Quan inicià el concepte d'educació en el Infant? Els infants de 0 a 3 anys
Durant la seva primera infància tenen un gran potencial d'aprenentatge, com a educadors infantils, sentim la responsabilitat d’aprofitar al màxim aquest potencial i la curiositat dels nostres infants envers tot allò que els envolta, és aquí quan amb les seves primeres vivències, acepten i aprenen del seu entorn i dels que l'envolten, les seves capacitats marquen el seu ritme i la seva interacció amb altres.
Siguin quines siguin les capacitats dels altres.
Siguin quines siguin les capacitats dels altres.
Els infants aprenen a reconèixer el seu nom, coneixen els que els envolta, accepten a cadascuna de les persones infants i adults d'una manera natural, sense cap diferenciació, les diferències les marquen nosaltres. Nosaltres parlen de diferències quan els hi ensenyen a diferenciar colors i mides, quan entenen petits conceptes matemàtics, assoleixen diferents habilitats de coordinació viso-manual...
La realitat és que igual que els hi ensenyem a diferenciar els colors, igual que ells hi veuen que alguns infants són rossos, morès, pel rojos, uns portem ulleres, altres cabell curt, altres som més clars i d'altres més foscos,
Tots tenim capacitats diferents i formes diferents de ser.
Això no cal ensenyar-ho, vivint amb aquest fet i així els hem de poder educar.
La inclusió ja està inclosa al concepte d’educació.
Doncs la llei d’educació 10/2009 estableix que, s’ha de posar tots els mitjans possibles per fer que tots els alumnes estiguin inclosos en els sistema escolar. A tot el document es parla de l’escola inclusiva com un sistema filosòfic on el centre de l’educació són els nens i que cal fer el possible per incloure’ls segons les seves necessitats. També tenim el decret 150/2017 per l’educació inclusiva.
No obstant, per ser realistes, el sistema educatiu català no és el de l’escola inclusiva, sinó que fomenta la inclusió escolar.
Quina diferència hi ha?
La diferència principal és qui s’adapta a qui.
La inclusió escolar (o integració) implica que l’alumne s’adapta a l’escola; és ell el que entra a un sistema que no li és propi i que “li fem” un lloc per poder estar.
La inclusió escolar es realitza amb aules de suport i hores en que els mestres realitzen una tasca de reforç amb els alumnes.
Els alumnes realitzen part important de la feina escolar supervisats pel mestre d’educació especial que valora la seva feina dins de les seves característiques.
Això és molt beneficiós pel nen ja que podem realitzar una tasca de suport personalitzat i donar-li el temps i l’entorn per fomentar les seves potencialitats.
No obstant això, no és ESCOLA INCLUSIVA.
En el cas de l’escola inclusiva
Els nens estan integrats a les aules segons la seva edat cronològica, amb altres alumnes de la seva mateixa edat que representa tindran interessos més o menys semblants.
Cada una de les classes s’ha d’entendre com una microsocietat on es troben representats tot tipus de persones i sensibilitats i , en aquest entorn, s’ha de desenvolupar la tasca educativa. Podem considerar que no existeixen nens amb necessitat especials ja que tots són tractats de manera personalitzada.
Però per poder fer això es necessiten uns recursos que des de les institucions no es suministran.
Parlar d’educació inclusiva és parlar de l’essència natural de la vida.
Doncs la llei d’educació 10/2009 estableix que, s’ha de posar tots els mitjans possibles per fer que tots els alumnes estiguin inclosos en els sistema escolar. A tot el document es parla de l’escola inclusiva com un sistema filosòfic on el centre de l’educació són els nens i que cal fer el possible per incloure’ls segons les seves necessitats. També tenim el decret 150/2017 per l’educació inclusiva.
No obstant, per ser realistes, el sistema educatiu català no és el de l’escola inclusiva, sinó que fomenta la inclusió escolar.
![](data:image/svg+xml;charset=utf-8,<svg height="232px" width="383px" xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" version="1.1"/>)
La diferència principal és qui s’adapta a qui.
La inclusió escolar (o integració) implica que l’alumne s’adapta a l’escola; és ell el que entra a un sistema que no li és propi i que “li fem” un lloc per poder estar.
La inclusió escolar es realitza amb aules de suport i hores en que els mestres realitzen una tasca de reforç amb els alumnes.
Els alumnes realitzen part important de la feina escolar supervisats pel mestre d’educació especial que valora la seva feina dins de les seves característiques.
Això és molt beneficiós pel nen ja que podem realitzar una tasca de suport personalitzat i donar-li el temps i l’entorn per fomentar les seves potencialitats.
No obstant això, no és ESCOLA INCLUSIVA.
Els nens estan integrats a les aules segons la seva edat cronològica, amb altres alumnes de la seva mateixa edat que representa tindran interessos més o menys semblants.
Cada una de les classes s’ha d’entendre com una microsocietat on es troben representats tot tipus de persones i sensibilitats i , en aquest entorn, s’ha de desenvolupar la tasca educativa. Podem considerar que no existeixen nens amb necessitat especials ja que tots són tractats de manera personalitzada.
Però per poder fer això es necessiten uns recursos que des de les institucions no es suministran.
Parlar d’educació inclusiva és parlar de l’essència natural de la vida.
L’accés a l’educació s’ha defensat com un instrument valuós per corregir les desigualtats, respectant la diversitat, que és sempre sinònim d’enriquiment.
L’educació inclusiva té com a horitzó la igualtat d’oportunitats partint de la igualtat d’accés i possibilitats educatives.
La realitat a les escoles és un altre, sens dubte l’educació inclusiva és un projecte ambiciós, però com es tracta d’un dels majors reptes educatius que tenim per davant no podem renunciar a afrontarlo de manera intel·ligent i efectiva, tenint en compte que queda molt treball per fer en tots els sectors de la societat.
La inclusió, entre altres coses, ha de poder:
- Eliminar barreres a l’aprenentatge
- Promoure la participació de tots
- Desenvolupar capacitats específiques
- Treballar de forma cooperativa entre tots
- Centrarse en la persona
Sensibilització i conscienciació sobre les diferents capacitats dels nostres infants:
Una bona opció és la d’utilitzar diferents contes com a suport.
Treballar la diversitat des de casa amb les famílies facilita l'aprenentatge envers la diversitat, doncs com ja hem comentat, tots tenim capacitats diferents i entre tots hem de poder unir-les i treballar plegats, sent igual de diferents.
Contes
L’aneguet lleig de Hans Christian Andersen. Heus aquí un clàssic...
Ens relata una història que tracta de la diversitat i que, Andersen va escriure com a reflex d’allò que ell mateix havia viscut. Una metàfora sobre les persones diverses i les diferents etapes de creixement que viuen els infants.
Un altre clàssic, "El Patufet" que ens transmet com hem de donar eines per poder afrontar reptes i assolir valors a la vida...
Mitjançant els contes els hi podem ensenyar diferents rols de vides als nostres infants, però hem d'entendre que molts dels contes de tota la vida, marquen diferències que deixen molt que desitjar dins d'un aprenentatge inclusiu, partint d'una base definida dels protagonistes d'aquests contes, tot va evolucionan i ja tenim un ventall més ampli de contes que introdueixen valors on tots poden ser protagonistes i parts importants de la història, com és així la realitat que ens envolta, la veritat és que tots som veritables protagonistes de la nostra història de vida, parlem d'inclusió amb els contes la l'Ona...
La inclusió
Els contes de l'Ona són molt útils per treballar amb els infants valors com el respecte, l’esforç, la solidaritat, l’autosuperacio, la confiança, la valentia, la por, l’amistat, l’empatia...A partir de la visualització del conte (o vídeo explicatiu del conte), podeu mantenir conversas en les videotrucades molt interessants amb els infants
EL PROJECTE
Neix de l’Anna Garcia i Galceran i l’any 2006 un ictus li va canviar la vida d’un dia per l’altre. Amb el temps, l'Anna va veure que els nens i nenes la miraven pel carrer i va tenir una gran idea, crear l’Ona.
La seva germana Cristina està al seu voltant per portar a terme conjuntament aquesta solidaria fita.
L’Ona és una nena alegre que va en cadira de rodes i porta un pegat a l’ull, com l'Anna. És la protagonista de contes infantils en què ens explica les seves aventures.
L’Ona creu en la inclusió. Amb aquest projecte va voler donar visibilitat a les persones amb diversitat funcional. Mitjançant els contes, que nens i nenes tinguin la possibilitat de conèixer aquesta altra realitat amb les històries quotidianes de l’Ona.
L'Anna, per altra banda, va voler que els infants que van en cadira de rodes pugin adonar-se que ells també poden ser els protagonistes dels contes infantils.
Contes i Sinopsis
L’Ona i el seu aniversari és el primer conte, on la podem conèixer, la seva família i els seus amics en la seva festa d’aniversari.
L’Ona i la pedra màgica és el segon conte. La protagonista se’n va a la muntanya amb una cadira de rodes especial i s’emporta una pedra pintada que resultarà ser màgica…
L’Ona i la platja és el tercer títol del projecte i ve precedit. Ja és estiu i l’Ona va a la platja per primer cop aquesta temporada amb la família. Juga amb la sorra, neda, mira peixets, busca petxines i descobreix una nova manera d’entrar a l’aigua.
Tots junts aprenen que el fons marí guarda moltes sorpreses!
L’Ona creu en la inclusió. Amb aquest projecte va voler donar visibilitat a les persones amb diversitat funcional. Mitjançant els contes, que nens i nenes tinguin la possibilitat de conèixer aquesta altra realitat amb les històries quotidianes de l’Ona.
L'Anna, per altra banda, va voler que els infants que van en cadira de rodes pugin adonar-se que ells també poden ser els protagonistes dels contes infantils.
Contes i Sinopsis
L’Ona i el seu aniversari és el primer conte, on la podem conèixer, la seva família i els seus amics en la seva festa d’aniversari.
L’Ona i la pedra màgica és el segon conte. La protagonista se’n va a la muntanya amb una cadira de rodes especial i s’emporta una pedra pintada que resultarà ser màgica…
L’Ona i la platja és el tercer títol del projecte i ve precedit. Ja és estiu i l’Ona va a la platja per primer cop aquesta temporada amb la família. Juga amb la sorra, neda, mira peixets, busca petxines i descobreix una nova manera d’entrar a l’aigua.
Tots junts aprenen que el fons marí guarda moltes sorpreses!
Hola! Soc l’Anna Garcia i Galceran, la creadora de l’Ona. Soc de Barcelona i tinc 41 anys. Em vaig llicenciar en Filologia Catalana a la UAB l’any 2003 i al 2004 vaig marxar a Sardegna a treballar de segona professora de català, a la Universitat de Cagliari (Itàlia). Al 2006 vaig patir una hemorràgia cerebral i actualment tinc mobilitat reduïda, vaig en cadira de rodes i porto un pegat a l’ull.
L’any 2013 vaig decidir que volia crear el personatge de l’Ona i fer contes infantils. El desembre de 2014 vaig presentar el primer conte de l’Ona, L’Ona i el seu aniversari, i a l’abril de 2016 el segon, L’Ona i la pedra màgica.
Actualment estic immersa en el projecte de Els contes de l’Ona
Hola! Soc en Joan Turu, l’il·lustrador dels contes de l’Ona. Vaig néixer a Sant Just Desvern fa trenta-sis anys. Soc graduat com a mestre d’educació infantil però fa cinc anys que treballo d’il·lustrador.
Després de més de vint títols publicats i més de cent murals pintats arreu del territori, cada dia prenc més consciència de la importància que personatges com l’Ona formin part de les nostres vides. Si les persones som diverses, per què no ho haurien de s'els protagonistes dels contes?
Érase otra vez un bosque. D’Elisa Gehin. Es tracta d’un conte per a primers lectors on els protagonistes són els ocells que viuen als arbres. El conte en parla de la diversitat i dels conflictes que es produeixen en la convivència.
Les cançons també ens ensenyem i ens apropem a ser més solidaris...
