Confinament i educació infantil
És prudent obrir les escoles bressol ara?
El passat 1 de Maig vaig haver afegir-me a reivindica que:
Com a treballadores del sector
0-3 anys en educació infantil, estem indignades i emprenyades. Doncs
ens preocupa les declaracions del govern.
El curs escolar 2019-2020, s’ha donat per finalitzat, presencialment.
Als centres infantils tindrem d’obrir a la fase 2, doncs s’haurà de donar servei de ”guarderies”( Paraula poc adient al servei que donem, som escoles bressol, no guardem res) haurem de donar aquest servei perquè els pares puguin anar a treballar.
Aquesta disposició per part del Govern ens va crear una sèrie de preguntes, algunes d’elles les respostes les tenim molt clares, però no entenem la desigualtat cap al nostre sector, moltes de les preguntes ja van tenir la seva resposta però tot i així ens continuen plantejant moltes qüestions.
Esteve Ignasi Gay, metge especialista en Salut pública i Eva Jansà mestra d’escola
bressol, volen ajudar a aclarir moltes d’elles. Tots dos són membres de la Revista
In-fàn-cia.
Amb la publicació del Pla de
transició del confinament, desconfinament gradual i nova normalitat,
elaborat per la Generalitat de Catalunya, pensem que, en el marc educatiu en
general, els principis de la fase de desconfinament gradual estan poc clars,
com també els enunciats del:
“Plan para la transición hacia
una nueva normalidad” BOE del 28 d’abril de 2020.
Això crea un gran neguit, doncs obrir les escoles per cobrir les necessitats de les famílies que els dos progenitors hi hagin de treballar, amb infants de 0 a 6 anys. Inicialment va crear moltes reticències davant del fet que les escoles bressol no són per guardar infants sinó per educar i tenir cura dels infants.
Quan més a prop tenim la fase 2, en la qual s’hauria de donar aquest servei més clar tenim les possibles dificultats per portar-ho a terme.
A part de les diferents
dificultats, que en parlarem més endavant, aquesta suposada conciliació amb les
famílies, no seria gaire equitativa, doncs tots sabem que no totes les famílies
treballen amb un contracte de treball, doncs hi ha diferents realitats i
aquestes són ben complexes.
Unes de les preguntes que més ens
envolten seria la de:
Els infants de més de 6 anys que hauran de fer?
La resposta és que aquests
infants han de continuar confinats han les diferents fases de desconfinament,
surtin en les franges que es predisposi a cada fase, doncs hi ha molt de risc.
Atesos a aquesta resposta, els
nostres dubtes van en augment, tenim clar que per les persones que no tenen
relació directa amb infants, no es puguin fer una idea real, de com interactuar
amb infants de 0 a 6 anys.
Haurien de deixar ben clar que els educadors volem tornar, però també hem de ser conseqüents en el fet real de viure una pandèmia Mundial i les mesures que s’han de dur a terme:
Hi ha un alt risc que portarà a una mesura prevenció molt difícil d’aplicar, en aquests infants d’aquesta edat.
Per exemple, el fet del distanciament físic és inviable amb infants petits.
Els hem de poder donar un entorn
segur i afectiu, que en aquestes circumstàncies serà molt complicat.
Esteve-Ignasi Gay, metge especialista en salut
pública, ens transmet:
_ Que entén les nostres inquietuds, doncs a ell li ha sobtat la mesura d’obrir les escoles. Que per poder-ho fer caldria unes mesures de prevenció, que es necessita temps per poder aplicar-les de la manera adient, que hi ha factors d’alt risc.
Aquest pas suposa a les escoles a una transmissió comunitària, i encara hi ha una forta ressaca de tot el sistema sanitari, que s’ha de donar temps per refer-se, doncs encara hi ha un alt risc d’incidència.
_ Que des
de atenció primària, els caps, haurien de poder garantir la capacitat de
seguretat, de diagnòstic i de seguiment de l'usuari. També la capacitat de detecció
de la malaltia.
Per tornar els infants a les escoles ha d’haver mitjans per condicionar una bona fase d’entrada, doncs no fer-ho bé podria suposar altres problemes afegits a part dels possibles contagis:
_ Els mestres haurien de poder fer-se les proves per descartar el virus, a partir d’aquí poder establir pautes d’actuació i de prevenció. Mascaretes i pantalles...
Els
infants responen de diferents maneres davant dels diferents estímuls, les seves
reaccions espontànies, davant les noves situacions poden patir inseguretat, que podien provocar reaccions emocionals
negatives com:
Plors i
neguits innecessaris que podien arribar a...Pors i Malsons, i en conseqüència més
necessitat de dependència dels pares, tot això podria crear més dificultats que
beneficis, doncs els pares també poden patir inquietud, preocupació i esgotament.
En
aquest moment hi ha molts dubtes davant d’una possible tornada en breu a
l’escola, ha d’haver una preparació per part del professorat, una neteja amb
desinfecció de les instal·lacions i uns protocols d’actuació.
_ Retorn dels
mestres, quants?
Alguns
potser no poden incorporar-se per diferents raons, emocionals en procés de dol,
vinculats a la malaltia, per infants al seu càrrec... Que no siguin portadors.
_ Organització
d’entrades, lloc d’acollida d’infants
amb proves de control de salut, no febre, ni malalties. Mestres haurien de fer exploració i detecció.
_ Protocol i
organització de canvis de bolquer i anar bany, d’higiene
_ Protocol i
organització d’àpats, descans, jocs. Accidents i farmaciola.
Aprenentatge
d’acompanyament a distància, difícil de gestionar, doncs depèn quines edats es
inviable el trencament de la distància social.
A casa
aquesta consigna de la distància no la tenen, arribar a realitzar-ho a l’escola
serà una situació complicada i és molt difícil
_ Comiat i
aïllament famílies, informació.
_ Pla de neteja i
desinfecció continuada i al tancament de l’escola desinfecció en superficies
generals a diari.
_ Planificació
del dia següent, amb els diferents protocols.
_ Augment de
prevenció, possibles delegats de prevenció i protocols.
Es necessita un temps d’actuació per adaptar-se, per evitar reaccions en infants, i en el professorat. Sense preparació prèvia hi ha riscos psicosocials, extres al haver de tenir més cura, prevenir i detectar, i evidentment educar, tot això pot portar a un excés de responsabilitat donat que els recursos minvarien i es podria no arribar a controlar les situacions de risc.
Aquest col·lectiu és força important, no es pot manegar de qualsevol manera, doncs aquesta situació d’emergència pot durar força temps, doncs dependrà de l’arribada de la vacuna, cal aprendre a conviure amb la situació amb unes garanties de protecció a contagis, entre mestres, infants i famílies.
És torna a posar en la
petita infància el pes de la conciliació.
En una Societat justa, el més adient seria que es pogués donar un permís per cuidar les filles i els fills fins que sigui segur tornar a les escoles.
Davant el fet que només s’obrin les escoles pels infants de 0 a 6.
Cal explicar a aquells que no hi estan
vinculats, quin és el dia a dia d’un centre amb infants menors de 3 anys.
_ El
vincle amb infants petits:
Atenció directe a les necessitats bàsiques, que impliquen
contacte físic, per la proximitat
Tenir cura, netejar un nas, canviar un bolquer, oferir un àpat, consolar un plor, curar un mal, vestir-desvestir, acompanyar el descans, donar afecte, el vincle és infinit.
Tenir cura, netejar un nas, canviar un bolquer, oferir un àpat, consolar un plor, curar un mal, vestir-desvestir, acompanyar el descans, donar afecte, el vincle és infinit.
Sistema propioceptiu, un infant s’ubica i s’estructura com a tal dins del seu entorn. Es va formant a partir de la percepció rebuda dels diferents sentits i especialment, del contacte, de les sensacions que rep a través de la pell i que estructuren la informació del seu exterior, per així poder-la fer servir per adaptar-se al medi i desenvolupar-se.
Que de complicat serà
oferir a l’infant les seves necessitats de percepció si anem amb mascaretes i
guants.
Quina imatge percep l'infant de
tot plegat?
És impossible, posa en
risc el dret al benestar i al desenvolupament de l’infant, i de manera extensa
les seves famílies i les de les educadores.
S’ha parlat molt del dret dels infants a sortir al carrer.
L'OMS considera la infància població de risc i volem obrir les escoles?
I no ens oblidem dels infants que viuen situacions de vulnerabilitat. Aquest sector seria qui més atenció necessitaria i probablement no tingui els dos progenitors (o un) treballant.
I hem de pensar en
l’espai de l’escola i en el joc dels infants petits, de la necessitat de
moure’s de tocar, de llepar, d’explorar, d'enfilar-se a l’estructura, apilar,
encaixar, construir
Estem en un estat d’emergència que no ha finalitzat.
La higiene de les escoles, que hem de
tenir en compte per tractar la població infantil dins de les comunitats
educatives.
L’economia de les famílies. De forma que
volem tornar a l’escola de manera igualitària i en les mateixes condicions per
a tothom. No es pot parlar de conciliació familiar, sinó, en tot cas, laboral.
L’àmbit educatiu i
pedagògic. L’educació infantil (llars d’infants i parvularis)
és una etapa educativa amb un base pedagògica pensada i repensada perquè
l’infant pugui experimentar i avançar en processos d’aprenentatge de qualitat.
L’àmbit afectiu i emocional, on intervé el
contacte humà que evoca l’escalf.
El dret de l’infant a la
seguretat. Ha de ser en un entorn segur.
Hem definitiva les
administracions han de considerar, els aspectes de la seguretat, les
precaucions, les garanties de salut i d’higiene, els riscos laborals,
l’elaboració d’un pla de retrobament i d’acció educativa i, per últim, un pla
d’acció per les futures desigualtats de la situació actual.
Es necessita establir un marc d’acció precís i directe per tal d’actuar amb rigor, consciència i responent a les directrius configurades pels mateixos experts en l’àmbit de la salut i l’educació.
Per tant, i atenent a la casuística actual, pensem que és una irresponsabilitat que les famílies amb infants de l’etapa 0-6 tinguin l’opció de poder acudir a les escoles d’educació infantil.
Tota aquesta
situació genera pensaments contraposats, preocupació per els infants, per l’estabilitat
emocional de tots, per l’economia, evidentment.
S'ha hagut de procedir de diferents maneres:
La Federació
de Sindicats Independents d’Ensenyament (FSIE), amb implantació en
l’ensenyament privat i concertat, ha sol·licitat al Govern central «ajuts
urgents» per al sector de l’educació infantil.
«Són molt
pocs els centres que mantenen la tasca docent per mitjà del teletreball de les
seves educadores i mestres. A més, aquest sector no és beneficiari específic de
cap de les mesures econòmiques aprovades fins ara pel Govern per pal·liar els
efectes econòmics»
Per tot
això, el sindicat reclama al Govern, a les comunitats autònomes i als municipis
ajuts econòmics directes per mantenir els llocs de treball i que garanteixi «el
pagament íntegre dels ajuts, beques, bons o xecs en educació infantil de forma
puntual, completa i ininterrompuda fins a l’acabament del curs escolar».
Des de les
escoles Bressol privades de Girona
Demanen que les tinguin en
consideració, tancades des de el 13 de
març, la gran majoria han hagut de realitzar un ERTO, han de pagar lloguers i
serveis, la continuïtat serà molt complicada, doncs mantenir-ho econòmicament
no sempre serà una opció.
Elles demanen que els hi arribi
tota la informació adient per el desconfinament, que s’ha les tingui en compte,
alhora de programar-ho. Inclòs aporten mesures per assegurar el benestar.
La realitat és que acceptar
mesures per obrir les escoles infantils davant d’aquesta situació té mols
riscos, aquests infants necessiten poder tenir un entorn segur, les escoles
bressol i els mestres necessiten poder preparar els protocols per condicionar
l’entorn.
Les escoles privades han de poder cobrir
despeses. Aquí és el govern el que ha de donar medis per assolir totes aquestes
demandes amb les garanties necessàries de seguretat, tan sanitària com
econòmica.
Assolir despeses i condicionar
espais ha de formar part de la responsabilitat de l’Estat, no estem parlant de
qualsevol botiga, molt digna de respecte i de poder-se mantenir, sinó
d’escoles, espais on els nostres infants han de poder créixer i formar-se amb
tota la seguretat i afecte possible.
Per això mateix les escoles
privades concertades, ha de poder assolir despeses.
Ara
toca fer-se càrrec. Doncs treballem junts amb uns objectius compartits
“No
s’ha parlat del nostre col·lectiu, en quin moment ens toca i quins protocols
haurem d’aplicar”
Rosa
Garcia, Portaveu de les llars d'infants privades de Girona
Amb data del 2 de maig La
Confederació Cristiana d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya
(CCAPAC), juntament amb la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles
Lliures de Catalunya (Fapel), van reclamar al Govern mesures econòmiques que
permetin el «sosteniment» de les escoles privades concertades.
El col·lectiu va defensar, a través d'un comunicat, que l'escola concertada forma part del Servei d'Educació de Catalunya i va subratllar que el seu «finançament és endèmic i gravíssim».
El col·lectiu va defensar, a través d'un comunicat, que l'escola concertada forma part del Servei d'Educació de Catalunya i va subratllar que el seu «finançament és endèmic i gravíssim».
Les
organitzacions van enviar una carta al president de la Generalitat en què li
demanen que prengui les iniciatives necessàries perquè el sector i les famílies
«tan castigades per l'infrafinançament no pateixin més encara les conseqüències
dramàtiques d'aquest moment».
També van remarcar la necessitat que «cap alumne, pel que fa als seus
aprenentatges, ni cap família en surtin perjudicats».
Els
infants necessiten un entorn educatiu i
afectiu sa i segur, on les persones que els envolten puguin transmetre afecte,
seguretat i coneixements
Educació
es compromet a ajudar econòmicament a les escoles bressol privades
Les escoles bressol privades asseguren que s’han sentit abandonades i esperen una ajuda econòmica de l’Administració
L‘ Administració
catalana s’ha compromès a ajudar les escoles bressol privades. Tot no s’ha
concretat, ni quan.
Les
escoles bressol privades són un sector molt afectat per el coronavirus, quasi
totes han hagut de fer un expedient de regulació temporal d’ocupació. ERTO.
No poden
cobrar les quotes a les famílies doncs no poden oferir el servei. I com és ben
sabut les factures s’han de continuar pagant i això pot fer perillar el futur
de moltes escoles bressol.
Aquesta
incertesa i el fet de sumar el patiment de moltes famílies, els hi fa senti
desemparades, moltes són a pobles o barris, la gran majoria són petites, això fa
que no tinguin gran liquidès.
Però si tanquessin, el servei que fan a la comunitat,
donaria pas a que moltes famílies no tinguessin lloc on portar els seus
infants. No pugen així arribar a cap conciliació laboral i familiar. Tenen un
gran patiment!
Les escoles infantils, que acullen nadons de fins a tres anys, de titularitat privada tenen un pes important: hi ha 700 centres (d'un total de 1.665) i acullen 30.000 dels 80.000 del sistema en aquesta franja d'edat, segons les estadístiques del Departament d'Educació referents al curs passat. A més, donen feina a unes 5.000 persones entre docents i personal de suport, segons les patronals. Pere Forga, secretari general d'ensenyament de la USOC: És imprecindible que les administracions públiques donin ajuts necessaris per dotar de liquiditat les escoles bressols, i que puguin tornar a l'activitat amb seguretat un cop acabi el confinament.
Aquestes escoles: Empreses i cooperatives… Depenen estrictament de les quotes que paguen les famílies, ja que poques reben subvenció: només les entitats sense ànim de lucre perceben uns 300 euros anuals de la Generalitat per reduir aquestes mensualitats i uns 200 euros anuals de la Diputació de Barcelona (si el centre és d'aquesta demarcació).
Al marge de les ajudes econòmiques que
els hi calen, també necessiten una informació curada amb prou temps per poder
preparar tots els protocols d’actuació, de prevenció i poder adaptar l’escola,
les aules i el personal.
Volem tornar a treballar, en un entorn adient pels infants. Amb garanties de salut, per tots nosaltres els educadors, les nostres famílies i les famílies que formen el teixit educatiu de 0-6 anys!
Quan
la seguretat de tots estigui garantida.