Ser pares abans del que s’espera succeeix al voltant del 10%
dels embarassos.
Desconeixem perquè ocorre, ja que no hi ha
causa exacta que ho expliqui.
La
freqüència de parts prematurs poden associar-se a:
Embarassos de risc, l’edat de les mares, l’
ús de tècniques de reproducció assistida, que s’ associen a més probabilitats
d’ embaràs múltiple.
Quan el nadó neix abans de les 37 setmanes,
s’anomena prematur/preterme, aquest infant neix amb una “immaduresa” dels
seus òrgans.
Això el fa més vulnerable a les malalties i
més sensible als agents externs.
No tots els infants prematurs, presenten els mateixos problemes.
La raó està en què alguns són tan petits, que
poden necessitar tractaments especials per a sobreviure fora de l’úter
matern ingressar en neonatologia.
Desprès d’un part prematur, els pares i tota
la família tenen la preocupació del que succeirà més endavant. Actualment,
disposen d’unes cures mèdiques especials tan avançades per als prematurs que
aquets no tindran seqüeles o seran mínimes quan siguin adults.
Es lògic que quan més prematur sigui més risc pugui tenir.
La
majoria dels pares passeu per diverses fases emocionals: xoc, negació de la
situació, però, finalment acceptarem la situació.
Els metges i infermeres, seran de gran ajuda.
Durant l’estada en la incubadora el pares, amb el permís del personal sanitari, ens implicarem en la seva cura.
El prematur és molt sensible a
l’entorn, que l’envolta.
Podrem acaronar-ho, fer-li massatges, li
parlarem, li donarem menjar i el canviarem.
El vincle d’aquest
esser tan petit ja s’inicia des del naixement i, encara que sembli que ell no
és sensible a res, està demostrat que l’afecte afavoreix la seva maduració.
Al tornar a casa, és possible que el contacte
amb el metge hagi de ser una mica més freqüent, però poc a poc, s’anirà
recuperant.
Vuitè mes d’embaràs:
Aquest mes
la pressió que genera l’úter sobre la pelvis, pot provocar l’aparició de
varius, aquesta pressió la causa la col·locació del fetus en el canal del part.
L’úter pot començar a posar-se dur amb freqüència, es tractarà de les
contraccions de Braxton –Hicks. Es tracta de l'entrenament de l’úter per el
part.
Són com contraccions esporàdiques sense cap dolor.
Novè i últim mes de gestació, de
la 37 a la 42 setmana
La data
probable del part és a la 40 setmana, però és pot prolongar fins les 42
setmanes. Arribada aquesta data es tractaria d’un embaràs cronològicament prolongat i si no arribés el moment del part
per medi natural, s’hauria de provocar o induïr a fi d’evitar posibles
complicacions.
Aquestes darreres setmanes ens trobarem més pesades, la sensació de cansament serà mes
notable. Podríem tenir sagnat vaginal, per la dilatació del coll de l’úter.
EL FETUS:
A partir de la 37 setmana ja no es considerarà prematur, els seus òrgans ja estan madurs per viure fora del ventre de la mare,
pot mesurar d’uns 48 a 52 centímetres i de pes pot oscil·lar sobre els 3 quilos
300 grams aproximadament.
Ara els seus moviments estan
limitats degut a la manca d’espai.
A
partir de la setmana 35 els seus pulmons, són madurs, tot i que encara es un
fetus prematur. Al final d’aquest mes supera els 35 cm.
La
seva pell adquireix un color rosa i és suau.
En general creix cabell al cap.
La diferència entre els nounats prematurs i els de
baix pes
Els
infants prematurs solen tenir un pes més baix, perquè no han tingut temps per
engreixar. Però el pes normal d’un nounat es calcula en relació la seva edat
gestacional i diem que pesa poc, quan pesa menys del que esperem, per la seva
edat.
Quan ambdues circumstàncies flueixen en un mateix
nounat, el risc de patir certes malalties augmenta.
Raons de que un infant neix amb poc pes
El
especialista portarà un control del creixement intrauterí des de la primera ecografía per prevenir el escàs pes del nounat.
Els grans
prematurs, neixen abans de les 29 setmanes
Els nounats
en general necessiten que els cuidem! I després del part han de rebre la nostra
cura, aviat ens familiaritzen amb els seu plor, sabem que necessita, si menjar,
dormir, contacte... També detecten el seu caràcter, més tranquil, apàtic o neguitós.
Els infants prematurs són tanmateix igual, si no tenen cap mena de dificultat,
que sol detectar-se a l’hospital, hem d’actuar de la mateixa manera que als
infants nascuts a terme.
D’aquesta
manera l’infant va creixent, i agafant mica a mica autonomia.
En poc
temps ja estan interactuen amb altres infants, els pares que han tingut un
infant prematur, o amb alguna dificultat, pateixen força.
Doncs amb ells s’ha
de tenir més precaucions i més cura tan a l’hospital com a casa, degut a la
immaduresa dels seus òrgans.
Cal
tenir en compte que no han tingut temps de desenvolupar-se en el úter de la
mare. I aquesta situació pot predisposar a contraure algunes malalties
especials.
En els darrers anys s’ha comprovat que si es pràctica
el mètode cangur, mantenim el contacte pell a pell amb la mare, el nadó
prematur mantindrà la calor corporal i augmentarà de pes.
