Infants amb necessitats educatives especials
En aquests darrers mesos les famílies amb
infants que pateixen trastorns de desenvolupament, han tingut diferents experiències
ven dispars:
_ Les famílies que han pogut està amb els seus fills ajudant-lo a evolucionar tan emocionalment com a efectes cognitius.
Infants que han pogut evolucionar sense clixés comparatius. Això ha comportat que les famílies dediquéssim molta atenció i molts recursos.(Informació, temps, diners) Aquests que moltes famílies no tenen o han perdut durant la pandèmia.
Aquests són els privilegiats
_ Molts Infants no han tingut durant aquest confinament la mateixa sort.
Han estat mesos sense teràpies, sense rebre atenció educativa, sense
socialitzar, sense treballar la seva autonomia personal.
_ Famílies que han estat desbordades, en situacions econòmiques precàries,
sense cap mena de conciliació.
La gran excusa és que la COVID, ha generat sorpresa i desbordament.
La gran realitat és que la COVID ha posat en manifest les carències que ja hi havia.
Aquestes carències a nivell especialment sanitari,
sector essencial i bàsic per sobreviure en una societat com la nostra.
Tirant de vocació i sacrifici dels professionals!
Com sempre els més vulnerables són els que més perjudicats
Sorprenentment aquest sector ha estat present en els debats i els infants
amb necessitats especials preocupen força al govern, o això ens han donat a
entendre en les diferents compareixences, on ens recorden que l’educació
presencial és insubstituïble, asseguren ells.
L'educació presencial per infants amb necessitats especials és un dret!
_ A part de la suposada reducció de ràtio, en lloc de tenir 25 infants per aula un sol educador, què sense ser temps de pandèmia és impossible arribar a donar l’atenció adequada i educativa individualitzada.
Desdoblament d’aules amb la pandèmia, què implica, un augment dels educadors adequat a les necessitats, o sigui cada aula necessitarà un altre educador, en principi es matemàtica.
Els educadors dels infants amb necessitats especials, “també són especialitzats” per això donen recolzament als infants amb dificultats.
Aquests també poden assumir l’exercici de tutories, si el centre ho requereix, això vol dir que cada centre pot decidir si treure o no de la seva funció especialitzada, que és el recolzament necessari a l’infant amb necessitats especials. És Increïble...
El recolzament per els infants amb necessitats especials és bàsic perquè puguin desenvolupar qualsevol activitat, assolir conceptes...
Deixar a un infant amb discapacitat sense l’ajuda necessària durant un curs acadèmic, condicionarà la seva vida, doncs aquest l'infant no aprendrà a desenvolupar-se durant aquest període, remarcan així les seves necessitat.
Hem de confiar en el
criteri i les necessitats de cada centre escolar, esperar que puguin assumir
les noves directrius arribant a donar reforç dels professionals en educació
especial als infants que ho requereixen. Però en aquests moments ja han informat
a alguns pares que no podran donar tot el suport especial que caldria durant aquest curs.
La pandèmia no pot ser una excusa per reduir recursos.
Sense oblidar què qualsevol retard,
malaltia, deficiència, pot tenir efectes curatius amb una detecció precoç, quan
més aviat s’introdueixin factors d’educació especial envers les diferents
necessitats, més possibilitats d’evolució favorable tindran els infants.
Assolir una deficiència en la Infància,
detectar-la i poder-la treballar des de les llars d’infants és veritablement beneficiós i necessari per l'evolució de l’infant. Amb educadors de necessitats especials ben
qualificats.
Segons un informe promogut per la Fundació Pere Tarrés, els infants amb necessitats educatives especials, tot i comptar amb places específiques en les escoles bressols de titularitat pública, es fa palesa una dificultat real per atendre casos de pluridiscapacitat o de determinades malalties cròniques.
Per donar resposta a aquesta realitat
Experts de l’Hospital
Sant Joan de Déu, de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i
Esport Blanquerna-URL i la
Fundació Pere Tarrés, a través de l’expertesa en intervenció del Departament de Petita Infància i el coneixement
acadèmic de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, han establert nou model d’escola
bressol capaç de garantir l’educació i la convivència de tots/es els infants i
famílies atenent a les seves diversitats i necessitats específiques.
El model d’escola bressol que plantegen, és el d’un centre educatiu centrat en l’infant, que garanteixi el desenvolupament saludable de tots els infants a través d’un abordatge interdisciplinari, co-responsable i holístic que s’adapta i aprèn de l’entorn.
La proposta integra tres perspectives: la sanitària de promoció de la salut, educativa i psicològica de desenvolupament de l’infant i la de l’educació
social, d’integració de l’entorn social.
L’estudi llista alguns dels reptes que caldrà abordar des del compromís i cooperació entre administracions, serveix, recursos i professionals, entre d’altres:
– L’educació 0-3 ha de garantir el dret de tots/es els infants a
l’escolarització.
– L’educació 0-3 ha de contribuir a la promoció d’igualtat d’oportunitats
educatives i per tant l’equitat.
– El desenvolupament d’un model d’organització cooperativa i l’exercici
d’una professionalitat reflexiva suposa disposar de temps per l’observació.
– El treball cooperatiu requerirà d’un lideratge clar com el de la figura
d’un referent únic per la família.
– La implementació del model d’escola bressol proposat requereix disposar
de professionals qualificats.
– La incorporació de la salut com a eix transversal s’ha de fer en benefici
de tots/es els infants i famílies.
– Serà bo integrar en l’escola bressol els recursos i professionals de la
salut comunitària.
– Caldrà treballar en la continuïtat del model proposat en la segona etapa
de l’escolarització infantil.
https://images.app.goo.gl/NQfLxypUfuNmryjV9
INCLUSIÓ
En aquest recull trobareu llibres adaptats a les diferents capacitats de
les persones i també contes amb protagonistes amb algun tipus de discapacitat:
física, psíquica o sensorial.
EL CALAIX DE LA
DIVERSITAT: Guia de recursos per a infants i joves amb discapacitat
de Susana Peix i Meritxell Almirall de Publicacions
de l’Abadia de Montserrat
Seguirem ajudant per millorar l'atenció als infants i les famílies
No hay comentarios:
Publicar un comentario