Dificultats Infants amb discapacitats

 

Infants amb discapacitats

Tots els infants han de gaudir plenament de tots els drets humans i de les llibertats fonamentals en igualtat de condicions, però a la pràctica, els infants amb discapacitat s'exposen a més dificultats.

Les quals tendeixen a créixer en funció del grau de discapacitat de cada infant, per exemple si tenen mobilitat reduïda.

A més, el nivell socioeconòmic familiar també agreujarà el nivell de dificultat i, per últim, el nivell de serveis existent al seu entorn geogràfic també afectarà.

No obstant, la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat manifesta:

Que els infants amb discapacitat han de poder exercir els seus drets, igual que la resta dels infants sense discapacitat.

Aquests drets fan referència:

Al dret a l’educació, a la inclusió social, al descans i al lleure, al joc i a les activitats recreatives pròpies de la seva edat o la protecció davant la violència, l’abús o l’abandonament, entre d’altres.

Dret a l’educació

 A l’educació, la Llei Orgànica 2/2006, estableix que els centres educatius existents que no recullin les condicions d’accessibilitat exigides en aquesta matèria, han d’adequar-se amb l’objectiu que els centres educatius siguin accessibles per tots els infants sense excepció, inclòs amb discapacitat.

 En matèria educativa, a més de facilitar l’accés i la mobilitat a les escoles, s’ha d’avançar més en l’adaptació dels recursos materials i didàctics pels infants amb discapacitat.

_ És vital la formació del professorat ordinari i d’educació especial en el desenvolupament i la coordinació del currículum al llarg del període educatiu tant a primària com a l’educació secundària.

 _ Sense oblidar la disposició de recursos tècnics i humans suficients és la base per a garantir la igualtat d’oportunitats de la infància amb discapacitat a través de l’educació inclusiva.

 _ Només l’accés en edats primerenques al sistema educatiu inclusiu, juntament amb el suport adequat a les circumstàncies individuals de cada alumne, permet que els infants amb discapacitat puguin desenvolupar tot el seu potencial i preparar-se per la maduresa.

 

Dret al lleure

 A l’àmbit del lleure, els infants necessiten espais de joc, parcs infantils al municipi, a on puguin compartir el seu temps independentment de les seves capacitats i que aprenguin a viure en igualtat, sense que les diferències siguin un obstacle.

Des d’aquesta perspectiva, el Defensor del Poble, a l’estudi de 2015 “Seguretat i Accessibilitat de les Àrees de Joc infantil”, es detectava un dèficit generalitzat d’accessibilitat als parcs infantils, totes les administracions involucrades, han d’adoptar mesures per garantir l’accessibilitat a les zones d’esbarjo infantils.

Dret a la lliure mobilitat

 Cal  millorar la qualitat de vida dels menors amb discapacitat:

 Accessibilitat als serveis de la via pública, és indispensable l’eliminació de barreres de tot tipus (físiques, comunicatives, cognitives i socials) per garantir el dret a la mobilitat de totes les persones.

Entre aquests serveis, una peça fonamental és el transport públic. 

Els trens de rodalies i els autobusos urbans són els transports públics més utilitzats per menors i adults.

En el cas dels trens de rodalies, una de les principals barreres pels infants amb discapacitat que es desplacen amb cadira de rodes és la diferència d’alçada i distancia entre l’andana i el pis dels trens.

 Pel que fa al transport en carretera, segons un estudi de la Fundació ONCE, el transport interurbà de passatgers per carretera és el sector que menys ha evolucionat en relació amb l’aplicació de l’accessibilitat universal.

 _ Els menors amb discapacitat o els seus acompanyants tenen problemes per pujar, validar el títol o el bitllet del viatge, desplaçar-se i baixar de l’autobús.

 _ En referència a les dificultats sensorials, la comunicació és fonamental al transport, a on sovint la senyalització o la informació és minsa.

Cal aconseguir complir aquests principals Drets per que  la seva Inclusió Social es compleixi  i per garantir el dret a una vida plena.

 Són necessitats que en temps “bàsiques” no arriben a complir-se

L’impacte de la crisi de la COVID-19 envers les vivències de persones amb discapacitat i malalties, demostra que a limitat més la seva qualitat de vida.

L’Observatori de la Discapacitat i COCEMFE

S’han proposat detectar i analitzar:

·         Canvis en les necessitats de la població objecte d’estudi durant l’estat d’alarma.

·         Percepcions i conductes durant el procés de desconfinament (més llarg i restrictiu per a les persones vulnerables i amb un major risc de contagi).

·         L’evolució de les necessitats i els hàbits de les persones amb discapacitat i amb malalties cròniques, en el context de l’anomenada “nova normalitat”.

Tot plegat ha de servir per orientar l’acció tant de l’Administració com de les entitats socials que donen servei a aquests col·lectius.

Del qual s’han tret aquestes conclusions

_ Un 20,7% de les persones amb discapacitat, presenta símptomes de depressió, vers el 4,2% de la població sense discapacitat.

 _ Un 53,7% de les persones amb discapacitat, afirma necessitar ajuda d’altres persones per realitzar activitats quotidianes.

En el cas de les persones sense discapacitat, això es manifesta únicament en el 2% dels casos.

En termes de tota la població, gairebé una de cada deu persones té una manca d’autonomia personal, ja que necessita l’ajuda d’altres persones per realitzar activitats quotidianes

 _ Un 8,6% de la població amb discapacitat, assegura tindre un suport social feble, vers el 4,9% de la població sense discapacitat.

 

Cal més Informació, orientació i assessorament, en temes com:

_ Reconeixement de disminució i valoració per l'accés al món laboral

_ Pensió No Contributiva per invalidesa. 

_  Programa de la Generalitat de Catalunya d'ajuts a l'allotjament. 

_ Recursos d’oci i lleure per a persones amb discapacitat.  

_ Targetes d'Aparcament per a vehicles que traslladen a persones amb discapacitat i mobilitat reduïda. 

  _ Servei de Transport Adaptat BONO TAXI

_ Programa de suport a la integració d’infants de 0-3 anys amb discapacitat a llars infantils.

Beques de  llars d'infants i colònies escolars.

Esplai inclusiu per a infants i joves amb discapacitat.

_ Ajuts individualitzats de casals d'estiu .

_ Programa d'ajuts d'urgència per a cobrir necessitats bàsiques.

_ Programa de Suport a les Famílies "Respir" 

_  Recursos vinculats a la dependència. 

_ Servei d’Atenció a Domicili. 

_ Suport individual i familiar. 

_ Derivació i acompanyament a recursos especialitzats

El sistema encara deixa molt que desitjar 

Podeu accedir a més informació d’ajudes i orientacions a la web...

https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/

Infants amb Necessitats Especials

 

Infants amb necessitats educatives especials

En aquests darrers mesos les famílies amb infants que pateixen trastorns de desenvolupament, han tingut diferents experiències ven dispars:

_ Les famílies que han pogut està amb els seus fills ajudant-lo a evolucionar tan emocionalment com a efectes cognitius. 

Infants que han pogut evolucionar sense clixés comparatius. Això ha comportat que les famílies dediquéssim molta atenció i molts recursos.(Informació, temps, diners) Aquests que moltes famílies no tenen o han perdut durant la pandèmia.

Aquests són els privilegiats

_ Molts Infants no han tingut durant aquest confinament la mateixa sort. Han estat mesos sense teràpies, sense rebre atenció educativa, sense socialitzar, sense treballar la seva autonomia personal.

_ Famílies que han estat desbordades, en situacions econòmiques precàries, sense cap mena de conciliació.

La gran excusa és que la COVID, ha generat sorpresa i desbordament.

 

La gran realitat és que la COVID ha posat en manifest les carències que ja hi havia. 

Aquestes carències a nivell especialment sanitari, sector essencial i bàsic per sobreviure en una societat com la nostra.

Tirant de vocació i sacrifici dels professionals!

Carències en el sistema de protecció de les famílies en situació de necessitats, amb pocs recursos, i els que els oferien eren escassos.

 

Com sempre els més vulnerables són els que més perjudicats

 

 Així ha estat i així continua, les famílies d'infants amb discapacitats abans ja els oferien recursos escassos en teràpies, i ara no tindran aquest recurs.

 

Sorprenentment aquest sector ha estat present en els debats i els infants amb necessitats especials preocupen força al govern, o això ens han donat a entendre en les diferents compareixences, on ens recorden que l’educació presencial és insubstituïble, asseguren ells.

L'educació presencial per infants amb necessitats especials és un dret!

_  Han desenvolupat un protocol amb mesures “ de caràcter obligat” de les mascaretes, la presa de temperatura i els gels, en entrades a centres, en les aules.

 _ A part de la suposada reducció de ràtio, en lloc de tenir 25 infants per aula un sol educador, què sense ser temps de pandèmia és impossible arribar a donar l’atenció adequada i educativa individualitzada.

Desdoblament d’aules amb la pandèmia, què implica, un augment dels educadors adequat a les necessitats, o sigui cada aula necessitarà un altre educador, en principi es matemàtica. 

Doncs haurà de ser així, caldrà realitzar amb cada “grup bombolla” les assignatures adients amb un sol educador, totes les matèries, sense ser les que estan especialitzats, requerirà plantejar uns horaris força estrictes, i una capacitat molt amplia per part de l’educador i evidentment assolir la part de tutoría. 

És el que comporta el desdoblament d’aules, justificat i necessari per poder controlar millor els contagis.  Hauria de ser de la millor manera! 

Necessitats Especials

Els educadors dels infants amb necessitats especials, “també són especialitzats” per això donen recolzament als infants amb dificultats. 

Aquests també poden assumir l’exercici de tutories, si el centre ho requereix, això vol dir que cada centre pot decidir si treure o no de la seva funció especialitzada, que és el recolzament necessari a l’infant amb necessitats especials. És Increïble...

                           

El recolzament per els infants amb necessitats especials és bàsic perquè puguin desenvolupar qualsevol activitat, assolir conceptes...

 Deixar a un infant amb discapacitat sense l’ajuda necessària durant un curs acadèmic, condicionarà la seva vida, doncs aquest l'infant no aprendrà a desenvolupar-se durant aquest període, remarcan així les seves necessitat.

Hem de confiar en el criteri i les necessitats de cada centre escolar, esperar que puguin assumir les noves directrius arribant a donar reforç dels professionals en educació especial als infants que ho requereixen. Però en aquests moments ja han informat a alguns pares que no podran donar tot el suport especial que caldria durant aquest curs.

La pandèmia no pot ser una excusa per reduir recursos.

Sense oblidar què qualsevol retard, malaltia, deficiència, pot tenir efectes curatius amb una detecció precoç, quan més aviat s’introdueixin factors d’educació especial envers les diferents necessitats, més possibilitats d’evolució favorable tindran els infants.

Assolir una deficiència en la Infància, detectar-la i poder-la treballar des de les llars d’infants és veritablement beneficiós i necessari per l'evolució de l’infant. Amb educadors de necessitats especials ben qualificats.

Segons un informe promogut per la Fundació Pere Tarrés, els infants amb necessitats educatives especials, tot i comptar amb places específiques en les escoles bressols de titularitat pública, es fa palesa una dificultat real per atendre casos de pluridiscapacitat o de determinades malalties cròniques.

Per donar resposta a aquesta realitat

 Experts de l’Hospital Sant Joan de Déu, de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i Esport Blanquerna-URL i la Fundació Pere Tarrés, a través de l’expertesa en intervenció del Departament de Petita Infància i el coneixement acadèmic de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, han establert nou model d’escola bressol capaç de garantir l’educació i la convivència de tots/es els infants i famílies atenent a les seves diversitats i necessitats específiques.

El model d’escola bressol que plantegen, és el d’un centre educatiu centrat en l’infant, que garanteixi el desenvolupament saludable de tots els infants a través d’un abordatge interdisciplinari, co-responsable i holístic que s’adapta i aprèn de l’entorn.

La proposta integra tres perspectives: la sanitària de promoció de la salut, educativa i psicològica de desenvolupament de l’infant i la de l’educació social, d’integració de l’entorn social.

L’estudi llista alguns dels reptes que caldrà abordar des del compromís i cooperació entre administracions, serveix, recursos i professionals, entre d’altres:

– L’educació 0-3 ha de garantir el dret de tots/es els infants a l’escolarització.

– L’educació 0-3 ha de contribuir a la promoció d’igualtat d’oportunitats educatives i per tant l’equitat.

– El desenvolupament d’un model d’organització cooperativa i l’exercici d’una professionalitat reflexiva suposa disposar de temps per l’observació.

– El treball cooperatiu requerirà d’un lideratge clar com el de la figura d’un referent únic per la família.

– La implementació del model d’escola bressol proposat requereix disposar de professionals qualificats.

– La incorporació de la salut com a eix transversal s’ha de fer en benefici de tots/es els infants i famílies.

– Serà bo integrar en l’escola bressol els recursos i professionals de la salut comunitària.

– Caldrà treballar en la continuïtat del model proposat en la segona etapa de l’escolarització infantil.

Cal recolzar a les famílies i als infants, aquí podeu trobar la guia de recursos i serveis familiars de persones amb discapacitat intel·lectual.

https://images.app.goo.gl/NQfLxypUfuNmryjV9

INCLUSIÓ

En aquest recull trobareu llibres adaptats a les diferents capacitats de les persones i també contes amb protagonistes amb algun tipus de discapacitat: física, psíquica o sensorial.

EL CALAIX DE LA DIVERSITAT: Guia de recursos per a infants i joves amb discapacitat

 Lectura i discapacitat: què, qui i com? 

de Susana Peix i Meritxell Almirall de Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Seguirem ajudant per millorar l'atenció als infants i  les famílies