La resiliència s'inicia durant la infància, no cal arribar a ser grans per poder adquirir aquesta beneficiosa actitud
Recordem que resiliència és la capacitat que ens permet mantenir-nos ferms davant els conflictes i les adversitats. Superant-les i fer-nos forts com a conseqüència d'elles.
Sabem com adults que els possibles problemes dels infants són d'una dimensió diferent a la dels adults, però això no vol dir que no requereix fortalesa i enteniment, creant així resiliència.
Ens estalviarem molts problemes si desde la infància fomentem resiliència.
Com ho podem fer? Es tracta d'accions senzilles i en certa manera òbvies, tot i que sovint les oblidem.
_Ensenyem a fer amics. L'aillament promou inseguretats i pors. Hem de saber que no tots els infants tenen una gran capacitat per fer amics. Ni saben gestionar les relacions socials, per tant és bo que els ajudem.
Mai hem de fer-los responsables de no tenir amics, doncs l'únic que fomentarien es inseguretats i podrien tancar-se en si mateixos.
El fet de no tenir amics ja ens mostra que l'infant pot ser insegur.
El nostre paper com adults és reforçar la seva seguretat, valorant aquelles coses que fa bé alhora de relacionar-se amb altres.
La solidaritat i la cooperació són essencials per el bon desenvolupament emocional. Sí els infants aprenen a ajudar s'ha sentirant útils, valuosos, al mateix temps que generen una actitud positiva. Aprènen envers l'empatia i les bones accions.
La millor manera de guiar i ensenyar als infants és envers l'exemple, les nostres maneres de fer són determinants alhora d'acompanyar els infants en el seu creixement.
Primer ajudant-los a ells i promovent aquesta actitud a la família
Envers el Joc, aprenen i comproven per ells mateixos els diferents rols i maneres de comportar-se. Alhora que els ensenya a comunicar-se i a treballar en equip.
Desde ben petits establir rutines dona seguretat i estabilitat als infants, al mateix temps disminueix les pors i les ansietats. També els ajudar a evaluar si viuen de manera correcta...
Per fomentar la resiliència és fonamental tenir cura d'un mateix i ser responsable, està motivat en el seu benestar, com a pares l'hem de saber guià. Indicant-li el que més li convé i quan important és. Per exemple, en el menjar, l'higiene, la seva imatge, cal que entenem que amb la pràctica aprendrà a fer-ho més bé cada vegada.
Establir objectius
Tenir fites raonables en funció les capacitats de cadascú pot arribar a ser un recurs bàsic i beneficiòs per reforçar la resiliència, tenir la voluntat de fer amb esforç, ja sigui a la infància o durant tota la vida ens fa més relilients, i aconseguir-ho ens reforça l'autoestima.
Per un'altre banda, més que aconseguir els objectius, el més important és tenir fites de cumpliment, aprendra per exemple maneres d'estudi sempre serà més beneficiòs que el fet de tenir una bona nota, doncs el primer li servirà per tota la vida.
També l'ensanyarem quan necessari és decansar bé per realitzar les activitats de manera adient. S'ha d'està descansat i amb la ment clara per estudiar, fer esport o qualsevol activitat que volguem fer, doncs no serveix de res per exemple estudiar molt si la nostra ment no està receptiva, i un descans en condicions ens ajuda molt a concentrar-nos.
Cal tenir present que descansar no vol dir no fer res, és tenir temps d'està amb un mateix, fer activitats que no requerexin gaire atenció. Els infants mitjançant el joc aprenen, s'identifiquen amb diferents rols i també podem relaxar-se.
Escoltar música, fer ioga ens pot ajudar a petits i grans a connecta amb nosaltres mateixos, alhora que ens relaxem.
Connectar amb un mateix no és una tasca fàcil
A mesura ens veiem immersos en un dia a dia ple d’obligacions i responsabilitats ens oblidem del més important: cuidar de nosaltres mateixos.
És bo ensenyar als infants a veure la part positiva de tot el que ens envolta, ens succeèix, fomentar una actitut positiva els ajudarà a tenir optimisme i ser positius.
Cal ajudar-los a ser conscients de que la manera d'afrontar les dificultats és una prova de la seva fortalessa.
A través dels contes, podem prendre consciència de la importància de connectar amb un mateix i dedicar-nos el temps necessari per parar, respirar i retrobar-nos amb la nostra essència.
Amb allò que ens fa únics i ens omple de felicitat.
Què hi ha més important que ser feliç amb un mateix?
Contes com...
Es un conte que parla de la por. Presenta una família amb les seves mascotes i explica les pors que tenen cada un d’ells. Aquest llibre ens pot ajudar a mostrar als més petits, que tant ells, com els adults i els animals, poden témer a qualsevol cosa i que no se n’han d’avergonyir. Al final, el llibre els fa veure que amb ajuda poden espantar a la por.
" El Monstre de colors "d'Anna Llenas El Monstre de Colors s’enfrontarà, aquest cop, al seu primer dia d’escola. Per començar, no sap ni què és! Està una miqueta nerviós. No pateixis Monstre! Allà t’esperen moltes aventures i nous amics.
Pàgina a pàgina l’acompanyarem en el descobriment de les rutines, espais i dinàmiques de l’escola, i coneixerem als seus companys de classe. Li agradarà l’experiència, al Monstre? Segur que sí!
" L'osset Lila " de Carmen Bueno i Nadia Romero A "L'osset lila" segons el protagonista viu molt bé, no té cap responsabilitat, ho té tot fet. Però de sobte es troba amb una situació que no li agrada gens, desconeguda, i no sap com afrontar-la. Malgrat això, coneixerà gent que l'ajudarà, s'haurà d'esforçar i veurà com es treballar en equip, el seu valor, la importància de fer amics i la importància de la gratitud. Aquest conte està adreçat per infants d'entre 4 i 6 anys, per a les primeres lectures.
" Jo mataré monstres per tu " de La Martina no pot dormir a les nits perquè té por. Creu que sota el terra s’amaga un món habitat per monstres de colors que caminen cap per avall. Potser, si un dia es posen d’acord i comencen a saltar tots a la vegada, podrien trencar el terra i emportar-se la Martina al seu món, i obligar-la a caminar al revés. A l’altra banda del terra, la nena-monstre Anitram té por del món que hi ha sota el seu llit. Està habitat per humans que caminen cap per avall i també tem que aconsegueixin emportar-se-la al seu món. Però una nit, mentre la Martina i l’Anitram dormen, els seus braços cauen dels llits i es coneixen per primera vegada.
Conte d'esforç i constància... "La cigala i la formiga" de
Una cigala i una formiga tenen actituds contraposades davant la previsió de la conseqüència dels seus actes. El treball, l’esforç i el saber compartir són presents en aquesta faula tan coneguda i molt versionada.
