Vida al Jardí
Quan tenim plantes, ja siguin d’hort, ja siguin flors als testos, jardineres o jardins, tenim vida, cadascú a la nostra manera al nostre espai natural, tenim vida ja no tan sols la nostra evidentment i la de les nostres plantes, sinó també les de moltes menudes bestioles en forma d’insecte que formen part de l’ecosistema de les plantes.
Així hem de saber que sempre els podrem trobar, i que encara que ens
fan por o angunia, és molt important conèixer-les, doncs són d’una gran
aportació per la bona evolució de moltes de les nostres plantes.
Per començar ens cal treure
del cap que les bestioles són una amenaça per les nostres plantes, per molt
estranyes que siguin la gran majoria són molt beneficioses i algunes fins i tot
imprescindibles.
Les Abelles
El seu cicle biològic passa per 4 etapes: ou,
eruga, crisàlide i adult.
Les
etapes tenen una durada variable en funció de l’espècie, les condicions
climàtiques del moment i la disponibilitat d’aliment.
Quants ous posa una papallona? Primer hem de saber que hi ha de diürnes i de
nocturnes. La majoria de papallones diürnes, acostumen a posar un centenar
d’ous. En canvi les papallones nocturnes en poden posar entra 1.000 i
2.000.
Com són els seus ous? Poden tenir formes diferents segons l’espècie, esfèrics, cilíndrics, estrellats, de molts colors i mida pot variar de 0,2 i 4 mm.
Quant temps triga un ou? En alguns casos triga només unes hores, en altres alguns
dies, en altres mig any ja que és la forma de passar l’hivern.
El cuc de seda
El desenvolupament del cuc de seda consta de
quatre fases: Ou, eruga (larva), crisàlide i imago (adult).
L’eruga, no
para de menjar
L’eruga representa la fase de nutrició i
creixement, al llarg de la seva vida, aquesta
fase pot durar entre uns quants dies o uns quants anys. Algunes erugues,
s’alimenten només d’una o poques plantes, d’altres són polífagues, i
s’alimenten d’una gran varietat d'espècies vegetals.
El seu
primer aliment és la closca de l’ou, molt rica i nutritiva. És necessari
que l’eruga es mengi la closca per poder sortir de l’ou, fan només un forat
per on surten.
Després el seu únic i exclusiu aliment seran les fulles tendres de morera.
Realitzen quatre mudes, passant per cinc etapes diferents. La larva es
queda quieta i estirada cap amunt, i un cop regenerats els seus òrgans interns,
surt de la seva pell, tot deixant-la enrere, similar a les serps.
La màscara que conformava el cap i les mandíbules, cau, deixant pas a la formació de les noves. Al final d’aquesta fase els cucs de seda són d’un color blanquinós, alguns amb ratlles grises.
Durant aquesta fase el cuc de seda fabricar el capoll de seda, on passarà a la tercera fase de la seva vida.
La primera seda és de color blanc.
Amb ella, el
cuc de seda fabrica els primers suports i la part exterior que envoltarà el
capoll com un núvol.
Després apareix la seda de color, que pot ser taronja, groga o també blanca.
Per produir el fil de seda, el metabolisme de la larva transforma el midó de les fulles de morera que ha consumit.
El capoll, li servirà d’embolcall protector per convertir-se en crisàlide, uns quatre dies.
L’eruga expulsa a l’exterior, per un orifici i de manera continuada, un líquid que és la seda, que es solidificarà en forma de fibra al contacte amb l’aire. Aquesta fibra pot arribar a tenir fins a 900 metres de llargària.
Uns dies més tard fa una nova muda. Aquí no canvia els seus
òrgans i mandíbules, sinó que es converteix en una mena de mòmia, la crisàlide.
On
abans hi havia les potes de cuc ara hi ha unes pigues.
Els
cucs de seda resten adormits durant aquesta fase, mentre que a poc a poc es van
definint els ulls, les antenes, les noves potes i el que més endavant seran les
ales.
El procés de transformació de la crisàlide en papallona està regulat per hormones i pot durar d’uns quants dies a alguns anys.
La majoria duren unes setmanes, però altres passen l’hivern en aquest estat.
Sovint necessita trencar una mica la seda, un fil molt resistent.
Així per estirar les ales, les papallones han de fer molta
pressió durant una bona estona. Per això al principi no poden volar.
És en aquest moment els mascles i les femelles s’aparellen.
Un cop acabat l’aparellament ja poden volar i les femelles es dediquen a pondre
els ous.
Si els tenim a casa
Si col·loquem els cucs dins d’una caixa de cartró amb tapa, què li haurem de fer forats per
que puguin respirar...
Cal tenir en compte:
Que els
ous s’han de conservar en un lloc sec i fresc (lluny de formigues) fins a la
primavera. Amb compte amb la calefacció, el calor farà que els cucs creguin que
ja ha arribat la primavera i neixin abans que els arbres tinguin fulles.
No els
pot faltar mai el menjar, fulles de morera. Si les fulles han estat guardades
uns dies a la nevera, és important treure-les un parell d’hores abans i
submergir-les en aigua per tal que recuperin la humitat que han perdut.
Cal
tenir cura amb les fulles, no poden provenir d’un arbre que hagi estat fumigat
Quan es queden quiets amb el cap aixecat i no
es mouen, estan en fase de muda. Sol durar entre 24 i 30 hores, i no se’ls ha
de tocar.
La papallona
Quan la metamorfosi està finalitzada, la papallona trenca i surt, ha d’estar unes hores exposada al sol perquè se li assequin les ales i pugui començar a volar.
Qui surt primer?
Els Mascles i les femelles no
acostumen a emergir al mateix temps.
En
algunes espècies surt primer el mascle. els mascles es dispersen per buscar
femelles. En altres surt primer la femella, així quan emergeixen els mascles,
les femelles ja estan madures sexualment.
Quan viu una papallona?
Els mascles solen morir poc temps després de la còpula
i les femelles poc temps després de la posta.
Què menja les papallones?
Algunes papallones no s’alimenten, viuen de les
reserves que han acumulat les erugues.
La majoria s’alimenten del nèctar de les flors que xuclen a través de l’espiritrompa.
També absorbeixen aigua i sals minerals del terra.
Les papallones detecten les flors amb el sentit de la vista ajudades pel seu olfacte. Així són pol·linitzadores, sense la pol·linització les plantes no podrien reproduir-se, això provocaria una extinció de moltes espècies animals.
D’aquesta manera els insectes pol·linitzadors com les abelles, papallones... estan nomenats com a éssers vius vitals pel món.
Les Formigues
Sovint estant per tot arreu, però si les veieu que van en fila cap a una planta, podreu observar com als brots més tendres o als capolls de les flors hi ha pugons, així les petites formiguetes molt laborioses es dirigeixen ca fer net d’aquest insecte que farà malbé les nostres plantes.
Clar que sovint fan intercanvi, elles s’alimenten i
ells es desenganxen de les flors i fulles, aquí ja ens cal que vingui la
marieta que s’alimenten dels pugons.
Així una marieta adulta pot en cruspir-se un centenar
de pugons en un sol dia.
Les marietes solen hivernar entre els troncs del cardó
i del julivert.
D’aquesta manera tots tenen una tasca necessària pel cicle de la vida, i com a petits infants encuriosits experimentar i conèixer aquestes bestioles serà molt divertit, així als nostres jardins podem buscar de diferents.
Si agafem una lupa i l’apropem a les plantes i al sòl de ben segur que hi trobarem...
Tots fan un servei a l’ecosistema, cal aprendre a
observar-los i identificar-los.
La propera setmana serà Sant Jordi, farem un recull dels millors contes envers els insectes que ens envolten, així ens aproparem més a conèixer-los i a preservar el món natural que ens envolta, part essencial del nostre benestar.
Cuideu-vos molt
Fins aviat
