Després de la commemoració de la convenció pels drets dels infants, cal que ens
adonem l’important que és la comunicació pel seu desenvolupament,
poder parlar de tot de forma entenedora per cada edat i procés maduratiu de
cada infant, és fonamental per créixer.
Parlar del dol, d’aquelles pèrdues que tenim al llarg de les nostres
vides, algunes de fàcil entendre, altres més complicades.
Durant anys a predominat el fet de
no fer patir, de no entristir als infants, però la veritat és que quan no donem
explicacions davant qualsevol pèrdua, la tristor, la sensació de buidor és més
gran.
No
deixen de ser pèrdues, que ens marquen a la vida, per bé o per malament, tan a
nosaltres com als infants. Però parlar
del dol ens costa més!
El dol
és un procés psicològic al qual ens enfrontem després d’una pèrdua, un fet
que tots viurem al llarg de la nostra vida.
No vol
dir només la pèrdua d’una persona, també pot ser la pèrdua d’un animal que ens acompanya, d’una
relació, d’un company, d’una feina, la pèrdua d’un amic, o el fet de no fer
alguna cosa que feien...
De la
mateixa manera que no es viu igual segons quina sigui la pèrdua, tampoc es viu
igual segons l’edat de la persona i la seva sensibilitat.
I en principi els infants viuen la mort depenent de
com la visquin els seus adults referents.
La
manera com els adults tractem el tema de la mort, influirà en la manera com els
nostres infants la perceben.
Plorar no és dolent, sovint ho necessitem fer, cal saber controlar l'angoixa, però han d'haver moments de tot, tots formen part del procés de dol, de fustració...
Hi ha diferents processos...
El de negació: és la reacció més immediata a
la pèrdua i sovint pot anar acompanyada d’un estat de shock.
L’Ira: és el moment en que es busca
atribuir la culpa de la pèrdua a alguna cosa. Sentiments de frustració i
impotència són els que se solen sentir en aquesta fase.
Tristor: és
el moment en què es comença a assumir la situació i on sorgeixen sentiments i
estats com la pena, la nostàlgia o aïllar-se de tot.
Acceptació: és
l’última fase i pot ser la més difícil d’assolir.
Es
tracta d’aconseguir una calma emocional relacionada amb l’acceptació del fet
que la mort és un fenomen natural.
Totes
aquestes fases es perceben en major o menor grau segons cada persona.
Els infants, segons l’edat, perceben com ens sentim o que ens passa alguna cosa.
És
per això, que està bé mostrar i compartir els nostres sentiments amb ells i
elles, això també els pot donar seguretat davant aquestes situacions.
Com explicar-ho
_ De 0 a 3 anys: no
entenen el concepte de mort com a tal, però noten l’absència d’una persona molt
propera.
Ajuda que
hi hagi alguna altra figura que pugui suplir aquest possible sentiment
d’abandonament.
_ De 4 a 7 anys: són edats
en les que encara poden pensar que la persona pot tornar, per això cal que els
deixem clar que és un fet irreversible.
També
cal tenir clar que és una època de moltes preguntes i cal estar-ne preparat.
_ De 7 a 12 anys: en aquestes edats ja diferencien la realitat de la
fantasia. El procés pot ser similar al dels adults, i per tant cal acompanyar-los.
Actuació aconsellable
Ens cal
donar la informació tan aviat com es pugui.
Fer
servir un llenguatge senzill i que no confongui a l’infant.
Acceptar
la seva reacció i fer-los entendre que la seva reacció pot ser donada
per la tristesa o el dolor.
Crear
un espai per parlar del tema i resoldre els seus dubtes.
Compartir com
ens sentim nosaltres.
Preveure
i saber si les nostres rutines canviaran.
És molt
important fer un ritual o un comiat, ja sigui anant al tanatori o
enterrament o fent alguna activitat d’escriure, fer un dibuix o una manualitat.
Cal poder parlar plegats i donar respostes a les seves preguntes.
Tot i així es necessita temps, doncs cadascú de nosaltres o viu des de la seva sensibilitat, així el record de la persona, o dels moments viscuts, l’entorn.
Tot ens pot fer recordar, i aquest fet és bo, doncs no ens hem d’0blidar dels
que han mort, però també ens fa patir, sobretot als infants, que no ho
entenen de la mateixa manera que nosaltres, cal crear bons moments i donar
molta estima, a fi de mica a mica fer-ho més fàcil.
Com
sempre els llibres ens poden ajudar a acompanyar als infants, també davant les
pèrdues, en el procés dol, llegir amb
ells històries que els apropin més a entendre el què ens ha passat, compartint
sentiments i estima.
Les pèrdues
durant la nostra vida són de diferents maneres, aquelles que la vida ens va
canviant al créixer, d’altres que hem de deixar que passin doncs formen part de
l’evolució natural de la vida, en aquest conte...
El dol
d’aquest conte és diferent, i és que la Sara, després de trobar un aneguet
petit i de cuidar-lo, sap que algun dia haurà de marxar amb els altres ànecs,
seguint el seu camí.
En
aquest cas, es treballa el dol com l’acceptació del comiat de l’aneguet.
La
pèrdua del nostre animal de companyia sempre és trist, la unió que es crea no
és fàcil d’explicar amb paraules. La seva absència és sempre trista.
En Flap
ha mort, i ara s’ha de viure el procés de dol.
Al
conte, la manera de fer-ho serà amb
dibuixos per acomiadar-se.
“ El Buit “ D’ Anna LLenas i Barbara Fiore
Aquest
llibre l’aconsello molt, doncs ens ensenya a treure el que sentim.
L’Anna Llenas fa unes creacions literàries precioses, i amb aquesta es vol treballar la resiliència i la superació personal.
L’àvia
de la Fiona ha mort, i ella està molt trista.
Uns amics en forma d’animals, ajudaran a la Fiona a recordar els bons moments amb l’àvia. Serà molt important per ella.
“ Així és la vida “ D’ Ana Luisa
Ramírez i Carmen Ramírez
Parlem
de sentiments...
En
aquest conte es parla de la frustració, la frustració de quan no s’aconsegueix
allò que volem, quan sentim decepció, tristesa o frustració.
I entre
les frustracions hi apareix la mort.
Com ens
sentim quan alguna cosa acaba o algú es mor?
A més a més inclou un trencaclosques perquè els infants puguin repassar el que s’ha parlat en el conte.
En Dan
és un nen que experimentarà les fases dol degut a la mort de la seva mare. Sentiments
i emocions que el superaran, no serà fàcil.
Es
mostra enfadat i enrabiat amb tot el que li passa i que l’envolta, i és que
superar la mort de la seva mare no és fàcil.
Però amb l’ajuda de la gent que l’estima farà un viatge pel món dels colors que més agradaven a la seva mare.
La Nura
descobreix que del seu melic en surt un fil invisible que la connecta amb totes
les persones que estima.
Un
bonic àlbum il·lustrat en el que es planteja què passarà quan alguna persona a
qui estimem, no hi sigui. Seguirà sent-hi aquell fil invisible?
Et captivaran les il·lustracions i una història preciosa.
La
veritat és que estem units sempre, doncs tot el que vivim ens fa se com som,
forma part del nostre ADN i d’aquesta manera ens apropa als bons records.
“ En Joan ha mort “ D’Itziar
Fernandez Hurtado
La
comunicació és clau quan hem d’explicar la mort d’algú, i és que explicar-ho bé
és important per no traumatitzar als infants.
En aquest conte es parla de la malaltia i de la mort d’un familiar proper. Acompanyat d’una guia per tal de poder treballar millor la temàtica, és una eina clau per acompanyar en el dol.
“ El nen dels estels “ De Patrick Somers
La
Clara ha perdut en Miquel, el seu germà.
Això la
fa sentir molt trista i parlar de la seva mort l’ha ajudat a entendre que tots
ens morirem algun dia, així és el cicle de la vida.
La
Clara sap que el seu germà seguirà present, vivint als estels.
“ Estirar la pota “ De Babette Cole
Un bonic conte que ens explica com el cos amb el
que naixem, poc a poc va envellint i es va transformant.
Uns nens pregunten als seus avis per què són tan vells i per què tenen pocs cabells. Les respostes dels avis passaran per totes les etapes de la vida, explicant com han evolucionat.
Aquest conte és espectacular, fet amb diferents filferros, terra i taps de suro, crea unes imatges molt originals i tendres.
Amb aquesta història es planteja la pregunta: on anem quan morim?
Al cel, a la terra… un conte que barreja tocs d’humor, sensibilitat i naturalitat.
El pare
del protagonista no està gaire bé de salut, i ell vol salvar-lo de totes les
maneres, enfilant-se fins a la lluna o baixant fins al fons del mar.
És una bonica història de tendresa que s’ha convertit en un conte de referència per parlar del dol.
“ Les coses que se’n van “ De Beatrice
Alemagna
Et
presentem un conte molt original, i és que va exposant coses que van marxant
del nostre dia a dia i que es transformen amb el past del temps.
Els
canvis de la vida...
La manera que té de mostrar aquests canvis és a través d’unes pàgines de paper vegetal, que fan que el canvi sigui més visible i entenedor.
Afrontar
la mort d’un avi o d’una àvia no és gens fàcil, i aquest és un conte per poder explicar
aquesta situació.
La
protagonista no sap on és l’avi, pensa que tornarà i li fa una caixa amb records
perquè quan torni la pugui obrir, però l’avi no torna.
Entendre aquest procés és el que mostra aquest conte.
El tema de la mort cal saber tractar-lo, doncs és part de la vida, amb una comunicació assertiva i adequada a cada edat, ens cal aprendre a normalitzar-ho.
És un fet
que tots viurem en algun moment de la nostra vida.
Cuideu-vos molt
