Les Abraçades i els Infants

 

Les Abraçades

El cervell dels infants necessita moltes abraçades

_ Hem preguntat alguna vegada als nostres infants que senten quan els hi abracem?

Si els hi preguntem, que ens dirien?

Alguns infants ens diran que senten felicitat, d’altres estima, tranquil·litat...els més petits, tot i que encara no utilitzen les paraules, si es reflexa a la seva carona.

Com a pares, fer abraçades als nostres fills és una bonica manera de demostrar el nostre afecte per ells. 

Doncs això és el que transmet una abraçada, un sentiment d’afecte i estima, dona seguretat i reconforta, alhora que es senten protegits.

L’abraçada a l’infant transmet la necessitat d’abraçar l’ànima, d’expressar protecció, sovint la donem com un acte espontani i sense cap paraula, doncs no  calen.

Amb les abraçades aconseguim que els infants es sentin:

_ Estimats, acceptats, segurs, tranquils, emparats, protegits...

Mitjançant les abraçades, que son el primer contacte que tenim amb el nadó, quan acaba de néixer i l'agafem. Ens coneixem, creem vincles!

El període de lactància és una manera continuada de transmetre estima, com a fil conductor de l’aliment que el nodreix.

Quan alletem, abracem a l’infant, i si li donem biberó la millor manera és fer-ho a coll, donant-li afecta, sentint-nos junts.

Així s'estableix un vincle estable de protecció i seguretat.

Envers les abraçades ens nodrim emocionalment

Ens sentim estimats, segurs, importants per totes les persones del nostre voltant, reforçant així la nostra autoestima.

Aquella abraçada que expressa tendresa,  respecte i la voluntat de fer-la. 

Rebem tots els seus beneficis, tan com el fet de donar-la com el de rebre-la.

“ És la màxima expressió d’estima”

Fraternal quan ve dels pares, cuidadors, referents, dona seguretat i confiança, al mateix temps l'energia que estimula el cervell, aixecant l’ànim, fent  sentir-nos d’allò més bé.

Quantes abraçades necessitem?

Els psicoterapeutes diuen:

Què necessitem 4 per sobreviure, 8 per mantenir-nos bé i 12 per créixer.

I com tots sabem els infants estan en continu creixement.

Això vol dir que hem de comptar les abraçades?

Des de el meu parer no, millor no contar-les, però això sí, donem sempre més dels que ens pauten. Si més no, donar-les amb qualitat, d’aquelles que tanquem els ulls i obrim la pell...

La pell i les abraçades

S’activen els receptors de la dermis, estimula i connecta amb el cervell. Cohesionant amb el nervi vago, regulador de la pressió sanguínia.

Aconsegueix regular la pressió arterial i calmar l’angoixa, l’estrès, neguit...

Les abraçades alliberen dopamina, l’hormona que ens dona la sensació de benestar i plaer, relacionada amb la capacitat d’interactuar amb altres, de relacionar-nos, de crear vincles, de socialitzar amb altres. A part, ens estimula i obra la nostra creativitat.

També alliberen, oxitocina, l’hormona de l’amor, què és la responsable de generar confiança cap a altres persones.

Redueix l’estrès

Què sent l’infant quan l’abracem?

S’ha sent estimat, segur, feliç. Afavorim la seva autoestima.

Millora la seva capacitat de relacionar-se amb altres, creant empatia.

Evita l’enuig, i les poc agradables rabietes. Doncs les abraçades ajuden a calmar-nos, i es permet contenir l’agressivitat.

Sí parlem d’una abraçada que s’allarga i ens connecta amb la nostra pròpia respiració i la de l’altre, aquelles que ens omple’m i ens fan sentir segurs. Segurs per estimar, donant estima al mateix temps que la rebem.

Les abraçades relaxen els músculs, alliberant tensions, milloren el sistema immunològic, degut a la creació de glòbuls blancs què creen més defenses. Ajuden a descansar i dormir millor! Generen benestar!

Com envers les abraçades escoltem als altres, ja abans de fer-la sabem si la volen o no, i ens cal respectar-lo, no hem d’imposar mai una abraçada, doncs pot arribar a ser molt invasiva. I quan ens estem abraçant, ens cal saber quan és el moment de parar, no cal fer-se pesats.

Connectem amb les abraçades a enves dels llibres...

“ Soc aquí per tu “ De Till Jochen, per infants de 2 anys per descobrir abraçades.

Com un eriçó intenta anima a una girafa que està trista.

Tot i que ho té força difícil!

Com ens ensenya que una forta abraçada ho pot curar tot!

“ Una abraçada “ De Guido van Genechten

Un llibre pels més petits, on es reflexa la necessitat de les abraçades, les tendres i suaus, delicades i dolces, en diferents moments i formes.

“ La abraçada màgica “De Fifi Kuo i Núria Riera com a traductora.

Quan ens enfadem, que passa? Potser cridem, piquem de peus, ens posem vermells com un tomàquet...Al dragó verd també li passa, la seva família el vol ajudar, la seva mare en té una idea. A vera com anirà!

 " En Nan i les abraçades perdudes " De Susana Peix i Marc Sardà com il·lustrador

En Victor pensa que les abraçades són màgiques, li encanten, tal és així que les fa a tothom. Fins aquell dia que sense saber per què en van poder fer. La seva amiga Carla està disposada a trobar-les allà on hagin anat a parar. 

Amb unes il·lustracions molt curioses on s'amaga un personatge molt especial!

“ 100 Abraçades “ De Chris Riddell

Un llibre que ens omplirà d’abraçades tendres, divertides i inesperades. Com essers mitològics i fantàstics, princeses, dracs, reis i reines, personatges de la literatura i gent de tot arreu s’abracen. Ple d’abraçades inoblidables!

 “ Abraçades “ De Beatriz Dapena i Alex Meléndez.

Com un infant i el seu animal de companyia practicaran tota mena d’abraçades. Una veritable mostra d’amor continua

“ L’ abraçada “ De Eoin Mclaughlin

L’eriçó està trist, només hi ha una cosa que el pot treure de la seva tristesa, una abraçada- Una abraçada podria animar-lo, però no hi ha ning.u que el vulgui abraçar...

 Com ja sabem, les abraçades ofereixen una manera de comunicar-nos que tots entenem.

No importa quina edat tinguin els nostres fills, sempre podem tornar-los a abraçar.

 “ De que estan fetes les abraçades”

Com les abraçades poden estar fetes de moltes raons, les tristes que amb el contacte amb l’altre persona s’ha sent un millor.

Les que després d’un mal moment ens reconfortem, algunes d'elles ens omplen de vida. 

D'altres ens serveixen per expressar allò que no sabem com dir.

Les del dia a dia quan ens donem el bon dia, aquelles que es donen amb facilitat, com ens sentim ben estimats. A l’entrar a l’escola i quan ja sortim.

La més especial sense cap dubte és aquella que ens don la bona nit, com de tranquils ens deixa abans de ficar-nos a dormir.

Que farien sense les abraçades que ens treuen les angoixes, deixant-nos en pau.

I quan amb només una abraçada ho diem tot plegat.

Si  volem que els nostres fills puguin arribar a regular les seves emocions, siguin empàtics i capaços per concentrar-se i controlar els seus impulsos. 

Hem d'aprendre a regular les nostres pròpies emocions, saber gestionar les dels nostres fills i ensenyar maneres perquè arribin a fer-ho ells sols.

Per a tots i cuideu-vos molt!