Nutrició Infantil

 

La Nutrició Infantil

La nutrició infantil és una de les claus principals de al bon desenvolupament físic i mental dels infants des de petits.

Durant els primers mesos de vida la lactància materna és la opció més recomanable, degut a tota la bona aportació nutricional i la creacció de vincles afectius, a la demanda, quan el nadó ho demani. La llet de fórmula també a nivell nutricional conté tota l'aportació necessaria per le crèixement del nadó. 

Els hàbits d’alimentació que s’adquireixin durant el seu creixement queden interioritzats, d’aquí la importància de que siguin saludables.

Quan parlem d’una bona nutrició, parlem sobre la importància de consumir fruita, hortalisses i llet, sabem que de vegades cal desenvolupar estratègies per poder introduir en els àpats diaris aliments que normalment són rebutjats pels infants.

L’educació alimentària s’inicia a partir dels 6 mesos i s’anirà modelant durant tota la vida.

Si de ben petits, quan iniciem l’alimentació complementaria del nadó ja anem donant a conèixer diferents aliments tot serà més senzill.

El com incorporar l’alimentació complementària en la seva dieta, serà el pediatra el que us orientarà quan i com haurà d’iniciar.

En els darrers anys s’ha introduït un mètode de deslletament del nadó, que segurament hagueu escoltat com a el Baby Led Weaning. Aquesta tècnica d’incorporació dels aliments en els Infants, era la que utilitzaven els nostres avis.

En que consisteix?

En oferir a l’infant aliments sòlids ja directament, sense donar pas als pures i farinetes que tan han marcat aquest procés d’introducció.

Així l’infant podrà manipular amb les mans els diferents aliments, com poden ser les fruites, primer una mica més toves i mica ja més sòlides. 

Ell mateix va descobrint les textures, sabors i formes diferents.  

Aliments evidentment saludables, pera, plàtan i poma, com a fruites inicials, sense oblidar les verdures con pastanaga, llegums com els pèsols, boletes gracioses que poden anant agafant, sempre asclar ben cuits, força important que aquests menjar sigui el que veuen als plats de la resta de la família, obrint així més l’interès.

Quan s’inicia aquests procés han de seguir ingerint la llet, sigui materna o de fórmula adaptada. Compaginar els diferents àpats.

En cap moment s’ha de forçar a l’infant.En el moment que no vulgui més, hem de deixar de oferir-li. Així l’infant per si mateix regula la quantitat que vol menjar. 

Al seu ritme!

Hem de tenir present que es recomana que la lactància materna sigui fins als sis mesos de l’infant de manera única, així quan inicia la introducció dels aliments tenen més capacitat motora per fer-ho quasi sense ajuda dels adults.

A partir dels 3 anys, el menú dels petits podrà ser el mateix que el dels adults. Segons com es fomenti una alimentació saludable, serà la relació que tindran els nens amb el menjar, tant a curt termini com a llarg.

Si pensem, en com afecten els colors a la vida dels infants, donant a tot un toc de màgia i fem crida de la seva atenció, doncs qui no en té un color preferit? O com uns colors ens transmetrem alegria i vitalitat i d’altres ens donem pau i relaxació.

És important que sapiguem que als nadons i als infants més menuts també, encara que poden anar canviant amb l’edat, sempre hi ha preferències.

 Aquesta preferència per determinats colors es reflexa sobretot, en els aliments que més els atrauen.

Hi ha investigacions que concreten que els colors preferits dels infants solen ser: El taronja, el vermell i el groc.

Mentre els que menys els atrauen solen ser el negre, el verd i el morat.

Això evidentment és a nivell general, doncs cada persona sol ser un món ben diferents uns d’altres i també solen estar molt influenciats per les experiències viscudes. D’aquesta manera els infants que no veuen gaire res verd als plats familiars, solen sentir recel i desconfiança davant d’aquest color rebutjant-lo p evitant-lo al fer-se grans.

Sabem que als infants els hi agrada els menjars amb molts colors, així que quanta més varietat de colors veuen al plat més solen animar-se a tastar i menjar, sobretot aquells aliments que si els hi presentem sols de ben segur rebutjarien.

Si per exemple: Els hi presentem pastanagues, blat de moro, tomàquets i espinacs, la possibilitat de que mengin l’espinac augmenten, encara que només sigui una mica, de ben segur que si la posem sola o amb pèsols al mateix plat no voldran ni tastar-la.

Amb això no volem dir que hem de cuinar varietat d’aliments cada dia, però si podem cuinar més quantitat d’allò que sabem que els agrada, pel color o gust i anar aprofitant per aconseguir més combinacions als plats dia a dia.

Quan ja siguin més llarg ja estaran més acostumats als diferents sabors, però també els hi podem explicar el significat dels diferents colors en les fruites i verdures. Com cada color representa una propietat beneficiosa per la nostra salut.

Per exemple: El color taronja de pastanagues i carbasses representa la vitamina A, que ens manté sans els ulls.

 Que el color verd ho dona la clorofil·la que s’encarrega de transforma la llum del sol en energia, que és com la sang de les plantes. I que conté molt de calci que necessiten els nostres ossos.

Sense oblidar els colors groc i taronja de els fruits que representen la vitamina C, que augmenta les defenses del nostre cos, evitant així posar-nos sovint malalts. Doncs ens protegeix de les infeccions. Entre altres!

Com els orienten i ajudem?

Si ajudem a que els infants gaudeixin diàriament d’un menú saludable, els ensenyem pautes molt importants per a la seva vida.

Donar a provar nous sabors és del tot necessari, per així arribar a tenir el paladar acostumat als diferents sabors, sempre evidentment aportant maneres diferents per reforçar aquells sabors que no agraden tant amb altres que son d’un millor gust.   

Així fer alguna salseta, o bé arrebossats de farines suaus amb olis naturals, ens facilitarà la tasca. No hem d’abusar de les fritures.

Nadons preparats

Hem de valorar que l’infant pugui agafar el menjar amb els seus dits sense dificultat, que mostra interès.

Estarem sempre amb ell durant el moment de cada àpat, quan introduïm un aliment nou, observarem les possibles intoleràncies o al·lèrgies. Millor no dona sos aliments nous el mateix dia, espera dos o tres dies per innovar.

 

La importància d’una dieta variada

A l’escola solen tenir un menú ben controlat!

El menú escolar ha d’incloure un equilibri de nutrients. També de micronutrients essencials com les vitamines, els minerals i la fibra.

No ens hem de desanimar si tenim un infant que li costa més. 

Cal aplicar-nos amb la nostra alimentació, doncs l’efecte emmirallament sol tenir bon resultat i asclar armar-nos de paciència.

Sovint necessiten repetir per acabar acceptant un aliment.

Que no haurem de fer

Intentarem que a l’hora del menjar, no hi hagi distraccions, que  sigui un dels moments més agradables del dia.

Si rebutgen algun aliment, no els hi farem xantatge, ni acceptarem que ells ho facin. Podem canviar la manera de presentar l’aliment, fer-ho de forma diferent o provar dies després.

Una de les principals pors dels pares quan donen aliments sòlids al nadó són els ennuegaments. Per això és important estar sempre present quan se li dóna de menjar al bebè, no deixar-lo sol amb menjar a l’abast. 

El nadó ha d’aprendre a menjar i per a això cal deixar que es posi trossos d’aliments a la boca, que els escupi, que jugui amb ells, que els aixafi entre els dits per esbrinar la seva consistència, etc. 

Per evitar els ennuegaments és important no fer servir coberts, que sigui ell mateix el que experimenti amb les seves mans per conèixer de què es tracta abans de posar-se l’aliment a la boca. En els nens amb poques dents o sense dents també s’aconsella evitar aliments molt durs que podrien sortir disparats cap a la gola quan intenti aixafar-los amb les genives. 

Per exemple un tros de poma. En aquest cas seria millor ratllar-la o tallar-la a rodanxes molt molt finetes. 

L’ideal és oferir al petit els mateixos aliments que menja la resta de la família i també en el mateix moment. Si el nadó veu als adults menjar certs aliments aprèn a menjar de la mateixa manera per observació i imitació.

Ara que coneixem els colors que més agraden als infants, i també anirem sabem que els hi agrada més, podrem crear diferents formes divertides amb colors i les textures.

Quan els infants no mengen

La preocupació dels pares per la manca de gana dels infants pot arriba a ser obsessiva, quasi totes les famílies l’han patit.

Perquè no mengen els infants?

Principalment és degut a que no tenen més gana, el seu organisme els envia el missatge de que ja no necessiten més menja. Hem de saber que els infants petits mengen quan tenen gana, no per cobrir horaris, ni necessitats emocionals com fem els adults, per ells no és fàcil entendre que han de menjar si no tenen gana. I davant la pressió es rebel·len, degut a que el seu cos no ho necessita.

Quan ens hem de preocupar?

Si de com hi volta deixar de fer-ho i l’acompanya amb manca d’energia, tristor, dorm malament o en els més petits deixen de guanyar pes, hem de consultar al pediatra el més aviat possible, doncs aquests símptomes poden estar anunciant una malaltia.

Ens de preocupar de la qualitat dels aliments més que de la quantitat que els infants mengin, oferir varietat d’aliments no processats, rics en nutrients, sense sucres i greixos saturats. I millor deixar que ells decideixin la quantitat que necessiten, així generen angoixa o malestar i segur que els àpats seran molt més satisfactoris.

El més important és buscar la causa del perquè no mengen!

Complements alimentaris

Son necessaris?

La majoria de les vegades no ho son, tampoc solen ser gaire eficaços.

Molts d’ells proporcionen un excés de vitamines que podien ser negatives.

Només en ocasions molt concretes i per curts períodes de temps, després d’una malaltia llarga o degut a problemes conductuals rebutgen tota mena d’aliments sempre indicats per la supervisió del pediatra.

Obesitat Infantil

L’obesitat és l’acumulació excessiva de greix corporal (20% del pes ideal per a la talla, edat i sexe)

Però quan parlem d’obesitat no ens referim al pes com una variable única, sempre s’ha de relacionar el pes amb l’edat, sexe i talla.

Popularment es creu que l’infant obès, a l’arribar a la pubertat presentarà una estirada de talla que li compensarà el sobrepès existent.

No hem d’oblidar que l’adolescent mantindrà els mateixos hàbits nutricionals i físics, de manera que, l’excés de pes es perpetuarà. 

Parlem d’obesitat

 La podem classificar en:

· Obesitat nutricional. Representa el 95% dels casos.
· Obesitat secundària a malalties endocrina lògiques, neurològiques i mal formatives.

La gran majoria dels infants obesos es deuen a factors nutricionals.

També existeix una predisposició genètica, però a relació de l’obesitat amb l’ambient familiar i social és predominant.

La probabilitat que un nen sigui obès augmenta:

_ Quan els pares ho són .
_ Hàbits d’alimentació familiar inadequats.
_ Vida familiar sedentària.
_ Disminució de la lactància materna com a forma més adequada d’alimentació del nounat.

_ Cobrir totes les necessitats o demandes de l’infant amb menjar. Aquest hàbit sovint no li permet diferenciar a l’infant entre la sensació de gana i les seves necessitats afectives. Portant-li a una sobrealimentació .
_ La insistència per a què ingereixin grans quantitats de menjar.

S’ha de tenir en compte que a partir del 2n any, el consum disminueix de manera fisiològica. L’augment de pes del primer any és de 6 kg. A partir del 2n any només és de 2-3 kg. a l’any.

L’obesitat pot afectar la personalitat?

Si, pot provocar problemes psicològics. Baixa autoestima i un petit percentatge pot presentar depressió. Deguda a possiblement ser víctima de  burles i/o insults a l’escola. Això sovint genera angoixa i inseguretat, la qual cosa el porta a marginar-se del grup. I a tenir sentiments de ràbia o tristor.

Com podem evitar l’obesitat?

Existeixen 3 punts fonamentals per evitar l’obesitat:

_ Els bons hàbits d’alimentació
_ Realitzar activitat física com a forma de vida(3-5 dies a la setmana)
_ Participació de tota la família dels bons hàbits.

Com a pares i cuidadors hem de predicar amb l’exemple a l’hora de seleccionar els aliments, les quantitats i quan ingerir-los.

No s’ha d’utilitzar l’alimentació per substituir altres necessitats emocionals ni per recompensar a l’infant.  Necessiten ser escoltats i que juguin amb ell.

S’ha d’alimentar correctament als infants des del naixement.

Com ja hem comentat i sabem:

 _ La  lactància materna ha de ser l’aliment fonamental durant els primers 6 mesos de vida, ajudant a disminuir el risc d’obesitat infantil i reforçant la relació afectiva de l’infant amb la seva mare.

_ La introducció dels aliments ha de ser gradual. No tinguem pressa en que l’infant mengi de tot en edats primerenques. Mica a mica donant-li temps.

_ Hem de donar molta importància al consum d’aliments naturals sense addició de condiments. Deixar els aliments processats definitivament.

_ Mantenir un horari habitual diari, sense menjar entre hores.

_ Hem de promoure la masticació adequada i crear un bon ambient a l’hora de menjar.

_ Esforçar-nos per no caure en llargues hores asseguts davant la televisió, ordinador...

Quan parlem de canvis d’hàbits, hem de tenir present que cal temps, aquí tota la família ha d’anar a una. 

Què fer davant l’obesitat d’un infant?

L’infant està en creixement, per tant la seva dieta ha de ser adequada.

Sol hi haver prou amb suprimir les llaminadures, la pastisseria industrial, les begudes gasoses i sucs de fruita envasats per a estabilitzar el pes. No sempre és necessària la pèrdua de pes, ja que el creixement de l’infant permet que el pes s’equilibri amb la talla.

Sobretot s’ha de consultar al pediatra, si hi ha un possible sobrepès, abans d’iniciar qualsevol dieta.

Concepte d’alimentació infantil saludable

Una alimentació saludable es defineix com aquella que ha de ser suficient, completa, equilibrada, variada, segura, adaptada, sostenible i assequible.

_ Suficient, la quantitat d’aliments ha de ser la necessària per a assegurar un creixement i desenvolupament òptim.

_ Completa, ha d’aportar tots els nutrients que l’organisme necessita com hidrats de carboni, greixos, proteïnes, vitamines, minerals i aigua.

_ Equilibrada, els aliments han d’aportar els nutrients tant de manera qualitativa com quantitativament per assegurar un bon estat nutricional.

_ Variada, per oferir una diversitat major d’aliments, aprofitant els vegetals de temporada i així assegurar una aportació nutricional més gran.

_ Segura, ha d’estar lliure de substàncies que puguin posar en risc la salut.

_ Adaptada a la persona, ja que cadascú té unes necessitats nutricionals diferents en funció de la seva edat, sexe, talla, cultura, activitat física que desenvolupa i estat de salut o malaltia.

És important adequar les quantitats a la sensació de gana.

_ Satisfactòria, ha de ser agradable i aportar plaer sensorial.

_ Sostenible, els aliments han de complir condicions mediambientals mínimes i la seva obtenció i transport economitzant energia.

_ Assequible, ajustant-se a les condicions econòmiques individuals de cada família perquè puguin accedir als aliments.

Afegirem un menú orientatiu setmanal ...

Per més informació podeu consultar la web tindremunfill.es

Cal que recordem que cuinar amb els infants, de manera senzilla, aprenen a conèixer des de petits els aliments, i les diferents maneres de cuinar-los, sempre serà molt positiu per establir una bona relació amb els aliments diferents i ajudarà a establir vincles amb la família.

No oblidem tampoc en de tant en tant preparar algun plat divertit a més de saludable, serà un bon estímul per diferents ocasions, us posem alguns exemples...

Grans cuiners i grans persones!

Cuideu-vos Molt!