És bo l'avorriment?

 

L’avorriment i els infants

Actualment les múltiples activitats i entreteniments ens deixem poc temps per l’avorriment.

El fet de “no fer res” no és gens valorat per la societat en que vivim, d'aquesta manera les tasques del nostre dia a dia sumat al gran ventall d’opcions i la nostra capacitat personal va lligat al fet de tenir diferents coses a fer sempre, de tal manera que sovint no les acaben. 

No vol dir que no siguem organitzats i complidors, totalment al inrevés, més bé és degut a anar ampliant-les a mesura fem altres.

De feina, de casa, de lleure, les nostres tasques poques vegades ens deixem temps per  no fer res. Tal és així que no gaudim mai d’un dia sense fer res, i tampoc ens sentiríem bé si així fos.

Aquesta manera de viure és el que ensenyem als nostres infants, equivocadament donem el missatge de que no tenir res a fer o avorrir-se és dolent.

Observem el nostre dia a dia...

Les nostres diferents tasques quotidianes, dels adults i dels infants, anem a la feina i ells a l’escola, al sortir fan activitats extraescolars, deures i diferents rutines, sempre enfeinats. Amb poc temps lliure, de desconnexió, de compartir amb tranquil·litat, de inclòs parlar de com estem o com ens a anat.

Els infants van aprenen des de ben petits a viure enfeinats i amb rapidesa, a tenir un sentit del immediat molt enraigat, de manera que afecta el nivell de tolerància a la frustració, el aquí i ara és la causa de que sigui així.

D’aquesta manera el fet de no fer res té poca tolerància, no tenir res a fer o amb qui jugar, a que jugar o que s'ha de fer és poc tolerat, donat a que no tenen l'hàbit de buscar recursos, així com si no res el que tenen al seu abast es converteix en forma de vida, i la tecnologia esta sempre al nostre abast.

Jugar amb la play, la tauleta, l’ordinador o el mòbil es converteix en ocupació, envers de jocs lliures i lectures...

Els més petits primer cridaran la nostra atenció, però en quan els hi donem l’altra opció ja tindran entreteniment.

Cal avorrir-se

Ens preguntarem el perquè ens cal l’avorriment?

Ens aporta algun benefici?

L’avorriment obra la nostra curiositat, evitant que fem sempre el mateix, d’aquesta manera la recerca de nous objectius i noves coses a fer s’obre davant nostra i dels infants, augmenta la motivació, la creativitat, fa que la nostra ment busqui altres maneres de fer, a la descoberta del mon que ens envolta.

Temps per connecta amb nosaltres mateixos

L’infant quan s’avorreix pot fer recerca en el seu interior, connecta amb si mateix, això li permet deixar-se anar, trobar altres maneres de fer, partint de la seva imaginació, descobrint allò que més li agrada i com treure profit.

Viurà més relaxat i aprendrà a ser més tolerant, a ser més pacient.

D’aquesta manera ens cal comunica als infants que aquets moments son bons, que està sense cap estímul també és bo, donat que estem envoltats d’ells.

Asclar que hem de saber que a segons quines edats el fet de no tenir gaires estímuls podria ser un avorriment continuo i provocar conductes de risc alhora de buscar recursos no beneficiosos, com activitats negatives.

Cal trobar la manera de no programar tan, donant espai perquè puguin trobar-se a si mateixos, la seva habitació o jardí amb les seves coses, sense cap pauta concreta, i veurem el que poden arribar a descobrir.

I també seria molt bo que ho fessin nosaltres també

Amaguem les pantalles, això sí!

Les pantalles

Com a pares i cuidadors sovint ens plantegem posar límits envers l’ús de la tecnologia, doncs la veritat és que el temps connectats va augmentant a mesura creixen, per tasques a fer, per excuses diferents però no disminueix.

Durant l’estiu aquest fet augmenta, tot i que es realitzen diferents activitats d’estiu al final les hores lliures es converteixen en hores davant de les pantalles.

El temps en família

Durant estones, quan els pares es troben enfeinats, els més petits es calmen davant d’una pantalla, sigui la d’una tauleta, un smartphone o un portàtil.

Però sovint aquestes estones són extremadament llargues.

Massa temps enganxats a jocs, a vídeos o a altres activitats online.

Un dels nostres neguits és que el consum excessiu de pantalles porta als infants a tenir un estil de vida sedentari.

El sistema de salut pública diu ...

_ Que els infants que passen més temps connecctats presenten més risc de desenvolupar diabetis i d’adquirir sobrepès.

_ Que els infants massa enganxats a tauletes i a mòbils tendeixen a consumir més menjar escombraries. Al estar més exposats a la publicitat d’aliments no saludables.

L’estiu

És un problema més visible durant les època de vacances.

Molts pares es pregunten quin és l’equilibri que han de fomentar entre temps online i temps de lleure dedicat a altres activitats (esport, lectura, joc, etcètera)

Pros i contres
Els dispositius tecnològics diferents també aporten beneficis. Els infants poden divertir-se, aprendre, informar-se i estar en contacte amb els amics.

Però cal sempre amb una supervisió dels adults, és clar.

Efectes secundaris

Pitjor rendiment escolar

L’excés de temps online pot portar a què els infants rendeixin menys a l’escola i a deixar els deures e banda. A l’estiu, els escolars tenen assignats quaderns d’estiu, l’abús de pantalles pot fer que aquestes tasques quedin relegades fins ben entrat setembre. Després tot són presses, manca d’hàbits i d’estudi.

L’exercici físic i la vida social

També es veuen afectades per les hores davant de les pantalles, deixant de costat activitats tradicionals de l’etapa infantil i adolescent.

Així, els infants més enganxats fan molt menys esport i jocs d’activitat física amb els amics. Es relacionen menys amb altres infants de la seva edat, socialitzant  menys.

Continguts no adequats

Molts dels continguts online sobre àmbits importants per a nens i adolescents són poc beneficiosos. Temes d’aspecte físic, moda, consum, estil de vida, relacions afectives, actituds i comportaments.

I a moltes interaccions digitals entre menors, hi ha risc de ciberassetjament.

Disrupció del somni
Els dispositius poden perjudicar el som dels infants, com que estiguin desperts quan haurien de ser ja al llit, dormint.

Molts infants no poden dormir sense el mòbil, amb greus problemes de concentració i de comunicació.

Addicció

Molts infants viuen com dins d’una bombolla, no responen al sentir el seu nom, ni miren als ulls quan els parlen.

Aquestes reaccions s’han de poder evitar, són senyals d’alarma.

El fet de que l’infant s’estimi més la pantalla que jugar ja ens ha d’activar per desconnectar de les pantalles, doncs són additives , tal i com un drogoaddicte necessita la seva dosi ells també necessiten l’accés a les pantalles.

Trastorn del llenguatge

La manca de comunicació i l’aïllament social dificulta el llenguatge en molts infants abocats a l’ús d’aparells tecnològics.

Com adults que hem de fer...

N’hi ha prou amb allunyar als infants de les pantalles perquè recuperin l’atenció, la comunicació amb les persones que l’envolten, en definitiva les seves capacitats mentals, ens cal evitar la sobreexposició dels infants a elles. 

Com a pares hem de parlar molt amb els nostres fills, la comunicació ha de ser fluida i continuada.

Com distribuir el temps online dels més petits

Les raons de l’ús que nens i adolescents utilitzin les pantalles evoluciona amb molta rapidesa. Així ens calen horaris d’estudi i de joc tecnològic controlat per no convertir un benefici en una addició.

D’altra banda, la literatura científica disponible tendeix a posar el focus en el temps que nens i joves destinen a veure la televisió.

Quant de temps hauria de passar el nen online?

No hi ha cap conclusió concreta.

Cal arribar a un consens sobre els límits a partir de les necessitats de cada nen. 

Tractem de tenir sentit comú. Unes estones concretes com a part de la nostra rutina, sense més propòsit que el de fer un ús raonable, com a consulta d’estudi o de recerca.

Sense deixar de realitzar activitats amb la família i els amics, que no interfereixi mai amb els plans de la família, mai ha d’interferir en les relacions i en el moment d’anar dormir, conte o relaxació.

Important:

_ Donar exemple

Com sabem hi ha una tendència a la imitació per part dels infants cap als seus referents i ens cal actuar en conseqüència.

_ Fitxarem un temps límit

Els quals poden ser consensuats però mai s’ha d'augmentar, doncs semblarà de fàcil manipulació i no volem està discutint sobre això constantment.

_ Hi ha alguna aplicació que permet que els infants facin activitats més constructives com fer créixer un bosc, una granja...

_ Les activitats a l’aire lliure com piscines, platges, muntanya no requereixen la presencia de cap aparell tecnològic. Seria el moment de portar jocs d’aire lliure, o cartes, llibres o alguna mena de revista infantil o juvenil.

Alhora dels àpats el millor és xerrar, comentar el que hem fet o farem, riure i gaudir del moment en companya.

_ Si endrecem les pantalles lluny de les habitacions dels infants garantirem anar a dormir tranquils i que les hores de son siguin reparadores.

_ És bo parlar i arribar a acords tota la família, conjuntament podem decidir quina plataforma de televisió, com utilitzar la tecnologia i perquè utilitzar-la.

_ Compartir un temps en línia plegats també ens ajudarà a seleccionar amb qualitat i veure opcions positives. Evitant que es tanquin en un joc concret, proposant altres del seu interès.

_ Conèixer llocs, aplicacions i jocs junts, des de com ensenyar continguts i eines que ens ajudin a explorar aficions o adquirir noves habilitats.

Quan es fan més grans limitar l’ús és més complicat, hem de evitar conflictes amb ells, i si ja tenim uns hàbits marcats de com fer ús serà més fàcil protegir la seva intimitat, tot i que si tots coneixem els límits serà més fàcil, encara que entrem en conflicte ho podrem fer des de la serenor i amb el convenciment de que tots ho entenem sense enuigs que no porten a res positiu.

Bases de convivència

_ Marca un horari d’ús de l’ordinador que no interfereixi amb cap activitat familiar. Si no s’usa en aquella franja de temps, no s’usa.

_ Fixar un temps d’ús de l’iPad. El nen pot triar en quina franja farà ús d’aquest temps (sempre que no interfereixi en activitats familiars). L’anunciarà i els pares garantiran que es respecta. Si no es respecta, l’endemà no es pot utilitzar.

_ Fixar uns espais per a l’ús del mòbil.

Per exemple: la sala d’estar i la cuina.

_ Fixar una hora límit als vespres, a partir de la qual es tanca el Wifi.

_ Controlar els continguts que es baixen d’internet.

Cal aplicar protocols de seguretat per a menors.

_ Decidir prèviament quins programes volen mirar.

El millor és oferir-ne una selecció prèvia feta per nosaltres i deixar que triïn. I deixar la pantalla quan acabi el programa.

_ Intentar mirar els programes de televisió amb ells, almenys una part, per tal de poder-ne comentar en altres moments continguts i transmetre els valors.

_ Apagar totes les pantalles durant les estones dels àpats.

_ Encarregar-li que sigui ell qui apagui els aparells quan l’estona s’acabi. No fer-ho nosaltres.

_ Buscar junts activitats no digitals per gaudir lluny de les pantalles.

Així d’aquesta manera podrem trobar un equilibri en les nostres relacions i envers l’ús de les tecnologies, que per una part ens proporcionen un munt de connexions, i per l’altre ens creen addició i limitació en les nostres relacions. 

Davant l'avorriment

No hem de patir quan els nostres fills et diuen " m'estic avorrint"  no ens toca evitar als nostres infants l'avorriment, el que cal fer és convidar-los a fer recerca per trobar allò que vulguin fer quan estan avorrits. 

Com ja hem comentat l'avorriment no és més que l'emoció que ens farà obrir la creativitat, és la millor estratègia per desenvolupa l'imaginació i aprendre a gestionar el temps. 

Cal que els infants tinguin temps lliure, sense tants estimuls, per pensar, imaginar, per fer els seus propis jocs, sense l'estructura dels adults. Gestionar per ells mateixos el seu temps els farà més independents, més forts amb els seus propis recursos.

Els servirà per viure més relaxats, ajudant-los a ser més pacients i tolerants, ens cal tenir present que aixi com hi ha infants que s'avorreixen d'altres no ho fan mai, doncs sempre tenen coses a fer, tenen desenvolupat el sentit de crear i entretenir-se. 

 Els ajudarem deixant-los créixer !

Cuideu-vos molt!