Infants amb TDAH

  

Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat en Infants

Aquest trastorn també conegut com TDAH, és el trastorn neurològic més diagnosticat en la infància i l’adolescència.

Les causes d’aquest trastorn encara són desconegudes, però diferents factors poden influir, entre altres trobem ...

_ El fet de què pot ser hereditari, derivades dels gens parentals.

_ La ingesta d’alcohol o de fumar, durant l’embaràs

_ Danys cerebrals

_ Els additius alimentaris, com colorants...

_ El plom, que podem trobar a les pintures antigues, i material de plom.

Així hi ha factors ambientals que poden augmentar el risc.

Estudis diuen que els infants  que han tingut períodes curts d’alletament poden tenir un major risc de TDAH.

Diagnòstic

Decidir si un infant té trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, comporta una sèrie de proves. 

No hi ha només un símptoma per diagnosticar el trastorn, hi ha altres problemes que poden presentar símptomes similars com la ansietat, depressió, derivats de l’aprenentatge entre altres.

Serà el especialista o professional qui indicarà el trastorn, trigant a determinar-ho el temps necessari després de realitzar diferents proves.

Sovint tenint tendència a qualificar i mal interpretar als infants que tenen TDAH, arribant a creure que són ganduls, desordenats i/o immadurs, què no volen fer bé les tasques, sense arribar a pensar que es degut a aquest trastorn.

Quan la realitat és un ‘altre, necessiten ajuda professional de diferents àmbits.

Hem de saber que el TDAH afecta a un 5% dels infants en edat escolar, podent arribar a un 40%  d’ells que continuen patint-lo en edat adulta.

El diagnòstic l’ha de realitzar un professional de la salut, psicòleg o psiquiatra o un metge d’atenció primària com seria el pediatra. Aquest també haurà de determinar si l’infant en té altre afecció que expliqui els possibles símptomes o que acompanyi al TDAH.

 

Símptomes del TDAH

En té tres símptomes bàsics principals. Parlem de manca d’atenció, hiperactivitat, impulsivitat.

Aquests símptomes poden manifestar-se amb intensitat variable en cada infant, i de forma independent, variarà en funció del símptoma predominant.

Aquests símptomes poden ser també conductes pròpies de la infància, cal diferenciar entre un comportament normal i el que no ho és.

La hiperactivitat, dificultat per relaxar-se, manca de constància, canviar d’activitat sense acabar l’anterior, parlar en excés. Li costa està quiet, o és mou en moments en que no cal.

No s’ha de confondre, ser actiu no és cap problema.

Dèficit d’atenció

Sol ser el símptoma més difícil de percebre:

_ No prestar atenció als detalls

_ Es distreu amb facilitat

_ Li costa escoltar ordres o tasques

_ És desorganitzat, sol perdre objectes, no acaba els que comença.

_ Canvia freqüentment de conversa,  presenta dificultat per assolir normes de joc o detalls.

Sol aparèixer quan s'inicia l’etapa escolar.

Impulsivitat

És el símptoma menys freqüent, i es manifesta de diferents maneres:

_ És impacient, té problemes per esperar el seu torn

_ Interromp constantment als altres

_ Sol tocar-ho tot, creant conflicte amb els adults

_ Em té respostes espontànies i dominants

Bàsicament es tracta de tenir dificultat per pensar les coses abans d’actuar

Quan demanem ajuda?

En ocasions els infants mostren enuig i fan enrabiades, responen a l’adult de forma desafiant quan estan enfadats. Si aquestes conductes perduren en el temps, o arriben a ser greus, pot arribar a ser un trastorn del comportament.

Així la manifestació d’aquestes conductes de forma desproporcionada per la seva edat, comparat amb altres, i els seu grau de desenvolupament poden ser una senyal d’alarma.

L’afectació en diferents entorns de la seva vida, familiar, escola o/i social.

Inicialment cal descartar un possible problema mèdic. Tòxic o d’altre mena...

És probable que els infants amb TDAH tinguin també un trastorn d’oposició o un trastorn de la conducta.

Trastorn d’oposició desafiant

TOD, inicià abans dels 8 anys, tot i que també es pot veure en adolescents.

Aquests infants mostren la seva conducta més sovint que altres, solen ser:

_ Enuig sovint, amb discussions o negativitat davant els adults, cap a les normes o demandes.

_ Poden arribar a molestar a altres amb facilitat.

_ Volem fer mal a algú si pensen que els ha fet mal amb ells, o els causa problemes, arriben a sentir molta rancúnia i a enfadar-se amb freqüència.

_ Sovint culpen a altres dels seus propis errors o mal comportament.

El trastorn de la conducta(TC) es diagnostica quan els infants mostren un patró de comportament agressiu cap a altres i falten a les normes tan a casa, com a l’escola. Arribant a auto lesionar-se i fer-se mal.

Comportaments com:

Escapar-se, infringir normes series, arribar tard o no asistir a l’escola. 

Poden ser agressius,  arribar a fer mal, o ser cruels amb els animals.

Aquests comportament solen anar a més!

Si un infant en té TDAH, pot derivar a un TC.

Tractaments

És molt important començar el tractament de forma precoç. Cada tractament s’adequa a les necessitats de cada infant i de la seva família.

L’especialista de salut realitzarà les proves concretes  per escollir el tractament  més adient. Quan els infants són més petits el tractament pot ser capacitar als pares i familiars per afavorir la relació, amb el control de la conducte, un terapeuta facilitarà als pares maneres afectives per fer forta la relació entre els pares i els infants, i de saber respondre a les conductes dels infants.

Per infants més grans o adolescents el tractament més efectiu que s’utilitza habitualment és la combinació de capacitació i teràpia a l’infant, a la família i a l’escola. 

Molts infants han TDAH també tenen trastorn d’aprenentatge, (TA) que comporta dificultat per esta atent, de concentració, o d’organització. A part d’altres que impedeixen que l’infant tingui un bon aprenentatge.

Comporta una afecció clara en àrees d’aprenentatge, encara que la seva intel·ligència no estigui afectada. 

Aquests trastorns incloïen altres com la:

Dislèxia:  Dificultat amb la lectura.

Discalculia: Dificultat amb les matemàtiques.

Disgrafia: Dificultat amb l’escriptura.

La combinació del TDAH i el TC, poden fer que sigui pràcticament impossible per un infant assolir l’aprenentatge de l’escola.

Aquí si que el diagnòstic adequat és crucial perquè l’infant pugui rebre l’ajuda correcta.

D’aquí què aquests infants necessitin rebre serveis educatius especials a l’escola.

Normalment les escoles realitzen les seves pròpies avaluacions per veure si l’infant necessita intervenció.  Els Pares aporten l’atenció mèdica i la seva cooperació i  treballen conjuntament per trobar l’ajuda i el tractament adequat.

Ansietat i depressió

L’ansietat

Molts infants tenen temors, però quan afecten a nivell social, a l’escola i a casa, es tracta d’un trastorn d’ansietat. Què es pot manifesta davant situacions com:

_ Ansietat amb la separació. Por quan estan lluny de la família.

_ Ansietat social, por als diferents indrets on puguin conèixer gent.

_ Preocupació per les coses dolentes que puguin succeir, al futur.

Els infants amb TDAH, tenen més probabilitats de presentar un trastorn d’ansietat.

Depressió

En ocasions els infants podem sentir-se tristes.

Però quan els infants senten tristor de manera persistent, pot derivar a problemes greus.

En infants amb TDAH hi ha més probabilitat de presentar depressió. Al no poder controlar els símptomes de el TDAH, o interfereixen a l’escola o les relacions amb la família i amics.

Els infants amb depressió poden:

_  Sentir-se tristos gran part del temps.

_ No volen fer coses divertides, sense gaire ànims.

_ Tenen problemes per concentrar-se.

Arribant a poder sentir que no poden fer res, que no en tenen habilitats.

També podria derivar a manca de gana i de son.

En infants amb TDAH, la presa de medicaments podría donar alguns d'aquests símptomes, s’ha de parlar amb el pediatra de qualsevol canvi que podem observar.

 

 Tractament de l’ansietat i la depressió

El metge ha de realitzar  diferents avaluacions per trobar el diagnòstic concret, un cop determinat desenvoluparà el tractament que sigui més beneficiós.

L’atenció precoç és molt important, pot incloure teràpia pel infant i la família.

Per infants petits seria convenient incloure als pares al tractament,

La teràpia conductual s’utilitza davant l’ansietat i la depressió per infants més grans, ajudant a que l’infant canviï els seus pensaments negatius per maneres de pensar positives i eficaces.

Problemes de relació

Davant el TDAH, la relació amb els companys pot ser dificultosa, per el benestar dels infants tenir amics és molt important, ajuda al seu desenvolupament. Els infants que tenen dificultat per fer amics tenen més possibilitats de patir ansietat i depressió.

No tots tenen dificultats per relacionar-se, però si fos així hi ha maneres per ajudar a tenir bones relacions.

Alguns infants amb TDAH potser no tenen dificultats per avenir-se amb altres infants, però les poden tenir amb els pares o la família.

Alguns infants han símptomes d’hiperactivitat o impulsivitat poden ser rebutjats pels seus pares, si més no l'entenen i mostraen neguit amb alguns dels seus comportaments.  

Per alguns pares és difícil entendre la manca d’interès, la impulsivitat, no respectar les normes, pensen que ho fa per voluntat pròpia, cal entendre que estem davant d’un trastorn neurològic.

La detecció precoç serà força important per establir pautes per aconseguir una bona relació amb les persones del seu entorn, com a pares hem de ...

_ Estar atents a com és la nostra relació.

_ Tenir una bona comunicació amb l’infant i amb les persones importants en la seva vida, cuidadors, educadors, monitors la resta de la família.

_ Cal observar com són les relacions de l’infant.

_ Fer que l’infant participi en activitats amb altres infants, parlar amb altres pares i altres adults que formin part de l’entorn del nostre fill a fi d’entre tots seguir el seu procés, o detectar abans qualsevol problema.

Amb infants més grans i els adolescents, els programes entre pares poden ser molt útils, sovint les escoles i comunitats disposen d’aquests tipus de programes, també en els serveis d’atenció primària, cal informar-nos.

Envers el conte “ La Mirada de Jose Luis “ de Rafa Guerrero

Ens fa saber com d’importants som els adults que mirem incondicionalment, que entenem els símptomes del TDAH i siguem capaços de donar una atribució adequada ajudant a l’infant a treure el millor d’ells.

Des de aquest conte, ens demostra com en Nico passa per una situació difícil, doncs els que l’envolten només s’enfaden amb ell, s’ha sent molt malament.

Com ajudar a en Nico, al mateix temps que treien a fora el nostre món interior. 

Ens orientarà per saber com actuar i entendre als nostres infants millor, des de l'estima i la comunicació tot és més fàcil.

Cuideu-vos molt