Tindrem un fill: 04/09/20

jueves, 9 de abril de 2020

Sororitat. Dones, amigues, companyes, totes

Que és la Sororitat?

Sororitat, o agermanament femení és un terme que prové del llatí soror (germana) de qual va quedar “sor”que reflecteix un lligam estret entre dones basat en el compartiment d'experiències, interessos, preocupacions, etc

Que en paraules de la feminista mexicana Marcela Lagarde es pot definir com una Experiència de les dones que condueix a la recerca de relacions positives i l'aliança existencial i política, per contribuir amb accions específiques a l'eliminació social de totes les formes d'opressió i al suport mutu per aconseguir el poder genèric de totes.

Una amistad entre dones diferents, còmplices que es proposen treballar, crear i convèncer, que es troben . La sororitat comprèn l'amistat

La sororitat i la igualtat ens permeten transformar aquests rols als quals ens han obligat a jugar tradicionalment i que mai hem demanat.

L'aliança de les dones en el compromís és tan important com la lluita contra altres fenòmens de l'opressió i per crear espais en què les dones puguin desplegar noves possibilitats de vida.

Abans ja hi havia una unió entre dones de l’entorn que reflectia el fet de solidaritat entre elles, quan l’home anava a la feina, les dones es queden a casa, encarregades dels fills, casa amb els problemes diaris que pot haver en una llar, escola, d'infants. Aquí entre aquestes dones compartien el seu dia a dia ajudant-se i creant vincles, com a germanes.

Ajudant-se davant les necessitats que no eren poques!

Amb els pas dels anys, amb la incorporació de la dona a la vida laboral, l’economia que prospera, les distàncies socials creades, aquests vincles van anant minvant.

Hi ha moltes dones que no han deixat de crear vincles solidaris entre altres mai, per la seva condició humana, el seu tarannà, per el seu sector laboral, en petits grups....

En els darrers anys va en augment aquest sentiment de suport femení, li anomenem “sororitat”, ja no tant pel seu aspecte feminista, doncs no remarca cap rivalitat entre l’altre sexe.

No fan falta grans manifestos teòrics, i en canvi sí que hi ha un marc general, un fil conductor de denúncia del “patriarcat hetera normatiu”, una denúncia que ve també de la mà des de col·lectius com el LGTBI. La lluita contra la violència masclista també ha estat un factor important en aquesta conscienciació.

Podria dir al respecte que s’han pronunciat moltes dones en els darrers temps degut a situacions viscudes envers el patriarcat, que han deixat en evidencia descar que dia a dia va succeint en contra de les dones, l’abús entre gèneres i les desigualtats, forçant així un moviment per part de les dones

Però quan ens referint a “sororitat” va més enllà de tot això, la relació de germandat i solidaritat entre les dones per crear xarxes de suport que empenyin canvis socials, per aconseguir la igualtat, en contra de les dones, l’abús entre gèneres i les desigualtats, forçant així un moviment per part de les dones

Infants que tot s’ha de dir tenen “sororitat” fins que la mà dels adults no interfeix entre ells.

Una amistat altruista desinteresada de veïnes, jo tinc la Carme, moment de contar amb altres, de està present amb un gest, una paraula, un somriure, virtual sí, perquè no, asclar que trobar-se la gent, està a prop, poder-se tocar és important i necessari.

Però amb quantes persones hem estat a prop i no ha hagut aquest lligant.

Si d’alguna manera pots està a prop de les persones sense tenir-les davant, sense poder-les tocar, el que transmets es del tot sincer, es del tot noble, trobar el que en el moment oportú, per animar, per reforçar, per recordar, per...un món de pers...i tots saben que de vegades és difícil de trobar aquest moment que pots transmetre i reben.

Doncs l’emissor a vegades no trobar les paraules oportunes, i quan les trobar potser que el receptor no estigui receptiu, malgrat l’esforç. Trobar no és tan fàcil!

Està units a altres persones ens enriqueix a part de reconfortar-nos, si aquelles que durant la nostra infantesa han format part de nosaltres, del nostre creixement, que han estat part de la nostra evolució, creant així el nostre ADN, quan les recuperem, quan tenim ocasió de veure-les, hi ha una gran connexió natural que ens uneix. Al marge del caràcter de cada una, el seu nivell, les diferencies de vida que puguin haver.

Davant de tot això som persones! Noies Luivi

Cris, Clara, Gemma, Mercè, Begonya, Mªjose, Lidia i Montse.

Les companyes de la infantesa, les amigues que s'han deixat enrere, quan alguna d'elles o varies tornem ha estar a la nostra vida, no les volem deixar perdre, doncs a part de portar-nos als records de la nostra infància, volen recompensar d'alguna manera tan a elles com a nosaltres que haguessin volgut tenir-les sempre.