Caricatura de la Lina( Feta per la Diana)
Fa què escric aquest bloc, des de el 2015, vull presentar-me
de nou i compartir una mica de la meva vida amb tots vosaltres
Tècnic en Educació Infàntil
La meva experiència
A l'escola bressol La Trepa, al barri de Sants a Barcelona, on vaig crèixer.
Durant 8 anys, cicles rotatius de P1 i P2, amb la Marta i la MªCarmen(ens il·lumina des de el cel) on vaig tenir el plaer d'atendre als infants i a les seves famílies amb la millor companyia del món, així vaig aprendre a aprendre, com dic jo.
De companyes com la Vanesa, tota ella especial, l'Amor, com el seu nom indica, tot una amor. L'Anna que venía a donar Anglès a la classe de P2, i ens acompanyava sempre a totes les sortides, al zoo, teatre, fi de curs...
Quins bons records!
A la Lar d'infants " El Barrufet " al Municipi de Salt(Girona)
Em van acollir com si sempre haguès estat amb elles...
Les Dolors, mares, germanes i sempre amigues, ara ja gaudeixen de la merescuda jubilació.
La Sílvia, (fa anys que ella porta la llar) amb l'Ester, l'Elena, l'Aïna, la Pili de cuinera i altres noies. Sense oblidar la Mari, gràcies a ella tot ha estat ben lluent sempre!
De fet sempre ens veiem pel Nadal i algún altre cop durant l'any, amb les exbarrufetes...La Marisa, l'Anna i la Fàtima. La Celsa, Tania, Carol...
Sí no totes, quasi totes!
Vaig iniciar-me de joveneta amb la meva germana Lourdes, doncs li porto 12 anys, més tard de cangur...
Els primers infants...Eulàlia i Irene, germanes bessones i el seu germà Josep Mª. Molt divertits
L'Oriol, jornades plenes de bons moments, en Joan Marc i en Pau, bessons, de la seva mare Glòria, vaig aprendre molt.😊
Anys més tard, amb la meva filla, la Núria, aquí vaig aprendre com s'estima de veritat i quan important sóm pels nostres infants, per tots ells.
El fet de ser mare t'ensenya que cada dia has d'aprendre i quan important és què sigui així.
En els darrers anys també he treballat a llars particulars...
" La Lluna "terratrèmol, més llesta que cap altre, però venia del Brasil i necessitava reforç, d'aquell reforç què dona l'estima, la paciència, el temps per adaptar-se, a l'escola li volien fer repetir p5, però no va caldrà, ella va agafar un bon ritme de saber estar, d'aprendre a aprendre alhora que aprenien d'ella.
Els anys amb en Genís i la Diana, que no tinc paraules per ells, per mi són els millors infants del món, vaig aprendre molt amb ells.
Sense oblidar tots i cadascú dels infants que han passat per les escoles, tots t'ensenyen alguna cosa, tots són únics.
Des de el 2020...
_ La Lucia què ja en té 3 anys, que aquest estiu passat a tingut una germàneta, la Candela, una família molt especial.
_ Amb la Júlia de 5 anys, ens avenim molt, es com si sempre haguès estat amb ella.
Gràcies a tots i totes per ser com sou!
Tota la meva vida ha estat vinculada al món dels infants.
Els infants i els seus somriures, la seva evolució.
M'agrada molt observar-los! Com evolucionen...
Com vaig saber què volia està sempre entre infants...
Quan mirem a un infant ell sempre ens somriu...🙂
Però quan ets tu, que de cop t'atures, i et sents observada per un petit infant que et somriu, saps que vols està envoltada d'ells tota la vida...😀
Voluntariat a Casal dels Infants
He dedicat la meva vida a la infància d'una manera o un 'altre, dins meu surt un sentiment de tendresa i al mateix temps de fortalesa pel benestar dels infants, de tots i cadascú d'ells.
Per mi hi ha com un fil conductor que m’uneix a ells d’una manera inexplicable, segur que molts m’enteneu, segur que sou molts els que us sentiu així.
"Tot per un somriure" El de tots ells, els infants!
Què és l'Associació "Casal dels Infants"?
És una entitat sense ànim de lucre, que donar suport social a Infants i Famílies.
Reforç i suport al procés escolar. Cohesió social, promovent relacions i
apostant per la convivència, les relacions veïnals. Integració social a joves.
Acompanyant i donant suport, entre altres...
Podeu trobar tota la informació https://www.casaldelsinfants.org/
Entitat activa des de l'any 1983, van iniciar al barri del Raval de Barcelona, jo sóc de Barcelona i curiosament, el meu marit, és del barri del Raval, tots dos a l’any 1983 van col·laborar amb afers socials del barri del Raval, per acompanyar a infants els caps de setmana de sortides, colònies...etc.
Estic parlant que jo tenia 18 anys.
Quan vaig llegir els inicis de Casal dels Infants, no vaig dubtar més, vaig veure com una mena de connexió, m'unia a formar part, tot i que molts anys després i ara a Salt.
Entre moltes frases que l’entitat té per definir-se em va conquista aquesta :
“ Allà on s’acumulin factors de risc, és on ens hem d’esforçar molt més, per a garantir tots els drets i les oportunitats als infants i joves, des de les seves famílies, els seus veïns, construint així societats cohesionades”
No hem d'oblidar que les famílies s'han d'ajudar, pel benestar dels infants!
Sempre units i feliços
La meva experiència amb Casal dels Infants
Des de la meva experiència inicial
Són un equip amb una estreta col·laboració entre ells,
Amb la Sonia la meva trobada virtual va ser molt càlida,
La meva experiència amb Casal dels Infants
Des de la meva experiència inicial
Són un equip amb una estreta col·laboració entre ells,
causant així uns efectes positius,
de vinculació, aportant cadascú els seus valors
i acceptant els valors dels altres.
Creat des de el respecte, donant com a resultat una harmonia social,
Creat des de el respecte, donant com a resultat una harmonia social,
on tot és digne d’admiració i alhora de superació.
Així és com jo els he vist, he rebut un acolliment formidable,
Així és com jo els he vist, he rebut un acolliment formidable,
m’he sentit com una més des de el primer instant,
i s’ha de dir que en aquest moment que vivint, la situació d’acolliment,
no és fàcil, les mesures de distanciament, no ajuden, però així ha estat.
Totes les persones que han tingut relació amb mi, des de Casal dels Infants
Totes les persones que han tingut relació amb mi, des de Casal dels Infants
han estat impressionants, amb calidesa, afectivitat, interès i harmonia.
El meu primer contacte va ser telemàtic,
El meu primer contacte va ser telemàtic,
en un moment on la informació sobre la COVID-19,
protocols i de més, era força complicada d’assolir.
Amb la Sonia la meva trobada virtual va ser molt càlida,
ens va unir el fet de fer-nos costat en un moment d’adversitats
per a tots i el voler cobrir les necessitats socials de tots els infants,
joves i famílies després del confinament social.
Sigueu feliços
Entre les mares han compartit cicles de vida:
_ Infants que al setembre iniciaran l’escola,
preescolar.
_ Naixements en moments de pandèmia.
Moment del part, la lactància.
Amb les diferents famílies,
en tot moment hem creat estímuls
per establir relacions sanes,
de respecta, unió i col·laboració.
Els hem donat eines d’estimulació,
per gaudir amb els seus fills a casa,
pautes d’alimentació.
Han compartit entre elles,
maneres de cuinar,
la introducció dels aliments,
quan els seus nadons deixin la lactància.
Tot pensant en el bon creixement dels infants.
Igual de diferents
Sí, entre tots hauríem de poder crear una
societat igualitària,
moltes famílies estan en risc,
cal viure en comunitat i per la comunitat.
Tots tenim diferents habilitats, coneixements,
maneres de veure la vida, experiències,
compartir és enriquir, escollim
compartir sempre.
Col·laborar amb el teu entorn,
amb els altres ens fa sentir millor,
i com educadora Infantil,
hauria de ser una base d’ensenyament
des de la infància.
Vull fer una crida solidaria
a ajudar als altres,
per una societat de cohesió,
d’igualtat d’oportunitats,
on cadascú de nosaltres té el seu lloc.
Amb empatia!
Ens cal a tots saber posar-nos al joc dels altres.
Segueixo el meu camí intentant cada dia
aprendre una mica més,
envers aquests articles,
compartim amb vosaltres.
Gràcies
