Sant Jordi
23 d'abril de 2020
Ni millor, ni pitjor, ha estat diferent
En
aquest Sant Jordi casolà,hem de tingut un munt d'activitats:
D'històries...
I així ha estat:
Ens hem enviat un munt de missatges, als de cada dia, als que no ho fet tan sovint, però en Sant Jordi compartim, i a molta més gent que hem conegut, durant aquest temps, alguns per les xarxes socials, d'altres com no, els veïns, i tant...
em guarnit balcons, finestres, racons de la nostra llar, a casa hem posat roses fetes a mà, d'altres dibuixades i també hem fet dracs, un de més gran i d'altres més petits, ja fent-los hem gaudit.
Molts veïns al veure-ho, els hi agradat molt, durant els dies de confinament, a les 8 del vespre fent aplaudiments, intercanvien somriures, cançons i ens animem molt, som més aviat pocs, al davant tenim la Filomena, de 70 anys, té tota la família pendent d'ella, però està sola, li porten menjar i tot el que necessita, en té una neta molt eixerida que és molt prudent, li porta les bosses de la compra, li baixa les escombraries, no volen que surti, no cal, ells han de sortir, treball i també tenen un gos, aleshores és el millor.
_ "Yaya tu no salgas para nada", la Filomena li demana si te guants i disinfectant, si "yaya", jo vaig preparada, diu que em sap molt i que té molta energia.
La Filomena ens ha saludat molt feliç, agraint i valorant molt el que hem posat al balcó.
Hem parlat una mica, feia sol, a nosaltres ens dona durant un parell d'hores al matí, desprès ja li dona al seu balcó durant tot el migdia i part de la tarda, ella ens diu:
_ "Que bien la vitamina D, para mis huesos me va muy bien" La Filo, que li dic jo, abans del confinament feia ioga i uns exercicis a rehabilitació, tenia molt de dolor per tot el cos. Ara que s'està a casa, es posa música tot el dia i va fent coses ballant per la casa, en té dies que fa alguns exercicis, però res a veure al que feia, però ella diu:
_ "Alomejor estaba yo estresada, por que me encuentro mucho mejor, tengo ratos de dolor, pero voy a mi ritmo, que me quiero sentar un rato me siento, que me voy para aquí y para allá, que me pongo a bailar, miro las noticias un rato, me ponen nerviosa, lo apago y sigo a mi ritmo".
La Filomena també pateix molt pel que està passant, però en té una actitud molt positiva, parla per telèfon amb una germana, que diu que està desanimada, amb els nets que ja fa dies que no surten, pateix per ells.
Però tots estan bé, això la deixa bé, de les xarxes socials no vol saber, ella diu que així està bé, per telèfon la filla li explica que al seu bloc de pisos, quan arriben les 8 del vespre, surten molts veïns a aplaudir, que van posant la música d'uns i d'altres, es treuen les cadires i els si donen les 9 tots els dies,que cada dia estan més units i s'ha animen molt.
La Filomena abans del confinament, ja li parlava des de el seu balcó a la nostra gateta Fiona, diu que la veu molt bona, si que ho és, la Fiona la mirava i quan li parlava corria cap a dins de casa. 😊
Ara ja es queda amb ella, inclòs la mira des de la taula de casa, quan veu que posem l'altaveu al balcó ja mira cap al balcó de la Filomena.😃
Quan acaben els aplaudiments, parlem una estona, ella ens explica i nosaltres també, tot i que està una mica sorda, "ho diu ella" ens entenen molt bé.
Ahir va agafar totes les espigues de roses dels darrers anys, de les roses que li porten els seus fills, i les va posar dins d'un gerro al balcó amb alguna rosa de tela, unes de quan va anar a Portugal, da seguida em vaig a donar, quan li vaig dir, em va contestar:
_ " Yo no soy de poner cosas, pero he visto vuestro balcón y he pensado voy a poner mis espigas, que las guardo de muchos años" 😉
Cap al migdia al balcó d'una família que surten a fer aplaudiments, sobre tot la petita, la Marta d'once anys, surt el pare que m'ensenya un full escrit, jo sóc miop, i li dic que esperi que vaig a buscar les ulleres, tot i així no veig el que posa el full, em sembla veure Narcís, jo li dic: _ Et dius Narcís, jo sóc la Lina.
Ell em demana el nombre de telèfon per enviar-me coses de Sant Jordi, home i tant que si, jo també t'enviaré. De cop em trobo donant el meu telèfon des de el balcó 😃 i ell em truca, ja ens tenim, passem a watssat on ell m'anomena els noms de la seva família, Katy és la seva dona, Mireia la seva filla gran de 21 anys, la Marta d'once, ja la he anomenat abans, i em posa:
_ Molt bé, ja som bons veïns, i amb els temps, serem bons amics, sou una parella molt maca, agradable i simpàtics.😊 I tant que sí Narcís, de ben segur que sí!
De cop ens informen de la nostra situació actual, ell va tenir un accident, ja no pot treballar, és pensionista. Que estem afectats per un ERTE a la família i cabories d'aquesta situació, mentrestant ens anem enviant imatges i vídeos de Sant Jordi. Una estona agradable!
Durant el dia parlo amb la meva mare, està sola al Vendrell, està bé, entre les veïnes, els voluntaris, i nosaltres que li encarreguem alguna comanda, ella va fent. Però fa patir, està pendent del pare, que està a una residència, també al Vendrell, també està bé, però...😞
Entre patiments i troballes ven passar el dia de Sant Jordi, tot ben diferent, aquest any hem encarregat a la llibreria les Voltes de Girona, dos llibres i dos roses, per en Ferran, el meu company, que el proper dia 27 d'abril farem 35 anys de casats, " Les petites alegries"
Aquest és el nostre raconet d'aquest Sant Jordi 2020:
I per la nostra filla, la Núria i la seva dona Sílvia, llibre de "Poemes de Sant Jordi" quan van arribar de treballar ho van trobar a l'entrada de casa seva, els hi va fer molta il·lusió😃
Del conte dels poemes vaig fer fotos i el van montar un vídeo amb l'ajuda de la meva veïna Carme, que viu al pis de sobre, la Carme i jo ens avenim molt des de sempre, ella fa pastetes i ens les fa baixar dins d'una bossa per la galeria amb una corda...jiji jo li vaig porta bunyols i m'agrada saber que està bé, però ara un bon dia i una bona nit no pot faltar pel watssat, a part compartim moltes coses més, i m'ajuda a muntar algun vídeo per la web que estic fent: tindremunfill.es
El conte d'ahir ens va quedar així:
Vaig mirar diferents vídeos d'escriptors, de muntatges, de músics, Grup enciclopèdia em va enviar un correu on hi havien diferents vídeos curts d'autors on ens desitgen un feliç Sant Jordi, amb Carla Gracia, en Ramón Erre, il·lustradores com Frei, en Rafel Nadal ens presenta "Mar d'estiu"
En Lluís Prats llegeix un fragment de "Hachico"
La Cuchu ens ensenyar a dibuixar un Drac.
D'entre altres, i la programació d'activitats de tota la jornada de Sant Jordi.
Moltes gràcies!
La llibreria les Voltes de Girona, ens desitja un bon dia d'una manera molt original i Carles Porta ens presenta el seu llibre Crims.
Hem van enviar moltes coses, la que més em va agradar és el vídeo de Sant Jordi, de la Carla, de 12 anys, tot un'amor, la vaig tenir a la classe de nadons a la llar d'infants " El barrufet" és filla d'aleshores companya, ara directora de la llar " El Barrufet de Salt" la Sílvia: Molt bona amiga
A l'arribar les 8 del vespre, sortint al balcó, avuí toca posar una nova cançó...
Els aplaudiments
Aquí tots gaudim de la bonica melodia i la seva lletra, grans artistes, grans cançons, els infants del davant, un nen i una nena, els pares són emigrants, cada dia surten a la finestra quan ens senten toca, la mare agafa a un, el pare a l'altre i al replà de la finestra tots piquen de mans, la nena més petita i a vegades el germà, ens saluden amb la mà.👋
Ens donen vida, ahir a l'acabar li vaig dir a la mare si volien unes roses fetes a mà, i copies de dracs per pintar, van baixar les dues al carrer en un moment, ens van saluda i poc més, van allargar el braç, però em vaig sentir molt bé. Els infants ens ensenyaven les coses i ens donaven les gràcies per la finestra...
A continuació teniu el bloc d'ahir...
Jo també vull compartir diferents versions i dibuixos, com a tema la Diada del llibre, una data assenyalada, ja hem parlat moltes vegades que de versions hi ha un munt, que cada any treuen de noves i sempre són d'allò més curioses, molts son els escriptors, il·lustradors, traductors que posen totes les ganes per crear una gran Diada, enguany estem confinats, però hi ha propostes noves com crear la teva versió o recupera d'altres que potser no son tan anomenades...
I així ha estat:
Ens hem enviat un munt de missatges, als de cada dia, als que no ho fet tan sovint, però en Sant Jordi compartim, i a molta més gent que hem conegut, durant aquest temps, alguns per les xarxes socials, d'altres com no, els veïns, i tant...
em guarnit balcons, finestres, racons de la nostra llar, a casa hem posat roses fetes a mà, d'altres dibuixades i també hem fet dracs, un de més gran i d'altres més petits, ja fent-los hem gaudit.
Molts veïns al veure-ho, els hi agradat molt, durant els dies de confinament, a les 8 del vespre fent aplaudiments, intercanvien somriures, cançons i ens animem molt, som més aviat pocs, al davant tenim la Filomena, de 70 anys, té tota la família pendent d'ella, però està sola, li porten menjar i tot el que necessita, en té una neta molt eixerida que és molt prudent, li porta les bosses de la compra, li baixa les escombraries, no volen que surti, no cal, ells han de sortir, treball i també tenen un gos, aleshores és el millor.
_ "Yaya tu no salgas para nada", la Filomena li demana si te guants i disinfectant, si "yaya", jo vaig preparada, diu que em sap molt i que té molta energia.
La Filomena ens ha saludat molt feliç, agraint i valorant molt el que hem posat al balcó.
Hem parlat una mica, feia sol, a nosaltres ens dona durant un parell d'hores al matí, desprès ja li dona al seu balcó durant tot el migdia i part de la tarda, ella ens diu:
_ "Que bien la vitamina D, para mis huesos me va muy bien" La Filo, que li dic jo, abans del confinament feia ioga i uns exercicis a rehabilitació, tenia molt de dolor per tot el cos. Ara que s'està a casa, es posa música tot el dia i va fent coses ballant per la casa, en té dies que fa alguns exercicis, però res a veure al que feia, però ella diu:
_ "Alomejor estaba yo estresada, por que me encuentro mucho mejor, tengo ratos de dolor, pero voy a mi ritmo, que me quiero sentar un rato me siento, que me voy para aquí y para allá, que me pongo a bailar, miro las noticias un rato, me ponen nerviosa, lo apago y sigo a mi ritmo".
La Filomena també pateix molt pel que està passant, però en té una actitud molt positiva, parla per telèfon amb una germana, que diu que està desanimada, amb els nets que ja fa dies que no surten, pateix per ells.
Però tots estan bé, això la deixa bé, de les xarxes socials no vol saber, ella diu que així està bé, per telèfon la filla li explica que al seu bloc de pisos, quan arriben les 8 del vespre, surten molts veïns a aplaudir, que van posant la música d'uns i d'altres, es treuen les cadires i els si donen les 9 tots els dies,que cada dia estan més units i s'ha animen molt.
Ara ja es queda amb ella, inclòs la mira des de la taula de casa, quan veu que posem l'altaveu al balcó ja mira cap al balcó de la Filomena.😃
Quan acaben els aplaudiments, parlem una estona, ella ens explica i nosaltres també, tot i que està una mica sorda, "ho diu ella" ens entenen molt bé.
Ahir va agafar totes les espigues de roses dels darrers anys, de les roses que li porten els seus fills, i les va posar dins d'un gerro al balcó amb alguna rosa de tela, unes de quan va anar a Portugal, da seguida em vaig a donar, quan li vaig dir, em va contestar:
_ " Yo no soy de poner cosas, pero he visto vuestro balcón y he pensado voy a poner mis espigas, que las guardo de muchos años" 😉
Ell em demana el nombre de telèfon per enviar-me coses de Sant Jordi, home i tant que si, jo també t'enviaré. De cop em trobo donant el meu telèfon des de el balcó 😃 i ell em truca, ja ens tenim, passem a watssat on ell m'anomena els noms de la seva família, Katy és la seva dona, Mireia la seva filla gran de 21 anys, la Marta d'once, ja la he anomenat abans, i em posa:
_ Molt bé, ja som bons veïns, i amb els temps, serem bons amics, sou una parella molt maca, agradable i simpàtics.😊 I tant que sí Narcís, de ben segur que sí!
De cop ens informen de la nostra situació actual, ell va tenir un accident, ja no pot treballar, és pensionista. Que estem afectats per un ERTE a la família i cabories d'aquesta situació, mentrestant ens anem enviant imatges i vídeos de Sant Jordi. Una estona agradable!
Aquest és el nostre raconet d'aquest Sant Jordi 2020:
Del conte dels poemes vaig fer fotos i el van montar un vídeo amb l'ajuda de la meva veïna Carme, que viu al pis de sobre, la Carme i jo ens avenim molt des de sempre, ella fa pastetes i ens les fa baixar dins d'una bossa per la galeria amb una corda...jiji jo li vaig porta bunyols i m'agrada saber que està bé, però ara un bon dia i una bona nit no pot faltar pel watssat, a part compartim moltes coses més, i m'ajuda a muntar algun vídeo per la web que estic fent: tindremunfill.es
El conte d'ahir ens va quedar així:
Vaig mirar diferents vídeos d'escriptors, de muntatges, de músics, Grup enciclopèdia em va enviar un correu on hi havien diferents vídeos curts d'autors on ens desitgen un feliç Sant Jordi, amb Carla Gracia, en Ramón Erre, il·lustradores com Frei, en Rafel Nadal ens presenta "Mar d'estiu"
En Lluís Prats llegeix un fragment de "Hachico"
La Cuchu ens ensenyar a dibuixar un Drac.
D'entre altres, i la programació d'activitats de tota la jornada de Sant Jordi.
Moltes gràcies!
La llibreria les Voltes de Girona, ens desitja un bon dia d'una manera molt original i Carles Porta ens presenta el seu llibre Crims.
Hem van enviar moltes coses, la que més em va agradar és el vídeo de Sant Jordi, de la Carla, de 12 anys, tot un'amor, la vaig tenir a la classe de nadons a la llar d'infants " El barrufet" és filla d'aleshores companya, ara directora de la llar " El Barrufet de Salt" la Sílvia: Molt bona amiga
A l'arribar les 8 del vespre, sortint al balcó, avuí toca posar una nova cançó...
Els aplaudiments
Aquí tots gaudim de la bonica melodia i la seva lletra, grans artistes, grans cançons, els infants del davant, un nen i una nena, els pares són emigrants, cada dia surten a la finestra quan ens senten toca, la mare agafa a un, el pare a l'altre i al replà de la finestra tots piquen de mans, la nena més petita i a vegades el germà, ens saluden amb la mà.👋
Ens donen vida, ahir a l'acabar li vaig dir a la mare si volien unes roses fetes a mà, i copies de dracs per pintar, van baixar les dues al carrer en un moment, ens van saluda i poc més, van allargar el braç, però em vaig sentir molt bé. Els infants ens ensenyaven les coses i ens donaven les gràcies per la finestra...
Van està parlant amb la Filomena, una bona estona, van recordar que a aquelles hores, un quart de nou del vespre, altre anys sempre estaven a les parades de Sant Jordi, saludant sempre a la gent, tan a Salt com a Girona.
Vaig enviar aplaudiments per watssat a diferents grups i amics, com faig tots els dies, als meus, als que treballen, com la Kris, a l'hospital Trueta, que van fer juntes un curs a les Bernardes de Salt, qui ens hagués dit que això passaria.☹️
I per tots els infants que cada dia s'estan a casa, els seus pares, tota la nostra gent que ha marxat en aquests dies i per donar forces a totes les famílies que han quedat trencades, quasi som totes.
Molta llum i força!
Jo també vaig recordar la meva estimada Barcelona, com de maca està sempre per Sant Jordi, Girona ens va acollir ja a l'estiu farà 14 anys, van millorar qualitat de vida, a Bescanó hem viscut 11 anys, ara porten 3 a Salt, on hem van acollir molt bé, ja des de sempre, doncs per la feina "Les Dolors" ara ja jubilades, van ser com germanes grans, des de el primer instant que em van veure, ara som grans amigues, les de per tota la vida, amb altres companyes "Barrufetes" com ens anomenem nosaltres mateixes.
De Barcelona em va quedar l'amor per la ciutat on vaig nèixer i crèixer, bons amics i amigues d'infantesa, les que han estat sempre, d'altres amigues "LuisVi" ja fa molts anys retrobades, que mica a mica s'afegeixen, que pels records d'infància o per sororitat estem més unides cada dia, què sigui tota la nostra llarga vida!😃
Així va ser el meu dia, ni millor, ni pitjor, de ben diferent!
Jo també vull compartir diferents versions i dibuixos, com a tema la Diada del llibre, una data assenyalada, ja hem parlat moltes vegades que de versions hi ha un munt, que cada any treuen de noves i sempre són d'allò més curioses, molts son els escriptors, il·lustradors, traductors que posen totes les ganes per crear una gran Diada, enguany estem confinats, però hi ha propostes noves com crear la teva versió o recupera d'altres que potser no son tan anomenades...
El drac i la dragona
Hi havia una vegada un drac molt ferotge que vivia en una muntanya a prop d'un poble.
La gent del poble estava sempre molt atemorida perquè alguna vegada el drac s'havia cruspit algun dels seus habitants.
I vet aquí que un dia va arribar al poble una dragona.
I vet aquí que un dia va arribar al poble una dragona.
La Dragona buscava una cova i per aquells indrets només hi havia la del Drac.
El drac estava molt enfadat, doncs no li agradaven gens les companyies.
I van començar una baralla entre ells que va durar hores i hores.
Al final, en veure que no hi havia guanyador ni perdedor i que tots dos estaven tan cansats de barallar-se, el drac li va fer una proposta a la dragona:
🐉_ "Està bé. Et pots quedar aquesta nit a la meva cova.
Però demà al matí, quan ja hagis recuperat les teves forces, vull que te'n vagis per on has vingut".
La dragona hi va estar d'acord i així va ser que van passar la nit plegats.
Tot i que el drac era molt ferotge, es van passar la nit xerrant. I l'endemà al matí, quan la dragona havia de marxar, tal i com havien acordat, va resultar que de tant xerrar, de tant xerrar i de tant xerrar, es van enamorar.
I el drac li va dir a la dragona:
🐉_"Espera. No te'n vagis.
És que ... m'agrada està amb tu".
La dragona es va posar contenta perquè resulta que a ella també li va passar.
I així va ser com van decidir viure junts.
El drac ho va anunciar a tothom. Als habitants del poble i als animals del bosc.
Als habitants del poble els va dir:
🐉 _ Us he de donar una notícia: "He conegut una dragona i viure amb ella a la cova"
Els habitants del poble van espantar-s una mica , però ja el drac deseguida els hi va dir:
🐉 _ D'ara en endavant prometo que no seré tan ferotge ni em cruspiré a ningú més".
La gent al principi no se'n refiava gaire però després van veure que la dragona realment havia aconseguit entrendrir al drac.
Els habitants del poble van decidir que li farien un regal al drac i la dragona, i els van portar una cistella molt gran plena de fruita que van collir ells mateixos.
El Drac i la Dragona estaven molt i molt contents! Doncs s'havien fet grans amics!
El drac també va reunir a tots els animals del bosc per presentar-los a la seva companya i convidar-los a tots a celebrar-ho
🐉 _ "Farem una gran festa"
_ "Nosaltres prepararem el dinar" van dir les formigues.
_ "I nosaltres tocarem música tota l'estona" van proposar els esquirols.
Aquelles formigues van preparar un dinar boníssím.
De primer, van fer un pastís de formatge amb mores.
De segon, unes truites de patates, amb els ous que les gallines van pondre la nit abans.
I de postres, gelats per a tothom!
Els animals van ballar tota la nit amb la música que tocaven els esquirols.
Tots van estar ben feliços doncs el drac ja no estava sol, ni es menjava cap animal ni cap persona del poble, tenia una bona companya, doncs amb la dragona s'avenien molt i tots dos junts cuinaven menjars d'allò més bons.
I així va ser com en aquell poble i en aquell bosc que l'envoltava, la tranquilitat va arribar. El Drac i la Dragona amb els seus amics dels bosc van plantar uns rosals per guarnir encara més el bosc, i al costat de la seva cova va creixer un de ben gros!
I aquest conte de dracs ja està ben acabat!
Els 23 d'abril la princesa collia roses amb alegria i desprès llegia llibres!
Les Roses, en Jordi les repartirà
Donem les gràcies a la Meri per aquest conte.
Una historia de ben moderna...
Reescriu la teva llegenda!
Us sona una llegenda que comença més o menys així?
Fa temps, el poble
de Montblanc estava atemorit per una gran bèstia que destrossava tot el que
trobava i es menjava les persones i els animals (els cotxes no, perquè eren
massa contaminants).
Per calmar el drac, el poble va decidir donar-li cada dia
una persona a canvi que els deixés viure una mica més tranquils. Com que no hi
havia voluntaris, van decidir fer-ho per sorteig...
Un dia, la sort va fer que li toqués a la princesa.
Tothom es va quedar blanc, la princesa era una gran youtuber, tenia un munt de
fans i, si el drac se la menjava, perdriem una crac.😮
El rei, però, va voler ser just i va decidir que, si li
havia tocat, hi hauria d’anar.
La princesa estava una mica confusa, però de
seguida va reaccionar.
El seu pare ho havia intentat tot amb aquell drac; feia
temps que el drac els molestava i el millor acord al qual havia aconseguit
arribar era el del sorteig.
Ella, però, creia que hi havia d’haver una altra
solució:
No podia ser que el drac els guanyés, i no pensava permetre ni que se
la mengés, ni que el drac els continués fent la vida impossible.
La jove
princesa va sortir del castell per trobar-se amb el maleït drac, mentre el poble
lamentava a les xarxes el seu sacrifici (#PobraPrincesa).
Si descobriu que la història no és ben bé com
sempre us l’han explicat...
Llegiu, llegiu, si voleu saber què va passar
I deiem així: La jove princesa va sortir del
castell per trobar-se amb el maleït drac, mentre el poble lamentava a les xarxes
el seu sacrifici (#PobraPrincesa).
Tan bon punt va veure el drac, va agafar el mòbil i va
començar a gravar:
👸 _ Ei, penya! Sóc aquí, al costat del drac!
_ Drac, drac!
_ Digues unes paraules a la càmera!
🐉 _Es pot saber què fas?
👸 _Un vídeo, que no ho
veus?
🐉Sí, sí que ho veig, però per què?
👸 _Per veure si tens un bon perfil davant
la càmera i així et pots dedicar a la moda en lloc d’anar menjant persones.
🐉 _Escolta, jo em dedico al que em toca, i punt.
👸 _ I t’agrada? Perquè això de menjar
persones deu ser una mica fastigós, no?
🐉 _ Va, que avui no tinc ganes de parlar.
_Cap a la cova, que he de dinar. I què vols dir que poden canviar? Poden
canviar de look?
_No, poden canviar d’ofici.
👸_ Tu, per exemple, podries ser ferrer o pastisser.
🐉 _I per què hauria
de voler canviar?
👸 _ Perquè sé que no t’agrada això de menjar persones.
Doncs, que no has fet ni cara de gana, ni cara de ser un maleït drac.
🐉 _ Tant es nota? La
veritat és que això de menjar persones no m’apassiona, però, és el que toca.
_Jo
sóc un drac i els dracs mengen persones i espanten la gent.
_Què vols que hi
faci? No tinc cap altra possibilitat.
👸 _ Tothom té altres possibilitats, tothom pot lluitar per
aconseguir el que vol.
Mira’m a mi, jo sóc la princesa i cada dia planto cara
al meu pare perquè em deixi seguir el meu camí, i no et pensis que és una cosa
fàcil.
La princesa li va explicar amb detall la seva situació:
Ella era princesa, per tant, d’aquí a un temps li tocaria ser reina, i el seu
pare ja havia començat a obligar-la a anar a cursos de protocol, a vestir-se
amb roba cursi, etc.
Però a ella tot això no li agradava, era una dona d’acció,
amb inquietuds, fan de la tecnologia.
Era una gran youtuber amb un munt de
seguidors, era una crac jugant al Minecraft i passava d’anar amb vestits; ella
anava amb els seus texans, la seva samarreta i les seves bambes.
Cada cop que el
seu pare contractava algú perquè li descobrís les seves contrasenyes de les xarxes
socials, les canviava totes.
Quan intentava fer-se amic d’ella pel Facebook, ella el bloquejava i així aconseguia fer el que a ella li agradava.
Fins i tot li va intentar prohibir ser youtuber, però es va adonar que si ho
feia seria molt impopular
Després de sentir
tot això, el drac va empatitzar amb la princesa.
A ell li passava una cosa
similar:
Estava fart de ser un drac dels de sempre, però a la seva comunitat
tots els dracs es dedicaven a això. Una vegada, un drac va voler ser astronauta
i tots els altres li van girar l’esquena.
Ell no és com els altres dracs, ell
és amant de la natura, molt esportista, li agrada llegir i fer trucs de màgia.
I només per això, ha d’aguantar que els altres el tractin de friqui.
La princesa va intentar animar el drac i li va dir:
👸_ Segur
que tu també pots intentar canviar el teu destí. Jo encara no ho he aconseguit,
però no em rendeixo.
Tu has de fer el mateix.
Mira, el primer que pots fer és
no menjar-me i ens fem una selfie per celebrar-ho.
Quan els dos s’estaven fent la selfie va aparèixer Sant
Jordi.
Anava dalt d’una Harley i portava una espasa làser: estava on fire!
En
arribar i veure el panorama va quedar flipat:
👦Ei,
ei, ei! Què passa aquí? Jo he vingut a salvar la princesa!
Que em voleu fotre
la festa enlaire?
Al principi, el drac i la
princesa van passar d'ell, però Sant Jordi va insistir a saber què passava.
Per
què de cop i volta eren amics?
Els dos li van fer un resum, però Sant Jordi no
va entendre res; ell només estava preocupat per ser l’heroi, havia estudiat
molts anys en escoles de cavallers perquè ara ells decidissin arreglar les
coses parlant.
Ell havia vingut a salvar la princesa, i això havia de
fer.
La princesa li va intentar explicar que de l’única persona que necessitava
ser salvada era del seu pare.
Ell només volia que ella fes el que teòricament
li tocava per la família on havia nascut, ser reina.
Però a ella li
interessaven la informàtica, els videojocs, Internet..., i no haver de fer de
relacions públiques o posar-se corones al cap.
Ella no sabia què volia ser de
gran ni què estudiar, però sabia que no volia ser reina. Igual que el drac, que
necessitava ser salvat d’aquella comunitat que el pressionava perquè continués
fent de drac dolent i no el deixava seguir els seus hobbies ni canviar de
professió.
Els dos volien el mateix, poder triar una professió que els fes
feliços.
Sant Jordi no entenia gaire com els podria salvar amb la
seva espasa làser (ell, això de parlar, no ho dominava gaire; era un home
d’acció).
Però era també un home de món i coneixia moltes persones, i va
recordar que quatre pobles més enllà havia conegut una persona que orientava la
gent a construir el seu futur; potser hi podrien anar.
Quina gran idea que
havia tingut Sant Jordi!
Podien començar per demanar ajuda a aquesta persona i
després decidir el que els agradaria fer. També haurien de parlar amb la seva
família i amb la comunitat per explicar-los la seva decisió.
Això seria el que
farien.
El drac i la princesa no s’ho van pensar més i es van dirigir cap al
bus per anar-hi.
Llavors, Sant Jordi els va dir:
👦 _ Ei, espereu! I jo, què faig ara? Jo sóc un cavaller,
convençut i feliç de ser-ho, i no puc marxar d’aquí sense fer res. Podries
arreglar aquest jardí de roses que el drac ha destrossat.
_ I després, baixar al
poble a explicar que tot està resolt i que demà tindran en exclusiva un nou
vídeo: “Princesa Crac”.
_ Ara mateix! I espereu, aquí teniu una rosa per a
cadascú per desitjar-vos molta sort amb el vostre projecte.
I així van acabar aquest conte...
Van agafar la rosa i van marxar! 👦🌹🐉🌹👸🌹
L’autora del text és la Neus Bosch Mercader,
psicopedagoga i orientadora acadèmica i professional. El disseny gràfic és obra
de la Patrícia Merino Cobaleda, dissenyadora
Moltes han estat les històries inventades de la llegenda de Sant Jordi i més que hi seran, doncs aquest 2020 de segur que es faran moltes més, no oblideu de fer la vostra que de ben segur serà d'allò ben original, recorda ni millor ni pitjor, serà diferent, com de diferents sóm tots i totes, diferents i únics, això és el millor!
Aqui teniu un enllaç on trobareu moltes coses per veure avui:
I aquí...
Que tingueu un feliç dia de Sant Jordi!
Sigueu Feliços i cuideu-vos!
