Quan arriben als tres anys, els infants ja saben que entre les dones i els homes tenen diferents òrgans sexuals. Els nens tenen penis i les nenes vulva.
Cal parlar amb naturalitat de la mateixa forma que es parla del nas, els dits...
Sempre utilitzant els noms correctes dels òrgans sexuals.
Hem de dir “vulva,” “penis,” i “pits”
Cal parlar-ne. Explicar als infants com som i resoldre els dubtes que puguin tenir.
Per què hem d’esperar a què ens preguntin sobre el tema?
Per què no els en parlem nosaltres abans, com parlem de tantes altres coses?
És Important tenir eines per fer-ho de manera natural i els contes, com ja sabeu, ens ajuden molt, hi ha contes sobre sexualitat per llegir en família amb infants a partir de 3 anys. Com:
Molt divertit
"No le cuentes cuentos" Diguem la veritat sempre!
El conte tracta sobre la sexualitat i la reproducció, darrere d’aquestes paraules s’amaguen històries boniques i que valen la pena que siguin explicades.
Aquest conte permet desenvolupar la imaginació i que les famílies comparteixin experiències i informació.
Aquests són alguns recursos que podem trobar a la xarxa. N’hi ha d’altres, i aniré posant en altres entrades els que em semblin més interessants per temes més concrets sobre sexualitat a la infància.
“Cuentos para educar en família”
Quan i com heu abordat aquestes preguntes a casa vostra? Quina ha estat la vostra experiència?
És molt important retrocedir en el temps puntualment per recordar com van iniciar el nostre coneixement sobre la reproducció, la sexualitat, sols així sabren com ho van viure i si ho volem fer d'un altre manera pels nostres infants, segur que serà ben diferent, però és un exercici molt bo.
Les plantes quan tenen flors, dins de la flor hi ha unes llavors, si una llavor caigués al terra, i la terra estigués humida, la llavor s'inflara.
Als pocs dies creix una petita arrel per sota de la terra, i van pujant una titlla amb unes fulles petites que amb humitat i sol van fent-se mica a mica més grans i surten unes altres.
Aquí tenim una llavor de girasol, que sota la terra va treien arrels i una tilla cap amunt on van creixen petites fulles.
El petit Girasol, a través de l'arrel absorbeix els aliments de la terra, així la planta va creixent dia a dia, les fulles són iguals uns que altres, però la flor del girasol, és ben diferent a les fulles, ara bé tots els girasols s'ha semblat entre si.
La Gallina ha post un ou fecundat i l'haurà de cova, donar calor, naixerà un pollet que podrà ser un gall o bé una gallina, el pollet cada dia es fa més gran, i el rovell més petit, doncs d'ell s'alimenta el pollet.
Durant 21 dies estarà creixent, quan arribi el moment, el pollet picoteixerà la closca de l'ou i així sortirà. Triga 18 mesos a créixer i tenir les plomes de molts colors.
I mica a mica es farà gran, serà un gran gall, potser una gran gallina!
Nadons
Una llavor que anomenem espermatozoide, del pare, s'ha trobat en un òvul de la mare, aixó vol dir que tindran un fill, que pot ser nen o nena. Que gestarà la mare dins de la seva panxa durant 9 mesos.
Podría surtir abans, però a les hores el bebé sería prematur, i podría anar a la incubadora, que consisteix en una mena de cámera, tancada i transparent, que generar escalfor, crear un ambient amb la humitat i la temperatura que el nounat necessita, la càmera protegeix al nounat dels gèrmens, i fa com una vigilància intensiva. Donar temps a l'infant per està bé!
Té una mena de finestres per poder canviar o manipular al nounat.
També inclou control de pes, de la respiració, i del ritma cardíac...
Dins de la mare, el bebè creix, en una cavitat tova i molt protegida dins del seu ventre.
Mitjançant el cordó umbilical de la mare, el nadó rep tot el que necessita per créixer.
Així quan arriba el moment de sortir, la mare empeny el nadó fora del seu cos, per la vegina, té un procés en que el cos de la mare es preparar dilatan-se per que pugui sortir l'infant.
Quan neix es talla el cordó umbilical, que els uneix, mare i fill.
Ara haurà de respirar, menjar per si mateix.
Com es fan els nens?
Hem de ser naturals, i fer una explicació en funció de la seva edat, del que poden entendre. Aquí podreu trobar molts detalls que us podran ajudar...
Mamífers
Tots els mamífers venen al món com nosaltres les persones. I també beuran la llet de la seva mare, la llet de la mare conté totes les substàncies que necessiten els nadons i els amimalets nounascuts per poder viure i créixer saludablement. Creixement...
Les Cèl·lules
Hi ha cases, que estan construïdes amb maons, les persones, els animals i les plantes també estem construïts mitjançant maons, aquests són especials, s'ha anomenen cèl·lules.
Les cèl·lules les podem veure si augmenten un tros de la nostra pell, per exemple agafem una lupa, i la posem davant d'un dit nostre, veurem com es marquen diferents divisions que s'uneixen com si fossin maons.
I tenim diferents menes de cél·lules:
_ Les cutànies. que evidentment estàn a la pell, cél·lules musculars que habiten als nostres músculs, les òssies, les cél·lules sanguinis a la sang, les cel·lules nervioses.
L' espermatozoide i l'òvul conjuntament formen la primera cèl·lula d'un nou ésser.
Les persones creixem a mesura que anem formant cèl·lules, cada una d'elles pot dividir-se a partir d'ella mateixa, d'aquesta manera neixen moltes de noves.
Com ho fan?
Les cèl·lules s'ha alimenten mitjançant la sang, quan una d'elles és prou gran, el seu nucli interior es divideix, forman així dues de noves que tornaran a dividir-se.
Així aumenta el seu nombre, elles es converteixen segons un pla molt concret, en diferents tipus de cèl·lules.
Aquest pla neix al nucli de cadascuna d'elles, i així també estableix con s'han de juntar les unes a les altres.
Precisa l'aspecte, creixement de les plantes i els animals, i també el temps que podran viure.
Exemple: Una mosca efímera només sobreviu un dia.
Però, un arbre com el baobab,pot arribar a viure uns dos mil anys.
Les persones poden viure uns 70 anys de mitjana, això vol dir que en principi alguns viurem més i d'altres menys.
Quan s'acaba la vida
Quan passa el temps establert per la vida de cada cél·lula, es van fent més velles i més fràgils,
I arriba un dia que la vida s'acaba.
Per exemple: Un arbre encara podrà mantenir-se un cert temps dempeus.
De l'arbre, el tronc, les branques i les fulles es converteixen en terra un altre cop.
Però sovint la vida s'acaba abans que la mort natural arribi, un ratolí pot ser atrapat per una guineu o per un àliga, o bé una mosca queda atrapada en una teranyina.
Les plantes velles han escampat les seves llavors, durant l'estiu, els animals han criat.
Així plantes i animals creixen en el lloc on van créixer els vells.
Així també passa a les persones, per un accident, per una malaltia greu, pot arribar la mort abans d'hora, però les persones també deixen llavors, en forma de fills, família i amics, han format part d'ells, i deixen en els records: Formes de vida, maneres de fer, a cadascuna de manera diferent envers les situacions viscudes, envers cada relació.
No més important ni menys totes són part de la vida i totes són importants.
D'aquesta manera també queden records viscuts, alguns llocs, coses materials que la nostra ment relaciona amb ells de forma immediata i natural.
Algunes vegades ens donarà alegria i força, d'altres potser tristor, però totes formen part d'aquella vida i naturalment de la nostra.
