Els límits aporten benestar a les necessitats dels infants, dels adults i de l’entorn.
Donen seguretat i ajuden
als infants a entendre com funciona el seu món i a relacionar-se de manera sana.
Sempre des de l’estima!
L’infant sense límits, o amb uns límits
confosos, tindrà dificultats en el futur. Problemes d’autoestima,
d’autoregulació, de control emocional, de relació amb els altres…
Uns límits massa severs tampoc beneficien en
l’educació: generen adults insegurs, rígids, amb baixa autoestima i poca
capacitat per prendre decisions.
La tasca de posar límits als més petits és dels adults que l’envolten, pares, avis, mestres, cangurs… Uns límits que han d’ajudar a aprendre a auto-regular-se i a afrontar les limitacions que s’aniran trobant a mesura es vagin fent grans.
Però quan volem posar límits
anem oscil·lant entre la permissivitat i l’autoritarisme.
Tot i sent nosaltres els que la causem.
També existeix la creença de que els infants són més feliços quan estan contents, per això quan el veiem plorar o enfadar-se davant un límit creiem que els estem perjudicant.
Cal trencar aquesta creença,
ja que la felicitat no està relacionada només amb l’alegria, un infant és més
feliç, quan aprèn a gestionar les diferents emocions .
Com ho farem?
Amb sentit comú, comunicació, respecte, estima, bon
humor, escolta activa i la reflexió, per adonar-nos del que podem modificar o
mantenir en el nostre dia a dia a l’hora de posar límits als nostres fills.
_ Els
límits han de respondre a les necessitats de cada moment evolutiu de l’infant.
_ Són
conseqüència directe de l’acció de l’infant, han de ser proporcionals. De
manera clara i concreta. Amb seguretat, tranquil·litat i respecte. Sense jutjar.
Els
adults un cop posat el límit, és imprescindible que siguem capaços
d’acollir les emocions que emergeixen, acompanyant-los a gestionar les
diferents emocions, sense jutjar-los, simplement estant al seu costat.
La primera
forma d’aprenentatge és per imitació i identificació.
S’identifiquen amb l’adult i l’imiten. Així com a
pares i adults referents, tal i com ens comportem es crearan normes i pautes
dins de l’àmbit familiar, introduïm als infants en el marc de la societat,
possibilitant una millor convivència.
La tasca de posar límits implica un complex i
continu procés d’aprenentatge, tan per nosaltres com a adults, com per els infants.
Marquem les nostres normes d’una forma concreta.
Fent ús de frases curtes i ordres precises,
com exemple:
“Parlar poc
i fluix en una biblioteca” “Agafar la mà de l’adult per creuar el carrer” “
seure bé a l’autobús “són formes que poden augmentar la relació de complicitat
amb el teu fill.
Davant les qüestions realment importants, quan
existeix una resistència a l’obediència, hem d’aplicar els límits amb fermesa.
Els límits ferms s’apliquen millor amb un to
de veu segur, sense crits, i un gest seriós. Ha recollir! Fes la feina!
Els límits més suaus suposen té una opció d’obeir
o no. Exemples: ‘Per què no et portes les joguines fora d’aquí?’; ‘Que faràs
els deures?”.
La fermesa amb la que marquem límits també servirà
de model als nostres fills per ser ells mateixos ferms quan els calgui: per
aturar situacions abusives, per fer-se valer.
Tenir horaris per diferents tasques és molt beneficiós,
l’hora del bany, l’hora d’anar a dormir, doncs aquí tenen clar quan toca cada
cosa, arribat l’hora el rellotge ho marca i no pas els adults.
Evitant sempre la violència verbal (crits o
menyspreus) i física (empentes...).
Quan sigui possible podem donar als nostres fills opcions
per decidir com complir les nostres ordres. Aquesta llibertat d’oportunitat fa
que l’infant senti una sensació de control, augmenta la seva autonomia i redueix
resistir-se.
Per exemple, si vol dutxar-se o banyar-se?, si vol
peix o truita?...
Tenir opcions és una forma fàcil d’ajudar-lo a ser
més autònom en les seves decisions, i a sentir que pot decidir.
Els infants són més receptius quan reben reforços
positius (“premiar” o “lloar” el bon comportament enlloc de “castigar” el
mal comportament).
És millor dir el que ha de fer (“ara hem
de parlar molt fluixet”) abans de dir el que no s’ha de fer. Es tracta de
canviar el “NO…” pel “FES…”
Quan el comportament de l’infant no és el
correcte, hem de deixar clar la nostra desaprovació davant el seu comportament,
no mostrant rebuig cap a ell
Això està mal fet!
Sempre dirigint-nos a la seva conducta en concret.
Quan estem cansats o enfadats, tenim menys paciència i som propensos
a ser verbalment i/o físicament abusius amb els infants.
Hem d’acceptar
que aquests moments no estem bé i hem de minimitzar les situacions. També els
infants quan estan més cansats, tenen una actitud menys entenedora.
Hi ha moments
en què necessitem portar amb més calma la situació i comptar fins a deu abans
de reaccionar. Ensenyar als infants a fer el mateix, ajudarà a la relació.
Davant
d’un mal comportament, el millor és poder prendre’s un moment de calma, i
després parlar amb tranquil·litat, del que ha succeït.
Llibres que ens poden ajudar
Aquest
és un llibre pràctic, basat en centenars de casos reals, en què l’autora ens
dona moltes eines sobre el que ella considera tot un art: posar límits.
Com ja
hem explicat els límits són una necessitat vital per als infants. Però a
vegades no és gens fàcil posar-los, i el ritme i l’estil de vida que portem no
ens hi ajuden gaire. Si a això hi sumem la manca de referents en una nova
manera d’educar, més coherent i respectuosa amb nosaltres mateixos i amb
l’entorn, el repte és gran.
“ Llibertat i límits “ “ Amor i
Respecte “ de Rebeca Wild
Només en un entorn en què els conceptes de
llibertat i límits, siguin entesos com a complements necessaris i viscuts amb
coherència serà possible una convivència harmònica, basada en un veritable amor
i en el respecte pels processos vitals de cada persona.
Aquesta obra aporta llum sobre aquesta qüestió i
constitueix un valuós instrument per a totes aquelles persones que viuen i
treballen amb infants.
Treballar les emocions...
Un diccionari d’emocions, una eina per aprendre a
identificar les nostres emocions i poder dir el que realment sentint.
Aquest llibre descriu amb senzillés quaranta i dos
estats emocionals de manera directa i alguns més indirectament, envers un
recorregut de forma natural que va enllaçant uns amb altres.
Ens ofereix l’oportunitat integradora com a ser
humans, des de la més tendra infància, perquè ajuda a conèixer les emocions i a
parlar sobre els sentiments.
Així, es podran gestionar adequadament, sentint la
vida amb tot el seu potencial, sense reprimir cap de les seves sensacions o
capacitats.
Un recurs bàsic per la gestions de les emocions.
Gestionar les emocions ens
permetrà viure plenamente
Sigueu feliços
