Violència masclista
La violència contra les dones és la violació dels Drets Humans més generalitzada.
Passa a tot arreu, a tots els nivells socials i totes les edats.
Res que
la víctima hagi fet justifica la violència.
Contra la violència
Principis generals
Els principis generals que haurien
de regir són els següents:
1. La igualtat i
la no violència masclista, ni d’altre mena.
2. Perspectiva i
transversalitat de gènere
3. Compromís
polític, tècnic i social
4. Ús d'un
llenguatge inclusiu i no sexista
5. Recull de
dades desagregades per sexe.
6. Coeducació de
tota la ciutadania, en el seu conjunt.
7. Coeducació en
les escoles, des de les escoles infantils.
La coeducació és un mètode d’intervenció educativa basat en la igualtat de valors de les persones, independentment del seu sexe.
La coeducació és bàsica per construir un nou model
de ciutadania on totes les persones puguin participar i desenvolupar-se sense
discriminació per raó de sexe.
Plans d’actuació
Des de les dones, el moviment feminista sempre ha
buscat la igualtat, des de que va iniciar, s’ha avançat força, però no suficient, des de un tracte igualitari, es crea el respecte.
Ens pregunten si el feminisme, és
necessari?
Sí, més que mai, doncs tot ha evolucionat d'una manera
brutal, estem al segle XXI, i encara no es respecten els drets en general, no
tan sols els de les dones.
El feminisme és necessari per reclamar la igualtat entre homes i dones perquè tots tenim dret a cobrar igual si fem la mateixa feina, perquè ni homes ni dones hem de ser assetjats sexualment a la feina ni rebre comentaris inapropiats sobre la nostra identitat sexual. Perquè ens mereixem el mateix respecte.
Ens
cal seguir la transformació social
L'objectiu de continuar
avançant cap a la transformació
i canvi social i ha de donar resposta al compromís, des de cada municipi,
s’ha d'impulsar al
compromís igualitari entre homes i
dones, lliure de violència masclista.
L’actual Xarxa de lluita
contra la violència de gènere, formada per Mossos d’Esquadra, Policia Local,
serveis socials, centres de salut, centres educatius, entitats de dones,
serveis jurídics i el Servei d’Atenció a la Dona, proporciona una atenció més
afavorida a dones i infants víctimes d’aquesta violència.
El seu treball es centra en quatre
eixos: la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les víctimes.
Però tot i així no és suficient
Atenció en violència
Atenció a dones en
grup:
atenció psicològica grupal per a dones que han viscut processos de violència
dins de la parella i que tenen malmesa l’autoestima. S’ofereix servei de cura
dels infants.
Atenció a infants
víctimes de violència: atenció psicològica a infants de 5 a
16 anys que han viscut violència, de forma directa o indirecta, dins la seva
família. Les sessions es realitzen
de forma individual o col·lectiva.
Però no ens caldria ajuda, si no hi haguessin agressions, amenaces, coacció, diferències, intimidació, maltracta físic i el
psíquic, no menys important, aquest sempre acompanya l’altre.
De maltracta psicològic pot a ver sense arribar al físic, i destrueix tot el que és la persona, baixa l’autoestima , deixant sense criteri la persona, crea un sentiment de culpa i frustració que no deixa veure el que està passant, per no adonar-se de que està maltractada.
El maltractament físic, va acompanyat de distorsió de la realitat, frases que totes coneixem com:
_M’has obligat a fer-ho. _ Mira que has fet. _ Que has dit? entre altres, anul·len la realitat, fa que la
persona agredida tingui sentiment de culpa.
Per tot allò, cal donar eines de protecció i actuació a les persones que pateixen aquestes situacions. Cal fer entendre que no són culpables de res!
Aquí és, on entra la coeducació
Fomentar la presa de consciència sobre la desigual socialització que reben nens i nenes, i vam donar algunes claus per educar amb perspectiva de gènere.
Al mateix temps posar valors considerats femenins com la
cura, la cooperació, o l’expressió de les emocions, i dotar al professorat
recursos i estratègies concretes, des de l’aula al pati, a través de contes i
festes tradicionals.
A dins de les famílies, no s’han de quedar enrere, han
d’assolir també aquesta presa de consciencia, projectes com “fil a l’agulla” de l’escola Joan
Miró, s’han de portar a terme de forma continuada, fins aconseguir que sigui
una forma de vida.
Cal seguir ampliant la mirada envers la identitat de gènere, incorporant activitats per prevenir l’homofòbia.
L'acció educativa
És l’acció educativa,
on s’ha de posar la diferència per a fomentar la igualtat d’oportunitats.
Treballar en el marc de la coresponsabilitat, la diversitat, i el respecte.
La cohesió. És la millor
eina a l’hora de prevenir situacions d’abús, de poder, de violència. És indispensable!
La coeducació és la base per una societat justa, no sexista, igualitària, formant la base per ser lliure de discriminacions
Tot i que es treballa molt per que no sigui així, encara avui,
sovint de manera més normalitzada del que ens pensem, els nostres infants i
joves, reben una educació sexista, basada en estereotips de gènere que
faciliten una educació diferent per a nens i nenes.
És veritat que la majoria
de famílies volem i intentem educar els infants amb valors d’igualtat, no
sexistes, però l’educació dels infants està influenciada per diferents agents:
Inicialment, el nucli familiar, òbviament, però també
l’escola, la tele, els amics, la família extensa, els adults que els envolten i
les xarxes socials, per dir-ne els més importants.
Tots i cadascun d’aquests agents eduquem, no només els
nostres fills i filles, sinó també, a la resta d’infants que ens envolten i
n’hem de ser ben conscients.
Els estereotips de gènere, determinen el comportament dels homes i de les dones, en cada situació, en funció dels rols assignats socialment.
Així, ja des de petits, els infants aprenen com “s’han de
comportar” en funció d’aquests rols.
Els adults “els
permetem o no” uns comportaments que considerem característics, per exemple:
Quantes vegades hem sentit dir un adult a un nen “no ploris, que els
nens valents no ploren!” o, encara pitjor, “no ploris, que sembles una nena”.
La nostra societat està formada per una cultura patriarcal,
on els valors masculins són els que imperen, i els nostres infants creixen i
aprenen en aquests valor, això cal canviar-ho des de les llars, famílies, escoles,
carrers i places, des de la nostra societat.
Com a iguals
Com a dones no accepteu
mai ser diferenciada, és igual el que diguin, és igual el que perdem, a la
llarga guanyarem, de ben segur que així serà, demanem ajuda, deixeu-nos ajudar.
No tinguem por, a ser nosaltres!
Com a homes, enteneu la
vida com una unió de tot el que ens envolta, demanant respecte amb respecte, valorar
el que ens fa sentir bé, des de la igualtat, des de l’anar junts per la vida.
Des de el respecte a un mateix, quan entrem en una roda de maltractaments, els
primers que ens fallem som nosaltres mateixos. Demanar ajuda és no deixar que
això passi més.
Com a societat, és l’eix de
tota la qüestió, la que marca les diferencies, la que ens posa les limitacions,
ens censura i ens limita.
Cal fer un canvi de mirada,
De cara la infància, perquè puguin créixer amb els valors de
respecte i acceptació a si mateixos i al món que els envolta.
Ser diferents ens dona la llibertat de ser nosaltres
mateixos, però perquè això comporti un canvi, el canvi de mirada l’hem de fer
també cap als que ens envolten, tots i totes hem de diferenciar el que està bé,
del que està malament.
I tot el que fa mal algú, està malament, per aquesta raó ens
cal molta feina a fer, gaudir de la vida plegats, però no de les humiliacions,
no des de la manca de respecte.
Si canvien la nostra actitud cap a la coeducació i
la cohesió , ja podrem educar als infants, amb respecte i amor, tot és
millor...
Des de la infància, des de la base de la educació,
amb valors de respecte i cohesió de forma natural, serà el seu mitja de vida.
Educar amb amor!
La socialització en la petita infància
La
socialització és el procés, el qual ens construïm com a persones en un context,
una cultura i un moment determinat, alhora que aprenem a viure i conviure en
societat.
La socialització inicial, és el procés que viuen els nens i nenes
durant la infantesa, que queda més arrelat en la persona.
Durant el
procés, els infants descobreixen el seu entorn i a si mateixos, adquireixen el
llenguatge i comencen a construir la seva identitat.
S’ha de
tenir present, com d’important és l’etapa
de la petita infància en el procés de socialització, ja que és quan els estímuls
i les influències externes s’incorporen amb més fermesa i fortalesa, aprenen
què els és permès i possible, així com què no els pertany i els és negat.
Si fem un cop d’ull a la nostra societat, ens adonarem que aquesta és diversa i plural,
que està conformada per una gran varietat de persones que procedeixen de
diferents llocs del món, tenen capacitats diverses, identitats plurals, edats i
religions diferents.
També ens adonem que existeix un sistema de creences que no ens deixar veure aquesta diversitat i sosté diferents eixos de discriminació (per raó de gènere, origen, edat, orientació sexual, diversitat funcional, etc.).
Això fa
que sovint ens socialitzem en estereotips sexistes,
racistes, classistes i homòfobs, entre d’altres, que responen a un
sistema de creences basat en una única forma de ser, sentir i actuar, i que
genera violència i patiment.
És
contra tot això que hem de lluitar des de la unitat de l’esser humà, des de la
defensa del més vulnerable, des de l’ajuda i el respecte als nostres iguals.
Cal crear un món millor, que vagi des de el respecte
a la natura, a nosaltres mateixos i als nostres iguals, a tot el que ens
envolta, cal poder enfadar-se i gestionar les nostres emocions, davant cada
situació, saber com gestionar-les, ens ajuda a tenir eines d’autocontrol, ens
dona seguretat en nosaltres mateixos.
En homenatge al dia 25 de Novembre,
Un 25 de novembre de 1960, les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana, van ser brutalment assassinades per ordre del dictador Rafael Trujillo.
Històricament, arran d’aquest fet, per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència contra els abusos i la tortura.
Anys després, el juliol de 1981, va tenir lloc a Bogotà (Colòmbia) la 1a Trobada Feminista de Llatinoamèrica i del Carib, en què es va designar aquest dia en commemoració del brutal assassinat.
El 17 de desembre de 1999, mitjançant la resolució 54/134, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar oficialment el 25 de novembre Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones i va instar els governs, les organitzacions internacionals i les organitzacions no governamentals a organitzar activitats adreçades a sensibilitzar l’opinió pública envers el problema de la violència contra les dones.
Des de tindrem un fill, volem dir PROU, a tota violència gènere!
Gràcies Núria, del Taral·lirot, per el teu dibuix!
Proper bloc: la Coeducació