Racisme
És qualsevol
forma d’exclusió, discriminació o agressió a les persones per motiu del seu
origen ètnic o nacional, pel color de la pell, per creences religioses,
pràctiques culturals o de qualsevol altra mena.
No és només una ideología:
És una pràctica
sistemàtica i rutinària que es fa necessària per mantenir una estructura
de poder basada en la hegemonía cultural occidental.
Es manifesta en les
relacions institucionals i en les relacions quotidianes.
Es produeix i reprodueix constantment. Pot manifestar-se de forma explícita en el llenguatge
racial o de forma tàcita.
És un concepte estructural, amb arrels profundes en un passat
d’esclavitud, espoli, usurpació, dominació i explotació en el context de la
modernitat.
Parlem de la Actualitat
Actualment cada vegada el món és més plural, això genera que visquem
entre persones d'altres cultures, religions i procedències.
Aquesta és la nostra realitat, així
haurien de viure respectant les diferents ètnies que ens envolten i formen el
nostre dia a dia.
Per què existeix el racisme?
Hi ha una tendència a sentir por per
alguna cosa nova o diferent.
Es tracta d'una
reacció instintiva, i que en la majoria dels casos és una protecció davant del
desconeixement.
No existeix el racisme sense races, que són el resultat de la classificació racial dels éssers
humans, on els considerats blancs ocupen la posició superior.
Després
de l’horror de l’Holocaust,
les races van ser «enterrades vives».
La diferenciació dels éssers humans en «races» es va considerar científicament incorrecta i políticament perillosa, i el terme «raça» va passar a ser malvist.
Cal tenir en compte que en aquest cas el
discurs moral (què està bé i què està malament) serà insuficient.
Ha d'anar acompanyat d'una reflexió intel·lectual, dins de les possibilitats segons l'edat
del teu fill, exposant els motius de perquè tots els éssers humans són iguals,
i que com a tals hem de conviure amb la fórmula del respecte i la tolerància.
Els
infants des de ben petits a la llar d’infants conviuen entre ells, sense
evidentment cap mena de discriminació, inclòs caldria anomenar el fet divertit
de que quan més diferents més és l’atracció
Com aprenen els
prejudicis racials els infants?
Des d'una edat primerenca,
els infants aprenen sobre les diferències i els prejudicis racials de la mà
dels seus referents, els seus pares, familiars, etc.
És
evident que hi ha un procés d'aprenentatge dels prejudicis racials, el qual no
es diferencia gaire del procés d'aprenentatge d'un idioma nou. O de qualsevol
altre aprenentatge, els infant inicien el procés d’aprenentatge per
percepcions, actituds dels adults que l’envolten, allò que els hi anem
transmeten a vegades no voluntàriament, sinó de manera natural per la nostra
forma de ser.
Als sis mesos d'edat, el cervell d'un
nadó ja pot reconèixer diferències racials.
Dels 2 i els 4 anys, els infants poden interioritzar
prejudicis racials.
Als 12 anys, molts ja han assentat les seves creences.
D’aquesta manera ens cal
educar als infants i a nosaltres mateixos per la diversitat, a nosaltres perquè
podem tenir una bona actitud i voluntat, però hi ha matisos de la nostra
educació que ens podem portar a trets no desitjats, però d’indole racista.
Ens
cal recordar que per crear una cultura oberta a la diversitat, inclusiva, tots
hem de reconèixer els nostres propis prejudicis racials i reflexionar per poder
canviar la nostra actitud sobre aquells que siguin injustos o que puguin causar
mal a altres persones. Cal saber que moltes ja són de segona generació.
Educació
per a la diversitat
Com a pares podem actuar en diferents
aspectes es clau perquè els nostres infants s'acostumin a la diversitat i
evitar així comentaris o actituds racistes davant de persones d'altres
creences, cultures o països.
Si aquests factors estan presents en l’educació, ajudarà a disminuir
molt les reaccions tipus racista. Inclòs podran derivar a fer critica o
autocrítica en cas contrari.
_ Ser un
bon exemple
Identificar i
corregir els propis comentaris i accions que puguin fomentar prejudicis racials.
_ Fomentar l'amistat amb persones d'altres països
La relació amb altres persones és la
forma més natural de comprensió de la diferència. Això és aplicable tant si els
infants tenen companys d'altres països a classe, veïns, o si els pares tenen
amistats que afavoreixin aquest intercanvi.
_ Estimular
l'aprenentatge d'altres idiomes
A més de ser una eina útil per a
l'aprenentatge i enriquidora per a la futura vida professional, una llengua
nova aporta una nova forma de veure i comprendre el món.
_ Ensenyar música, contes, gastronomia i tradicions
d'altres indrets del món.
D'aquesta manera els petits veuran la
diferència com una cosa lúdica i divertida. Des viatjar, llegir contes, són
bones maneres d'ensenyar altres costums i maneres d'entendre la diversitat.
_ Parlar amb els nens sobre el racisme.
La comunicació és fonamental:
Per què comprenguin quines actituds poden
ser considerades com a racistes o com a estereotips sense justificació.
Moderar el llenguatge, i no emprar
paraules despectives per referir-se a persones d'altres cultures o races. O de qualsevol persona en qualsevol cas.
El respecte envers les
altres persones en fonamental per viure en un entorn sà!
Que ens cal saber...
Les Nacions Unides
Va anomenar el Dia Internacional de l’Eliminació de la
Discriminació Racial,
proclamat el 1966 com a tal arran de què el 21 de març del 1960 la policia va
matar 69 persones en una manifestació pacífica contra les lleis de l’apartheid
a Sud Àfrica. Actualment és una reivindicació totalment vigent i rellevant.
Ens cal reflexionar sobre
el tema amb els infants i joves, com que després de tants anys encara tenim
aquestes actituds. No ha servit de res?
Recursos per oferir als
nostres infants,
Comencem amb unes recomanacions per
els més petits:
“ Colores que se aman “ “ Colors que s’estimen “ D’Abril Berán/ Paco Abril y Anne Decis
“ Al mirall
he vist que la meva pell és negra, igual que el meu pare, la meva mare té la
pell blanca. “Estic fet de dos colors diferents, que s’estimen”
Escrit en un text poètic i emotiu, parla
de l’odi i de l’amor entre les persones de diferents races. En Lucca només
entén d’amor, un altercat al carrer altera el seu petit món, ell corre a
refugiar-se als braços de la seva avia Dolores, que en sap canviar el seu plor
en riure. En Lucca en sap que el color no importa i ensenyarà als més petits a
comprendre-ho.
“ Cuac “ de Carmen Posadas i Jesús Galván
És un relat senzill d’il·lustracions realistes molt
commovedor: és una història fresca i tendra, que va d’un ocell, ens
convida a vèncer la por davant les diferències, de l’enriquiment envers el
diàleg per superar la ignorància de les actituds xenòfobes.
“ Elmer “ per David McKee
És considera un elefant diferent als altres. Per la seva pell de molts colors, no gris com la resta d’elefants,
tracta de la diversitat des de la tolerància, amb humor. Que ens convida a
acceptar-nos tal i com som.
“ Chocolate y merengue’ de
Ricardo Cie
A partir de 6 anys. Dos
infants d’aparença diferent, quan miren de ser amics, veuen que les diferències
entre ells són ben poques,.
Aquest conte, va guanyar el premi Cenal a
Veneçuela, i les seleccions dels ministeris d’educació de Guatemala i Xile, la
secretaria d’Educació Pública de Mèxic, i del pla Nacional de Lectura
d’Argentina. Recomanat per llegir a l’escola.
_ Martin Luther King, de
Maria Isabel Vegara i May Ly Degnan.
Per infants de 5 als 8 anys. Martin
Luther King va ser un líder religiós i un dels grans impulsors del moviment per
els drets civils dels afroamericans. Va participar en nombroses protestes
pacífiques en contra de la guerra del Vietnam i en contra de la pobresa en
general.
Serà sempre recordat a la història dels Estats Units com un
heroi.
Ens parla dels pobladors de les dos ribes del riu, que no es parlen. Uns diuen que els d’allà són
estranys, que són desordenats. Un dia una nena va decidir travessar el riu i va
descobrir que, entre uns i els altres són més les semblances que les
diferències.
Una commovedora història sobre la tolerància. L’amistat.
“Els colors de la nostra pell” Per Karen Katz Editorial Intermon-Oxfam
La petita Lena, vol pintar un quadre de si mateixa, pensa pintar la
seva pell de color marró, però quan va sortir pel veïnat amb la seva mare, va
adonar-se que existeixen moltes tonalitats de pell d’aquest color.
“ Pare que és racisme? “ per Tahar Ben Jelloun
Un llibre per a pensar, Tahar el va escriure per donar respostes a les
respostes de la seva filla. De 10 anys. Ell vol explicar-ho bé, per què els infants
poguin entendre que no són racistes, els fan racistes, que per sobre de les
diferències tots tenim els mateixos drets i els hem de respectar.
Hi ha un munt de llibres, per assolir tot
el necessari per poder acompanyar als nostres infants en aquest camí d’entendre
que tots som igual de diferents, i jo no acabaría mai de llegir-los i
compartir-los amb vosaltres.
Aquí us deixo un enllaç, un recull que us poden ajudar a realitzar-ho
Escoles.fundesplai.org/blog/lleure/10-activitats-per-combatre-el-racisme-i-la-xenofobia/
Com viuen el racisme els nostres
infants i joves
Segons un estudi impulsat pel Ministeri
de Treball i Afers Socials, encara es registren moltes
actituds de discriminació a les aules, per part d'alguns joves que fan
servir els insults racistes per ofendre companys seus vinguts de fora.
No obstant això, el mateix estudi també conclou que
aquestes mateixes actituds cada vegada provoquen més rebuig entre els
adolescents que no les acepten.
Per poder acompanyar els nostres fills,
els nostres infants a respectar els altres, és important conèixer El glossari
antiracista, les diferents definicions per acotar a què ens referim
quan parlem de racisme, radicalització, antiracistes o delicte d’odi, entre
altres
conceptes...
Xenofòbia
conceptes...
La xenofòbia implica
el rebuig o l’odi a la persona d’origen estranger o bé a la
persona que té trets culturals i físics diferents i s’assumeix que són d’origen
estranger.
Des del punt de vista
teòric, la xenofòbia i el racisme no són el mateix.
El racisme inclou col·lectius que, per definició,
no entrarien en la xenofòbia, com ara la discriminació al col·lectiu gitano o a
persones amb trets ètnic d’altres indrets però nascudes aquí.
Però normalment qui és xenòfob, és
racista; així doncs, a la pràctica, la diferenciació és més acadèmica que no pas
real.
Hi ha moltes històries que fan
referència, per exemple:
Alaaddine Azzouzi
Ell explica _ Que es considera un privilegiat,
doncs he tingut estudis i no ha estat víctima de racisme de forma institucional.
La policia, l’aturat pel seu aspecte, tot i que reconeix que res a
veure amb els sense papers, que el fet d’haver nascut a Catalunya el fa
privilegiat.
Sí, en Aladdine ha nascut aquí! Ell afirma:
“ La condició d’immigrant
a Catalunya és hereditària”
_ Veiem el racisme als EUA, però no veiem el que hi ha
a casa nostra, als nostres carrers, ho diu així en Aladdine. De la ciutadania en
general
Aladdine, també comenta que els nois del seu entorn que mai han
estat antiracistes, inclòs han tingut conductes racistes, ara es manifesten en la defensa,
doncs ara sembla ser que toca fer-ho. No pas per creureu així, sinó perquè ho
fa la resta.
Antiracisme
Ha estat més una estratègia per a la construcció
de nous paradigmes socials lliures del racisme imperant.
Com a estratègia
d’acció, l’antiracisme no es pot concebre sense la participació i el protagonisme de les persones que seva pròpia
problemàtica fins a la cerca de solucions i horitzons possibles.
A la història podem destacar 3 moments
de referència de lluita
antiracista unificada:
→ Moviment abolicionista del segle XIX
→ Moviment anti-colonial i pels drets civils (1920s-1960s)
→ Moviments anti-apartheid i multicultural (1970s-1990s)
→ Moviment abolicionista del segle XIX
→ Moviment anti-colonial i pels drets civils (1920s-1960s)
→ Moviments anti-apartheid i multicultural (1970s-1990s)
Parlem dels Delictes d’odi
Activitat delictiva,
prevista pel codi penal i motivada en un prejudici de
la persona que el perpetra cap una o més característiques de la o les persones
que el pateixen (per exemple, el color de la pell, la religió, l’orientació
sexual, l'edat, etc.).
És aquesta «motivació»
l’element que el diferencia d’un delicte ordinari, i que determina el seu particular impacte en les
persones que el pateixen i la seva perillositat de
cara a la cohesió i
convivència en el marc de la nostra societat.
Tenen una base
emocional.
Conjunt de sentiments desplegats arran d’un estereotip no
reflexionat i tot sovint generalitzat, magnificat, extrapolat i aplicat
indiscriminadament.
Els prejudicis poden ser positius i negatius i es
desenvolupen en tots els grups socials i cap a totes direccions.
En aflorar de les emocions, els prejudicis
estan molt interioritzats i són molt
complicats d’analitzar i modificar.
Tot sovint, davant d’experiències personals que contradiuen
les nostres idees preconcebudes, ens resulta més fàcil considerar l’experiència
com a una excepció a la norma que qüestionar les nostres pròpies aprensions,
sorgides d’estereotips i prejudicis que han estat culturalment
construïts.
Discriminació
La discriminació
consisteix a no reconèixer o no respectar els membres d’un
grup ni els seus drets per ser de diferent ètnia, gènere, orientació sexual,
religió, classe social, etc.
Les persones tendim a
desconfiar de tot allò que desconeixem, d’allò que no és com nosaltres, que ens
és poc familiar.
És per això que
tendim a ajuntar-nos amb grups que ens resulten més propers. I discriminem com
a mecanisme de defensa per reforçar la nostra imatge, de
manera que acabem determinant que tot allò que s’escapa de la nostra
“normalitat” és un enemic.
La discriminació apareix quan existeix un prejudici negatiu.
És un component d’hostilitat envers altres persones.
La discriminació apareix quan existeix un prejudici negatiu.
És un component d’hostilitat envers altres persones.
El racista es fa, no s’hi neix.
La discriminació
condueix a la desigualtat a nivell polític, econòmic, social i
relacional.
Des de SOS Racisme Catalunya presenten cada any un informe, un any
més, l’informe, Invisibles: l’estat del racisme a Catalunya.
Aquest document
únic a Catalunya recull l’estudi dels casos de racisme atesos al Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme
(SAiD) i té com a finalitat manifestar el racisme al país i
denunciar aquesta vulneració de drets humans, destacant de manera específica,
la deixadesa per part de les administracions públiques. La d’enguany,
recull dades de 2019, ja és la 11 a edició.
Com objectiu és que l’informe, sigui
una eina de denúncia, de sensibilització i recull de propostes de polítiques
públiques, arribi al màxim públic possible.
Avui mateix, Betevé recordar
una agressió cap a un barceloní nascut a Guinea Equatorial, que un vigilant de
seguretat del metro, va fer fora del vagó del metro:
_” Tots els
negres del vagó del metro que baixin” Castro
Nguema, és va negà i el vigilant va agredir a en Nguema, aquí us deixo l’enllaç...
També us
deixo un enllaç d’un recull d’audiovisuals que en pocs minuts poden desarticular
estereotips i actituds xenòfobes.
Recordeu
El paper de l'adult és fonamental, l'exemple que donem als infants, forma part del seu aprenentatge, així hem de posar molt de cura i d'amor a tot el que fem!
“ La nena que va curar el racisme”
Doncs coneixent la dura realitat que viuen, un
matrimoni compost per la Malonga i en Bahongó, fan com una mena de ritual per
la seva filla, la Bamboa, davant de les cascades del riu del seu poble per que sàpiga fer front al
món, i transmetre-li un ensenyament que
li permeti enfrontar-se a les adversitats al que li tocarà viure al llar de la
seva vida.
La
Bamboa tot i que és petita, va complint les recomanacions dels seus pares, no s’oblida
de les paraules que li van dir i les pren com un lema.
