Dificultats Infants amb discapacitats

 

Infants amb discapacitats

Tots els infants han de gaudir plenament de tots els drets humans i de les llibertats fonamentals en igualtat de condicions, però a la pràctica, els infants amb discapacitat s'exposen a més dificultats.

Les quals tendeixen a créixer en funció del grau de discapacitat de cada infant, per exemple si tenen mobilitat reduïda.

A més, el nivell socioeconòmic familiar també agreujarà el nivell de dificultat i, per últim, el nivell de serveis existent al seu entorn geogràfic també afectarà.

No obstant, la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat manifesta:

Que els infants amb discapacitat han de poder exercir els seus drets, igual que la resta dels infants sense discapacitat.

Aquests drets fan referència:

Al dret a l’educació, a la inclusió social, al descans i al lleure, al joc i a les activitats recreatives pròpies de la seva edat o la protecció davant la violència, l’abús o l’abandonament, entre d’altres.

Dret a l’educació

 A l’educació, la Llei Orgànica 2/2006, estableix que els centres educatius existents que no recullin les condicions d’accessibilitat exigides en aquesta matèria, han d’adequar-se amb l’objectiu que els centres educatius siguin accessibles per tots els infants sense excepció, inclòs amb discapacitat.

 En matèria educativa, a més de facilitar l’accés i la mobilitat a les escoles, s’ha d’avançar més en l’adaptació dels recursos materials i didàctics pels infants amb discapacitat.

_ És vital la formació del professorat ordinari i d’educació especial en el desenvolupament i la coordinació del currículum al llarg del període educatiu tant a primària com a l’educació secundària.

 _ Sense oblidar la disposició de recursos tècnics i humans suficients és la base per a garantir la igualtat d’oportunitats de la infància amb discapacitat a través de l’educació inclusiva.

 _ Només l’accés en edats primerenques al sistema educatiu inclusiu, juntament amb el suport adequat a les circumstàncies individuals de cada alumne, permet que els infants amb discapacitat puguin desenvolupar tot el seu potencial i preparar-se per la maduresa.

 

Dret al lleure

 A l’àmbit del lleure, els infants necessiten espais de joc, parcs infantils al municipi, a on puguin compartir el seu temps independentment de les seves capacitats i que aprenguin a viure en igualtat, sense que les diferències siguin un obstacle.

Des d’aquesta perspectiva, el Defensor del Poble, a l’estudi de 2015 “Seguretat i Accessibilitat de les Àrees de Joc infantil”, es detectava un dèficit generalitzat d’accessibilitat als parcs infantils, totes les administracions involucrades, han d’adoptar mesures per garantir l’accessibilitat a les zones d’esbarjo infantils.

Dret a la lliure mobilitat

 Cal  millorar la qualitat de vida dels menors amb discapacitat:

 Accessibilitat als serveis de la via pública, és indispensable l’eliminació de barreres de tot tipus (físiques, comunicatives, cognitives i socials) per garantir el dret a la mobilitat de totes les persones.

Entre aquests serveis, una peça fonamental és el transport públic. 

Els trens de rodalies i els autobusos urbans són els transports públics més utilitzats per menors i adults.

En el cas dels trens de rodalies, una de les principals barreres pels infants amb discapacitat que es desplacen amb cadira de rodes és la diferència d’alçada i distancia entre l’andana i el pis dels trens.

 Pel que fa al transport en carretera, segons un estudi de la Fundació ONCE, el transport interurbà de passatgers per carretera és el sector que menys ha evolucionat en relació amb l’aplicació de l’accessibilitat universal.

 _ Els menors amb discapacitat o els seus acompanyants tenen problemes per pujar, validar el títol o el bitllet del viatge, desplaçar-se i baixar de l’autobús.

 _ En referència a les dificultats sensorials, la comunicació és fonamental al transport, a on sovint la senyalització o la informació és minsa.

Cal aconseguir complir aquests principals Drets per que  la seva Inclusió Social es compleixi  i per garantir el dret a una vida plena.

 Són necessitats que en temps “bàsiques” no arriben a complir-se

L’impacte de la crisi de la COVID-19 envers les vivències de persones amb discapacitat i malalties, demostra que a limitat més la seva qualitat de vida.

L’Observatori de la Discapacitat i COCEMFE

S’han proposat detectar i analitzar:

·         Canvis en les necessitats de la població objecte d’estudi durant l’estat d’alarma.

·         Percepcions i conductes durant el procés de desconfinament (més llarg i restrictiu per a les persones vulnerables i amb un major risc de contagi).

·         L’evolució de les necessitats i els hàbits de les persones amb discapacitat i amb malalties cròniques, en el context de l’anomenada “nova normalitat”.

Tot plegat ha de servir per orientar l’acció tant de l’Administració com de les entitats socials que donen servei a aquests col·lectius.

Del qual s’han tret aquestes conclusions

_ Un 20,7% de les persones amb discapacitat, presenta símptomes de depressió, vers el 4,2% de la població sense discapacitat.

 _ Un 53,7% de les persones amb discapacitat, afirma necessitar ajuda d’altres persones per realitzar activitats quotidianes.

En el cas de les persones sense discapacitat, això es manifesta únicament en el 2% dels casos.

En termes de tota la població, gairebé una de cada deu persones té una manca d’autonomia personal, ja que necessita l’ajuda d’altres persones per realitzar activitats quotidianes

 _ Un 8,6% de la població amb discapacitat, assegura tindre un suport social feble, vers el 4,9% de la població sense discapacitat.

 

Cal més Informació, orientació i assessorament, en temes com:

_ Reconeixement de disminució i valoració per l'accés al món laboral

_ Pensió No Contributiva per invalidesa. 

_  Programa de la Generalitat de Catalunya d'ajuts a l'allotjament. 

_ Recursos d’oci i lleure per a persones amb discapacitat.  

_ Targetes d'Aparcament per a vehicles que traslladen a persones amb discapacitat i mobilitat reduïda. 

  _ Servei de Transport Adaptat BONO TAXI

_ Programa de suport a la integració d’infants de 0-3 anys amb discapacitat a llars infantils.

Beques de  llars d'infants i colònies escolars.

Esplai inclusiu per a infants i joves amb discapacitat.

_ Ajuts individualitzats de casals d'estiu .

_ Programa d'ajuts d'urgència per a cobrir necessitats bàsiques.

_ Programa de Suport a les Famílies "Respir" 

_  Recursos vinculats a la dependència. 

_ Servei d’Atenció a Domicili. 

_ Suport individual i familiar. 

_ Derivació i acompanyament a recursos especialitzats

El sistema encara deixa molt que desitjar 

Podeu accedir a més informació d’ajudes i orientacions a la web...

https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/