Carnestoltes 2023

 

Carnaval 2023

Ja el tenim aquí, de l'once al vint de febrer enguany celebrarem el carnestoltes.

Molts infants ja van demanar la seva disfressa als reis durant el Nadal, d'altres se'l preparen amb teles, bosses, cartulines o amb altres materials de manualitats, amb l'ajuda això sí de mares, pares, avis i àvies o tiets i tietes ben voluntariosos. 

Tots gaudiran emocionats de la seva disfressa, que lluiran ben alegrement.

La majoria de ciutats, pobles i barris celebren la Festa popular de Carnestoltes fent una desfilada, les anomenades Rues de Carnaval. 

A les escoles també s’acostuma a celebrar la festa amb disfresses, cançons i comparses.

La setmana de Carnestoltes dia a dia ho celebrem, un barret, un mitjó de cada color, una sabata diferent, anar amb pijama, la cara pintada...entre altres invencions molt divertides fins arribar al dia de la disfressa, els infants l'esperen amb il·lusió i els grans ho planifiquem amb alegría.

Disfresses de diferents personatjes o coses, el més gratificant és fer-les de materials reciclats i en companyia dels infants, donant pas a la creativitat, seràn úniques! També les tenim a les botigues, si el temps no ens arriba, hi ha de molt divertides. 

 Tot el món es disfressa, juga, balla, canta i fa bromes. 

El Carnaval és un gran joc en el qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i convertir-te en l'heroi que sempre has volgut ser.

Sigui com sigui els infants les portaran amb alegría!

Les dates poden variar d’un any a un altre però sempre al voltant de finals de febrer i principis de març, segons el calendari. Disbauxa, alegria, música i molt color!

EL CARNESTOLTES Història de la festa del Carnaval  És la festa del món al revés.    Fa molt temps, jueus, grecs i romans ja celebraven festes semblants al Carnaval. Els romans se les dedicaven als seus déus. Eren festes esbojarrades en les quals els esclaus i els soldats triaven un rei que primer manava tant com volia, però al final havia de morir.   Al llarg de la història, aquestes festes s'han intentat prohibir moltes vegades. Malgrat això, sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s'ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l'any. El Carnaval i la religió   El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma.  En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire.  Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer. Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma.  Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador i esbojarrat.  Per l'altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames, que dejuna i és vegetariana. Dijous Gras: comença la festa del Carnaval. La gent es disfressa per celebrar que el rei Carnestoltes està a punt d'arribar. Segons la tradició, és un dia per gaudir d'un menjar greixós i abundant. Els plats típics són la botifarra d'ou, la truita de botifarra i la coca de llardons. Divendres: la festa ja està en marxa i tot el món celebra l'arribada del Carnaval. Els col·legis celebren çfestes de disfresses i els grups festius posen a punt els últims detalls.   Cap de setmana: és el moment de màxima diversió.  El dissabte arriba el rei Carnestoltes, rei dels poca-soltes, fins el dimecres. S'organitza una comitiva que recorre tot el poble i es llegeix un pregó en el qual es fan bromes sobre moltes coses. El diumenge se celebra la desfilada més important del Carnaval. Abans es feien guerres de taronges, tomàquets i clofolles d'ou plenes de farina. En algunes ciutats encara es dedica un matí a aquesta tradició. El més normal, avui en dia, són les batalles que es fan amb paperets i serpentines, el típic confetti.   Dilluns: se celebren balls a les places dels pobles Dimarts: la gent s'adona que la llibertat que ha portat el rei no és bona per al poble. Es fa un judici públic i sempre se l'acaba condemnant a mort. El rei fa el testament, i se'l crema públicament.  Dimecres de Cendra: Per a uns, és l'últim dia del Carnaval.  Per a uns altres, ja és el primer dia de la Quaresma.  La tradició diu que s'ha de fer un berenar i participar en l'enterrament de la sardina, que simbolitza el final del Carnaval. El rei Carnestoltes, el rei de la festa   El rei del Carnaval és el centre de les festes. Cada any apareix el dissabte sota l'aparença d'un animal o d'una persona, i llegeix el pregó amb el qual s'inaugura la celebració. En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s'ho bé: és el moment de ballar i desfilar disfressat. Però el caos i la bogeria només duren fins el dimarts.  Aquest dia la gent s'adona que tant desordre no és bo. En un judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i ha de marxà.   A partir de la mitjanit del dimarts s'acaba la festa i comença la Quaresma.   La vella Quaresma   La vella Quaresma representa l'època que ve després del Carnaval.   Té set cames, una per a cada setmana d'aquest període que ve després del Carnaval, i que dura 40 dies.  Durant el regnat de la vella Quaresma no es poden cometre excessos com, per exemple, menjar molt. Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua.    Curiositats   Les paraules Carnaval i Carnestoltes no tenen el mateix origen   La paraula "Carnestoltes" ve del llatí "Carns toldrem", que significa "privació de carn". Es refereix al temps de Quaresma, en el qual, segons la tradició, no es pot menjar carn.  La paraula "Carnaval" té dos orígens.  Per un costat, ve de "Carnis avalis", que vol dir "carns privades", i que també fa referència a la Quaresma.  Per l'altre, ve de "Carrus navalis", un gran vaixell amb rodes que els romans movien amb 10 o 12 cavalls i els feien desfilar per les ciutats.  El carro i el vaixell representaven el cos humà; els cavalls, la força; i les regnes, la intel·ligència i la voluntat.  Amb això volien dir que durant aquests dies l'home era lliure.   El Carnaval és una festa mòbil   El Carnaval, així com la Quaresma o la Setmana Santa, són festes mòbils: cada any se celebren en diferents dates. Segueixen el calendari lunar, que es basa en la posició de la Lluna respecte a la Terra, i que no coincideix amb el calendari que solem usar. Per això, cada any, els que organitzen les festes de Carnaval han de consultar la data als experts.   Era típic d'aquestes dates cuinar l'olla dels pobres   L'olla dels pobres era un menjar a base de carn de porc que es donava a la gent necessitada. Amb aquest acte solidari s'intentava ajudar les persones pobres a suportar el llarg període d'abstinència que venia després del Carnaval. El costum de disfressar-se ve de la prehistòria   Durant el paleolític i, posteriorment, en el neolític, un dels costums de les tribus de caçadors era vestir-se en els seus rituals amb pells d'animals.  Amb el temps, el Carnaval ha sofert la influència de moltes civilitzacions, i cada cultura ha aportat els seus propis costums.   El Carnaval genera coses curioses A moltes escoles creen el seu propi ninot Carnestoltes, amb molta creativitat!    També són m0lt populars les "chirigotas", típiques de Cadis, o les "murgas", que són divertits grups musicals que utilitzen la sàtira i el doble sentit per crear situacions divertides i burlesques, però sense mala intenció. Contes que ens ensenyem tradicions Descobrirem l'origen de la vella Quaresma i el seu significat en companyia d'en Jaume i l'Enric, que a l'escola aprenen un munt de coses sobre aquest personatge tan peculiar que els té una sorpresa amagada.  Gaudim de la lectura de les festes i tradicions!  Ara ens toca gaudir de la gresca, trobar la disfressa de petits i grans... Gaudiu molt i sigueu feliços!