Els infants perceben el món a través del joc, l’afecte i les
emocions.
El cervell dels infants es va desenvolupant mica
en mica, compartint moments amb ells sense cap dubte, però d’aquells més funcionals,
rutines i hàbits del nostre dia a dia, factors importants per el desenvolupament
dels infants, però necessitem poder tenir temps de compartir sense preses, gaudint
d’ells i amb ells plenament. Aprofitant cada moment!
Moments d’estima, d’atura a contemplar el nostre
entorn, convertir el moment d’anar a l’escola en un passeig on la màgia del nou
dia ens aporta energia per tota la jornada. Els arbres, núvols, el semàfor, rialles i estima.
És la millor manera d’acompanyar als infants en el
nou dia, i ens farà sentir d’allò més bé. Sabent que el temps no sempre ens
sobre, però cal aprofitar-ho.
Com ja hem comentat els infants mica a mica es van
desenvolupant, els moments de complicitat amb els seus, els ajuda a créixer, són
esponges i tot ho aprenen, però necessiten temps per assolir i entendre.
La nostra actitud ha de ser positiva, fent de
guies amb paciència i estimació, el seu desenvolupament cerebral es va
realitzant per etapes associades a l’edat.
De 0-1 any:
El nadó necessita aliment, descans i molt d’afecte.
Conèixer el seu entorn amb les seves necessitats cobertes
serà suficient, sumat a la creació d’uns vincles que l’ajudaran a créixer segur.
De 1-2 anys: Les emocions formaran part de tot.
L’infant
ja ens entén com i que li parlem, ja sembla que pot raonar i pot controlar-se.
Però encara està aprenen, cal donar-li molt d’afecte, alhora que li marquen
límits.
Les rebequeries als 2 anys, aquí l’infant ja sap
el que vol i com demanar-ho, però encara
no és capaç de frenar les emocions. Sentint ràbia, plorar li ajuda a alliberar
la ràbia acumulada i així poder calmar-se.
Hem d’accepta que plori i quan estigui més tranquil li oferirem afecte.
Als 3 anys: Es
desenvolupa el desig de saber què vol. Tot i que ja raona, no sempre pot
controlar els moments de frustració. Cal tenir empatia i paciència.
Quan ja la ment coneix més les seves emocions, és
més fàcil saber com s’ha sent i així li permet un millor control.
Evidentment continuen havent moments de tot, cal
seguir aprenen a gestionar les emocions, així mateix també ens cal a nosaltres
els adults.
Ens cal entendre que els infants varien la seva
conducte, depenen de l’actitud dels adults...
La conducta per imitació
Els infants si veuen que perdem els nervis davant
dels problemes, ells aprenen a actuar
així, si els afrontem amb calma i positivitat, ells seran més capaços de fer-ho.
Això no vol dir que hem d’amagar el que sentim, hem de compartir els nostres
sentiments i emocions, hem de equivocar-nos i demanar disculpes per exemple,
hem de ser sincers sent nosaltres mateixos, de manera natural.
Les adversitats
Entenen per adversitats totes i cadascuna dels moments
o esdeveniments desfavorables, que fan que la nostra deixi de ser com volem.
Cal sumar recursos per d’alguna manera saber gestionar
aquests moments.
La pluja en un dia d’esbarjo, cal convertir-la en profitosa,
les coses que no ens agraden tan hem de mirar de revertir-les d’alguna manera,
una mica com la dita aquella de:
“_Si la vida ens dona llimones farem llimonada”
Tot i que de vegades passen coses que no les podem
fer girar, cal tenir maneres per gestionar-les sense que ens marqui de per
vida, hem de saber gestionar el que sentim, el que no podem canviar ho hem de
gestionar amb positivitat i esperança.
Mentre es viuen aquests moments difícils, sovint les
sentim com insuportables i arribem a pensar que no ens podrem recuperar.
D’alguna manera moltes les arribem superar i busquem
la sortida més adient que ens permeti refer la nostre vida.
D’aquesta manera, la resiliència és un procés que hem
de recórrer durant la nostra vida cap a l'elaboració de tot allò que s'ha
viscut, des de ben petits fins a la fi dels nostres dies. Des de l’esforç i la
positivitat.
Tot i així, la resiliència ens permet conservar
l'esperança de que, amb els mitjans necessaris els infants víctimes dels
moments més difícils com podien ser la pèrdua dels pares, les guerres, la violència, els maltractaments
o l’emigració poden recuperar-se.
Cal entendre que tot i la força de superació de
cadascú de nosaltres, que dependrà del nostre tarannà, no és només amb la
influència d’un bon entorn que és podrà superar. Així com a resilients hem d’utilitzar els nostres
recursos per evitar traumes, fins que un recurs extern com podia ser una
relació afectiva, una institució social o cultural...ens permeti sortir-ne.
Per curiós que sens ha sembli, no podem ser
nosaltres mateixos sinó sota la influència dels altres. D’aquesta manera a més de les característiques individuals,
l'altre factor és sense cap dubte el nostre entorn.
Un entorn que ofereixi una relació de "bon tracte" que guareix les ferides del "mal tracte" i permet refer-se del mal patit.
Un entorn de relació significativa i profunda, que
ens permeti reparar l'autoestima lesionada pel allò viscut possiblement traumàtic,
i així poder reconstruir la pròpia historia a partir d'escoltar-lo,
d'encoratjar-lo.
Són totes aquelles persones que ens influeixen el
nostre dia a dia, com els mestres, monitors, artistes, esportistes, metges,
psicòlegs, amics o familiars que des de
la seva actitud personal promouen aquesta actitud resilient.
Som tots aquells que ens apropen a una relació
significativa i profunda, que donem un vot de confiança, permeten així reparar
l'autoestima lesionada pel trauma i reconstruir la pròpia historia a partir
d'escoltar-lo, d'encoratjar-lo.
Hem de saber que la infància i l'adolescència són
una de les etapes més vulnerables de l'ésser humà.
S’ha d’afavorir entorns saludables que incentivin
el desenvolupament afectiu dels infants, ja sigui a l'escola o en l'àmbit
familiar.
D’aquesta manera el nostre entorn serà segur, tot i que no sempre
es podran evitar situacions de risc, tindrem confiança i esperança al sentir-nos
segurs.
Per tant...
La detecció i l’atenció precoç afavoreix la
recuperació de les persones que han viscut situacions traumàtiques i caldrà
mantenir l’ajuda tot el temps que sigui necessari.
Promoure accions constructives que
permeten el desenvolupament de recursos culturals i socials com l'art, la
literatura, la música, la dansa, el teatre, l'esport i/o els jocs són facilitadors
en el procés de recuperació. Alhora que ens donar recursos de prevenció. Cultivar
la nostra ment i la dels que ens envolten.
La infància
La infància que ha estat maltractada té una
predisposició a patir dificultats en la vida adulta, però tot i així es pot
evolucionar sanament i dur a terme una vida adulta satisfactòria.
El procés de recuperació es realitza a través de diferents
recursos.
En primer lloc, l'escolta de la seva història que
permet donar sentit.
L’afecte, el respecte, la confiança, un entorn
segur i poder realitzar activitats lúdiques o esportives, mitjançant el treball
d'expressió i comunicació per obrir nous horitzons al seu desenvolupament. Donarà
resultats positius!
Gestió de les emocions
Les emocions es poden classificar depenen de la
resposta emocional en positives o
negatives, van del plaer al desplaer.
Emocions que ens aporten neguit:
Inclouen por, ira, ansietat, tristesa, culpa,
vergonya, enveja, gelosia, fàstic, etc.
Les emocions que ens aporten plaer:
Són el resultat d'una avaluació favorable respecte
al assoliment dels objectius o apropar-se a ells.
Inclouen l'alegria, estar orgullós, amor, afecte,
felicitat, etc.
Emocions ambigües:
Inclouen sorpresa, esperança, compassió i emocions
estètiques.
Són importants
Les emocions serveixen per defensar-nos d'estímuls
nocius o aproximar-nos a estímuls de plaer o de recompensa (aigua, menjar, joc o activitat sexual) que mantinguin la
supervivència.
Les emocions són reaccions que ajuden a trobar,
una resposta davant d'un determinat
estímul.
Com a pares hem d’ajudar als nostres fills a forjar-se una bona intel·ligència
emocional perquè siguin infants competents emocionalment capaços
d’afrontar-se als reptes de la vida.
Si l’educació ha de ser un procés d’aprenentatge
per a la vida, les emocions són molt importants i cal que les
tinguem en compte.
Envers els contes podem trobar una eina molt útil
per treballar les emocions i els sentiments amb els nostres infants.
Com ja
sabem mitjançant els contes podem establir converses molt
interessants, a totes les edats...
“ Les petites i grans emocions de la vida “ de Gisbert Navarro
Un llibre que ens
ensenya a viure i a comprendre’ns.
Ens apropa a comprendre els sentiments que
experimentem, les emocions que vivim : com la timidesa, la por, l’alegria,
l’exclusió, l’orgull, l’amistat …
“ El Punt “ de Peter
H. Reynolds
Un conte per treballar l’autoestima i la creativitat.
El Punt és una preciosa faula sobre l’esperit
creatiu que tenim tots al nostre interior i quan d’important és. Peter H.
Reynolds ens anima a tots a expressar-nos
artísticament, i a ”fer la nostra marca”.
“ La increïble història
del nen menjaparaules “ de Marlet Sunyer i Jordi Sunyer
Un llibre per aprendre a expressar les emocions.
Una
divertidíssima i emotiva història per a que els nens aprenguin a identificar
què i com els fan sentir les diferents emocions.
Un àlbum il·lustrat que pretén ser una eina per
aprendre a expressar les diferents emocions que sentim. Com ajudar als petits
lectors a precisar, concretar i poder definir els seus sentiments i així, amb
llenguatge emocional, poder transmetre i entendre què succeeix en al seu interior.
Un llibre molt divertit per acompanyar-nos en l’
intens interior dels petits i de nosaltres mateixos.
“ Què m’està passant “ de Marc Parrot i Eva Armisén
Els sentiments prenen forma amb les cançons de
Marc Parrot i les il·lustracions d’Eva Armisén, ens descriuen situacions que tan
els infants com els adults identificarem ràpidament, donant peu a converses
sobre les pròpies experiències.
“ L’art d’emocionar-te “ de Rafael R. Valcarcel i Cristina Nuñez Pereira
Aquest llibre ens convida a explorar les emocions
que basteixen la nostra vida perquè, si bé tots nosaltres les experimentem
constantment, no tots som conscients dels diversos matisos que les acompanyen.
I
conèixer-les és un art, que ens fa tenir una vida més harmònica, més plena.
“ Funàmbuls “ de l’Alejandro Tovar Aparicio i l’Àfrica Fanlo Déu
És un conte sobre l’art de viure en equilibri.
Una aventura per caminar, vèncer pors, ser lliure,
somiar, superar proves i trobar amics. Ser Resilients. Només cal tirar d’un fil
…
“ L'illa de les cartes perdudes “ d’ Oriol Canosa i Mercè López
Com superar les adversitats
Degut a l’esclat de la Primera Guerra Mundial,
l’Albert, un infant que viu a Estrasburg, és enviat pels seus pares a
Isola della Cona, una illa tranquil·la allunyada dels bombardeigs i
els exèrcits, on viu el seu oncle Audubon.
Lluny de casa, descobrirà què és l’enyorança,
la por i l’absurditat de la guerra, però també la força de l’amistat i de
la seva fortalesa interior.
Una història plena d’aventures, emocions i
tot de personatges entranyables.
La Resiliència
Com a pares sovint ens preguntem com hem d’actuar
amb els nostres fills per protegir-los dels contratemps de la vida.
Hem de saber primer que no és possible protegir
als infants dels alts i baixos propis de la vida; però sí és possible fer front
a les adversitats, superar-les i ser transformat positivament per elles.
La resiliència ens proporcionarà eines necessàries
per respondre als reptes de la infància, l’adolescència i de l’inici de l’etapa
adulta i així viure de manera satisfactòria i plena al llarg de la vida adulta.
En l’entorn actual en el que vivim, és important
que els infants i els adolescents desenvolupin capacitats i habilitats per fer
front als obstacles, sàpiguen com recuperar-se de les dificultats i estiguin
preparats pels reptes del futur.
Han de tenir capacitat de resiliència per tenir
una vida satisfactòria.
Els pares i altres cuidadors podem ajudar als nostres
fills a reconèixer les seves habilitats i recursos propis.
Hem de normalitzar i acceptar totes les emocions,
és el que els ajudarà a desenvolupar la capacitat més sana per fer front als
sentiments més difícils.
Si els nostres fills es senten acceptats, ells s’acceptaran
a si mateixos.
Mai és tard per permetre als nostres fills que es
coneguin a si mateixos, que sàpiguen que senten. Serà el primer pas per una
vida satisfactòria.
Un llibre força interesant per
orientar-nos com adults:
Un llibre mena manual que ens
ofereix eines per ajudar als nostres infants.
Amb competència i autoestima
Es pot ajudar a augmentar la competència dels
nens...
_ Ajudant-los a centrar-se en els seus punts forts
_ Fent que relacionin els errors identificats amb
incidents específics
_ Capacitar als infants per a prendre decisions
amb competència.
_ La creença d’un infant en les seves pròpies
habilitats és fruit de la seva competència. Hem de donar confiança en ells
mateixos.
_ Centrant-se en el millor de cada infant per tal
de que ells també puguin prendre consciència
_ Expressar clarament les qualitats, com la
sinceritat, la integritat, la persistència i la bondat
_ Reconeixent i valorant quan han fet una cosa ben
feta.
Els vincles amb la família i la comunitat permet
crear un sentiment de seguretat que ajuda a generar forts valors, i evita
generar sentiments d’individualitat i egoisme.
_ Fer que se senti segur tan físicament com
emocionalment
_ Permetre que expressi totes les seves emocions, li
confortarà en moments difícils
_ Abordant els conflictes de manera oberta dins
del nucli familiar per solucionar els problemes.
_ Compartint temps, respecte i estima.
Fomentant una sana relació que reforci missatges positius.
Desenvolupar el seu caràcter
Per enfortir el caràcter dels nostres fills, cal
començar...
Demostrar-li com el comportament d’un pot afectar
als altres.
Demostrar-li la importància de pertànyer a la
comunitat
Evitant prejudicis o estereotips de caire racistes
o que incitin a l’odi
La seva contribució
Els infants necessiten donar-se compte de que el
món és un lloc millor per viure només pel fet de que ells en formen part.
Entendre la importància de la seva contribució
personal pot servir com una font de propòsits i motivacions personals.
Cal ensenyar als fills a
contribuir-hi...
Comunicant-los-hi que moltes persones al món no
tenen el què necessiten
Destacant la importància de donar un servei a
terceres persones i entendre la generositat
Creant oportunitats per a cada infant pugui
contribuir d’una manera específica.
Positivitat
Hem d’ensenyar a adoptar actituds positives per
fer front als obstacles...
Guiar als nostres fills a desenvolupar estratègies
d’afrontament efectives i positives
Adonant-se compte que dir-li a un nen que pari amb
les males conductes no serà eficaç
Hem d’entendre que la majoria de comportaments de
risc en nens són un reflex per alleugerar
les diferents situacions d’estrès que suporten en el dia a dia.
Agafar consciència
Els infants que són conscients de que poden
controlar les conseqüències de les seves decisions tenen més probabilitat de
recuperar-se més aviat.
Podem ajudar als nostres infants a tenir més
control sobre els seus actes...
Ajudant-los a entendre que algunes coses que tenen
lloc a les nostres vides són fruit dels nostres actes i decisions, cal aprendre
durant el procés i entendre que d’altres no depenen de nosaltres, però si la
manera com les gestionem.
Saber gestionar-les es transmet a través de
l’ensenyament, no del càstig o del control, actuant amb bons hàbits, respecte i
estima, se’ls ajuda a entendre quins actes produeixen certes conseqüències.
_ Els infants necessiten saber que hi ha un adult
en la seva vida que creu en ells i que els estima incondicionalment. Així
viuran sentint-se segurs i amb una bona autoestima, al mateix temps
diferenciaran els bons comportaments dels que els perjudiquen, (causa/efecte).
En definitiva, la majoria dels pares volem senzillament
que el nostre fill sigui feliç, es senti bé amb allò que fa, sàpiga gestiona
les possibles vivències que la vida li posi al davant, per aconseguir-ho s’ha d’aprendre
que l’objectiu és la Salut Emocional.
Poder gestionar totes les emocions sense portar-les al límit, sense
negativitat.
Els obstacles hi són a tot el llarg de la nostra
vida, d’aquesta manera creixem i aprenem.
Els nostres infants necessiten sentir les seves
emocions, enfrontar-les, per aprendre a
ser resilients. La manera de fer-ho és necessària i important!
Des de la nostra experiència i sensació de benestar, deixar-nos sempre ser més feliços. #siguemresilients
I cuideu-vos molt
