Ser pares és igual a patir en diferents moments
pels nostres fills i filles, el gran amor que sentim per ells sumat a el
sentiment de protecció, genera diferents pors, però el pitjor és saber que
poden arribar a pensar en el suïcidi.
Cal parlar de suïcidi, és urgent...
La conducta suïcida és considera un dels majors
reptes a nivell mundial.
Cal que la societat, l’atenció sanitària, l’educació
i les famílies adquireixen una mirada humanitzada cap a la infància i l’adolescència.
És necessari!
El suïcidi és una de les principals causes de mort
no natural, en població adulta i infant juvenil.
El procés de maduració ha de ser continuo, també
cal que sigui plural, que podem assolir qualsevol tema de manera natural com a
part de la vida, d’aquesta manera les
pèrdues, el dol i també el suïcidi han de estar visibles.
Cal poder parlar de la soledat, del sentiment de
desesperança, i de la desconnexió davant la vida. Necessitem aportar llum a la conducta suïcida,
per poder evitar-la, cal conèixer-la.
A molts de nosaltres ens costa creure i pensar que
un infant passi per tantes angoixes que només trobi la solució a la seva
situació mitjançant el suïcidi, posant fi a la seva vida, tenim la tendència a
pensar que els seus patiments no tenen molta importància, però això no és així,
el patiment, la desesperança sumat a la manca d’expectatives, pot arribar a
pensa en acaba la seva vida.
Així el suïcidi infant juvenil és una realitat per
ara silenciada.
Concepte de mort a la Infància
Com ja sabem els infants no tenen el mateix
concepte de la mort que els adults.
Aquest va canviant a diferents edats...
_ De 0 a 2 anys, poden percebre l’absència de les
persones, els canvis i l’estat d’ànim dels seus cuidadors.
_ De 3 a 6, Percebem la mort com temporal i
reversible, creuen que poden tornar. Inclòs poden pensar que els que els
envolta no moriran.
_ Dels 6 als 10 anys, comencen a saber que les
persones que moren, ja no senten fred, ni calor, ni gana, ni tenen cap dolor.
Fins als 9 0 10 anys ja entenen que ja no estan vius com a que ja no hi som al
món. El que pot generar temor, angoixa per si li passa a les persones que
estima o a ell/a mateix.
La pèrdua d’un estimat pot arribar a aquesta edat
a tenir sentiment de culpa, com si hagués fet alguna cosa perquè passés.
_ Dels 10 als 13 anys, ja es compren tot el
significat de la mort, encara que costa expressar el sentiment sobre ella, podem
arribar a no voler parlar d’ella.
_ A l’adolescència, el concepte de la mort com a
tal ja és com la concebin els adults.
Donat als canvis dels infants a les diferents
edats del concepte de la mort, ens porta a pensar que alguns infants quan
prenen aquesta decisió no tenen clar el que implica en tota la seva magnitud.
Cal saber que la majoria de suïcidis en els
infants són a partir dels 10 anys, més entre els 13 als 19 anys, els que
succeeixen abans dels 10 són excepcionals.
Els Infants i els adolescents tenen factors en comú...
_ Trastorn depressiu, la planificació de l’acte suïcida.
Però cal entendre i valorar cada un d’ells de manera personalitzada.
_ L’entorn, quan es presenten conflictes, separacions,
violència familiar, negligència i/o abusos, i si hi ha antecedents familiars de
suïcidis.
Les relacions socials que l’envolten, violència al
carrer, a l’escola conductes d’assetjament, fracàs escolar, dificultat per l’adaptació
entre els altres.
_ Aspectes psicològics, baixa tolerància a la frustració,
impulsivitat, ansietat, manca de reconeixement afectiu, distorsions cognitives.
_ Trastorn psiquiàtric, aquest sempre implica risc.
Com un grau alt depressiu, trastorn de la conducta, o de personalitat narcisista.
_ Maltractaments o abusos, davant de l’assetjament
escolar, l’infant s’ha sent atrapat i necessita poder acabar amb aquesta
situació, poden arribar a voler acabar a la seva vida. No pati més.
La manca de seguretat del seu entorn, una baixa
autoestima o intensa, pot dificultat alhora de genera alternatives, donat lloc
a decisions sobtades.
Hi ha la necessitat de pertànyer a un grup, de
forma part de tot, la recerca de la nostra identitat, tan personal com a
sexual. Això els fa vulnerables. I si no tenen l’acompanyament dels pares, de la
guia de l’adult, es perden i neix l’idea d’acabar amb tot.
L’aïllament
Serà el detonant!
Si sumem la manca d’amics, conflictes amb els seus
pares, victimisme envers l’assetjament i trets depressius, si el resultat serà
un dolor intens pot derivar a una determinació errònia com seria acaba amb la
seva existència per així acaba amb la situació de desesperança, com a única
solució.
Un infant o un adolescent no deriva a aquesta
presa de decisió sinó hi té un dolor immens.
Poder detectar possibles impuls suïcides és molt
important, alhora de prendre mesures de prevenció.
Les persones de l’entorn de l’infant deuen tenir
molta atenció al seu comportament i als possibles signes que puguin suggerir presencia
de depressió o pensament suïcida.
Indicadors que podrien ser de preocupació si es
manifesten al mateix temps...
_ Trastorn del son, dormir poc o massa.
_ Pèrdua de la gana, derivant a perdre pes.
_ Aïllament, apatia.
_ Pèrdua d’interès per les coses, sobretot
aquelles que més agraden.
_ Absentisme escolar, manca d’interès.
_ Deixadesa del seu aspecte, de la seva higiene.
_ Mostres d’agressivitat física o psicològica.
_ Consum d’alcohol o drogues.
_ Actitud per corre riscos innecessaris.
_ Interès cap a la mort
_ Enviament de missatges preocupants per internet
_ Problemes escolars inusuals, dificultat per
concentrar-se.
_ Baixa autoestima, autocrítica de les seves
qualitats.
Hem de poder parlar de suïcidi sense cap tabú, de
manera natural.
Davant un acte suïcida d’algun company, dir el que
pensem, alhora que els hi demanem als infants o joves que senten ells, que
opinen? Intentar comprendre les raons que van portar al seu company a fer-se
mal.
La clau és tenir una bona comunicació, un entorn
de confiança, on és parlar de tot sense jutjar, fent de guies i donant
missatges de superació, doncs res dolent és per sempre.
Ensenyar als infants a entendre el possible fracàs
com una nova oportunitat. Que podem tenir pèrdues emocionals, afectives, econòmiques...
que ens ensenyaran durant la vida al mateix temps que faran més fort el nostre
caràcter. Que ho superarem, sense necessitat de fer-nos mal.
Hem d’estar alertes si noten alguna mena d’autolesió,
són crides d’atenció, maneres de demanar ajuda, que no sempre resulta fàcil
parlant.
_ Evitar deixar a l’abast medicaments, o productes
agressius a l’abast.
Si ens donem compte de que l’infant o jove a
intentat fer-se mal, hem de conservar la calma davant d’ell, i buscar ajuda
professional.
La intervenció requereix que tots els agents que
envolten a l’infant o adolescent s’involucrin, detecció, avaluació i intervenció
precoç.
Com adults hem d’acompanyar als infants i
implicar-nos a les seves vides, l’estima, el respecte, la comunicació oberta amb
empatia, fent de guies i recolzament en qualsevol etapa de la seva vida, com
infant i adolescent.
És molt important poder treure els tabús que ens
envolten, poder parlar de qualsevol tema, els patiments, les angoixes, la mort,
el suïcidi, és part de la vida i tots podem necessita ajuda en algun moment, no
és una debilitat és una realitat.
Hem de crear un clima de confiança al diàleg obert i
directa, donant seguretat.
Cal escoltar amb atenció el que ens diu, per poder
entendre el que succeeix, i preguntar-li que necessita i com li podem ajudar.
Hem de valorar les seves emocions sense jutjar, sense
treure importància a la seva situació, això només el farà sentir menys incomprès,
augmentant així la seva angoixa, i el que és pitjor deixarà de comunicar-se,
hem de reforçar la confiança, donar alè, acompanyar i ajudar a demanar i rebre
ajuda.
Cal buscar assessorament i ajuda professional.
No hem de mostrar rebuig i incomprensió.
Hem de tenir
molt present que la persona està patint, que no sap com trobar solució al seu
patiment.
Ens cal serenor, sense discutir, acusar o mostrar la nostra desesperació.
Tot i que nosaltres patirem també, no hem de fer cap
retret per aquest fet, doncs només augmentarem més encara la seva angoixa.
No hem de treure importància, el que li està passant és
molt important.
Cal entendre que no és culpa de ningú, cal protegir i
sostenir el dolor, recolzar i donar esperança.
Alhora de explicar el que sentim, cal ser clars i sincers,
però amb serenor.
El més important és la nostra atenció, hem de recolzar
sempre, especialment si passa per un moment de canvis forts o un període d’extres.
Hem d’intentar eliminar els pensaments o comportaments
destructius. Seguir totes les pautes d’assessorament psicològic, per determinar
un possible tractament adequat, si fos necessari.
Si des de petits eduquem i guiem amb respecte i empatia,
donarem eines per afrontar la vida, si fem forta l’autoestima dels infants,
crearem un entorn segur de confiança.
“ Invisible “ de Eloy Moreno per infants
Un llibre perfecte per gaudir en família, no tan sols
divertir-se, sinó aprendre, participar i viure plegats moments molt especials.
_ Amb preguntes per que els infants participin.
_ Personatges amb que els infants es poden identificar.
_ Desenvoluparan habilitats d’observació amb les seves il·lustracions.
_ Amb un text que impulsa el desenvolupament de les
emocions.
Emotiva, commovedora, diferent... Invisible narra,
a través dels ulls d'un nen, una història que podria ser la de qualsevol de
nosaltres.
Qui no ha volgut ser invisible alguna vegada?
Qui no ha volgut deixar-ho de ser alguna vegada?
«El problema és que mai no l'he arribat a
controlar bé, aquest poder: de vegades, com més ganes tenia de ser invisible més
gent em veia, i en canvi, quan volia que tothom em veiés, al meu cos li agafava
per desaparèixer.»
“El
món de la Bruna” és un conte il·lustrat de l’autora Mónica Llamas,
mestra de 3r de Primària i alhora escriptora. Partint d’un cas real tracta
l’assetjament escolar en els nens i nenes de poca edat.
"La
fantasía y la realidad de Félix" és un relat a càrrec de Valeria
García Abraham, una nena de nou anys, que parla sobre el bullint lligat al
treball a partir de les emocions.
El llibre ve acompanyat d'una guia de lectura a
càrrec de José Luís Abraham. docents de l'IES “Diego de Siloé” d'Íllora.
Una eina que ve lligada al projecte ¿Invisibles?.
Fem-ho visible
La
Guia és un recurs adreçat a tots els i les professionals que treballen amb
adolescents i joves amb la finalitat d’esdevenir un material útil per a la
consulta i l’orientació específica pel que fa a situacions de soledat o
aïllament social en aquest col·lectiu.
Ha
estat elaborada a partir de l’aportació de bona part del col·lectiu de
professionals del sector a través de la jornada “Ens posem les ulleres: la
soledat també va de joves”
Siguem sempre feliços
i cuideu-nos molt
