El cervell dels infants necessita moltes abraçades
_ Hem preguntat alguna vegada als nostres infants que
senten quan els hi abracem?
Si els hi preguntem, que ens dirien?
Alguns infants ens diran que
senten felicitat, d’altres estima, tranquil·litat...els més petits, tot i que
encara no utilitzen les paraules, si es reflexa a la seva carona.
Com a pares, fer abraçades als nostres fills és una bonica manera de demostrar el nostre afecte per ells.
Doncs això és el que transmet una abraçada, un sentiment d’afecte i estima,
dona seguretat i reconforta, alhora que es senten protegits.
L’abraçada a l’infant transmet la
necessitat d’abraçar l’ànima, d’expressar protecció, sovint la donem com un
acte espontani i sense cap paraula, doncs no calen.
Amb les abraçades aconseguim que els infants es sentin:
_ Estimats, acceptats, segurs, tranquils, emparats, protegits...
Mitjançant les abraçades, que
son el primer contacte que tenim amb el nadó, quan acaba de néixer i l'agafem. Ens coneixem, creem vincles!
El període de lactància és una manera continuada de transmetre estima, com a fil conductor de l’aliment que el nodreix.
Quan alletem, abracem a l’infant,
i si li donem biberó la millor manera és fer-ho a coll, donant-li afecta,
sentint-nos junts.
Així s'estableix un vincle estable de protecció i seguretat.
Envers les abraçades ens nodrim
emocionalment
Ens sentim estimats, segurs,
importants per totes les persones del nostre voltant, reforçant així la nostra
autoestima.
Aquella abraçada que expressa tendresa, respecte i la voluntat de fer-la.
Rebem tots els seus beneficis, tan com el fet de donar-la com el de
rebre-la.
“ És la màxima expressió d’estima”
Fraternal quan ve dels pares,
cuidadors, referents, dona seguretat i confiança, al mateix temps l'energia
que estimula el cervell, aixecant l’ànim, fent sentir-nos d’allò més bé.
Quantes abraçades necessitem?
Els psicoterapeutes diuen:
Què necessitem 4 per
sobreviure, 8 per mantenir-nos bé i 12 per créixer.
I com tots sabem els infants estan en continu creixement.
Això vol dir que hem de comptar les abraçades?
Des de el meu parer no, millor
no contar-les, però això sí, donem sempre més dels que ens pauten. Si més no,
donar-les amb qualitat, d’aquelles que tanquem els ulls i obrim la pell...
La pell i les abraçades
S’activen els receptors de la
dermis, estimula i connecta amb el cervell. Cohesionant amb el nervi vago, regulador
de la pressió sanguínia.
Aconsegueix regular la pressió
arterial i calmar l’angoixa, l’estrès, neguit...
Les abraçades alliberen
dopamina, l’hormona que ens dona la sensació de benestar i plaer, relacionada
amb la capacitat d’interactuar amb altres, de relacionar-nos, de crear vincles,
de socialitzar amb altres. A part, ens estimula i obra la nostra creativitat.
També alliberen, oxitocina, l’hormona
de l’amor, què és la responsable de generar confiança cap a altres persones.
Redueix l’estrès
Què sent l’infant quan l’abracem?
S’ha sent estimat, segur,
feliç. Afavorim la seva autoestima.
Millora la seva capacitat de
relacionar-se amb altres, creant empatia.
Evita l’enuig, i les poc
agradables rabietes. Doncs les abraçades ajuden a calmar-nos, i es permet
contenir l’agressivitat.
Sí parlem d’una abraçada que s’allarga
i ens connecta amb la nostra pròpia respiració i la de l’altre, aquelles que
ens omple’m i ens fan sentir segurs. Segurs per estimar, donant estima al
mateix temps que la rebem.
Les abraçades relaxen els músculs, alliberant tensions, milloren el sistema immunològic, degut a la creació de glòbuls blancs què creen més defenses. Ajuden a descansar i dormir millor! Generen benestar!
Com envers les abraçades escoltem als altres, ja abans de fer-la sabem si la volen o no, i ens cal respectar-lo, no hem d’imposar mai una abraçada, doncs pot arribar a ser molt invasiva. I quan ens estem abraçant, ens cal saber quan és el moment de parar, no cal fer-se pesats.
Connectem amb les abraçades a enves dels llibres...
“ Soc aquí per tu “ De Till Jochen, per infants de 2 anys per descobrir abraçades.
Com un eriçó intenta anima a
una girafa que està trista.
Tot i que ho té força difícil!
Com ens ensenya que una forta abraçada ho pot curar tot!
“ Una abraçada “ De Guido van Genechten
Un llibre pels més petits, on es reflexa la necessitat de les abraçades, les
tendres i suaus, delicades i dolces, en diferents moments i formes.
“ La abraçada màgica “De Fifi Kuo i Núria Riera com a traductora.
Quan ens enfadem, que passa? Potser
cridem, piquem de peus, ens posem vermells com un tomàquet...Al dragó verd
també li passa, la seva família el vol ajudar, la seva mare en té una idea. A
vera com anirà!
“ 100 Abraçades “ De Chris Riddell
Un llibre que ens omplirà d’abraçades
tendres, divertides i inesperades. Com essers mitològics i fantàstics,
princeses, dracs, reis i reines, personatges de la literatura i gent de tot
arreu s’abracen. Ple d’abraçades inoblidables!
Com un infant i el seu animal
de companyia practicaran tota mena d’abraçades. Una veritable mostra d’amor
continua
“ L’ abraçada “ De Eoin Mclaughlin
L’eriçó està trist, només hi ha una cosa que el pot treure de la seva tristesa,
una abraçada- Una abraçada podria animar-lo, però no hi ha ning.u que el vulgui
abraçar...
Com ja sabem, les abraçades ofereixen una manera de comunicar-nos que tots entenem.
No importa quina edat tinguin els nostres fills, sempre podem tornar-los a abraçar.
“ De que estan fetes les abraçades”
Com les abraçades poden estar
fetes de moltes raons, les tristes que amb el contacte amb l’altre persona s’ha
sent un millor.
Les que després d’un mal moment ens reconfortem, algunes d'elles ens omplen de vida.
D'altres ens serveixen per
expressar allò que no sabem com dir.
Les del dia a dia quan ens
donem el bon dia, aquelles que es donen amb facilitat, com ens sentim ben
estimats. A l’entrar a l’escola i quan ja sortim.
La més especial sense cap dubte
és aquella que ens don la bona nit, com de tranquils ens deixa abans de
ficar-nos a dormir.
Que farien sense les abraçades
que ens treuen les angoixes, deixant-nos en pau.
I quan amb només una abraçada
ho diem tot plegat.
Si volem que els nostres fills puguin arribar a regular les seves emocions, siguin empàtics i capaços per concentrar-se i controlar els seus impulsos.
Hem d'aprendre a regular les nostres pròpies emocions, saber gestionar les dels nostres fills i ensenyar maneres perquè arribin a fer-ho ells sols.
Per a tots i cuideu-vos molt!