La Por
La por és una de les emocions més freqüents en els
infants i de les primeres en manifestar-se.
És una emoció habitual durant la infantesa que apareix quan l’infant se
sent en perill per una amenaça real o irreal.
També podem
trobar infants que aparentment no tenen por a res...
La por actua com a sistema de seguretat, com un medi de defensa que crea la
nostra ment per constituir la motivació necessària per evitar un perill
concret.
Les Pors evolutives: són pròpies dels petits i desapareixen a mesura que es
fan grans. Per exemple, por a la foscor, a la pèrdua, als desconeguts…
Les Pors adquirides: les que com adults transmetem als petits, per exemple “no
saltis que et faràs mal” “em fas patir...”
Les Fòbies: Qualsevol de elles quan impedeixen que la persona les
superi.
La por ens produeix
intranquil·litat però moltes vegades també angoixa i fins i tot terror. Arribant
de vegades a paralitzar-nos, d’altres a cridar o fugir.
La reacció que tenim per evitar una situació, mostrant inquietud, estant alerta, etcètera.
Sent propens a esperar sempre el pitjor, tendència a preocupar-se per no
poder afrontar la situació .
De vegades és tanta la pressió que se sent que pot arribar a diferents
reaccions les quals no podem controlar
sempre, com podien ser: Tenir mal de panxa, sovint els infants manifesten
aquesta reacció, degut a l’angoixa i els nervis. També podia manifestar-se
sensació de mareig, suor, mal de cap, entre altres.
De vegades davant una situació de por, que ja no es controla, que la
reacció és totalment desmesurada per el perill en si de la situació, objecte,
animal... es converteix en Fòbia.
Parlem d’una reacció que ja ve acompanyada amb malestar, què ja és més
forta que nosaltres i no podem controlar, quan altera el ritme de vida de l’infant i
repercuteix negativament en el seu desenvolupament personal, ambient familiar,
rendiment acadèmic o relacions socials.
Podem distingir la por de la fòbia quan el comportament de l’infant no
s’adequa a la situació. Quan la resposta és desmesurada.
Quan la reacció de l’infant davant una por concreta perduri més enllà
dels sis mesos des de de la seva aparició.
_ De 0 a 1 any: plora davant
d’estímuls desconeguts, sorolls forts.
La por als estranys i per la separació es sol donar a partir dels 8
mesos.
_ De 2 a 4
anys: por dels animals, por a fer-se mal, foscor, persones disfressades, sorolls
forts…
La por és difícil de controlar, sobretot a les etapes
d’infantil. És fonamental treballar-la i oferir als infants recursos
d’autocontrol.
_ De 4 a 6
anys: por de la foscor, d’éssers imaginaris,
d’estar sol, d’animals no coneguts, d’elements de la natura (per exemple, els
trons)
_ De 6 a 9
anys: por al dany físic, als éssers fantàstics, a la mort, al ridícul per
l’absència d’habilitats escolars i esportives.
_ De 9 a
12 anys: por als incendis, als accidents, a contreure malalties greus. Apareix la
por al divorci dels pares o al mal rendiment escolar.
_ De 12 a
18 anys: pors relacionades amb l’autoestima personal, l’aspecte físic, por al
fracàs, i amb les relacions socials. Sentir-se insegur, denota rebuig o més ben
dit a sentir-se rebutjat. Por a no ser acceptat!
Aquests períodes són relativament normals que formen part del
desenvolupament de l’infant i del seu creixement.
_ Por a la foscor
La foscor, quan es té por a la foscor, l’hora d’anar a dormir pot ser conflictiva. Així tenir una lampareta encesa sempre, els fa oblidar aquesta por, però en algun moment hauran d’acceptar que la foscor no té perquè ser raó de por. Un pas inicial podria ser tenir una lot a mà, per els moments d’angoixa, tot i així mica a mica s’ha de troba la manera de perdre aquesta por, els jocs com tanca els ulls, també ajuden, per molt que tinguem una llumeta si tanquen els ulls no veiem res, això els hi pot fer entendre que la llum tampoc es necessària quan anem a dormir, també es poden buscar recursos com ajuda.
Els jocs
Una bona eina,
davant d’un infant que té por a la
foscor, seria fer jocs a les fosques, per tal de que descobreixi que allò que
li fa por també pot ser divertit. Com les ombres xines.
Jugar plegats amb les ombres, escoltar cancons els ajudarà!
Sentir-se acompanyat
Podem agafar un nino o una nina que anomenarem:
‘El Guarda de les Pors’
Serà l’encarregat de protegir qualsevol por durant la nit.
Així al matí caldrà preguntà a l’infant si creu que el guarda ha fet bé la
seva feina. Ens ho explicarà. Cal que l’escoltem amb atenció.
Contes
_ “A tots els monstres els fa por la
foscor”, de
Michael Escoffier.
Els protagonistes
són monstres que tenen por a la foscor i a les seves pròpies ombres. Per
superar les seves pors provaran diferents maneres per deixar de tenir por.
A través del conte podrem establir converses sobre la por i les coses que ens en fan:
“Què és la por?” “Quines coses ens fan tenir por?” “Com ens sentim quan
tenim por?” “Què fem quan tenim por?”
Els malsons, són un trastorn de la son, solen donar-se a la
segona meitat de la nit, es solen despertar durant el malson i recorden el que
ha passat, solen ser molt elaborats, amb detalls concrets, la sensació al
despertar és de por, acompanyat d’ansietat al recordar les imatges. El
contingut del somni sol ser molt variat, tot i que sempre hi ha un perill.
Les
causes solen ser variades: No tenen perquè tenir cap raó aparent, tot i que sovint
els canvis, les poden augmentar. En principi no els podem evitar, però si afavorí
el moment d’anar a dormir:
_
Mantenir un horari regular d’anar a dormir i d’aixecar-se.
_
Sentir-se acompanyat i segur a la seva habitació, les seves coses, nino...
_
Seguir una rutina, bany, sopar, hora del conte, cançó...allò que vagi bé.
_
Els ajudarà molt tenir la consciència de que els somnis no són reals, i no els
poden fer cap mal. Pensar en coses agradables.
Com
actuar, si l’infant té un malson?
_ Primer
hem d’estar tranquils i tranquil·litzar a l’infant. Fem-lo sentir segur i
acompanyat.
_
Fer entendre que no passa res, explicant-li que ha tingut un mal son.
_
Escolta atentament el que ens expliqui, no cal allargar-ho només escolta, si al
aixecar-se al mati té la necessitat d’explicar-ho, aquí serà positiu parlar de
que els malsons no són reals, l’infant ho entendrà més bé, doncs al recordar
les imatges de dia, no tindran tan d’impacte, no fan tanta por.
És
important saber que la majoria dels infants tenen malsons de tant en tant, cal
normalitzar-ho i no preocupar-se.
_
Cal iniciar el procés d’anar a dormir, acompanyant-lo si ho necessita, fins que
estigui tranquil, el nino, una llumeta, música relaxant.
Por als globus, aquí es pot realitzar de
manera progressiva, primer iniciem el procés d’inflar un globus, fins al punt
que l’infant pugui gestionar, sense angoixar-se molt, i dia a dia una mica més,
fem que entengui tot el procés i pugi arribar a jugar amb ells i haurà un
moment que el globus explotarà però cal entendre que no passa res, s’ha de
tenir paciència i mira de fer entendre, que a les festes infantils sempre
trobarà globus, i per poder gaudir d’elles amb amics, família, companys cal
superar aquesta por, que pot fer-ho.
Superar la por poc a poc, pas a pas
Si un infant té por a l’aigua
Apropar-se poc a poc a la vora del
mar, mullar-li els turmells, agafar-lo a coll i posar-lo dins l’aigua sense
deixar-lo. Mica a mica, fins que arribi el dia que ja es noti prou segur, per
anar-lo deixant…
Una manera és acostumar-lo a escoltar sorolls gravats coneguts o no i explicar-li d’on vénen. És més fàcil d’assimilar aquests sons i els espantarà menys, coneixent-los els fa seus, així es relaxa i li ajuda a superar-ho.
_ No ridiculitzar a l’infant per les
seves pors.
Cal buscar possibles solucions.
_ Evitar veure pel·lícules i fer jocs o activitats que comportin violència,
por, terror, monstres…
_ Procurar anular frases com “si no menges li diré a…”, “si no
et portes bé vindrà…”Aquestes que no ajuden i fiquen pors als infants.
Cal que entenen
que cada infant és diferent, en assimilació, temps per comprendre, posar en
pràctica, per superar-ho.
Que ensenyar als infants davant d’una situació temuda
_ La relaxació és un recurs molt eficaç. Ensenyar tècniques de relaxació als nens fa que tinguin eines per afrontar les situacions que els provoquen la por i superar-les.
Hem de transmetre seguretat, i al mateix temps agafaran seguretat en si mateixos.
Els hem de podem explicar als infants d’una forma que entenguin, que la por és una reacció natural contra estímuls que poden ser perillosos o perjudicials per al nostre organisme. És una manera de prevenir. D’anar amb cura, d’estar alerta. No obstant això, quan aquesta por perdura massa en el temps ja no ens ajuda.
La millor manera que els infants superin les seves pors és
mostrar-nos segurs, donar confiança, informació prèvia sobre la situació,
animar a superar acompanyant-lo amb reconeixement, mostres de felicitació i
estimació.
Les pors en la infància
poden tenir causes diverses, poden provenir d’una conversa que escolten, de la
televisió, d’alguna cosa que veuen pel carrer, etc. No obstant això, també és
rellevant esmentar que les pors també poden transmetre’s dels pares cap als
fills...
Si una mare o pare manifesta un temor desproporcionat cap a les aranyes,
per exemple, l’infant aprendrà aquesta conducta i la por irracional cap a
aquest estímul. Tots tenim pors, però hem de poder controlar la proporció.
Per aquest motiu és
molt important que encara que els pares i mares tinguin pors o fins i tot
fòbies no els manifestin davant dels seus fills o que intentin dissimular-los
almenys perquè aquesta transmissió
no es produeixi.
Com a totes les emocions, el primer és identificar-la i prendre’n consciència. No hem de tapar-les ni restar-li importància. Cal mesurar la situació i valorar com actuar a fi d’orientar i ajudar a l’infant a expressar les seves inquietuds.
_ L’infant a de poder expressar les seves preocupacions i pors.
Quan la por es manifesti, s’ha de poder parlar amb l’infant, donar
confiança per que comparteixi, cal escoltar amb atenció i transmetre-li
confiança, afecte i seguretat. Cal gestionar-ho amb tranquil·litat i
empatia.
La millor manera és l’adult o adults referents i l’infant, no és positiu si tothom opina. No
li hem de treure importància, doncs hem d’entendre que, per a ell, la por és
real.
_ Hem d’explicar-li que tots tenim
por en diferents ocasions.
Compartir-ho amb l’infant l’ajudarà a entendre, que tenir por és una emoció
que tothom sent en certes situacions de la vida.
Fer una llista de coses que facin
por al petit.
Haurem de separar les situacions reals com:
Foscor, trons, gossos, separació dels pares, crits, mort… de les irreals
com monstres, bruixes, fantasmes, vampirs...
Com treballar la Por en qüestió:
Busca recursos que siguin senzills per l’infant alhora que participi, com per exemple:
Fer servir una capsa
_ Fer un dibuix de les coses que facin por i posar-les dins de la capsa.
Pot ser molt útil, doncs a part de reconèixer les pors, a l’exterioritzar-les facilita buscar com solucionar-ho. A part de rebaixar el pes que li causa.
Busca les diferents maneres per vèncer aquella por, com la lectura de
contes.
De manera
que al cap d’un temps es pugui revisar quines pors hi ha dins, i potser algunes
ja estaran superades.
_ Explicar contes sobre la por ajuda a adonar-se compte d’ella i veure com els personatges les solucionen. Inclòs ajuda a un mateix a trobar la seva manera per solucionar-ho. I podem guardar algun conte dins la capsa.
L’infant s’ha d’enfrontar a la situació per si mateix, i a nosaltres ens
cal evitar sobre protegir-lo.
El podem acompanyar en el procés, perquè vegi que no passa res. Cal
donar motivació, valorant l’esforç, la
decisió i els progressos que hagi fet.
Revisar junts les pors de la capsa, si és el cas treure les que es vagin superant. Tornar a explicar aquell conte que es va guardar.
L’amulet contra la Por
Tenir un objecte que ens acompanyi sempre i ens protegeixi de les pors,
com
podia ser una bola de color , una ploma, una pedra petita pintada per l’infant
mateix, les pedres solen transmetre bones vibracions als infants, si la troben ells,
i la decoren a la seva manera, pintures, poden fer la cara d’algú que sempre
està amb ells, o un animal que els protegeix, el que els faci sentir bé. La
podrà portar sempre.
Els contes que sempre ens ajuden, com:
Quan perdem la por
Escrit per Lúa Todó i il·lustrat per Joan Turu, en Turu tan que ens acompanya amb les seves il·lustracions...
És un conte que ens explica la lluita per la defensa d’un habitatge digne.
La seva protagonista, una nena de set anys, ens demostra que sí que es pot.
El llibre
explica amb els ulls d’una nena de set anys què significa un desnonament
però alhora l’alegria que desperta l’organització i la resistència dels veïns i
veïnes que rebutgen l’expulsió d’una família de casa seva. “Una nena petita,
que té set anys, explica en primera persona la seva experiència en un
desnonament perquè els seus pares estan vivint [sota l’amenaça] de la
hipoteca”, ens explica Lua Todó.
Hi ha situacions a les que és necessari que s’enfronten al llarg de
la vida, i és important ensenyar als infants a fer-ho.
I tenim grans professionals
que ens acompanyen amb recursos, per controlar les pors dels nostres infants,
com són el Pot Petit, amb les seves cançons que tan agraden a petits i grans,
davant les pors ells han resol fer un encanteri i amb aquesta cançó us ho
ensenyen...
Recordeu sempre: Infants segurs, infants feliços!
