Quan era petita ja gaudia molt del dia de Sant Jordi
Al fer-me més
gran el dia de Sant Jordi, va ser cada cop més important; així que, el dia 23
d’abril ha estat sempre per celebrar en família i amics.
La meva
parella, en Ferran, sempre portava la rosa a casa, una per cadascuna de
nosaltres. La meva germana, la mare i jo.
Totes tres el rebíem emocionades mentre li
oferíem el seu llibre.
Va néixer la
nostra filla, la Núria, hi van seguir aquesta costum que mantenim la tradició
de les roses i el llibre.
Amb la Núria
també fèiem diferents manualitats, roses, dracs, etc.
A l’ escola,
l’esplai, sempre ha estat un dia especial, per tota la família !
Durant més de
quinze anys com educadora infantil, he fet diferents manualitats amb els
infants, per gaudir plegats d’aquest meravellós dia.
Obres de
teatre amb disfresses, teatre de titelles, explicant la llegenda.
Roses per les
mares, contes per els pares, Que ens omplem de alegría.
La Diada de Sant Jordi també és festa
grossa a moltes escoles i es segueixen programant activitats que són
significatives. I que sigui sempre així!
Ara fa uns anys que visc a Bescanó,
Girona, hi han diferents activitats, any darrere any, per celebrar durant aquest dia,
a les places, carrers.
Cantonades i
rotondes van plenes de venedors de roses, a tres euros hi podreu trobar al matí, a l’acabar el dia, per un euro si els hi queden, us les donaran, de bon grat.
Aprofiten botiguers per posar
paradetes al carrer, amb llibres i de més.
Signatures de llibres actuals, en
biblioteques o llibreries podreu trobar . Recitals o
concerts, obres de teatre, lectures a diferents
Enguany podem trobar diferents llibres ben populars:
Llibres que us poden agradar...
La Blanca i el Bru,quin vent! de Marijke ten Cate. Editorial Cruïlla.
A la col·lecció La
Blanca i el Bru i trobareu petites aventures quotidianes per als més menuts
sobre els fenòmens meteorològics.
Petita Nenet de Patricia Geis. Editorial Combel.
Una col·lecció de nois i
noies que viuen en diferents parts del món. Expliquen cada un d'ells, una història del seu país
tot aportant dades geogràfiques al final del llibre.
Els dies de Vaysa són avorrits, la seva família l’obliga
a estudiar perquè sigui un infant rus com cal, però la seva vida canvia quan la
tieta li regala una capsa de pintures. Vaysa descobreix que es capaç de sentir
cantar els colors, i crear universos fantàstics.
És una història
màgica per ensenyar als infants l’obra de Kandiski.
La caiguda, de Diogo Mainardi, com ha distant
està com a pare, d’un infant amb paràlisis cerebral, mentre el seu fill la seva
lluita per comunicar-s’hi.
Consta de capítols breus.
Les dones de
la Principal, de Lluis Llach.
Com tres generacions de
dones de la mateixa família, han regentat la Principal, casalot d’ un poblet
vinater, com va tenir lloc un assassinat, no resolt. Mitjançant la vida d’
aquestes dones, Llach relliga present i passant, els efectes de la postguerra,
els secrets dels pobles petits i el poder del matriarcat.
Personatges Secundaris
L'escriptor i periodista Manu
Espada (Salamanca, 1974), un de los autors més originals de la
narrativa breu contemporània en castellà, publica el seu quart títol, que
l’autor considera la seva obra més personal, a l’inspirar-se en episodis de la
seva vida real, transformats por una mirada literària on reina la fantasia, l’
humor i la tendresa.
Gent que tu
coneixes, de Maria Mercè Cuartiella.
Com
la quotidianitat, el dia a dia, pot amagar histories plenes de sentiments.
L’autora
va rebre el reconeixement del jurat format per Francesco Ardolino, Àngel
Burgas, Jordi Mir, Sílvia Soler i Àlex Susana per Gent que tu coneixes.
Cuartiella aposta per uns personatges i situacions pròximes:
“Les grans
passions humanes es donen en la vida quotidiana" -va defensar l’autora-.
Les
històries dels meus contes passen en carrers en obres, bars, oficines.
“No m’interessen els personatges clamorosos. No té cap gràcia
fer front als reptes de la vida si ho tens tot. La perfecció és molt avorrida”,
assegura la guanyadora del 17è premi Mercè Rodoreda de contes.
El secreto de Ruezima, de Montse Pulido
Novel·la negre, carregada
d’aventures, on una col·leccionista d’antiguitats, desesperada per la greu
malaltia de la seva filla, Adalía, inverteix en intentar descobrir una cura per
la Adalía. Troba uns documents que anomenen una tribu, on tenen una substància
que regenera les cèl·lules del cervell, i Marlene, veu aquí una esperança per
la seva filla.
Contracta a dos antropòlegs i un biofísic per troba als
Ruezima, sense tenir la certesa de si encara existeixen. Els tres accepten la
proposta, A partir d’aquest fet es troben en situacions extraordinàries.
No podia
faltar altres versions de la llegenda de Sant Jordi.
De versions de la llegenda de Sant Jordi
hi han un munt, algunes potser més clàssiques, d’altres més innovadores i
divertides, totes tenen un element en comú, gaudir tots plegats d’aquest gran
dia de cultura compartida.
El meu primer llibre de Sant Jordi
La llegenda de Sant Jordi, perquè la coneguin els
més petits, amb il·lustracions de Màriam ben-Àrab.
Qui diu la veritat? La versió de la
princesa
Balada Herrera,
Montserrat
Il·lustracions: Eva Sans Ribera
Il·lustracions: Eva Sans Ribera
Sinopsis: La princesa de la
llegenda de Sant Jordi també té la seva versió d’aquesta història. El que no
ens esperàvem era que fos una princesa tant diferent!
La Llegenda de Sant Jordi(aquí us la deixo)
Diu la llegenda que ja fa molts anys, hi havia un
Drac, el poble de Montblanc era devastat per ell, que podia caminar, volar i
nedar, i tenia un alè tan pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades
enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
Preocupats per la situació, els habitants de
Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar una persona per
intentar calmar-lo. El problema era trobar la persona que volgués sacrificar-se
cada dia per ser devorada pel drac.
Després d'una llarga discussió, els vilatans
van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a parar a
l'estómac del drac. Sembla que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia
se'n deuria sentir satisfeta, perquè va deixar de fer estralls per aquelles
terres.
Però heus aquí que
un dia, la sort va fer que fos escollida per ser devorada la filla del rei. La
jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor robat
de tots els ciutadans, i per aquest motiu centenars de vilatans es van oferir a
substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, va ser just i sever, i va
considerar que la seva filla era com qualsevol altre: si era el seu torn,
l'havia d'assumir.
Però mentre la noia es dirigia cap al
sacrifici, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall
blanc, hi va fer acte de presència. La donzella se'l va mirar i li va advertir:
—Fugiu! Fugiu
ràpidament d'aquí, noble cavaller, si no, apareixerà la bèstia i només
veure-us, us devorarà.
El jove cavaller se
la va mirar i li va contestar:
—No patiu, noble
donzella. Si sóc aquí és perquè he vingut expressament des de molt lluny per
protegir-vos i per alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la bèstia,
davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa
però breu lluita, fins que el cavaller va clavar una bona estocada amb la seva
llança a la terrible fera i, així, la va matar.
De la sang que en va brollar, en va sorgir ràpidament un roser, amb les
roses més vermelles que la princesa havia vist mai.
El jove
cavaller en va tallar una i l'hi va oferir a la princesa.
Adaptació de la llegenda de Sant Jordi.
En la versió original recollida per Joan Amades, aquest Sant Jordi, va ferir al Drac, el va lligar i el va dur al poble de Montblach on la gent li va perdre la por. I allà el van matar. Aquesta última versió és la que es pot veure cada any
Però cada any es fan de noves, totes ben originals!
Feliç
Sant Jordi!! llllllllllllllllll
