La Infància i el Dol
El Dol és un procés
natural, ens ajuda a acceptar la pèrdua que hem patit.
El buit i per
extensió la tristor que ens deixa la mort d’un ser estimat són molt difícils de
gestionar. S’han de superar en diferents etapes.
Quan aquests llaços afectius es perden per la mort
dels nostres éssers estimats, això porta com a conseqüència un estat afectiu
que anomenem dol.
A cap de nosaltres ens agrada veure trist a cap infant, però la tristor és una emoció imprescindible, tan com qualsevol altre emoció més agradable, la alegria, sorpresa o la por.
Així el Dol és el procés d’adaptació emocional
davant de qualsevol pèrdua.
Hi ha
quatre fases a assolir per superar el dol...
_ L’inicial és el Xoc, desesperació intensa i atordiment, que ens porta a negar la realitat.
La negació_ La recerca es produeix quan l’infant sent
enyorances, en referencia a la persona perduda, com els moments que vivien
plegats.
_ Tristor i
desesperança, sovint amb insomni i desconsol.
_ El creixement, com assolim i aprenem a
seguir endavant.
Si es quedem aturats en una d’elles , patirem l'anomenat dol patològic.
En els Infants
Per parlar
de dol en la infància, són molt importants els adults referents, que
acompanyen a l’infant.
Si som la mare, pare, cuidador, cuidadora o qualsevol altre referent, hem d’aturar-nos a assolir el que significa per nosaltres aquesta pèrdua, que sentim, per així esta més a prop del patiment de l’infant.
Saber el que poden esta patint ens
ajudarà a consolar-lo, a escoltar-lo, també és important explicar el que
nosaltres sentim, ens ajudarà a compartir el nostre dolor, alhora que escoltem
el seu, ens podrem sostenir-alhora.
Quan
l’infant pateix una pèrdua, la sensació de seguretat trontolla, cal oferir-li seguretat,
acompanyant-lo i ajudant-lo en el seu procés de reestructuració.
El
nostre patiment o la manca de força en aquests moments pot fer que ens sentim sobrepassats,
i no puguem ser capaços de parlar de la pèrdua amb els nostres infants, hem d’acceptar-lo
i demanar a una persona propera del nostre entorn que pugui acompanyar-lo, si l’infant
està segur nosaltres també ens traurem de sobre aquest patiment, almenys fins
que retroben les forces necessàries. I
si ens cal demanar ajuda externa, pot ser molt necessària.
L’etapa Evolutiva de cada infant
Hem de ser sincers, no hem d’ocultar
la realitat als infants, cal que sàpiguen de manera clara i senzilla el que ha succeït,
ocultar o adornar la realitat només pot provocar dificultats.
Explicant com ens sentim nosaltres i aportant seguretat.
L’edat de l’infant és important...
Des del naixement fins
als 3 anys, són tan petits que no entenen el concepte de la mort com a tal però sí
que perceben els sentiments d’abandonament o de separació que els genera la
mort de la persona que estimaven.
Si és una persona molt propera per a l’infant, sentirà el mal d’abandonament i potser ho relacionarà amb l’absència de la persona.
És important que una altra
persona pugui aportar allò que cobria la persona morta.
Entre els 4 i 7 anys, entenen la mort de manera limitada. Doncs és una etapa on el pensament màgic predomina, per això de vegades poden pensar que la persona tornarà. Cal ser clars i explicar que això no passarà.
En
aquesta edat com a resposta poden esta més irritables, no mostrar els seus
sentiments…o inclòs fer pipi al llit.
En aquesta edat ja poden diferenciar de manera clara la realitat de la fantasia.
Tot i que l’infant pot entendre més clarament la mort, no sabrà com afrontar-la
de manera adequada.
A l’arribar
a la fase de la tristor, pot derivar a una tristesa que els inunda
portant-los a la fase de depressió si no aconsegueixen expressar el
que senten.
Cal
està molt pendents i propers a compartir els seus sentiments.
En
aquesta fase hem de tenir en compte que al costat de la pèrdua de la persona
que volen, s’ajunta amb un procés personal de molt de canvi. Els amics seran de gran ajuda.
Poden
aparèixer comportaments d’aïllament, culpabilitat o l’ajornar el seu propi
dolor i convertir-lo en ràbia, impotència o por.
Com actuar...
Amb estima, respecte, comunicació, escolta, abraçades...
Ho hem de comunicar als infants el més aviat possible:
En un
lloc adiem i en el moment adequat, tan per ells com per a nosaltres, explicar
com més aviat millor, de manera fàcil el que ha succeït, parlar directament de
mort com a tal, sense adornar.
Si és una mort que es preveia, és millor anar
preparant l’infant a poc a poc i amb antelació. Poder visitar a el malalt a
l’hospital ajuda a poder processar el que està succeint i entendre millor
perquè la persona que volem no està on sol estar.
Per explicar-ho tindrem en compte les característiques individuals i l’edat que tingui l’infant.
És
important que responguem les seves preguntes, els donarà seguretat. I si no sabem la
resposta, hem d'assumir-ho i dir-ho, doncs per a nosaltres tampoc és fàcil entendre-ho.
Hem d’
acompanyar-los en la seva expressió, cada infant tindrà la seva manera
d’expressar el que sent, hem d’esta atents i ajudar-los a saber com es senten.
Poden
sentir ràbia, derivada del dolor i la tristesa
que senten.
Les conductes
de regressions es poden donar en aquest procés. Com reclamar més atenció,
diferents pors, sentir-se desmotivats i aïllar-se.
També podria deriva a un malestar físic, mal de panxa, de cap, dolor al pit...
També pot afectar la seva atenció a l’escola.
Si
per el contrari amaguem les nostres emocions, ells també les amagaran, hem de ensenyar
als infants a expressar-les de manera sana.
No podem protegir els infants de la mort, però
sí que podem ajudar-los a posar paraules al que estan senten i acollir-los amb
tot el que vagi sorgint, sense por.
Comiat
Quan
arriba el moment d’acomiadar-nos, és important fer-los partícips del ritual de
comiat sempre que ells i elles vulguin.
En la
mesura del possible, és convenient que els nens puguin assistir al tanatori i
al funeral, per així poder començar a pair el que ha passat i començar a
elaborar el dol adequadament.
És
important poder explicar a l’infant que el cos no sent res i que ja no pateix.
També
podem buscar un lloc tranquil, que potser hem compartit junts i expressar les
sensacions que tinguem. Fer algun dibuix
o collage amb fotos.
Recordar
moments bonics i alguns de divertits, que ens ajudaran a somriure.
Amb un conte que més que un conte és una eina clau per explicar la
mort i acompanyar el dol a la infància...
“ Adios “ de Rafa Guerrero
Escrit per un psicòleg infantil especialitzat en la
intel·ligència emocional.
Per infants entre 4 i 8 anys. Com l’avia de la
Maria i en Lucas, es posa malalta i la porten a l’hospital, va morir. El...que és
la mort, què és un tanatori, aquestes coses que van haver d’aprendre en Lucas i
la Maria les podríem aprendre .
Per entendre la mort, hem d’entendre la vida, les malalties...
“ No està escrit a les
estrelles “ de Green, John
Tot i
que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de
vida, la Hazel segueix sent una malalta terminal.
El
seu final sembla que ja està escrit. Però l’aparició d’Augustus Waters al grup
de suport de nois amb càncer canvia radicalment la seva vida.
La
història està a punt de ser reescrita.
Una
novel·la sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes,
estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure
“ El Buit “ d’Anna
Llenas
L’Anna
Llenas amb les seves precioses creacions precioses ens acompanya en moltes
ocasions, i amb aquesta es vol treballar la resiliència i la superació
personal.
Com la
Júlia sent un buit dins seu i no sap per què.
Intenta tapar-ho amb molts taps, però no troba
el que més li encaixa, què li passa a la Júlia?
Un conte molt original, ens va exposant coses que van
marxant del nostre dia a dia i que es transformen amb el past del temps.
La
manera que té de mostrar aquests canvis és a través d’unes pàgines de paper
vegetal, que fan que el canvi sigui més visible i entenedor.
“Així és la vida “d’ Ana Luisa Ramírez
En aquest conte es parla de la frustració, la frustració de
quan no s’aconsegueix allò que volem, quan sentim decepció o tristesa. I entre
les frustracions hi apareix la mort. Com ens sentim quan alguna cosa acaba o
algú es mor?
Inclou un trencaclosques perquè els infants puguin
repassar el que s’ha parlat en el conte.
“ La Lluna d’en Joan “ de Carme Solé
El
pare no està gaire bé de salut, i el vol salvar de totes les maneres,
enfilant-se fins a la lluna o baixant fins al fons del mar.
Una
bonica història de tendresa que s’ha convertit en un conte de referència per
parlar del dol.
“ Sempre t’estimaré “ de Robert Munsch
Aquesta és una bonica i tendra història, la d’una mare i el seu fill en totes les fases de la vida. La superació de les etapes faran que, quan la mare sigui gran, sigui el fill qui cuidi d’ella i així li retorni tot l’amor que ell ha rebut des de ben petit.
