Arrel de totes les relacions futures, el nadó es conduït a mantenir la relació amb l' adult, envers el seu plor, somriure i la lal·lació(primers sons).
A partir delsegon mes de vida, ja pot començar a demostrar preferències cap a persones determinades.
" Hi ha figures preferents, seran els pares, encara que treballin fora de casa"
La conducta del "apego" es caracteritza per la busqueda de la proximitat, generalment la mare, qui té la funció des de el punt de vista evolutiu, de tenir curar i alletar, de protegir a l'infant dels perills. Aquesta figura representa a l'infant una base de seguretat, per a partir d'ella, fer una exploració del seu medi ambient, i tornar amb ella amb la finalitat d'obtenir una adequada protecció, acceptació, seguretat.
El més important
És la formació de la relació i el seu manteniment, no es tant la continuitat sinó la qualitat de la relació:
Relació infant-pares: Inicia en el moment que es descubreix que s'espera un nadó.
El naixement no és un' altre cosa que el manifest d' una relació, que s'ha començat a construir durant la gestació
No s'ha d'esperar al naixement per establir contacte amb l'infant, el fet d'estar junts, l'escoltar i està atents recíprocament començar molt abans.
Comunicació
El llenguatge que els pares fan servir inicialment amb l'infant en els primers mesos de vida, és "d'estil matern" ben semblat en tots els països, és caracteritza per la simplicitat, breu articulació vocals, amb canvis de so, amb frasses i no tenen sentit propi.
Aquest llenguatge transmet...Afecte i caliu
Distància
Quan els pares s'allunyant, el nadó pot reaccionar plorant, la resposta dels adults sol ser agafar-los. És important, Mimar a l'infant, sense acostumar-lo a un hàbit sense cap necessitat. Si l'apego és possitiu, la separació també ho serà, facilitant aquest fet.
Fins els dos anys aproximadament, el petit/a no serà conscient de que la separació és temporal, arribant a allunyar-se per propia iniciativa.
A fi de facilitar l'absènsia , és força útil acostumar a l'infant, de forma gradual a les separacions.
Adoptar un to de seguretat en el moment de l'acomiadament i recordar-li que després tornarem
"Mai marxeu d'amagats"
Periode de transsició
Aquest periode és quan l'infant evoca amb un objecte, nino, llençol, manteta, amb l'olor familiar, la pressència sensorial dels pares.
Quan ha de dormir fora de casa, aquest objecte tou, li donar la seguretat, facilitant la situació.
Afectivitat, la necessitat de ser estimat i valorat, és el motor que posa en marxa qualsevol tipus de desenvolupament sensorial, motor, cognitiu, lingüístic i social.
La carència d'afectivitat durant la infantesa pot originar anomalies i trastorns de la conducta i la personalitat, que poden portar efectes negatius sobre el creixement. Les mancances a nivell afectiu sovint son font de problemes en un futur.
En el desenvolupament de l’infant, la satisfacció correcta de les seves necessitats afectives bàsiques és imprescindible per assegurar un desenvolupament posterior integral de tota la seva personalitat.
La resposta socioafectiva es vincula a totes les situacions humanes, a les relacions interpersonals i socials, a problemes derivats del desenvolupament moral i sexual, a trets de personalitat. . . La nostra manera de relacionar-nos amb el món, la manera com ens entenem amb els altres i d’entendre els nostres sentiments, integren el desenvolupament socioemocional de la nostra personalitat.
Emocions que apareixen en l’afectivitat
Les emocions s'expressen mitjançant senyals, ens ajuden a comprendre l'estat emocional en què es troben els infants. Tipus: Aversió, sorpresa, alegria, tristesa, por, enuig i ira. Cada diferent emoció té uns trets característics, que venen acompanyats d'expressions facials i/o sonores. També hi ha emocions secundàries, a partir dels dos anys es manifesten, són la vergonya, l'orgull, la culpabilitat i l'enveja, aquestes emocions poden arribar a ser educables.
blog de les emocions
En aquesta etapa és molt important l'aprenentatge i l'adaptació emocional.
Objectiu: Administra les emociones de manera ordenada.
Els infants generalment mostren les seves emocions de forma molt directa mitjançant la inquietud, nerviosisme, fantasia, plors, dificultat de comunicar-se o aïllament, els adults tindran que estar molt atents a aquestes reaccions.
Aprenentatge per assaig i error
Els infants aprenen per tanteig, expressen emocions desenvolupant i repetint conductes que els hi proporcionen satisfacció, fins a aconseguir familiaritzar-se amb la més positiva. Aquest procés activa un model ben estructurat del seu cervell.
Aprenentatge per imitació
És el més utilitzat per els infants. Els petits observen la causa que provoca certes emocions a altres, i reaccionen de la manera similar. L'aprenentatge per imitació és el més precoç en el desenvolupament del cervell. Mecanisme que s'activa per socialització.
 | ||
