Tindrem un fill: No more wars, no més guerres...

Les guerres

Les raons que porten a una guerra sempre són complexes, maleïdes guerres, inhumans tots els que fan possible les guerres.

Drets humans

Els horrors de la segona guerra mundial va portar a establir les Nacions Unides, per la defensa dels drets humans. La Societat Civil des de diferents organitzacions va defensar els drets humans.

Així es va crear el tribunal penal internacional, a fi de defensà jurídicament totes les víctimes de violacions de drets humans, com:

La esclavitud, l’homofòbia, el racisme, xenofòbia, entre altres.

Tot i així , la incidència del comportament humà segueix sent molt qüestionable, així al segle XXI encara es creen conflictes bèl·lics que porten a genocidis, fam, pobresa, manca d’accés a sanitat i a educació. I el que és més important, destrucció d’habitats, de famílies, portant a haver de fugir a indrets suposadament millors, que sovint no fan l’acolliment necessari per protegir-les, pel contrari ho dificulten més encara.

Els Infants

Els infants estan envoltats de notícies, imatges o comentaris que els parlen sobre la guerra, sobre morts, gent que fuig dels seus països, gent que mor ofegada al mar intentant salvar la seva vida i la dels seus fills i filles...

Sovint, als adults ens agradaria protegir-los, però negar l'evidència només ens fa més dèbils, cal tenir eines per afrontar possibles situacions de patiment propi o d'empatia cap al dolor dels altres.

Hem de parlar amb ells, és convenient primer escoltar què saben ells del tema, i poder orientar les nostres respostes en el marc del que ells saben. Per no donar massa informació, sense que puguin gestionar-la adequadament.

Donar respostes a les seves preguntes serà el més beneficiós, sobre tots els temes, a vegades amb una resposta molt senzilla estan satisfets i no és fins més endavant que tornen sobre la mateixa pregunta i ja demanen més, és bo respectar el ritme de cadascú.

Sinceritat

Dir sempre la veritat:

Podem suavitzar les coses però no mentir, ni amagar informació que ens estan demanant, ho acabaran sabent i es trencarà la confiança que ens tenen.

Simplificar les respostes:

És difícil donar una resposta senzilla a un problema greu i que sovint ni nosaltres comprenem, però els nens no busquen en nosaltres uns savis, busquen algú que els faci sentir segurs i protegits. I quan no sabem alguna cosa, els podem dir que no ho sabem.

Buscar les respostes junts:

Quan l’infant ja pot fer recerca, podem buscar la informació que ens demana i que desconeixem junts, de tal manera que aprenen amb nosaltres quines fonts d'informació són fiables.

Hem de facilitar que puguin parlar amb nosaltres de qualsevol tema.

Infants víctimes de la guerra

Al segle XXI

Parlem per exemple de la guerra a Síria, inicia al 2011, on les víctimes mortals han anant augmentat any darrera any, al 2018 van morir als combats 1106 nens i nenes durant els combats. Quina barbaritat!

També al 2011 va iniciar la guerra civil al Lemen, “guerra oblidada” per la manca d’informació dels medis, però la seva població pateix la pitjor crisi humanitària del món, més d’11 milions d’infants depenen de l’ajuda humanitària per sobreviure.

Si parlem de la guerra civil al Sudan, va inicià al 2013, més de 16000 infants han estat reclutats com a nens soldats.

Posant la seva vida en risc, vivim situacions traumàtiques.

Segrest i explotació sexual s’han convertit en armes de guerra.

Separació de les seves famílies, manca d’educació, i d’una alimentació adequada.

Ara a Ucraïna?

Febrer de l’any 2022, Rússia vol envair Ucraïna.

El president Putin ha llançat una operació militar, el seu objectiu és “desmilitaritzar” Ucraïna.

El Ministeri de Defensa ucraïnès confirmava la incursió per la frontera de Bielorússia. Una columna de tancs entrant per aquesta frontera, en el punt on s'ajunten les fronteres russa i ucraïnesa. Aquesta és l'entrada més directa per arribar a Kíev. La creixent sensació de por s'ha convertit en pànic.

D’aquesta manera s’inicia aquesta terrible decisió, no es pot entendre, ningú hauria de voler una guerra, ningú hauria de tenir aquest poder, ningú.

Però així ha estat, l'atac hauria estat simultani i coordinat en diferents fronts dels 420 quilòmetres de frontera amb Rússia, segons fonts del govern d'Ucraïna. Al nord amb un atac terrestre, i a la línia sud-occidental del país, prop d'Odessa, s'hauria fet amb paracaigudistes i tropes d'infanteria.

Segons exèrcit ucraïnès: Paracaigudistes a Odessa. Incursió a Khàrkiv. Explosions a Kíev.

Cues a les carreteres per fugir

Tot i que l'alcalde de Kíev ha demanat als ciutadans que no sortissin de casa, a mesura que arribaven les informacions sobre l'ofensiva, la situació ha estat de col·lapse a la ciutat.

Els comerços no han obert i els ciutadans anaven als caixers automàtics per treure els seus diners del banc davant de la incertesa de la situació i la por dels atacs cibernètics, que ja s'estaven produint.

Des de diferents indrets ja han enviat suport en referència a aliments, aigua, roba i demes.

Res justifica aquesta barbàrie!

Els Infants durant la guerra

Les guerres maten, deixa mutilats a familiars i infants, però exponencialment els desplaça traient-los de les seves llars, les seves escoles i molts del seu país.

Segons la ONU per a Refugiats, els infants representen més de la meitat de les persones refugiades del món.

Molts infants pateixen conseqüències extremes per la seva salut mental, degut al que presencien a les seves llars, famílies, escoles i barris bombardejats.

L’anomenat “extres tòxic” que pateixen els nens i nenes de Siria, els experts no saben si els infants nascuts durant aquests conflictes inhumans, arribaran a recuperar-se per complert psicològicament.

D’aquesta manera el futur dels infants és incert!

Una manera d’apropar-nos a tota la gent que ha patit les guerres o les està patint és col·laborar amb les diferents entitats que envien allò més necessari a aquests indrets en conflicte.

Cal pensar en positiu sempre, però no podem obviar que igual que ells podien ser nosaltres i l’empatia i el recolzament ha d’estar present sempre.

Cal tenir present què, el conflicte de Guerra d’Ucraïna, no només pot arribar a tenir conseqüències humanes per Ucraïna i Rússia, també pot afecta a altres països del seu entorn. La inflació i el de bastament de gas i petroli, serien el principal risc, ja darrerament l’augment dels preus del gas i la dependència energètica. Rússia és el principal proveïdor de gas de la Unió Europea. Països de la Europa Central, així com Alemanya depenen del gas Rus. Per aquesta raó fins ara han tingut una postura de diàleg amb el Kremlin i així no fer prendre aquesta poc civilitzada decisió que ha pres Rússia. La guerra.

El que fa referència a les exportacions a Rússia, cal destacar els vehicles, la roba i aliments, que ja al 2021 es van reduir.

La OTAN i Moscou, fan el l’anomenada guerra hibrida, en els darrers anys ja no es fa combats amb exercits, sinó envers les tecnologies i ciber atacs. Això s’ha vist darrerament quan van bloquejar més de 70 pagines web de les organitzacions governamentals d’Ucraïna.

Cal tenir present també que des de 2014, la Xina ha col·laborat amb Rússia per evitar les sancions econòmiques imposades.

"No a la guerra, no a les armes, els conflictes s’han de resoldre a través del diàleg.”

Els Infants són el Futur!

Conseqüències de les guerres

Si necessitem poder explicar als infants o fer recerca per nosaltres mateixos, com adults, de quines conseqüències tenen les guerres, sempre podrem trobar alguna resposta als llibres...

“ Els nens no volen la guerra i En Flon Flon i la Museta” de Éric Battut

Són dos històries que ens parlen de la inutilitat de la guerra, de la innocència dels infants contraposada a la fam de poder que empeny les guerres, de nens i nenes que no entenen qui és la guerra.

Són dos textos que serveixen per fer reflexionar als infants sobre la guerra i la pau, que ens permeten parlar amb ells d’aquests conceptes i d’altres a partir d’aquests com les baralles, l’amistat, …

"Jocs de Guerra, cosa d'infants' de Alicia Gili i Sílvia Romero

Ens mostren amb aquest llibre com afecta la guerra.

Es presenten les conseqüències a través dels relats i dibuixos que han fet nens víctimes d’un conflicte. Com la guerra afecta en primer lloc a les dones i als infants.

Aquests infants i joves en algun moment han estat acollits al Centre Gonfreville dins el programa d'acollida de joves que porta a terme Fundation Akwaba Côte d'Ivoire en col·laboració amb l'UNICEF.

“ Quan el meu pare era un arbust “, de Joke van Leeuwen

El camí que fa l’Ela, una nena d’uns deu anys, per sortir del país on vivia amb la seva àvia i seu pare, un pastisser excepcional a qui ha tocat anar a la guerra on sobreviu “camuflat d’arbust”.

El camí ha de conduir l’Ela al país veí, on no hi ha guerra i hi viu la seva mare, a qui ella mai no ha vist i de qui tan sols té una fotografia i una adreça.

Ens permet viure amb ulls d'infant les sensacions, pensaments i lògica que acompanyen les inclemències d’un viatge llarg i dur cap a un destí desconcertant i desconegut. Una nena que no acaba d’entendre, que només té la mirada posada a arribar al destí, el lloc que l’àvia li ha fet entendre que és el millor, malgrat l’enyorament constant.

Una història d’aquelles que segueixen ressonant un cop acabades.

I el pitjor no sempre és la guerra com a tal, sinó com s’ha de superar...