Tots donem pit!

 
Què és la llet materna?
És el millor aliment que pot tenir un nadó

• És un teixit viu que contè cèl·lules vives, factors de creixement, antiinflamatoris naturals, factors biòlogics actius.
• Amb components: nutritius, immunitaris, metabòlics i biològics
• Té la proporció ideal de nutrients pel lactant a mesura que creix, inicialment el calostre els primers dies, ric en proteïnes, sals minerals i substàncies immunoprotectores. Més tard la llet va adquirint un aspecte més cremós.
• La llet és neta i sempre apunt pel nadó.

És un' altre miracle de la natura, el fet de ser mares, com evoluciona dintre teu un ser, com el cos pot fer el diferents canvis per seguir tot el procés d'un embaràs, un part, i pot fer-se càrrec de la seva alimentació un cop arribar al món. Tot aquest procés natural unit a la apego, a la gran capacitat d'estimar que tenim, fa que la lactància sigui digne d'admirar i sense cap dubte digne de respecte. 
Estem al segle XXI, any 2016, l'evolució de la nostre espècie com a essers vius racionals, ha fet grans canvis, hi ha una tendència a deixar el que és natural de costat, i crear més artificial, però el fet de poder alimentar de la forma més sana als infants, encara perdura, Perquè possem dificultats? 

Hi ha infants que tot seguint uns horaris puntuals, en alguns moments demanen de mamar en moments que les seves mares no contaven, això ha passat sempre i passarà. Si veiéssim plorar a un nadó intensament, patiríem, evidentment jutjaríem a la seva mare, tot i que no tindríem la certesa del motiu del seu plor.
"Sóm així de solidaris"



Hi ha una polèmica envers el tema de la lactància als espais públics?
Per desgracia això és així, sembla que a molts països no es permet donar de mamar als nadons en públic, relacionant els pits d'una mare donant menjar al seu fill/a amb un objecte sexual i algunes persones els hi afecta.
Com a mares tenim diferents recursos per evitar-ho, portar una samarreta ample i aixecar-la quan arriba el moment de donar de menjar al nadó o inclòs cobrir el pit amb un fulard. 

Però el ideal seria que ningú s'ha sentís ofès per aquest acte!
Un tabú que deuria ser irradiat a favor de la igualtat de sexes

Que és el millor per els nadons i les mares?
De cara al bebè hi ha opinions diferents, uns diuen que el nadó s'estima més la intimitat alhora de mamar, d'altres que per ell aquest fet no suposa cap dificultat, té gana i vol menjar. 
És molt important que la mare estigui còmoda i feliç, no nomes per ella evidenment sinó per que això es el que transmetrà al seu fill i els aportarà benestar.
El fet de tenir un fill no ha de representar que no pugui sortir de casa!

Les mares també tenen el dret a sentir-se còmodes i felices.
Quan acabar de néixer un nadó s'ha d'alletar sovint, el que vol dir que si hi ha limitacions per fer-ho s'haurà de passar el dia dins de casa, pel fet d'haver de donar-li pit, reduir la vida social de la mare i de l'infant no serà bo per cap dels dos. 
Si surten al carrer no gaudiran dels llocs públics ni de la socialització. 
Hauríem de contemplar el fet de que la socialització es obligada quan tenen altres fills, fer la comprar i més funcions quotidianes.
 Si la mare li vingués de gust dinar amb les seves amigues o família, portant evidenment el seu fill, s'ha de contemplar que el nadó pugui tenir gana durant aquesta estona i que hagi d'allertar-ho.
Pot ser que la mare tingui vergonya o no li agradin les mirades, així podria amagar-se o demanar un espai per alletar al seu fill. No obstant, si ella no té cap prejudici de fer-ho en públic, hauria de ser lliure de fer-ho.

 Les mares deuen ser conscients de que aquest fet pot arribar a molestar a algú!

Sembla que actualment no estem acostumats a veure les dones donar pit en públic i caldria recordar que la lactància està protegida per acords internacionals a països en vies de desenvolupament.

"Salva vides i protegeix la invasió de la industria de l'alimentació infantil"




Als països més desenvolupats en canvi, l'impacte social de les polítiques de protecció i recolzament a la lactància no és tan clar, el seu abast no va més enllà de l'àmbit sanitari i laboral.


Si deixem de banda prejudicis absurds i gaudim de la vida, no tindrem temps per debatre accions tan naturals, humanes plenes de tendresa com el fet de veure com una mare alleta al seu fill.

Viu i deixa viure!