
restes de llet perquè hidraten l' arèola i prevenen la formació de
clivelles.
Es recomanar l' ús d' uns sostenidors de
lactància.
Puerperi immediat:
Comprèn les
primeres vint-i-quatre hores després del part.
Els elements
que cal avaluar són:
El pols, la tensió arterial, el
color de la pell i de les mucoses i el retorn de la micció. Permeten avaluar la reacció a la pèrdua
sanguínia i a l’esforç del part.
L’estat de l’úter. S’ha de
contreure’s, reduint el seu volum i tancant els vasos sanguinis de la paret
uterina.
La temperatura, us indicaran possibles infeccions. Potser
sentireu calfreds, podem ser de fred o per esgotament muscular.
Puerperi precoç:
Comprèn la primera
setmana després del part.
Es continuarà vigilant els signes vitals,
assegurar-se que la secreció làctia i que no hi ha inflamació o fissures en els
pits i mugrons.
Es revisarà la cicatrització d l’episiotomia i inflamació
perineal.
Puerperi tardà:
Reforçaran
l’educació per a la salut, donant suport en la cura del nadó.
En els parts per cesària amb anestèsia epidural i bon estat clínic de la mare i del nadó, es
facilitarà la interacció mare- fill. A la sala de parts, o al més aviat
possible, doncs s’ha d’afavorir la lactància materna, tenint en compte que la
informació i l’actitud positiva del personal sanitari ajudarà molt en l’èxit
de l’alletament natural.
Segons les indicacions de la història clínica, tindran la
informació sobre la voluntat d’alletar el nadó o no, així com els antecedents i factors
de risc per a la lactància materna.
Aquesta
informació permetrà detectar si es requereix suport especial durant l'inici
de la lactància.
Atenció al nadó a la sala de
parts
S’ha de realitzar
una valoració immediata de la respiració,
el batec cardíac i el color de la pell.
Pinçament del cordó umbilical, s’ha
d’utilitzar una pinça estèril d’un sol ús , la qual es col·locarà a 1-2 cm de
la implantació del cordó umbilical, tallant després per sobre de la pinça i
deixant aproximadament un centímetre de distancia.
La sang de la resta
del cordó s’aprofitarà per obtenir sang per a l’estudi de l’equilibri bàsic, grup sanguini, Rh, test de Coombs: mares Rh negatiu.
Identificació del nadó a la sala
de parts
S’ha de tenir cura
extrema per a la identificació del nadó, s’ha de realitzar tan precoçment com
sigui possible amb el sistema proposat en la vostra presència i abans de sortir de la sala de parts.
Primer contacte mare- fill
Durant el període d’expulsió de la placenta,
si el nadó és vigorós i aparentment sa serà
lliurat, embolicat en una
tovallola seca i tèbia, i s’animarà el contacte pell amb pell amb la mare, per
tal d’afavorir els vincles afectius a través del contacte i el reconeixement
mutu, així com per evitar la pèrdua de calor.
Exploració sistemàtica del nadó a
la sala de parts
S’ha de realitzar l’avaluació d’ Apgar al
minut i als 5 i 10 minuts del naixement, per tal d’avaluar el grau de risc del
nadó i l’adaptació a la vida extrauterina i descartar malformacions.
La revisió sistemàtica del nadó normal,
asimptomàtic i sense factors de risc, no cal realitzar-la a la sala de parts,
es pot postposar unes hores i realitzar-la a la sala puerperal, per tal de no manipular en excés
el nounat, donant prioritat en aquests primers moments a procedir a la correcta
identificació i facilitar la creació dels vincles afectius amb la mare i el
pare.
Procediments preventius al nadó,
S’ha de fer un
seguiment acurat per tal de preservar la bona salut del nadó, per això és
necessari realitzar de forma sistemàtica les actuacions següents:
- Control de pes diari
- Control de l'aspecte
- Control de les constants vitals: freqüència cardíaca, freqüència respiratòria, temperatura.
- Control de la micció
- Control de la primera emisió de meconi
- Realització de les cures diàries del cordó umbilical
- Suport a la col.locació al pit i a la bona marxa de la lactancia materna
- Orientació a la preparació i admunistració de biberons en cas que fos necessari
- Compliment acurat de les normes per a l' adequada custodia del nadó fins al moment de l'alta.
La ictericia, és una coloració groguenca en la pell del nadó,
la causa es l’augment d’un pigmentació a la sang, la bilirrubina, sol desapareixen sense cap tractament, es pot tracta al nadó amb llums blaves o blanques.
Fototeràpia.
Abans de donar
d’alta al nadó d’ hospital es fa un anàlisis, amb una punxada al taló, que
servirà per mesura el nivell de bilirubina. Si el nadó una vegada a casa agafes
una tonalitat groguenca, truqueu al pediatra, que valorarà l’estat del nadó i
donarà el tractament adequat.
PRIMERS DIES.
El seu primer aliment...
Durant les primeres 24 hores no solen menjar res.
Necessiten descansar,
si s’alimenta amb llet materna, la primera pujada de llet s’anomena calostre,
és un sèrum, que conté molta proteïna, més mineral i poca lactosa.
Ajudarà al
nounat a crear anticossos. Tant sigui alletament matern com a biberons de llet d’iniciació amb biberons, el procés s'iniciarà a
l’hospital i s'haurà de tenir molta paciència, és un procés lent, hi haurà l’assessorament i suport del personal sanitari.
Com alimentar-ho
El nounat ha de succionar un pit fins a buidar-ho per complet, ha d'alimentar-se de la porció grassa que va al final de cada mamada.
El nounat ha de succionar un pit fins a buidar-ho per complet, ha d'alimentar-se de la porció grassa que va al final de cada mamada.
S'ha de col·locar cada tres a quatre hores per espais curts. Encara que molts pediatres aconsellen donar l'alletament a la demanda de l'infant.
La millor posició per alimentar-ho és aquella amb la qual tots dos, mare i infant es trobin a gust i es
sentin més còmodes.
No obstant això, existeixen algunes recomanacions:
_ El cap del
bebè ha d'estar en el plec del colze del braç de la mama, el braç del bebè
enrere (abraçant), la mà de la mare ha de sostenir les natges del petit i l'abdomen de tots dos ha d'estar en contacte, melic amb melic.
Un 'bon agarri' del
mugró garanteix el 80 per cent de l'èxit de lactància. Necessita d'una boca
completament oberta i que la punta
del mugró toqui el paladar tou del bebè (la part més posterior del paladar).
Els llavis del nounat, han d'abastar tota la aureola.
Després de prendre la pressa, s’ha de
posar el nadó amb l’esquena recta per facilitar-li el rot. Cal que tregui l'aire que ha pogut empassar durant la pressa.
El nounat inicialment perd pes,
fins un 10%, poc a poc l’ha d’anar recuperant, cap
als deu dies de vida haurà recuperat el pes del naixement.
El pare i la mare
haurant d’anar establint una regularitat en la vida, uns
costums estables ajudaran a l'infant a entendre el món. Li donaran seguretat.
Cures,
son, bany i sortides són la base d’aquest món, començant per
separar el dia i la nit.
“Quan va nèixer la meva filla, la Núria, a l'arribar a casa, per fi, doncs vaig tenir
el part a les quaranta tres setmanes, un part induït de més de 12 hores, i a
les 48 hores de néixer, la Núria va patir de Icterícia, van haver d’estar 72 hores més a l’hospital per
fer el tractament indicat”
En les quals, només me la
portaven un cop al dia.
“A l’arribar a casa van gaudir de tranquil·litat i harmonia, tan va ser així que, la
primera nit, la Núria va dormir durant set hores seguides, la última pressa va
ser a les 12 del vespre, que es va quedar dormida i jo quasi seguidament, a les
7 del matí hem despertava mig espantada, mirant- la com dormia al seu bressol plàcidament”.
Aquesta va ser la primera nit de moltes!
La cura del cordó umbilical
El cordó umbilical
s’ha de mantenir net i sec, fet que en facilita la necrosi.( Conjunt de cèl·lules o de qualsevol teixit de l'organisme, provocada per un agent nociu que causa una lessió tan greu que no es
pot reparar o guarir)
Procediment per a
la cura del cordó umbilical:
_ Efectuar el rentat
higiènic de mans.
Impregnar una gasa
amb antisèptics no iodats i netejar la base del cordó eliminant-ne les restes
de sang, aplicar 2-3 vegades al dia fins a la caiguda del cordó. Si esta
humit cal assecar_ho, ajudarà que cicatritzi abans.
Deixant una cicatriu anomenada
mèlic o llombrígol.
Habitualment,
el cordó umbilical i la sang que conté són rebutjats; no obstant això, aquesta
sang conté elements capaços de generar cèl·lules sanguínies en quantitats
adequades.
Pot ser, per tant, utilitzada per a trasplantaments, de la mateixa
manera i en les mateixes indicacions que la medul·la òssia.
La recollida de sang de cordó umbilical, després del naixement i la secció del cordó, no suposa cap risc ni per a la mare ni per al fill.
El trasplantament de sang de cordó umbilical, com el de medul·la òssia, pot contribuir a la curació d'infants, i també d'adults, que pateixen greus malalties de la sang que comprometen la seva vida.
La recollida de sang de cordó umbilical, després del naixement i la secció del cordó, no suposa cap risc ni per a la mare ni per al fill.
El trasplantament de sang de cordó umbilical, com el de medul·la òssia, pot contribuir a la curació d'infants, i també d'adults, que pateixen greus malalties de la sang que comprometen la seva vida.
En què consiteix la recollidade sang del cordó umbilical?
és un procediment senzill, per tal de recollir la sang, el ginecòleg realitza una simple punció dels vasos sanguinis del cordó, quan la placenta està encara dintre de l'úter.
La sang és processada i citropreservada( congelada) en els bancs de sang de cordó umbilical.
On garanteixen una adquada conservació, durant anys.
Qui pot donar sang de cordó? Qualsevol mare si és major d'edat. Està sana, no té antecedents de malalties que es puguin transmetre a travès de la sang, si durant l'embaràs i el part no hi ha hagut complicacions.
Cal sol·licitar informació al ginecòleg i omplir el consentiment abans del part.
