El Racisme i els Infants

Racisme

És qualsevol forma d’exclusió, discriminació o agressió a les persones per motiu del seu origen ètnic o nacional, pel color de la pell, per creences religioses, pràctiques culturals o de qualsevol altra mena.

No és només una ideología:

És una pràctica sistemàtica i rutinària que es fa necessària per mantenir una estructura de poder basada en la hegemonía cultural occidental.

Es manifesta en les relacions institucionals i en les relacions quotidianes.

Es produeix i reprodueix constantment. Pot manifestar-se de forma explícita en el llenguatge racial o de forma tàcita.

És un concepte estructural, amb arrels profundes en un passat d’esclavitud, espoli, usurpació, dominació i explotació en el context de la modernitat.

Parlem de la Actualitat

        Actualment cada vegada el món és més plural, això genera que visquem entre persones d'altres cultures, religions i procedències.

Aquesta és la nostra realitat, així haurien de viure respectant les diferents ètnies que ens envolten i formen el nostre dia a dia. 

Per què existeix el racisme? 

Hi ha una tendència a sentir por per alguna cosa nova o diferent. 

Es tracta d'una reacció instintiva, i que en la majoria dels casos és una protecció davant del desconeixement.

No existeix el racisme sense races, que són el resultat de la classificació racial dels éssers humans, on els considerats blancs ocupen la posició superior.

Després de l’horror de l’Holocaust, les races van ser «enterrades vives».

    

La diferenciació dels éssers humans en «races» es va considerar científicament incorrecta i políticament perillosa, i  el terme «raça» va passar a ser malvist.

Cal tenir en compte que en aquest cas el discurs moral (què està bé i què està malament) serà insuficient. 

        Ha d'anar acompanyat d'una reflexió intel·lectual, dins de les possibilitats segons l'edat del teu fill, exposant els motius de perquè tots els éssers humans són iguals, i que com a tals hem de conviure amb la fórmula del respecte i la tolerància.

Els infants des de ben petits a la llar d’infants conviuen entre ells, sense evidentment cap mena de discriminació, inclòs caldria anomenar el fet divertit de que quan més diferents més és l’atracció

Com aprenen els prejudicis racials els infants?

         Des d'una edat primerenca, els infants aprenen sobre les diferències i els prejudicis racials de la mà dels seus referents, els seus pares, familiars, etc.

         És evident que hi ha un procés d'aprenentatge dels prejudicis racials, el qual no es diferencia gaire del procés d'aprenentatge d'un idioma nou. O de qualsevol altre aprenentatge, els infant inicien el procés d’aprenentatge per percepcions, actituds dels adults que l’envolten, allò que els hi anem transmeten a vegades no voluntàriament, sinó de manera natural per la nostra forma de ser.

           Als sis mesos d'edat, el cervell d'un nadó ja pot reconèixer diferències racials.

           Dels 2 i els 4 anys, els infants poden interioritzar prejudicis racials.

           Als 12 anys, molts ja han assentat les seves creences.

D’aquesta manera ens cal educar als infants i a nosaltres mateixos per la diversitat, a nosaltres perquè podem tenir una bona actitud i voluntat, però hi ha matisos de la nostra educació que ens podem portar a trets no desitjats, però d’indole racista.

         Ens cal recordar que per crear una cultura oberta a la diversitat, inclusiva, tots hem de reconèixer els nostres propis prejudicis racials i reflexionar per poder canviar la nostra actitud sobre aquells que siguin injustos o que puguin causar mal a altres persones. Cal saber que moltes ja són de segona generació.

Educació per a la diversitat

Com a pares podem actuar en diferents aspectes es clau perquè els nostres infants s'acostumin a la diversitat i evitar així comentaris o actituds racistes davant de persones d'altres creences, cultures o països. 

        Si aquests factors estan presents en l’educació, ajudarà a disminuir molt les reaccions tipus racista. Inclòs podran derivar a fer critica o autocrítica en cas contrari.

_ Ser un bon exemple

 Identificar i corregir els propis comentaris i accions que puguin fomentar prejudicis racials.

_ Fomentar l'amistat amb persones d'altres països

        La relació amb altres persones és la forma més natural de comprensió de la diferència. Això és aplicable tant si els infants tenen companys d'altres països a classe, veïns, o si els pares tenen amistats que afavoreixin aquest intercanvi.

_ Estimular l'aprenentatge d'altres idiomes

A més de ser una eina útil per a l'aprenentatge i enriquidora per a la futura vida professional, una llengua nova aporta una nova forma de veure i comprendre el món.

_ Ensenyar música, contes, gastronomia i  tradicions d'altres indrets del món. 

D'aquesta manera els petits veuran la diferència com una cosa lúdica i divertida. Des viatjar, llegir contes, són bones maneres d'ensenyar altres costums i maneres d'entendre la diversitat.

_ Parlar amb els nens sobre el racisme.

 La comunicació és fonamental:

Per què comprenguin quines actituds poden ser considerades com a racistes o com a estereotips sense justificació.

Moderar el llenguatge, i no emprar paraules despectives per referir-se a persones d'altres cultures o races. O de qualsevol persona en qualsevol cas.

El respecte envers les altres persones en fonamental per viure en un entorn sà!

Que ens cal saber...

Les Nacions Unides

Va anomenar el Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial, proclamat el 1966 com a tal arran de què el 21 de març del 1960 la policia va matar 69 persones en una manifestació pacífica contra les lleis de l’apartheid a Sud Àfrica. Actualment és una reivindicació totalment vigent i rellevant.

Ens cal reflexionar sobre el tema amb els infants i joves, com que després de tants anys encara tenim aquestes actituds. No ha servit de res?

Recursos per oferir als nostres infants,

Comencem amb unes recomanacions per els més petits:

“ Colores que se aman “ “ Colors que s’estimen “ D’Abril Berán/  Paco Abril y Anne Decis

“ Al mirall he vist que la meva pell és negra, igual que el meu pare, la meva mare té la pell blanca. “Estic fet de dos colors diferents, que s’estimen”

Escrit en un text poètic i emotiu, parla de l’odi i de l’amor entre les persones de diferents races. En Lucca només entén d’amor, un altercat al carrer altera el seu petit món, ell corre a refugiar-se als braços de la seva avia Dolores, que en sap canviar el seu plor en riure. En Lucca en sap que el color no importa i ensenyarà als més petits a comprendre-ho.

“ Cuac “  de Carmen Posadas i Jesús Galván

És un relat senzill d’il·lustracions realistes molt commovedor: és una història fresca i tendra, que va d’un ocell, ens convida a vèncer la por davant les diferències, de l’enriquiment envers el diàleg per superar la ignorància de les actituds xenòfobes.

“ Elmer “ per David McKee

És considera un elefant diferent als altres. Per la seva pell de molts colors, no gris com la resta d’elefants, tracta de la diversitat des de la tolerància, amb humor. Que ens convida a acceptar-nos tal i com som.

“ Chocolate y merengue’ de Ricardo Cie

A partir de 6 anys. Dos infants d’aparença diferent, quan miren de ser amics, veuen que les diferències entre ells són ben poques,.

Aquest conte, va guanyar el premi Cenal a Veneçuela, i les seleccions dels ministeris d’educació de Guatemala i Xile, la secretaria d’Educació Pública de Mèxic, i del pla Nacional de Lectura d’Argentina. Recomanat per llegir a l’escola.

“ Petit i Gran “ Les vides de grans homes de la història, explicades de forma senzilla i divertida per els més petits. Cada llibre té un nou protagonista...

_ Martin Luther King, de Maria Isabel Vegara i May Ly Degnan.

Per infants de 5 als 8 anys. Martin Luther King va ser un líder religiós i un dels grans impulsors del moviment per els drets civils dels afroamericans. Va participar en nombroses protestes pacífiques en contra de la guerra del Vietnam i en contra de la pobresa en general.

Serà sempre recordat a la història dels Estats Units com un heroi.  

“ L’altra riba “ per Marta Carrasco i Carmen Salvador

Ens parla dels pobladors de les dos ribes del riu, que no es parlen. Uns diuen que els d’allà són estranys, que són desordenats. Un dia una nena va decidir travessar el riu i va descobrir que, entre uns i els altres són més les semblances que les diferències.

Una commovedora història sobre la tolerància. L’amistat.

“Els colors de la nostra pell” Per Karen Katz Editorial Intermon-Oxfam

La petita Lena, vol pintar un quadre de si mateixa, pensa pintar la seva pell de color marró, però quan va sortir pel veïnat amb la seva mare, va adonar-se que existeixen moltes tonalitats de pell d’aquest color.

“ Pare que és racisme? “ per Tahar Ben Jelloun

Un llibre per a pensar, Tahar el va escriure per donar respostes a les respostes de la seva filla. De 10 anys. Ell vol explicar-ho bé, per què els infants poguin entendre que no són racistes, els fan racistes, que per sobre de les diferències tots tenim els mateixos drets i els hem de respectar.

 Hi ha un munt de llibres, per assolir tot el necessari per poder acompanyar als nostres infants en aquest camí d’entendre que tots som igual de diferents, i jo no acabaría mai de llegir-los i compartir-los amb vosaltres.

Aquí us deixo un enllaç, un recull que us poden ajudar a realitzar-ho

Escoles.fundesplai.org/blog/lleure/10-activitats-per-combatre-el-racisme-i-la-xenofobia/

Com viuen el racisme els nostres infants i joves  

Segons un estudi impulsat pel Ministeri de Treball i Afers Socials, encara es registren moltes actituds de discriminació a les aules, per part d'alguns joves que fan servir els insults racistes per ofendre companys seus vinguts de fora. 

No obstant això, el mateix estudi també conclou que aquestes mateixes actituds cada vegada provoquen més rebuig entre els adolescents que no les acepten.

Per poder acompanyar els nostres fills, els nostres infants a respectar els altres, és important conèixer El glossari antiracista, les diferents definicions per acotar a què ens referim quan parlem de racisme, radicalització, antiracistes o delicte d’odi, entre altres 
conceptes...

Xenofòbia

La xenofòbia implica el rebuig o l’odi a la persona d’origen estranger o bé a la persona que té trets culturals i físics diferents i s’assumeix que són d’origen estranger.

Des del punt de vista teòric, la xenofòbia i el racisme no són el mateix.

El racisme inclou col·lectius que, per definició, no entrarien en la xenofòbia, com ara la discriminació al col·lectiu gitano o a persones amb trets ètnic d’altres indrets però nascudes aquí.

Però normalment qui és xenòfob, és racista; així doncs, a la pràctica, la diferenciació és més acadèmica que no pas real.

Hi ha moltes històries que fan referència, per exemple:

Alaaddine Azzouzi

Ell explica _ Que es considera un privilegiat, doncs he tingut estudis i no ha estat víctima de racisme de forma institucional.

La policia, l’aturat pel seu aspecte, tot i que reconeix que res a veure amb els sense papers, que el fet d’haver nascut a Catalunya el fa privilegiat.

Sí, en Aladdine ha nascut aquí! Ell afirma:

“ La condició d’immigrant a Catalunya és hereditària”

_ Veiem el racisme als EUA, però no veiem el que hi ha a casa nostra, als nostres carrers, ho diu així en Aladdine. De la ciutadania en general

Aladdine, també comenta que els nois del seu entorn que mai han estat antiracistes, inclòs han tingut conductes  racistes, ara es manifesten en la defensa, doncs ara sembla ser que toca fer-ho. No pas per creureu així, sinó perquè ho fa la resta.

Antiracisme

Ha estat més una estratègia per a la construcció de nous paradigmes socials lliures del racisme imperant.

Com a estratègia d’acció, l’antiracisme no es pot concebre sense la participació i el protagonisme de les persones que seva pròpia problemàtica fins a la cerca de solucions i horitzons possibles.

A la història podem destacar 3 moments de referència de lluita antiracista unificada:
→ Moviment abolicionista del segle XIX
→ Moviment anti-colonial i pels drets civils (1920s-1960s)
→ Moviments anti-apartheid i multicultural (1970s-1990s)

Parlem dels Delictes d’odi

Activitat delictiva, prevista pel codi penal i motivada en un prejudici de la persona que el perpetra cap una o més característiques de la o les persones que el pateixen (per exemple, el color de la pell, la religió, l’orientació sexual, l'edat, etc.).

És aquesta «motivació» l’element que el diferencia d’un delicte ordinari, i que determina el seu particular impacte en les persones que el pateixen i la seva perillositat de cara a la cohesió i convivència en el marc de la nostra societat.

Prejudicis

Tenen una base emocional.

Conjunt de sentiments desplegats arran d’un estereotip no reflexionat i tot sovint generalitzat, magnificat, extrapolat i aplicat indiscriminadament.

Els prejudicis poden ser positius i negatius i es desenvolupen en tots els grups socials i cap a totes direccions.

En aflorar de les emocions, els prejudicis estan molt interioritzats i són molt complicats d’analitzar i modificar.

Tot sovint, davant d’experiències personals que contradiuen les nostres idees preconcebudes, ens resulta més fàcil considerar l’experiència com a una excepció a la norma que qüestionar les nostres pròpies aprensions, sorgides d’estereotips i prejudicis que han estat culturalment construïts.

Discriminació

La discriminació consisteix a no reconèixer o no respectar els membres d’un grup ni els seus drets per ser de diferent ètnia, gènere, orientació sexual, religió, classe social, etc.

Les persones tendim a desconfiar de tot allò que desconeixem, d’allò que no és com nosaltres, que ens és poc familiar.

És per això que tendim a ajuntar-nos amb grups que ens resulten més propers. I discriminem com a mecanisme de defensa per reforçar la nostra imatge, de manera que acabem determinant que tot allò que s’escapa de la nostra “normalitat” és un enemic.
La discriminació apareix quan existeix un prejudici negatiu. 
És un component d’hostilitat envers altres persones. 

El racista es fa, no s’hi neix.

La discriminació condueix a la desigualtat a nivell polític, econòmic, social i relacional.

Des de SOS Racisme Catalunya presenten cada any un informe, un any més, l’informe, Invisibles: l’estat del racisme a Catalunya.

 Aquest document únic a Catalunya recull l’estudi dels casos de racisme atesos al Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme (SAiD) i té com a finalitat manifestar el racisme al país i denunciar aquesta vulneració de drets humans, destacant de manera específica, la deixadesa per part de les administracions públiques. La d’enguany, recull dades de 2019, ja és la 11 a edició.

Com objectiu és que l’informe, sigui una eina de denúncia, de sensibilització i recull de propostes de polítiques públiques, arribi al màxim públic possible.

Avui mateix, Betevé recordar una agressió cap a un barceloní nascut a Guinea Equatorial, que un vigilant de seguretat del metro, va fer fora del vagó del metro:

_”  Tots els negres del vagó del metro que baixin” Castro Nguema, és va negà i el vigilant va agredir a en Nguema, aquí us deixo l’enllaç...

https://beteve.cat/societat/denuncia-racisme-policial-metro-testimoni/

També us deixo un enllaç d’un recull d’audiovisuals que en pocs minuts poden desarticular estereotips i actituds xenòfobes. 

https://xarxanet.org/comunitari/noticies/videos-contra-el-racisme-i-la-discriminacio

Tots som igual de diferents i això és el que ens fa ser únics! 

Recordeu
El paper de l'adult és fonamental, l'exemple que donem als infants, forma part del seu aprenentatge, així hem de posar molt de cura i d'amor a tot el que fem!

Un altre conte que cal compartir amb la família és
“ La nena que va curar el racisme”

Doncs coneixent la dura realitat que viuen, un matrimoni compost per la Malonga i en Bahongó, fan com una mena de ritual per la seva filla, la Bamboa, davant de les cascades del  riu del seu poble per que sàpiga fer front al món,  i transmetre-li un ensenyament que li permeti enfrontar-se a les adversitats al que li tocarà viure al llar de la seva vida.

La Bamboa tot i que és petita, va complint les recomanacions dels seus pares, no s’oblida de les paraules que li van dir i les pren com un lema.