Famílies, presa de decisions. Separacions

 

Famílies, presa de decisions

Quan el nostre nucli familiar es veu afectant per una mala convivència entre  adults, ens cal arribar a una entesa i prendre decisions per el bé comú de la família.

 Poder parlar amb llibertat i mirant sempre d’arribar a un enteniment ha de ser el nostre objectiu, tot i així degut a diferents raons sovint la millor decisió és la separació de la parella, serà difícil i trist, però també pot arribar a ser molt alliberador.

Quan arriba el moment en el que una parella decideix separar-se, per la decisió d’un d’ells o de mutu acord, les emocions estaran a flor de pell, hi haurà una alteració de les emocions que caldrà saber gestionar de la millor manera. 

Tan per part de la parella com dels altres membres de la família, principalment el nucli familiar, els fills. 

Però també es veuran afectats la resta, avis, oncles, aquells més propers i per extensió tots el que tinguin relació amb la família, amics i educadors.

Per part de la parella pot arribar un sentiment de forta tristor, inclòs de ràbia al sentir-se potser fracassats, sentiments de culpabilitat, dubtes, pors i patiment del nostre futur, i per com ho assumiran els nostres fills.

Els fills més petits seran els més afectats, doncs la vida els hi canviarà d’una manera o un ‘altre. No necessàriament ha d’anar malament, només serà diferent, hi hauran canvis, i davant de qualsevol canvi hi ha reaccions diferents.

Separació

El que hem de valorar primer és que una separació suposa una pèrdua, però també ens obre portes, ens dona noves expectatives, maneres de fer i oportunitats.

Podrem de nou refer la nostra vida a noves maneres de fer i viure.

 Buscant el camí més satisfactori!

 Ens caldrà treballar la nostra autoestima!

Si la nostra decisió és a fi de bé, el fet de fer-ho ens farà bé, i d’aquesta manera trobarem recursos per transmetre-ho als nostres infants de la millor manera.

Separació o divorci

El divorci dissol el matrimoni, la separació, no ho fa

La separació consisteix en una autorització que dóna el jutge als cònjuges a fi  de poder viure separats, sense dissoldre el vincle matrimonial, raó per la qual  no podem contreure un nou matrimoni.

Existeix la possibilitat de reconciliació, seguint casats a tots els efectes.

La legislació vigent estableix que, per demanar el divorci o la separació,  n’hi ha prou amb la voluntat d’un dels cònjuges i no cal donar cap raó.

Es sol·licitarà una Demanda de Divorci (o Separació) que s’haurà de dirigir al jutjat.

En cas de mutu acord, es presenta incloent els acords, que prèviament hem pactat sobre tots els punts bàsics del divorci o la separació. 

Haurem d’anar al jutjat per a ratificar el conveni regulador que s’acordi. 

Els nostres fills

Davant de tot els infants el que necessiten és afecte, seguretat i seguir marcant els límits necessaris per una bona convivència.

La separació dels pares pot arribar a suposa una amenaça per a ells, si no la fem amb normalitat, en refereixo a poder parlar amb ells, contestar totes les seves preguntes de la manera més clara i tranquil·la.  Donant sempre confiança!

Mirem la part positiva, aquella que com a pares separats podem estar més centrats, més receptius amb ells i no capficar-nos en discussions que només portaven malestar. 

 Què els hem d’aportar?

_ Hem de tenir serenor, transmetre tranquil·litat davant els possibles canvis, el que els donarà confiança i seguretat.

_ Molt d’afecta, els estimem i sempre seguirem fem-ho, això no canviarà mai. Els cal atenció i molt d’amor, i transmetre què sempre ens tindran!

_ Actuarem en conseqüència, amb respecte sempre, donant exemple de bones maneres i entesa. Podem tenir desavinences, però ara més que mai ens cal resoldrà fora de la presència dels infants.

_ Tots els canvis es comunicaran amb harmonia, així podran entendre’ls i  adaptar-se.

Poder gestionar les nostres emocions de la millor manera serà la base essencial d’una bona separació, amb respecte per nosaltres mateixos i per l’altre. 

Aspectes negatius

_  Cal evitar en tot moment parlar de l’altre malament als nostres fills, no entrarem en detalls que no els beneficiaran de cap manera.

_ Les vies de comunicació han de ser fluides i clares, mai utilitzar els infants per donar cap missatge, cadascú la seva responsabilitat.

_ Hem de procurar fer la nostra vida sense transmetre als infants el nostre patiment, ells no són el nostre pany de llàgrimes, si necessitem suport ens cal buscar ajuda. Amics, família extensa o professionals, que ens podran escoltar tranquil·lament.

Com parlar amb els fills?

Tal i com hem pres la nostra decisió, cal explicar-la als nostres fills, ens ajudarà a tots a preparar-nos per aquesta nova etapa de la vida què tenim en comú. 

Planificar la separació pot resultar difícil, però cal minimitzar l’efecte, així un cop ben segurs, ens cal parlar abans de que es faci efectiva, i estem preparats per posar-la en acció.

Les nostres raons de cara als fills han de ser generals, amb paraules fàcils d’entendre, evitant negativitats. Tot es fa per viure millor!

El més petits segurament no ho entendran, així ens caldrà anar parlant a mesura ells preguntin, així la seva interpretació serà diferent dels uns i els altres. Dependrà de la seva maduresa cognitiva.

L’explicació més important és la marxa d’uns d’ells per a formar un ‘altra llar, que compartirà amb ells, sigui sol o amb família, amics, altra parella...

Situació que prèviament haurem parlat.

Cal tenir molt present si es pot, evitar situacions de canvis que afectin més en el seu dia a dia, com podria ser canvi de la vivenda, d’escola, amics...

El com actuaran els infants davant aquesta noticia poc agradable, ens serà més difícil de preveure, doncs tot i que els coneixem, no sempre sabem com actuaran davant del desconegut.

Ni ells mateixos poden saber quina serà la seva reacció, per la nostra part hem de reforçar la nostra estima manifestant seguretat i donant amor i tranquil·litat.

Potser ens trobem plors, tristor, alguna reacció d’enuig, ben normal a l’entendre la situació. Sentiment de culpa, o d’oposició.

A nivell fisiològic també poden tenir algun canvi, amb el control d’esfínters per exemple, o el menjar. A la part evolutiva pot haver retrocés en el llenguatge, o els més grans a nivell acadèmic.

Com els ajudem

Ens cal està molt pendents, respectar les seves reaccions i parlar molt amb ells quan ens preguntin, quan creiem convenient, sense pressionar-los, han de poder processar i tenir temps d’assimilació.

Compartint sentiment i deixant que ells ens expliquin com es senten, si no amb nosaltres directament amb aquelles persones que formen part del seu entorn diari, aquelles amb qui tinguin confiança. Així ens caldrà parlar amb elles amb confiança i tots a una per no complicar-nos la vida, ni tampoc la dels infants.

Sempre podem demanar ajuda professional si ho creiem necessari, ens garantirà fer les coses correctament i ens donarà tranquil·litat.

Un cop establert com i de que manera ens repartirem, cal que els nostres fills sàpiguen tots els canvis que viuran. 

Cal explicar-ho al mateix temps, aclarint que ells no tenen res a veure i que els estimarem sempre. Sempre els hem de donar seguretat i estima!

Ens cal està preparats per assolir respostes negatives, sense haver de castigar o renyar, aquest no serà el moment, cal entendre les seves emocions amb serenor.

Sempre que puguem mantindrem les bones rutines!

Els infants podran fer comentaris, i imaginar-se que els seus pares tornaran a està junts, no ens hem de preocupar, tan sols deixar clar la nostra posició i estimar-los sempre molt.

Els contes també ens poden ajudar, tan a nosaltres com als nostres fills...

“ Quan els meus pares van deixar de ser amics “

De Jennifer Moore, que ens apropar a entendre els canvis de la vida.

Abans els seus pares eren bons amics, ho feien tot junts, però tot va canviar, estaven tristos i discutien. Pensava que era culpa meva...

“ No és culpa teva “ De Maria Adele Garavaglia

Per infants a partir de 5 anys. Ens ajudarà a viure les coses difícils.

A en Marc li costa entendre, es pensa que es culpa seva.

Els pares ja li diuen que no, però li hauran de dir més vegades, també caldrà que la seva mestra li faci saber.

S’ho repensa quan tots dos van a veure’l a un partit i l’animen ben fort.

“ Quin embolic de família “ De Pascale Francotte

Ens dona una visió molt positiva d’aquestes situacions sovint difícils.

Un conte que ens explica com després de veure la separació dels seus pares, veu com la seva família augmenta, la nova parella del pare en té una filla, la mare en té un amic i tindran junts un ‘altre fill.

“ Visc en dues cases, i què?” De Miren Agur, Jokin Mitxelena com il·lustrador i Lurdes Serramià de traductora.

Amb 9 anys, ha agut de patir forces canvis, per la separació dels seus pares, però ara en té dues cases. Una de dilluns a divendres i dos caps de setmana al mes, l’altre dos caps de setmana al mes i la meitat de les vacances. Ens explica el seu punt de vista, i que la gent li diu pobreta, ella no és pobreta!

Aquest ens servirà de gran ajuda en el moment d’haver d’explicar als nostres fills de la manera més natural possible que ens separem...

“ Els meus pares ja no viuen junts, ara són amics “

De Carles Soro i Elisa Soro

Els nostres fills estan al mig de la nostra relació i son el motiu de que continuem sempre tenint relació, ens unirà sempre els ser pares d’ells, com adults hem pres la nostra decisió de sortir de la nostra relació de parella, però els nostres fills sempre hi seran.

D’aquesta manera els hem de deixar ben clar que sempre els estimarem, que tenen un valor a part, aquell que sempre existirà, un vincle afectiu que mai s’acabarà.

" Algo pasa en casa " De Gloria Mercedes Isaza i Maria Elena Lopes, psicològues clíniques

Aquest llibre fa un estudi psicològic envers les separacions i els divorcis, cada cop més comú a la nostra societat. Tot i així la situació és complicada i sovint difícil de portar a terme. Aquest llibre acompanya als infants al nou ordre familiar , proporcionan alhora una original guia per els pares.

No ens hem d’oblidar mai de respectar-nos, dels nostres sentiments i dels sentiments dels nostres infants/adolescents i evidentment de viure, hem de viure cada moment amb positivitat.  

 

Sigueu feliços i cuideu-vos molt!