Durant la infància i l’adolescència es passen per diferents etapes,
la necessitat d’afrontar canvis poden provocar situacions complicades de
gestionar.
Canvis evolutius que afavoreixen l’aprenentatge
dels infants.
Durant aquest període evolutiu es poden observar
diferències individuals que, ens ajuden
a la detecció de senyals d’alerta de possibles dificultats.
Pel que fa als canvis observats a casa, no tenen
perquè ser “motiu d’alarma”, ja que són senyal que els infants
reaccionen, el que seria més estrany és que haguessin passat per aquestes
circumstàncies sense immutar-s’hi.
_ L’adaptació no és gratuïta, implica aquests canvis.
En èpoques de més tensió, apareix més
irritabilitat, cal parlar amb ells, preguntar com es troben, aclarir les
possibles pors, dubtes que puguin tenir, augmentar la bona comunicació entre
nosaltres sempre serà beneficiós.
Algunes senyals d’alerta poden ser:
Si l’infant mostra un canvi del seu comportament
sense cap causa aparentment, que ho pugui explicar.
Quan es donen certs conflictes a l’escola/institut,
com problemes per relacionar-se, dificultats en el llenguatge, en el joc o
l’aprenentatge, potser un comportament difícil…
Davant les seves emocions, si l’infant es mostra
trist, apàtic, irritable, problemes amb el son, pors i/o problemes amb
l’alimentació…
Si a casa el seu comportament és difícil o
negatiu, mala gestió emocional...
Els canvis en general...
_ En els patrons d’alimentació. Menja més o
menys que abans o ho fa de forma diferent.
_ En el rendiment escolar. Dificultat per parar
atenció, no fa les seves tasques, el seu rendiment ha baixat considerablement.
En el seu nivell d’activitat. Disminució o
augment en els darrers mesos, sembla més inquiets o més passiu.
_ Alteracions en el joc. Juga sol, no
participa en jocs socials, s’aïlla, juga sempre a jocs violents.
_ Alteració en la conducta. Té conductes
estranyes, té conductes repetitives.
_ Les relacions socials. Ha deixat de
relacionar-se o sempre ha tingut problemes amb els seus companys.
Valoració
Cal destacar la importància de la prevenció i
l’atenció precoç, la salut mental comença en el minut zero. L’atenció a la
salut mental no només es treballar envers de la paraula, també del joc, les
relacions i la família.
Estem acostumats a no ha anar al metge fins que
tenim algun símptoma, a part de les revisions periòdiques a infants i gent
gran.
Cal valorar, el fet de que no tenim perquè esperar
a haver una reacció de les abans anomenades,, per fer una visita al metge de
salut mental. Sobretot quan es viu alguna situació que podria afectar l’ estat
d’ànim dels infants.
Tots en algun moment de
la nostra vida, necessitem ajuda psicològica per poder ordenar la ment i
d’aquesta manera gestionar les nostres emocions
En els darrers dos anys, hem viscut una pandèmia
que a derivat a uns canvis molt destacables a la vida de tots, especialment a
la dels infants.
Els professionals han notat un augment
"important" de la demanda, especialment arran de les restriccions
provocades per la pandèmia
Ara
també a agut un increment molt considerable de visites a especialistes de la
salut mental, amb la guerra d’Ucraïna...
Hi ha un increment de pacients
La guerra entre Rússia i Ucraïna és també una més
de les circumstàncies que han fet incrementar el nombre de pacients a les
consultes dels psicòlegs.
S’ha de destacar l’increment d'ús de xarxes
socials entre joves, trastorns del son, de la conducta alimentària i quadres
d'estrès força importants.
A augmentat
les visites a Psicoxarxa, és un servei
gratuït que va dedicat a les persones que no tenen recursos i que necessiten
l'atenció psicològica.
Hi ha més consciència de la necessitat de demanar
ajuda psicològica, tot i que encara hi ha massa "rebuig", per part de
molta ciutadania cap a les persones que tenen un problema de salut mental.
Cal tenir present també que calen professionals de
la salut mental en l’àmbit públic, doncs hi ha mancança, la mitjana a Europa és
de 15 psicòlegs per uns 100.000 habitants aproximadament, tot i que a Catalunya
per exemple només hi ha 5.
Especialistes de la Salut Mental
Quins tipus d’intervencions hi ha?
A l’hora d’acudir a un psicòleg infantil, les
intervencions que es poden realitzar són diferents en funció de la demanda..
_ Assessorament i Orientació als pares tant
en l’etapa infantil com en els canvis que s’observen durant l’etapa
pre-adolescent i la joventut.
El psicòleg pot determinar si la conducta de l’infant
és pròpia o no.
_ Pautes d’actuació, per exemple, davant les rebequeries, pors….
_ Afrontament de situacions estressants que
els poden afectar.
_ Ajudar els pares a crear forts vincles
afectius, necessaris perquè l’adolescència no suposi una ruptura difícil
de reconduir.
_ Desenvolupar una autoestima sana.
_ Avaluació, diagnòstic i el tractament de les possibles dificultats d’aprenentatge: com la dislèxia, discalcúlia, disortografia, disgrafia, TDAH.
Davant la presència de dificultats escolars cal valorar la possibilitat d’un trastorn que justifiqui el baix rendiment.
Un cop realitzat el diagnòstic, cal fer una
intervenció individual i familiar que permeti donar suport i recursos als
infants i a tot el seu entorn, família i escola.
Explicar als infants
Quan decidim com a pares portar als nostres
infants al psicòleg, en les diferents situacions que es troben, surten
diferents preguntes en referència de com li direm als nostres fills, cal tenir
present que els especialistes en psicologia que treballen amb infants recomanen
parlar abans amb ells.
Cal tenir present que els infants fan visites
periòdiques al pediatra i a altres especialistes per fer un seguiment o quan ho
necessiten, així el psicòleg és defineix
d’igual manera.
Als infants els de dir que és un metge que ens
escolta, que és amable i que ens ajudarà en tot el que li expliquem.
Podran parlar, jugar, dibuixar i fer diferents
activitats, és un metge que ens ajudarà a resoldre els nostres problemes i ens
farà sentir-nos millor.
És important que l’infant tingui clar que li farà
preguntes, però no ha de patir per si les respostes són correctes o no, cal respondre
amb tranquil·litat. Amb aquesta referència aniran més tranquils a la visita.
A diferents escoles hi ha psicòlegs, que desenvolupen les seves
funcions en tots els nivells educatius.
Funcions del psicòleg a les
escoles
Les seves funcions giren entorn els alumnes i
l’assessorament a les famílies i professors. Les funcions diàries són:
_ Treballar amb altres professionals de l’àmbit
educatiu i del sector.
_ Detectar necessitats educatives especials o
problemes socials o emocionals o possibles dificultats d’aprenentatge i el seu
origen.
_ Treballar no només amb el nen o nena, sinó també
amb el seu entorn.
_ Observar el comportament dels alumnes.
_ Plantejar diverses recomanacions a seguir pel
nen o nena.
_ Pot assessorar i establir rutines de sessions
amb la família.
_ Treballar els possibles problemes dels infants,
poden dissenyar un pla educatiu.
Contes educatius i psicològics per aprendre amb els nens
L’Editorial Sentir té un seguit de contes
educatius i psicològics per conèixer els problemes i situacions que poden
afectar avui dia.
Els llibres com a recurs
Aquest conte es recomana a nens i nenes entre 3 i
10 anys, proporciona un llenguatge clar, senzill i divertit al mateix temps,
conté elements que ajuden a entendre la difícil situació per la qual passa el
protagonista, en Koke.
“ Quan el meu cor tremola “
De José Luis Gonzalo amb il·lustracions de Mª Jesús Santos
José Luis Gonzalo, és expert en tractar el dol en la infància.
Psicòleg
clínic i Psicoterapeuta per la FEAP, diplomat en Traumaterapia
Infantil-Sistèmica per l’IFIV
de Barcelona, clínic EMDR Europa.
En Koke sent tot tipus d'emocions, doncs no compren el què passa entre els seus pares...
La separació dels éssers estimats pot ser
traumàtica, el dolor per la pèrdua , la por, la incertesa, una sensació de pèrdua
de seguretat
En Koke no sap ben bé què passa amb els seus pares, i
amb ell descobrirem la situació del divorci.
Ajuda als infants a entendre aquesta situació i com superar-la.
“ Els ocells Arc de Sant Martí “ D’Olga Barroso, il·lustrat per Mª Jesús Santos
Per a infants de 4 a 8 anys
Els ocells Arc de Sant Martí, és un conte per a
prevenir la violència de gènere i promoure la igualtat entre nens i nenes.
En aquest conte, a través de la bonica història de
la ocelleta Vega, acostem una situació tant complexa als més petits. La Vega
s’ha après la història d’un ocellet que tractava malament la seva parella.
Vols descobrir què va passar? Saps per què hi ha
ocellets que es porten així? Vols saber què va fer l’ocelleta?
Aquest conte proporciona un llenguatge clar,
senzill i alhora divertit, conté
elements que ajuden a entendre la difícil situació per la que passa l’ocelleta.
“ El talismà de la Lluna “
Aquest conte en concret tracta el tema del dol i
la resiliència durant la infantesa. Es recomana a infants entre 4 i 8 anys.
Proporciona un llenguatge clar, senzill i divertit
al mateix temps, conté elements que ajuden a entendre la difícil situació per
la qual passa la protagonista, la Lluna, i permet treure a la llum part de
l'univers interior del p lector/a, envers preguntes que fomenten la reflexió.
_ La Lluna ha canviat i ara ha d’expressar com se
sent, davant una situació dolenta que ha viscut.
I els adults hauran de comprendre la Lluna i
donar-li tot l’afecte i l’ajut que necessiti.
“ El jardí de les abraçades “ de José Antonio Luengo
Per a nens i nenes d'entre 3 i 10 anys
Ens parla de l’assetjament escolar i de com
prevenir-lo i ser millors companys i companyes.
La protagonista d’aquest llibre, la Tesa, ens
presenta a en Víctor, que sempre està sol i trist i a qui molts companys de la
classe tracten malament. La Tesa haurà de fer alguna cosa per solucionar-ho, i
nosaltres l’acompanyem.
El jardí de les abraçades és un relat senzill sobre com prevenir, detectar i actuar en situacions que estiguin fent patir a nens i nenes en el context de les seves relacions, des d'una protagonista amable i compassiva, amb un llenguatge clar, senzill i divertit al mateix temps.
Per a Joves
“ Invisible “ de Eloy Moreno
Una emotiva, commovedora i diferent hitòria.
Invisible narra, a traves dels ulls d'un noi,
una historia que podria ser la de qualsevol de nosaltres.
Qui no ha volgut ser invisible alguna vegada?
Qui no ha volgut deixar-ho de ser alguna vegada?
"El problema es que mai no l'he arribat a
controlar be, aquest poder: de vegades, com mes ganes tenia de ser invisible
mes gent em veia, i en canvi, quan volia que tothom em veies, al meu cos li
agafava per desaparèixer."
Si parlem d’assetjaments...
S'entén per assetjament escolar qualsevol
forma de maltractament físic o psicològic que succeeix de manera repetida entre
menors i adolescents en edat escolar.
L'assetjament sol ocórrer a l'escola, però
també pot donar-se en llocs com l'autobús o les activitats
extraescolars.
En l'actualitat, l'assetjament es produeix freqüentment a través del mòbil o Internet mitjançant missatges de text, trucades, correus electrònics o missatges en xarxes socials. Un 14% dels estudiants pateix alguna mena assetjament.
Envers els llibres podem arribar a entendre diferents circumstàncies de la vida, des de la narrativa amb un munt de detalls i la nostra imaginació. Però també en el món del cinema podem trobar recursos, de més ràpida assimilació..
“ El día que quemé mi corazón “Una història
commovedora basada en fets reals, on un noi francès s’intenta suïcidar, a causa
del assetjament que pateix per alguns companys d’institut.
“ Punt negre “ de Josep Gorriz
En Roger pertany a una família acomodada, i es
relaciona amb joves de la mateixa posició social.
Un accident de trànsit el lliga a la cadira de
rodes, a partir de llavors va prenent consciència que moltes de les coses que
l'envoltaven no tenen ja sentit. Coneix la Miquela, una actriu amateur, que
l'introdueix al seu món.
Uns nous valors , unes noves amistats el
convertiran en un noi diferent, feliç malgrat la seva condició.
Com canvien els nostres valors davant les nostres vivències.
“ Encara he de viure “ De Jaume Funes
A l’acabar l’ESO...
Sis adolescents es juramenten perquè la vida no
els separi i per a no convertir-se en adults que traeixen els seus principis.
Però, en els seus nous recorreguts de joventut, han de gestionar molta vida
desconeguda.
No tenen clar el que volen ser i no sembla que
decidir-ho estigui a les seves mans. Potser convé fugir de casa per a no ser
com els seus pares.
Els relats de les seves vides es van creuant i es
retroben en arribar als seus divuit anys. Junts de nou, comparteixen la
vivència intensa que la vida continua sent provisional i injusta, amb poc marge
de maniobra.
Però, mentre les seves vides anaven avançant, les
d’altres quatre persones, que desconeixen però són a prop, van retrocedint.
Recorden els seus temps adolescents sense adolescència i les seves joventuts
destruïdes.
Uns es pregunten sobre què fer amb les seves
vides, després d’anys de prova. Els altres, tracten de descobrir, entre
records, en quin punt i per què es van torçar les seves.
Uns ja han viscut. Els altres reclamen el seu dret
a viure sense consells sobre com fer-ho.
“ La ràbia “ de Lolita Bosch
30 anys són els que ha necessitat l'autora per
poder verbalitzar que des dels catorze fins als disset anys va ser víctima de
bulling a l'institut.
Ara és escriptora i periodista reconeguda, mare,
treballa per la pau i li agrada la vida.
Però el camí fins arribar aquí ha estat ple
d'humiliació, indiferència i menyspreu.
Un llibre de lectura obligatòria que es llegeix amb el cor
encongit, on la Lolita aconsegueix que visquem el que li va tocar viure a ella Permet
als infants conèixer una part del seu món interior.
Guia per a pares i educadors
“ Estima’m quan menys ho mereixi... perquè és quan més ho necessito “ de Jaume Funes
Psicòleg, educador i periodista, ha
dedicat bona part de la seva vida a escoltar, comprendre i ajudar els
adolescents.
Aquest llibre ens parla de les nostres principals
incerteses educatives.
S’organitza en dues grans parts...
La primera intenta resumir reflexions i criteris
per conviure positivament amb els nois i noies adolescents.
La segona
és una aplicació pràctica a quatre grans preocupacions adultes: la
sobreprotecció, el paper de l’escola, l’equilibri emocional i la comprensió de
la societat.
Ens cal deixar-los créixer i mira d’entendre que les seves respostes,
aparentment dures, no són més que missatges ocults per continuar sentint-se
estimats, per no descobrir la vida en soledat.
Com deia el gran Carles Capdevila: “Funes convida a pensar –abans i després–
sobre la relació amb els adolescents de casa.
Inspira en lloc d’alliçonar.
Ens cal conèixer una mica de psicologia per tal d’estar alerta i saber portar situacions determinades.
Cuideu-vos molt!