El primer fill, quanta emoció, una experiència única.
Quan de nou decidim tornar a tenir un fill, aquesta emoció i alegria la volem compartir amb els nostres fills"grans".
Si recordem el primer fill ens agafa tot per sorpresa, ignorància i totalment perduts. Encarar una nova maternitat/paternitat amb l’experiència del primer fill ens dona confiança, valorem més les coses bones i relativitcem les dolentes.
Amb el fill gran, ara serà germà gran i a la majoria d'infants, això els agrada molt. No hem tenir por, de compartir-ho tot amb ell i donar-li responsabilitats noves, ho farà molt bé.
El nucli familiar es convertirà en una continua font d’aprenentatge, on capacitats bàsiques com l'ajudar, el compartir, o inclòs esperar, formarà part del dia a dia, sempre amb estima i respecte.
El segon fill aprendrà moltes més coses per imitació del germà gran que no caldrà que li ensenyem nosaltres. És possible que reculli les joguines sense que li hagis de dir, els segons fills van sols, diuen.
No obstant, cal tenir present que aquest fet, ser germà gran, convida a experimentar una sèrie d’emocions complexes.
La síndrome del germà gran, és una resposta emocional a l'arribada d'un germà.
Els infants poden sentir una mena d'amenaça, sentiment de pèrdua de la seva posició envers la família, aquest fet pot provocar una sèrie de diferents emocions negatives, que poden durar d'unes setmanes, fins a anys.
La síndrome del germà gran pot arribar a afectar als infants de totes les edats, tot i que en infants de 2 a 5 anys, sol ser més freqüent. Doncs solen expressar les seves emocions amb més facilitat. Tot i que en infants més grans també es pot donar la síndrome, en especial aquells infants que solen ser sempre el centre d'atenció.
Reaccions de superioritat sobre els germans petits, acompanyat d'emocions negatives, mal comportament, incomoditat i trencament directa de la convivència familiar...
_ La gelosia, sentint que amb perdut el seu lloc i l'amor dels seus pares. Rebutxat als germans petits, sovint per cridar l'atenció dels pares, avis...
_ Competitivitat, tenen tendència a comparar-se, i superar sempre al germà petit.
_ Un comportament autoritari i exigent, creuen que tenen dret a manar als petits. _Sentiments de frustació, quan no poden aconseguir l'atenció o reconeixement.
Aquesta frustació es pot manifestar amb rebequeries, o/i actituts desafiants.
Es viu un ambient de tensió, generant-se situacions molt incòmodes, tan a casa com als diferents espais exteriors on una part o tota la família estigui.
Tot això sol crear un clima de desigualtat sobre tot entre els germans. Quan el germà gran actuar d'aquesta manera, el petit pot sentir-se menyspreat, que sovint el pot fer sentir que no pot expressar-se.
La sìndrome del germa gran pot arribar a generar una baixa autoestima, en tots dos, també quan es crea la dinàmica de control, el petit no sap per si mateix comportar-se. Si el germà gran sempre està per dir la seva o com ha de fer les coses, els petits solen ser incapaços d'enfrontar-se al món. Creant una dependència insana i perjudicial per el seu desenvolupament.
Aquest síndrome es produeix quan l'infant gran experimenta una sèrie d'emocions negatives un cop a nascut el germà petit, es crea una mena de ressentiment, sentiment d'abandonament, tristesa i por. A perdre l'entorn que coneix.
Cal detectar-la a temps i trobar solucions ràpides.
La nostra imaginació també ens pot ajudar en moments on les emocions ens juguem males passades, però això no serà res, si sumem tots els bons moments que compartirem. Gaudim de cada experiència!
Sigueu feliços!
